Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Francesc Vicent García(a una hermosa dama..): El poema titulat “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil” es tracta d’un poema amorós on predomina la utilització de figures retòriques pròpies del Barroc. Aquest poema parla, com ens indica el títol, d' una dama que es pentina els cabells en un terrat amb una pinta de marfil mentre l’autor, que està enamorat bojament d’ella, l’observa des de lluny amb l’esperança que ella també s’enamori d’ell. Pel que fa a l’estructura del poema podem dir que es tracta d’un sonet: dividit en quatre estrofes, dos quartets i dos tercets, catorze versos decasíl·labs d’art major amb rima consonant: ABBA, ABBA, CDE, CDE.A la primera

Anàlisi de Contes de Jesús Moncada: El Cafè de la Granota

1. Història de l'olivera

Paraules des d'un oliver

El conte tracta sobre dos amics. Un vol ajudar l'altre recollint-li les olives, ja que sap que a l'altre no li donarà temps de collir-les i s'acabaran fent malbé.

L'amic li va dir a la seva dona, Ballissa, que quan es trobés amb l'Isidre li comentés la situació. Però ella se n'oblidà de fer-ho.

Un home que passà per allà va anar a avisar l'Isidre que li estaven robant. Ell va anar a comprovar-ho i es trobà allà el seu amic collint les olives d'un dels seus arbres. El seu amic li explicà per què li estava collint les seves olives i que quan acabés li hauria anat a portar a casa seva. L'Isidre no s'ho va creure, va agafar un...

Introducció a Mirall Trencat de Mercè Rodoreda

Publicada l'any 1974, *Mirall Trencat* és una obra madura i madurada de Mercè Rodoreda. L'autora explica que va començar a escriure-la a Ginebra el 1968 i la va acabar el 1974 a Romanyà. En el pròleg, Rodoreda detalla el procés d'elaboració de l'obra, esmentant fragments com: "Família rica, senyora fora de la casta, desnivellada i d'origen modest. Bellesa que ajudava la mare a vendre peix." L'autora escrivia a poc a poc, cosa que no era el seu estil habitual, ja que ella escriu a raig. El narrador és omniscient. Arriba un moment en què a l'autora se li escapen els personatges, i es veu obligada a fer un fitxer per no perdre's.

Simbologia del Mirall a l'Obra

El mirall diu la veritat, reflecteix...

A la Mare de Déu de Montserrat

TEMA:

L’actitud contemplativa i admirativa del jo poètic davant de la imatge de la verge i de la muntanya de Montserrat.

ANÀLISI:

Ús de vers octosíl·lab amb cesura i rima consonant.

• Personificació i encavalcament: versos 4 i 5
• Personificació: versos 13, 14, 15
• Comparació i hipèrbole: versos 11 i 12
• Anàfora i exclamació: versos 24 i 25
• Metàfora: vers 22
• Comparació: versos 22 i 23

La cançó de Sant Ramon (cantada per una russa)

TEMA:

En aquest poema Maragall explica les sensacions que li produeix aquesta cançó cantada per una russa. Relació entre poesia i reacció de l’artista.

ANÀLISI:

4 versos, 4 estrofes, versos hemistiquis de 5 síl·labes. Rima assonant a l'última síl·laba tònica. Primer vers: Cantat,...

Panorama General de la Literatura Catalana (Segles XVI-XVIII)

Decadència de la Literatura Catalana Culta

L'època moderna (segles XVI-XVIII), coneguda com la Decadència, va significar una davallada en la quantitat i qualitat de la literatura catalana culta. Aquest període, que abasta el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració, va veure una disminució d'obres literàries en català degut a factors polítics, econòmics i sociolingüístics.

Conseqüències de la Decadència:

• Castellanització de l'aristocràcia.
• Pèrdua de poder de la burgesia catalana.
• Ús freqüent del castellà en la literatura culta.
• Entrada de castellanismes en la literatura culta.
• Pèrdua de la consciència d'unitat entre els territoris de parla catalana.

Malgrat aquesta...

El Teatre Català Des dels Anys 70 Fins a l'Actualitat

A partir dels anys 70, van aparèixer diversos grups teatrals que van apostar per un teatre més innovador i avantguardista. Aquest estil es basava en experiències creatives col·lectives sense text, on els actors esdevenien també directors i autors. Alguns exemples destacats són Els Comediants, Dagoll-Dagom, Pluja Teatre i La Cubana. La característica principal d'aquestes companyies era la interdisciplinarietat, ja que en les seves obres barrejaven el teatre amb la música, el circ i l'audiovisual (companyies de l'espectacle).

La Recuperació del Text

La situació va canviar i es van estrenar obres de Benet i Jornet (nascut el 1940), Rodolf Sirera, Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé (tendència...

Llengües en Contacte

• Monolingüisme / Bilingüisme (individual, social, territorial)
• Diglòssia (formal A / no formal B)
• Conflicte lingüístic (llengües extingides, dominants, minoritzades / minoritàries i majoritàries)
• Processos de substitució i normalització

Origen i Evolució del Català

Romània i Llengües Romàniques

• Llatí vulgar (Laci)
• Romanització (218 a.C. i Tarraconense i Bètica)
• Substrat (influència preromana, de les llengües que hi havia abans i que s'han substituït: indoeuropeu, grec, fenici i íbero-basc)

Del Llatí al Català

• Superestrat (germànic i aràbic)
• Naixement entre els segles VIII i IX, en què es diferencia el parlat del clàssic. A més, el Concili de Tours (813).
• Acta de Consagració i Dotació de la Catedral d'Urgell

Formació,

La Renaixença: Moviment Cultural Català

La Renaixença és un moviment de redreçament de la cultura i la llengua catalanes, iniciat amb l'Oda “La Pàtria” de B.C. Aribau el 1833.

Romanticisme i Renaixença comparteixen el mite de l'edat mitjana; es descobreix l'esplendor de la nació i de la literatura catalanes.

Diferències entre Renaixença i Romanticisme

• Els primers antecedents de la Renaixença són a la Il·lustració.
• Fa servir els recursos del Romanticisme, però més atenuats.
• La Renaixença supera l'estètica romàntica adoptant els corrents realistes i naturalistes.

Programa de la Renaixença

1. Reconstruir la història de l’edat mitjana.
2. Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
3. Recollir les llengües i la poesia de tradició oral.