Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Anàlisi d'un Sonet

Cal tenir en compte dos aspectes bàsics: el primer és que es fonamenta en la contraposició, en aquest cas blanc i negre, característica típicament barroca; el segon és la intenció amorosa i eròtica, que potser no és del tot evident ara, però sí al segle XVII.

Estructura Formal del Sonet

Pel que fa a la forma, ens trobem amb un sonet que, com a tal, planteja una situació en els dos quartets i la desenvolupa en els dos tercets. Està escrit en decasíl·labs.

Presenta una rima encreuada (ABBA ABBA) en els quartets, que passa a ser CDE CDE en els tercets. Aquest canvi de rima té relació amb l'estructura, ja que provoca una divisió del poema en dues parts, tant en la forma com en el contingut.

Contingut i Tècniques

Sol i de dol i amb Vetusta Gonella (J. V. Foix)

Sol, i de dol reflecteix un protagonista desorientat en la natura que finalment reconeix com una terra innata. L'autor, vestit d'una manera antiga, se sent perdut i sol, però de seguida reconeix paisatges de fa mil anys; ja res no li és estrany i retroba els indrets on passejava.

L'espai on es desenvolupa el poema és fosc i solitari, on el protagonista se sent perdut pels elements de la natura.

El gènere literari és la poesia: és un text amb un únic protagonista. El punt de vista és subjectiu.

Sol, i de dol és un sonet format per quatre estrofes: les dues primeres són quartets (quatre versos) i les dues últimes, tercets (tres versos).

La primera estrofa ens mostra el protagonista solitari,...

Tipus de narrador a Mirall Trencat

En el relat vuitcentista, el text és dit per una sola veu. Una veu única, que ho sap tot, ho coneix tot, ho explica tot, coneguda amb el nom de «narrador omniscient». Tanmateix, aquesta estratègia, l'omnisciència narrativa, permet un joc de variants que, alternades amb habilitat, atorguen dinamisme a l'estil narratiu. Mitjançant la tercera persona i la utilització de formes verbals de passat s'evoquen esdeveniments, pensaments, fragments de memòria... Sovint, l'autor alterna el recompte de fets, escenaris i accions amb la transcripció de fragments de conversa. Es tracta de l'omnisciència editorial. I un capítol en monòleg interior, la primera persona en boca d'un personatge femení, despertant...

Les Avantguardes: Ruptura i Innovació Artística

Les avantguardes són una sèrie de moviments artístics i literaris que tenen en comú la voluntat de ruptura amb la tradició i les actituds de provocació, tant des del punt de vista estètic com personal o vital. És un moviment sorgit a Europa cap al 1909 i que va finalitzar l’any 1940, quan els nazis dissolgueren els grups de París. A Catalunya, però, no es va desenvolupar fins al 1914 i va perdurar fins a la dècada dels anys trenta.

L’avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi en la creació artística.

L’avantguarda catalana presenta una singularitat respecte del...

Jacint Verdaguer

El Poema "La Pàtria": Anàlisi i Significat

El poema La Pàtria consta de dues estrofes de vuit versos alexandrins cadascuna. Cada quatre versos hi ha una unitat de sentit i un punt. Les dues primeres estrofes se centren en l'enyorança del paisatge català.

Recursos Estilístics en "La Pàtria"

S'hi troben personificacions, com ara «guarda vigilant», i comparacions, com «guaites per un forat» o «ton superbe front». Hi ha una identificació entre el paisatge i la pròpia família per transmetre la idea d'un sentiment profundament arrelat.

El Sentiment de Desarraïlament Poètic

Al final de la segona estrofa, el jo poètic es compara amb un «arbre migrat a terres apartades» amb la intenció de destacar la impressió de desarrelament....

La Poesia de Postguerra

Hi podem observar tres grans tendències:

• La poesia de tradició simbolista, continuadora d'un estil ja conreat en el primer terç del segle, que té a Carles Riba com a màxim exponent.
• La poesia de tradició avantguardista, representada per Josep Palau i Fabré i Joan Brossa.
• La poesia de tradició realista, a partir de la dècada dels seixanta, acompanyada d'un compromís social o civil. Hi podem situar Miquel Martí i Pol, Pere Quart, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i el moviment de la Nova Cançó.

Salvador Espriu (1913-1985)

Ha conreat la narrativa, el teatre i la poesia. La seua producció poètica es desenvolupa després de la guerra, per les facilitats de publicació d'un gènere que es caracteritza per...

Els personatges principals de Terra Baixa

Manelic

En Manelic és un pastor de la Terra Alta que representa la puresa, la innocència i la bondat. Ha viscut sempre aïllat, amb poca relació amb altres persones, per això no entén la malícia del món. És fort físicament i té un caràcter sincer i noble. Baixa a la Terra Baixa per casar-se amb la Marta pensant que és un matrimoni d’amor, però en realitat és un engany preparat per en Sebastià. Quan descobreix la veritat, se sent traït i decideix marxar, tot i que continua mostrant bondat, fins i tot amb la Marta.

Marta

La Marta és la protagonista i el centre del conflicte amorós entre en Manelic i en Sebastià. Té un passat difícil i prové d’un ambient pobre. En Sebastià l’ha...

Introducció al Modernisme

El Modernisme, moviment cultural, literari i artístic europeu, va iniciar-se a Catalunya el 1892 amb la revista L'Avenç i es considera que va finalitzar el 1911, any en què moren Joan Maragall i Isidre Nonell. L'objectiu era modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, creant una identitat nacional pròpia. Des del principi, L'Avenç va emfasitzar la importància d'una llengua moderna i depurada.

Etapes del Modernisme

El moviment es divideix en dues etapes: la primera (1892-1900), de difusió a través de les festes de Sitges i la premsa, especialment L'Avenç; i la segona, de consolidació dels principis artístics i literaris, amb la cerca del suport de les classes dirigents i un augment de la producció narrativa...

Figures retòriques

• Al·legoria: Conjunt d’imatges que representen una sola cosa.
• Al·literació: Repetició de sons o lletres.
• Anàfora: Repetició d’una paraula o frase al principi de cada vers per donar sentit.
• Antítesi: Unió de dues paraules o conceptes de sentit contrari.
• Aposició: La segona part exerceix una funció explicativa.
• Apòstrofe: Dirigir la paraula a algú en un to emocionant.
• Asíndeton: Supressió de conjuncions (i, o, però, doncs, quan, ja que, a més…).
• Comparació: El primer terme és real i el segon imaginari, units per: com, com si, més que…
• Encavalcament: Ruptura sintàctica al final d'un vers.
• Enumeració: Sèrie d’idees referides a una mateixa cosa.
• Epítet: Substantiu acompanyat d'un adjectiu.
• Hipèrbaton: Alteració

La Poesia Popular

La poesia popular és típica dels segles XVII i XVIII, i ens permet posar en dubte la decadència. És una poesia principalment dedicada pel poble per expressar i representar situacions reals. És un gènere útil per a la lectura de la història social. Els mitjans bàsics de la comunicació social eren la predicació i les representacions teatrals.

Característiques de la Poesia Popular

• Transmissió oral amb llenguatge no col·loquial.
• Gèneres d'extensió curta i espontània.
• Anònims.
• Difusió a totes les generacions de l'època.
• Acompanyament de música i lletra.

Gèneres de la Poesia Popular

Els Romanços

Els romanços eren poesies narratives de versos indeterminats i de rima assonant als parells i sense rima als senars.

Els Goigs

Els...