Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

El Modernisme: Moviment Estètic i Cultural

El Modernisme és un moviment estètic i cultural que reuneix totes les manifestacions artístiques. L'artista modernista es defineix com algú capaç d’abraçar diferents branques artístiques.

L'objectiu principal era modernitzar la societat a través de l’art, trencant amb una cultura tradicionalista per tal d'europeïtzar-la.

Orígens i Evolució a Catalunya

Aquest moviment sorgeix a Catalunya a través de la revista L’Avenç:

• 1884: Apareix per primer cop el terme modernisme.
• 1889: L’Avenç es renova amb un grup d'intel·lectuals que impulsaran les idees modernistes.

Intel·lectuals i Artistes Destacats

• Jaume Brossa: Ideòleg i progressista revolucionari.
• Alexandre Cortada: Crític musical.
• Raimon

Context i Estructura de l'Obra

Els contes de Pere Calders s’emmarquen en un context de crisi europea: els valors de la cultura burgesa s’esfondren amb la Primera Guerra Mundial. Després que Pere Calders es casés i tingués un fill, esclata la Guerra Civil, on va participar al bàndol republicà i es va exiliar a Mèxic durant vint-i-tres anys.

Cròniques de la veritat oculta va ser escrit a Mèxic durant els anys quaranta i cinquanta. El llibre està estructurat en tres parts ben diferenciades:

• La imprevista certesa: Dotze narracions d’una certa extensió.
• Ver però inexplicable: Dotze narracions molt breus, excepte «Una curiositat americana».
• L’escenari desconcertant: Set narracions d’extensió diversa.

La Mentalitat Burgesa i els

Mites Antics i la Tragèdia Clàssica

Els mites clàssics de la tradició occidental són una atracció constant entre els intel·lectuals de tots els temps, aquells de sang i passió que colpegen la sensibilitat i porten a la impressió i l'horror. Això fa que la tragèdia continuï vigent en el present, ja que no passa de moda.

La Tragèdia Aristotèlica: Catarsi i Mimesi

Aristòtil va definir la tragèdia com una imitació d'una acció acabada i de certa magnitud, escrita en un llenguatge distingit i no pas com una narració, generant compassió i temor, i provocant la purificació de les emocions. Per a Aristòtil, la purificació és la CATARSI, la imitació la MIMESI, la compassió ELEOS, i la temor PHOBOS.

L'autor crea com un microcosmos...

Sant Vicent Ferrer

Vida

Sant Vicent Ferrer nasqué a València el 1350 i al llarg de la seva vida va aconseguir fama universal pels seus sermons, una manera de predicar perquè la gent s'apartés dels vicis i dels pecats i aprengués la moral cristiana. Va ser un gran viatger i va recórrer països com Espanya, França, Suïssa i Itàlia, entre d'altres. Va ser mestre en teologia i conseller de reis.

Sant Vicent Ferrer és una figura molt important per dues raons:

• Va deixar una obra literària important.
• Va ser polític.

Des del punt de vista polític, va participar en dos esdeveniments importants de l'època:

• El Cisma d'Occident.
• El Compromís de Casp.

El Cisma d'Occident i el Compromís de Casp

Durant el Cisma d'Occident, que va dividir l'Església...

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

Aquest període abasta des de la mort de Joan Roís de Corella fins a la publicació de "L'Oda a la Pàtria" d'Aribau.

Factors clau de la Decadència

• Disminució de l'ús del català com a llengua literària.
• Afebliment de la consciència d'unitat lingüística.
• Pèrdua progressiva de la personalitat política.
• Castellanització de l'aristocràcia, mentre que la immensa majoria de la població té el català com a llengua.

Circumstàncies concomitants

• Unió de la Corona Catalanoaragonesa amb la Castellana (Reis Catòlics, 1479-1516): El català deixa de ser la llengua de la cort.
• Desplaçament del comerç de la Mediterrània a l'Atlàntic.
• Guerra de les Germanies (1519-1522).
• Expulsió dels moriscos (1609).
• Guerra dels

Conceptes Clau de Sociolingüística

John Gumperz i la Diglòssia

John Gumperz no estava d'acord amb el que deia Ferguson. Ell pensava que hauríem de parlar de diferents llengües i no de variants. A més, afirmava que la principal causa de la diglòssia era una societat molt estratificada. Segons Gumperz, hi ha diferents llengües per a àmbits diferents.

Què és la Diglòssia?

La diglòssia es defineix com la distribució funcional de dues llengües diferents.

Joshua Fishman i les Concepcions de la Diglòssia

Aquest lingüista va plantejar dues concepcions sobre la diglòssia:

1. Concepció Superada

   Inicialment, Fishman tenia una concepció equivocada de la diglòssia. Deia que la diglòssia era una característica del bilingüisme individual, però,

Vicent Andrés Estellés: Anàlisi Poètica

La seua obra és un atles poètic de la geografia i cultura valenciana. Les seues característiques són:

• La recerca de la singularitat poètica: Trenca amb els cànons establits i assumits pels seus coetanis. Finalitat de crear un estil propi en el qual abunden referències intertextuals a autors clàssics llatins i catalans.
• La temàtica es divideix en tres eixos temàtics:
  • La poesia quotidiana, que retrata els petits plaers de la vida, els instants feliços.
  • La poesia amorosa, on l'amor es presenta amb un ventall divers de sentiments i emocions, des de l'idil·li romàntic fins a l'arravatament eròtic i la sensualitat més instintiva.
  • La poesia cívica, fa que el poeta esdevinga portaveu de les reivindicacions

Literatura catalana de postguerra: la narrativa

Context històric

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), s'instaura la dictadura franquista, que prohibeix l'ús del català en l'escriptura. Aquest fet obliga als escriptors a optar pel silenci, l'exili o la castellanització de les seves obres. La repressió franquista afecta totes les llengües i cultures que no siguin la castellana, suprimint les llibertats d'associació i opinió. El franquisme es divideix en dues etapes: 1939-1955 (forta repressió política, social i cultural) i 1960-1975 (orientació tecnocràtica, agitació universitària i entrada de ministres de l'Opus Dei al govern). A partir de 1936, es trenca la continuïtat de la literatura catalana.

La repressió i la

Els registres formals: el text cientificotècnic

Els registres formals, concretament el cientificotècnic (tècnic i científic), són propis de l'àmbit acadèmic. La ciència té com a objectiu comprendre la realitat, mentre que la tècnica n'extreu els coneixements i intervé directament en la modificació de l'entorn humà.

Aquests textos estan relacionats amb temes de la ciència com la biologia, la geologia, etc. Aquest tipus de text desenvolupa un tema exposant unes idees d'una manera clara i lògica, amb una intencionalitat objectiva per transmetre coneixement. La seva estructura sol constar de:

• Presentació
• Desenvolupament
• Conclusió

Les seves característiques principals són:

• Claredat: conceptes clars i sense ambigüitat possible.
• Objectivitat:

Diglòssia

Fishman va estendre el significat del terme i planteja la distribució jeràrquica de dues llengües diferents de manera general i estableix: una llengua d'ús formal i una llengua d'ús informal. Són mostres de diglòssia, en aquest cas, el català durant l'etapa franquista i moltes altres llengües que no tenen reconeixement oficial (Brató). Actualment, el terme diglòssia s'usa amb aquest nou significat.

Llengües Minoritàries i Minoritzades

Llengua minoritària: té un nombre reduït de parlants però gaudeix d'un 'bon estat de salut': té variabilitat comunicativa i compleix totes les funcions socials amb plena normalitat.

Llengua minoritzada: té pocs parlants, però l'ús de la llengua es troba en regressió: no s'usa en molts...