Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Els Cocoters de Macuto de Josep Carner: anàlisi del poema

Llengua i literaturaActualitzat el 3,85 KB

El poema “Els Cocoters de Macuto” pertany a l’autor noucentista Josep Carner i Puig-Oriol. Va néixer el 9 de febrer de 1884. Fou director de la revista literària Catalunya i inicià la col·laboració com a periodista a La Veu de Catalunya. “Els Cocoters de Macuto” s’inclou en l’obra més important de la seva maduresa, El cor quiet. En aquest cas, se centra en l’admiració cap als arbres, concretament els cocoters, que simbolitzen la saviesa i la diversitat del món, fent ús de la personificació i utilitzant-los com una excusa per relacionar-los amb les persones. Se situa a la segona part de l’obra: els arbres, que abraça des de “Els Nostres Pins” fins a “Els Cocoters de Macuto”.


El sentiment en veure els cocoters

En...

Continua llegint "Els Cocoters de Macuto de Josep Carner: anàlisi del poema" »

Anàlisi del poema 'A un auró' de Josep Carner

Llengua i literaturaActualitzat el 3,05 KB

Pertany a Josep Carner, el poeta per excel·lència del noucentisme. Malgrat tot, el 1921 va marxar de Catalunya com a cònsol i després va haver de romandre a l'exili, primer a Mèxic, i després a Bèlgica. És des d'aquest últim lloc que ens escriu aquest poema, que va sortir publicat el 1948 al llibre 'Arbres'. El tema del poema és: el sentit de la vida i de la pròpia obra.

Què és aquest poema?

És un poema de vuit estrofes que cadascuna té quatre versos, els tres primers són endecasíl·labs i l'últim és hexasíl·lab. Els seus versos són d'art major i d'art menor.

Té una rima lliure.

Quin tema tracta?

Josep Carner en aquest poema explica que cada dia observa un arbre que és l'auró i pensa en tots els processos en què ha vist...

Continua llegint "Anàlisi del poema 'A un auró' de Josep Carner" »

Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme: moviments literaris catalans

Llengua i literaturaActualitzat el 3,27 KB

Modernisme: Renovació Artística a Europa

El modernisme és un moviment de renovació artística aparegut a Europa al final del segle XIX. Representà una transformació i modernització de la cultura i de la societat. Els modernistes plantejaren que les normes socials i culturals limitaven l'artista, i que la missió que tenia era la recerca de l'art total. Un cas emblemàtic és el de Rusiñol.

Joan Maragall (1860-1911): Teoria de la Paraula Viva

Joan Maragall (1860-1911) fou teòric, assagista i poeta, i és una de les figures literàriament i socialment més influents del període, tant que la seua mort significa la fi del modernisme. Segons la seua teoria de la paraula viva, la poesia ha de ser espontaneïtat, energia vital, i el poeta ha
...
Continua llegint "Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme: moviments literaris catalans" »

Història de la literatura catalana: del Renaixement al Romanticisme

Llengua i literaturaActualitzat el 6,18 KB

Poesia catalana del Renaixement: Pere Serafí

El Renaixement va representar el triomf del patriarquisme. Els temes més habituals d’aquest corrent van ser l’amor (i la idealització de la dona), la naturalesa i els mites clàssics.

Pere Serafí va ser el poeta més important de la literatura catalana del segle XVI i un dels artistes més destacats de Barcelona, ja que, a més d’escriptor (també en llengua castellana), fou pintor, músic i autor d’una Art poètica. La seva obra literària constitueix corrents antics i moderns, cultes i populars. La poesia de Serafí manté vius molts dels recursos mètrics i expressius de la tradició medieval i sobresurt quan recrea formes i temes de la tradició popular amb un gran lirisme.

Obra important:

...
Continua llegint "Història de la literatura catalana: del Renaixement al Romanticisme" »

Anàlisi de 'La Plaga de la Ribera' i 'L'enterrament' de Jesús Moncada

Llengua i literaturaActualitzat el 5,89 KB

Capítol 2: La Plaga de la Ribera

“La Plaga de la Ribera” és el segon capítol del llibre El cafè de la granota. Aquest capítol està escrit en forma de carta, redactada per Jeroni Salses i Santapiga, i adreçada al director de la presó de Lleida.

Context i Trama del Capítol

En aquesta carta, Jeroni explica que, a causa de l'antiguitat de l'Ajuntament del poble, es van decidir fer-hi obres. Per tal de buidar l'edifici, es van repartir els objectes que hi havia dins entre la gent del poble.

En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on pràcticament no hi cabia res, i encara menys després de guardar-hi les coses de l'Ajuntament. Però no només van guardar-hi retrats, sinó que també es van fer càrrec d'en Valerià.

En Valerià...

Continua llegint "Anàlisi de 'La Plaga de la Ribera' i 'L'enterrament' de Jesús Moncada" »

Anàlisi de 'Fet d'armes' de Pere Calders: l'absurditat de la guerra

Llengua i literaturaActualitzat el 3,1 KB

Anàlisi de "Fet d'armes" de Pere Calders

El conte "Fet d'armes" de Pere Calders narra la trobada insòlita entre dos soldats enmig d'un conflicte bèl·lic. Un paracaigudista enemic, amb una metralladora i una bicicleta, cau prop d'un soldat aliat. Vestit de manera estranya i amb accent estranger, el paracaigudista pregunta per l'ajuntament. El primer soldat, adonant-se de seguida que és un enemic pel seu uniforme caducat, busca la manera de lluitar. Tanmateix, no es troben en un camp de batalla ni poden accedir-hi. Tampoc lluiten a cops de puny i, finalment, decideixen jugar a la ratlleta. La norma és clara: qui guanya fa presoner l'altre. Juguen, i el primer soldat guanya. Com que el general està molt content, li regala el que vulgui,...

Continua llegint "Anàlisi de 'Fet d'armes' de Pere Calders: l'absurditat de la guerra" »

Josep Pla: temàtica, estil i concepció de la natura

Llengua i literaturaActualitzat el 4,05 KB

La temàtica

El tema permanent dels seus llibres és la realitat que l’envolta; una realitat que descriu i sobre la qual reflexiona. Qualsevol cosa cridava l’atenció de l’escriptor, que tenia una capacitat d’observació majúscula. L’Empordà és el món més intensament descrit per Josep Pla. Més enllà de l’Empordà hi ha Catalunya, Espanya i, molt esporàdicament, Europa.

Als seus escrits hi trobem retrats magnífics tant de gent senzilla com de grans personatges del seu temps. S’hi descriuen persones rellevants de la seva època (Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Eugeni d’Ors). El gran protagonista de l’obra planiana és ell mateix: la seva peculiar mirada que observa el món.

La concepció de la natura

Sovint Pla es recrea...

Continua llegint "Josep Pla: temàtica, estil i concepció de la natura" »

Fonètica catalana: sons, articulació i fenòmens consonàntics

Llengua i literaturaActualitzat el 5,73 KB

Fonètica Catalana: Sons i Articulació

Africades: S'articulen en dues fases: es comença per una interrupció del pas de l'aire, que es resol en una estretor semblant a la dels sons fricatius:
[ts] [t͡ʃ]: tsar, metxa (africades sordes)
[dz] [d͡ʒ]: atzar, metge (africades sonores)

Laterals: En emetre'ls, l'aire s'escapa pels costats:
[l] [ʎ]: lolla

Vibrants: En articular-los, es fa vibrar la punta de la llengua:
[r] [ɾ]: rara

Nasals: En articular-los, una part de l'aire surt per la cavitat del nas, on es produeix ressonància:
[m] [ɲ] [n]: minyona

Fenòmens de Contacte Consonàntic

Si ens fixem en la manera com pronunciem en una dicció ràpida el sintagma un gos, ens adonarem que la n es pronuncia [ŋ] (el fenomen que hi té lloc s'anomena...

Continua llegint "Fonètica catalana: sons, articulació i fenòmens consonàntics" »

Costumisme, Realisme i Romanticisme: trets i context històric

Llengua i literaturaActualitzat el 3,05 KB

Costumisme i Realisme: Trets i Comparació

Costumisme: Descobriment de la realitat immediata, és a dir, la història transcorre en un temps i espai que està a punt de desaparèixer. Tractament extern i superficial de personatges i situacions. Absència d’argument i escassa mobilitat dramàtica, sense inici, nus ni desenllaç. Els temes típics són escenes com balls, tertúlies, romeries, i els tipus típics són botiguers, serenos, fusters, etc.

Fa una descripció detallada d’escenes de la realitat, incorporant un diàleg real i viu. Crea un llenguatge dinàmic, introduint frases fetes, girs populars i dialectalismes.

Realisme: La Raó com a Instrument

Realisme: Té la raó com a l’únic instrument vàlid per copsar la realitat. Reacciona...

Continua llegint "Costumisme, Realisme i Romanticisme: trets i context històric" »

Poemes postsimbolistes catalans: Espriu, Oliver, Leveroni i Ferrater

Llengua i literaturaActualitzat el 3,78 KB

Assaig de càntic en el temple

Assaig de càntic en el temple//Autor: Salvador Espriu.Poemari: El caminant i el mur (1954).Moviment: Postsimbolista.Tema: Tracta sobre l’exili interior de tota la gent que es va quedar al país i va viure durant molt temps la repressió franquista. També tracta el desig de canviar la cultura del seu poble. .Altres: Té la funció de queixa d’un sistema que no fa feliç al protagonista. La forma d’Espanya li recorda a la pell de brau. Utilitza la poesia com a mitjà d’expressió. Obsessiva meditació sobre la mort, i sobre la destrucció del seu món, quan apareix mitificat amb el nom de Sirena, és a dir, Arenys llegit al revés, Arenys de Mar.

Corrandes d’exili

Corrandes d’exili//Autor: Joan Oliver,...

Continua llegint "Poemes postsimbolistes catalans: Espriu, Oliver, Leveroni i Ferrater" »