Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Complements adverbials i errors freqüents en català: lloc, temps, manera i ús de 'lo'

Llengua i literaturaActualitzat el 6,5 KB

Anàlisi de Complements Adverbials

A continuació, s'analitzen diversos complements adverbials en oracions, presentant-ne la forma corregida i identificant-ne la funció i la categoria gramatical.

  • Oració 1: Complements de Lloc i Manera

    Als entorns del municipi hi ha moltes cases de pagès dispersades.

    • Als entorns del municipi: Complement Circumstancial de Lloc (CCL), sintagma preposicional.
    • dispersades: Complement Circumstancial de Manera (CCM), adjectiu.
  • Oració 2: Complements de Lloc i Manera

    En aquest establiment no es fia: obliguen els clients a pagar per avançat.

    • En aquest establiment: Complement Circumstancial de Lloc (CCL), sintagma preposicional.
    • per avançat: Complement Circumstancial de Manera (CCM), sintagma preposicional.
  • Oració 3: Complements

...
Continua llegint "Complements adverbials i errors freqüents en català: lloc, temps, manera i ús de 'lo'" »

Recursos lingüístics: dixi personal, modalitats oracionals i figures retòriques

Llengua i literaturaActualitzat el 2,81 KB

Dixi personal: presència de l'emissor en el text, pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres.

Pronoms personals febles de 1a persona del singular i del plural: em, ens...
Possessius de 1a persona del singular i del plural: meu, nostre...
Verbs de 1a persona del singular i del plural: pense, parlem,...
Modalitats oracionals no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa). Què vols? És estupend! Vine ací!
Substantius valoratius: virtut, desgràcia, defecte, corrupció.
Adjectius valoratius: agradable, lamentable, positiu, trist.
Verbs valoratius: meréixer, pretendre, valdre, atabalar, destarotar,...
Verbs que expressen sentiments de l'emissor: lamentar, sentir, esperar.
Verbs
...
Continua llegint "Recursos lingüístics: dixi personal, modalitats oracionals i figures retòriques" »

El Cafè de la Marina: estructura, argument i personatges

Llengua i literaturaActualitzat el 3,05 KB

Anàlisi de l'Estructura i Argument d'El Cafè de la Marina

Estructura de l'obra: Introducció, Nus i Desenllaç

El Cafè de la Marina es divideix en tres parts, seguint els patrons clàssics d'introducció, nus i desenllaç, que es corresponen amb els tres actes de l'obra:

  • Primer Acte (Introducció): Es presenten els personatges, la situació escènica de l'obra i s'insinua el conflicte que prové d'un avortament secret, resultat d'una relació amorosa frustrada entre la Caterina i un home del qual sabem, únicament, que ha fugit a França.
  • Segon Acte (Nus): Apareix Monsieur Bernat, catalitzador i desencadenant de l'acció dramàtica, que aporta un to d'humor a l'obra.
  • Tercer Acte (Desenllaç): Un cop allunyat de l'escena Monsieur Bernat, la gent
...
Continua llegint "El Cafè de la Marina: estructura, argument i personatges" »

Ortografia catalana: apostrofació, dièresi, diftongs i vocals àtones

Llengua i literaturaActualitzat el 9,67 KB

L'Apostrofació

Totes les paraules que comencen per vocal o hac i que davant porten els articles el o la, o la preposició de sempre s’apostrofen.

Excepcions de l'Apostrofació

  • Les paraules femenines singular que comencen per i/u/hi/hu àtones no es poden apostrofar.
  • Casos que presenten confusió: la ira, la Haia, la asimetria...
  • Noms de lletra: la ema, la efa...
  • Davant de la lletra h aspirada: el Harry Potter.

La Dièresi

Funcions de la Dièresi

  1. Fer sonar la u en els grups gu/qu quan els segueix una e/i.
  2. Per indicar que dues vocals no poden formar diftong i que les normes de l’accentuació no ens permeten marcar-ho amb un accent.

Excepcions de la Dièresi

  • Paraules derivades amb sufixos –isme, -ista: egoisme.
  • Paraules derivades amb prefixos anti-,
...
Continua llegint "Ortografia catalana: apostrofació, dièresi, diftongs i vocals àtones" »

Sartre, Camus i La Metamorfosi de Kafka: anàlisi de l'existencialisme

Llengua i literaturaActualitzat el 4,51 KB

L'Existencialisme: Sartre i Camus

Jean-Paul Sartre: Llibertat i Angoixa

Situem Jean-Paul Sartre dins del corrent existencialista de postguerra. Serà un autor compromès amb la seva època, denunciant injustícies i tot allò que reprimeix la llibertat (com la religió i els governs). La seva filosofia està centrada en la llibertat a la qual l'home està condemnat, cosa que provoca angoixa en l'ésser humà. Això ho exposarà a la seva literatura, tant narrativa com teatral. Destaquen obres com La nàusea i Les mosques.

Albert Camus: Absurditat i Rebel·lia

També inclòs dins l'existencialisme, Albert Camus considera que tot és absurd. Com s'ha de superar aquesta absurditat? No ens val ni el suïcidi, ni la religió, ni l'evasió, sinó la...

Continua llegint "Sartre, Camus i La Metamorfosi de Kafka: anàlisi de l'existencialisme" »

La generació literària dels 70 i la narrativa catalana contemporània

Llengua i literaturaActualitzat el 3,08 KB

La generació literària dels 70

La generació literària dels 70 és un grup d'escriptors nascuts i formats a la postguerra (marcats pels canvis sociopolítics dels 50-60, per les conseqüències del Maig francès del 68 i per l'agonia del final de la dictadura franquista) que donaven a conèixer la seua obra en un moment en què el realisme històric estava en crisi, i tots tenien els mateixos elements formatius.

L'experimentalisme i la narrativa valenciana

En la narrativa utilitzaven l'experimentalisme narratiu. La societat és posada en qüestió. Moltes novel·les se centren en la fugida com a reacció contra la situació de l'entorn familiar i de l'entorn sociopolític (dictadura), però el cicle es tanca a partir del 75 amb unes novel·les...

Continua llegint "La generació literària dels 70 i la narrativa catalana contemporània" »

Renaixement i Renaixença: diferències entre dos moviments culturals

Llengua i literaturaActualitzat el 4,69 KB

20

LITERATURA I VIDA LITERARIA: durant la segona meitat del Segle XV, la cort reial, principal centre divulgador de la cultura va desaparèixer. D'altra banda va haver un predomini d'escriptors d'extracció burgesa. 1) GRUP ARISTOCRÀTIC Joan Roís de Corella, mitologia o bíblica. 2) GRUP BURGÉS Bernat fenollar, Jaume Roig, satira de costums, estil planer i directe,

Joan Roís DE CORELLA: València, 1435prosa i vers, extensa i variada en temes religiosos i profans. Us de períodes extensos, subordinació, exclamacions, preguntes retòriques, joc de paraules. Tragèdia de Caldesa, novela breu que narra la infidelitat d'una dona, Caldesa amant del narrador que conta la història.
Jaume ROIG: València 1478, va ser metge i escriptor, va redactar
...
Continua llegint "Renaixement i Renaixença: diferències entre dos moviments culturals" »

Ball robat de Joan Oliver: resum i context de l'obra

Llengua i literaturaActualitzat el 4,18 KB

-Va viure l’època de quan Barcelona va ser ocupada per part de l’exèrcit colpista i aquest, era imminent. Va tenir que fugir per salvar la seva vida, és a dir, també va viure l’exili. La Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, el Franquisme i dins d’aquest l’autoritarisme i la repressió, i la Dictadura Anarquista, també van ocupar un gran lloc a la vida de Joan Oliver.


3. BIOGRAFÍA (breu).

Joan Oliver i Sallarès, va nèixer a Sabadell, el 29 de Novembre de 1899 i va morir a Barcelona, el 18 de juny de 1986. Com a pseudònim de poeta va utilitzar el nom de Pere Quart. Va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, i aquest va ser considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de

...
Continua llegint "Ball robat de Joan Oliver: resum i context de l'obra" »

Joan Timoneda, Flor d'enamorats: comentari i context del Renaixement valencià

Llengua i literaturaActualitzat el 2,79 KB

Renaixement: El Renaixement és un moviment de renovació cultural que s'inspira en les idees i en l'art clàssic de grècia. PRODUCCIÓ LITERARIA: Es produeix la renovació de la poesia i l'aparició de nous gèneres i el canvi de llengua literaria de molts escriptors valencians. Joan Lluís Vives i Març: escrigué en llatí q simposa com a llengua de cultura durant el Renaixement, sobre temes com l'ordenació ciutadana de l'Europa del cristianisme. Joan Boscà i Almogàver: escrigué en castella, excepte d'una esparsa de 10 versoss en català, fou dels primers escriptors q introduí la mètrica italiana a la península ibèrica. POESIA: Podem distingir 4 tendències(l'herència d'Ausias March, la poesia popular i tradicional, la poesia satírica
...
Continua llegint "Joan Timoneda, Flor d'enamorats: comentari i context del Renaixement valencià" »

Resum de Romeu i Julieta: l'amor tràgic de Shakespeare

Llengua i literaturaActualitzat el 2,4 KB

L’AMOR TRÀGIC

Romeu i Julieta. William Shakespeare. Col·lecció Les eines. Educaula 62. Pàgines 224.  

Romeu i Julieta és una apassionant història D'amor en què dos joves porten el seu amor pur fins al límit ames d’una passió excessiva I frenètica.

Romeu és un jove que encara no a conegut Altres amors sent un idealista i verge. Julieta és jove ,ingènua i verge i Actualment aquests canons han canviat.

Però hi ha un odi de molts anys i un Enfrontament entre les dues famílies, els Muntescus i els Capulets per una Disputa social.   

Per aquest motiu els joves es trobaven d’amagat Tot provocant un casament en secret.

Des d'un principi l'amor entre els dos joves És tràgic ,desgraciat, amb la mort dels dos amants.  

Aquesta tràgica

...
Continua llegint "Resum de Romeu i Julieta: l'amor tràgic de Shakespeare" »