Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Mercè Rodoreda: Vida i trajectòria de l'autora

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908, en una torreta del barri de Sant Gervasi. Fou filla única del matrimoni que formaven Andreu Rodoreda i Sallent, comptable i, com s'acostuma a denominar, un «lletraferit», i Montserrat Gurguí i Guàrdia, d'una família que procedia de Bunyol. Ja de ben petita visqué en contacte amb la literatura gràcies a l'afecció als grans autors catalans que li inculcà el seu pare, Andreu Rodoreda, i que acabà de fomentar-li el seu avi, Pere Gurguí, profundament català i amic d'alguns escriptors de l'època, com Verdaguer.

Infantesa i formació a Sant Gervasi

La seva infantesa fou una infantesa feliç i protegida que va transcórrer...

T9: Característiques bàsiques de la poesia actual

La poesia, en les últimes dècades del segle XX, es caracteritza per la progressiva pèrdua dels grans mestres de la preguerra i l'aparició de noves generacions. En aquesta època apareix un marc que facilita la divulgació d'obres literàries. Els poetes retornen a la poesia elaborada formalment i deixen en un segon pla el compromís social.

Tendències poètiques

Destaquen dues tendències poètiques: d'una banda hi ha els poemes que busquen la musicalitat del vers i s'interessen pels aspectes formals de la poesia; d'altra banda, hi ha els que formen part del corrent estètic i ètic inaugurat per Gabriel Ferrater, conegut amb el nom de poesia de l'experiència. En aquest últim corrent,...

La cultura catalana durant la postguerra

La postguerra i la Guerra Civil van suposar una crisi profunda per a la cultura catalana, iniciant un procés d'espanyolització forçosa. En aquest context, la cultura es va desenvolupar en tres àmbits principals: la cultura pública (intentant arribar a la població dins del marc permès), la cultura clandestina (a casa nostra) i la cultura de l'exili.

Els objectius principals eren salvar la llengua i les institucions, recuperar el prestigi social i cultural, reviscolar els contactes culturals, agrupar els desorientats i evitar la claudicació ideològica i lingüística. Molts escriptors van abandonar la llengua a causa de:

• La desorientació dels intel·lectuals catalans després de la guerra.
• La desaparició

Decadència de la Cultura Catalana (S. XVI-XVIII)

Durant els segles XVI, XVII i XVIII es produeix la Decadència, un període en què la cultura catalana perd força. Les conseqüències principals van ser la castellanització de la cort, iniciada arran de la unió de la Corona d'Aragó i Castella (casament dels Reis Catòlics, 1469).

El segle XVIII i la dinastia Borbó marquen el moment culminant de la repressió de la cultura i la llengua a Catalunya amb el Decret de Nova Planta (1716). Felip V anul·la les institucions catalanes i suprimeix l'ús del català en l'àmbit oficial.

La Literatura Popular i Tradicional

Sempre ha existit una literatura popular i tradicional, creada i viscuda pel poble, que respon als seus gustos, interessos i necessitats....

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

Resum dels capítols principals

• Capítol 1: La Natàlia, després de treballar a la pastisseria, va amb la Julieta a la plaça del Diamant, on coneix un home anomenat Quimet que li diu que, en un any, tots dos estaran casats.
• Capítol 2: La Natàlia i en Quimet queden al parc Güell, on parlen de la seva relació i en Quimet li demana la mà. Poc després es besen i cadascú marxa sense dir-se res.
• Capítol 3: Pel carrer, la Natàlia es topa amb en Quimet, el qual li prohibeix que treballi a la pastisseria perquè diu que l'amo és un pervertit; també li diu que no vol veure-la amb en Pere. Això va fer que la Natàlia s'enrabiés i se n'anés. Tres setmanes després, en Quimet demana a la Natàlia que

Poesia d'Amor: Ausiàs March i la Tradició Trobadoresca

La poesia d’Ausiàs March manté aspectes de la lírica trobadoresca i propis de l’edat mitjana com la didàctica, la divinització de la dama, el sofriment de l’amant – similar a la mort –, la idea de la mort com un sentiment agredolç, el plany per no haver expressat l’amor a la dama, i també algunes analogies, etc.

• March utilitza moltes comparacions, pròpies de l’obra dels trobadors.

• L'estructura és constant: la primera part és l’element imaginari (normalment una imatge), i la segona part expressa els sentiments del *jo poètic*. Entre ambdues parts hi ha una relació de semblança. La seva poesia, doncs, té una funció **emotiva, persuasiva i explicativa**.

• Els seus

Josep Carner: Poeta i figura clau del Noucentisme

Josep Carner (1884-1970) fou un destacat poeta, periodista, dramaturg i traductor català. Considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme, el seu programa modernitzador i catalanista va influir no només en la literatura i l'art de l'època, sinó també en el desenvolupament científic i econòmic de principis del segle XX.

Ideologia del Noucentisme

La ideologia noucentista es basava en valors com la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura i la claredat. Rebutjaven els corrents culturals precedents, com el Modernisme o el Romanticisme, que exaltaven els sentiments extrems i el trencament de les normes. Els noucentistes, en canvi, preferien la mesura, vista com a signe...

El teatre de la Renaixença i la seua evolució

El teatre va esdevenir una eina fonamental en la consolidació de la Renaixença. Durant la primera meitat del segle XIX, el teatre en català va ser una forma gairebé exclusiva de la literatura popular, que va explotar a fons el gènere del sainet. En la segona meitat, es va constituir un teatre culte.

El sainet: l'expressió del teatre popular

El sainet es pot definir com una peça curta, de caràcter còmic, construïda a partir d’unes situacions escèniques esquemàtiques i d’uns personatges arquetípics; va ser la forma teatral més característica del teatre popular. Aquests van obtenir un ampli ressò i es van convertir en l’expressió d’una literatura popular.

• Josep Robrenyo: Va ser

Progressió Temàtica

• Progressió de tema constant: El tema sempre és el mateix i s'hi van afegint remes diferents.
• Progressió lineal: Cada rema origina un tema nou.
• Progressió de temes: A partir d'un tema inicial (o hipertema) es generen temes derivats amb els remes consegüents.

Gènere Discursiu

Poesia, prosa (narrativa, assaig), teatre.

Arguments

Argument d'autoritat: És aquell en el qual s'acudeix a un expert en la matèria.

Argument d'experiència: Es basa en alguna cosa que ha succeït. Dins d'ell trobem el d'experiència personal (allò que t'ha succeït a tu) i el d'experiència de fet (fets constatables).

Argument científic: És aquell en el qual s'acudeix a una autoritat científica per a donar suport a la tesi.

Argument de tradició:...

Nivell Morfosintàctic

• Asíndeton: Quan s'eliminen les conjuncions.
• Encavalcament: Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i el mètric.
• Epítet: Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que acompanya.
• Anacolut: Construcció gramatical en la qual la segona part no lliga sintàcticament amb la primera.

Nivell Semàntic

• Al·legoria: És una metàfora continuada.
• Anadiplosi: Repetició d'una o diverses paraules al final d'un vers i al començament del següent.
• Anàfora: Repetició d'un mot al principi de versos o frases successives.
• El·lipsi: Quan s'omet algun element si la interpretació en resulta clara.
• Comparació: Relació d'idees o coses d'acord amb una certa semblança entre elles.
• Epanadiplosi: Repetició d'una paraula al principi