Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Anàlisi d'un Fragment Narratiu sobre la Criança de Gràcia

Pau: juny 2023. Comença Malena Notenovio. Se sentia art...

Tema: La criança de la xiqueta Gràcia

Criança, alimentació i desenvolupament d'una xiqueta.

Parts Bàsiques de la Narració

Cal tenir en compte que es tracta d'un fragment narratiu d'una novel·la amb elements descriptius. Com a text narratiu, s'hi poden reconèixer tres parts essencialment:

• Primera part (línies 1-12, fins on diu "li havia donat la vida").
• Segona part (línies 12, des d'on diu "Alegre com un teuladi" fins a la 19).
• Tercera part (línies 20-26).

Resum del Contingut (Màxim 6 Línies)

Es narra la criança, l'alimentació i el desenvolupament dels primers anys de la xiqueta Gràcia. La protagonista va deixar de mamar...

Serrallonga, Comte Arnau i Joan Garí: Pecats i Redempció

La fi d’en Serrallonga, un dels personatges més coneguts de l'imaginari llegendari català, un bandoler conegut com Joan Sala, àlies Serrallonga, en les hores anteriors a la seva execució, es burla de la pena que li han imposat els homes. A diferència dels altres condemnats, rep la condemna a mort d'un tribunal d'homes que l'ha jutjat, i no de Déu, pels seus robatoris, assassinats, etc. El poema es forma al voltant dels set pecats capitals provocats pel bandoler. El primer pecat és l’orgull. El segon pecat és la ira. El tercer pecat és l’enveja. Un altre pecat és l’avarícia. Els seus pecats més petits van ser la peresa, la gula i la luxúria. El bandoler converteix...

Característiques Bàsiques de la Poesia Catalana Actual

Context i Corrents Principals

La poesia en aquest període es caracteritza per la pèrdua dels grans mestres de la preguerra i l'aparició de noves generacions. En aquesta època, la societat havia viscut grans canvis: la mort de Franco (1975), els anys de la transició democràtica, l'aparició dels estats de les autonomies i la introducció del català a l'ensenyament. Ens trobem amb tres corrents: la poesia que continua amb els models anteriors, la poesia contrarelista (fuig del realisme dels seus predecessors) i la poesia de l’experiència.

La Dècada dels 70: Consolidació i Noves Veus

La dècada dels 70 veu la consolidació i el reconeixement dels poetes més importants de la literatura...

AUCA: poema surrealista

Context i temàtica

AUCA: tema: exemple de poema surrealista. Vol arribar a entendre tot el que l'envolta abans que s'obri la rosa. El poeta mira al seu voltant, inspecciona els límits de la seva realitat, intenta conèixer la pròpia identitat i això el porta a reflexionar sobre la manera en què el poeta s'encara al món i a parlar sobre el fet d'escriure. Auca és un poema escrit com si fos imatges, construït a partir de dades històriques i autobiogràfiques, ordenat molt detalladament.

Origen del títol

En el títol vol recordar aquelles cançons de cec (composicions de versos aparellats, que sempre anaven acompanyades d'una petita estampa, d'un petit dibuix o d'una il·lustració i que es declamaven en públic,...

Un enigma i set tricornis: Anàlisi del conte

1. Escenari geogràfic i personatges

L'acció se situa a la vila de Mequinensa. Entre els personatges habituals de la vila destaquen:

• El cronista, Cristòfol: Observador de la vida local.
• Mossèn Silvestre: El rector del poble, gran amant del futbol.
• Epifanio Torrijos, "la Broca": Primer guàrdia civil.
• Don Hermógenes Martínez: Sergent comandant del lloc i, secretament, l'àrbitre pirata.

2. Escenari temporal i històric

Els fets s'esdevenen cap als anys 60. L'espai físic inclou indrets emblemàtics com el Cafè de la Granota, el camp de futbol, la rectoria i Ca la Marieta Peris.

3. L'humor i la ironia

La trama gira al voltant d'un àrbitre pirata que imita el xiulet de l'àrbitre autèntic per desbaratar...

Característiques de l'Obra Literària d'Enric Valor

Introducció a l'Obra de Valor: Lingüista i Narrador

Enric Valor és un dels escriptors més representatius de la nostra literatura contemporània, que destaca per la seua tasca com a lingüista i en el camp de la narrativa. Com a lingüista, es va dedicar a difondre la gramàtica normativa i va publicar, entre altres obres, una gramàtica; i com a narrador, destaca la contribució aportada per Valor des de diferents gèneres: les rondalles, les narracions curtes i les novel·les.

Tant en unes obres com en les altres, Valor utilitza la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud en el detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos...

Els personatges en l'obra de Pere Calders

Els personatges caldersians són caricatures humanes. El seu autor els tracta amb la tècnica irònica pròpia d'un ninotaire (no oblidem que Calders era dibuixant humorístic). No es tracta tant de caricatures físiques —a penes trobarem descripcions sobre els personatges— com de caricatures de comportaments.

El tret humorístic sempre és estilitzat per un llenguatge formal, sense hipèrboles, que subratlla la ironia. Hi ha una clara voluntat de despersonalitzar els personatges, de tal forma que la majoria d'ells no tenen noms i, quan en tenen, solen ser noms estrangers o noms que amaguen un joc de paraules.

La naturalesa dels personatges

Tota aquesta galeria de personatges són éssers esquemàtics...

Estimada Marta: El desig i la plenitud amorosa

Estimada Marta és l'expressió d'un somni, la manifestació del desig eròtic. Imagina una història que té com a protagonista ell mateix i una noia: la Marta.

L'obra recull amb èmfasi la passió dels amants i l'embruix al qual està sotmès el poeta.

Es tracta d'un poema en el qual es recreen els desitjos d'estar junts i de dur a terme els seus somnis. Fa referència també al desig de portar a terme una relació sexual. El seu amor és pur i carregat d'energia, capaç de generar transformacions.

Anàlisi detallada dels poemes

• IV. El poeta és seduït per la noia; el plaer és compartit, ja que la relació amorosa la desitgen tots dos amb la mateixa intensitat.
• V. Parla d'una experiència present:

Tirant i Carmesina: El Ball i la Visita a la Cort

Tirant va assistir a la festa i va demanar permís a l’Emperador per ballar amb la Infanta. Van ballar, i Tirant va tornar molt content a la posada. L’endemà, l’Emperador va organitzar un convit en honor de Tirant amb tota la cort. Després dels balls, el va convidar a una visita a cavall per tot el poble.

La Proposta de Tirant: De Infanta a Princesa

L’Emperador va convidar Tirant a sopar al castell. Durant el sopar, Tirant li va expressar que li semblava molt injust que la seva filla fos tractada només com a Infanta quan seria la seva successora. Li va proposar el canvi de títol a Princesa, i l’Emperador va acceptar.

A més, l’Emperador va convidar la Princesa a assistir al Consell....

Com es trasllada a la literatura en català? Quines característiques presenta?

A mesura que la influència de la Renaixença es deixà sentir, primer se’n catalanitzà la temàtica i, més endavant, la llengua, tot i que en un model força arcaic i medievalitzant. Al costat d’aquest teatre culte que anava en augment, es mantingué viva la tradició popular del sainet, que s’expressava en català col·loquial i que a vegades servia per a difondre continguts polítics liberals entre les classes populars, tal com va fer Josep Robrenyo (1783-1838).

teatre popular ⇒ es representava en cases particulars i servia de plataforma perquè apareguessin nous autors que explotessin aquest teatre basat en l’humor, el sarcasme i la paròdia.

Terme