Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Les varietats socials i l'estàndard de la llengua catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 3,12 KB

Les varietats socials de la llengua

La variació social està determinada per factors com l'edat, el nivell d'estudis, la residència en zones rurals o urbanes, la professió, etc.

Varietats castellanitzades

El xava

Aquesta varietat és adoptada tant per persones castellanoparlants que s'han anat incorporant a l'ús del català, com per persones de famílies bilingües o catalanoparlants en contacte constant amb les anteriors. Les seves característiques principals són:

  • Obertura de la vocal neutra en [a].
  • No distingeixen entre les e i les o obertes i tancades.
  • Ensordiment de consonants sonores.
  • Africació de consonants fricatives.
  • Pronunciació com a [i] de la grafia ll (ieisme).
  • Abundància de castellanismes.

El pijo

Està molt influïda pel castellà;...

Continua llegint "Les varietats socials i l'estàndard de la llengua catalana" »

Canigó de Verdaguer i la poesia de Joan Maragall al Modernisme

Llengua i literaturaActualitzat el 5,42 KB

Canigó: Poema Èpic de Jacint Verdaguer

Canigó és un poema format per dotze cants i una conclusió. L’acció transcorre cap a l'any 1000 i s'entrellaça amb els orígens llegendaris de Catalunya. El poema narra les gestes del comte Tallaferro contra els moros que envaeixen les terres catalanes. El protagonista és Gentil, fill de Tallaferro.

Les fades que habiten el Canigó desperten l'interès de Gentil, que, seduït per la Flor de Neu, reina de les fades, abandona el seu lloc de vigilància. Flor de Neu explicarà a Gentil les diferents llegendes que amaguen els Pirineus.

Mentre Gentil conversa alegrement amb Flor de Neu, els moros arriben al Canigó i derroten els cristians. El mateix Gentil serà assassinat pel seu oncle, el comte Guifré,...

Continua llegint "Canigó de Verdaguer i la poesia de Joan Maragall al Modernisme" »

Anàlisi de Natàlia (la Colometa) a 'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda

Llengua i literaturaActualitzat el 2,88 KB

L'actitud de Natàlia/Colometa davant la vida

La Colometa és una noia ingènua, soferta, tímida, fràgil i bona persona que viu la vida amb optimisme i confiança. Té una visió del món una mica senzilla i infantil; creu que tot i tothom és meravellós i bo, per això, es desviu per tothom que l'envolta. Es creu tot el que se li diu perquè, d'alguna manera, ha estat educada així, en una època on la dona quedava sotmesa a les ordres de l'home, primer del pare i més tard a la figura del marit. Les noies eren educades de manera que mai es poguessin rebel·lar contra els homes i on el seu paper consistia tan sols a ocupar-se dels fills i de la casa. Una dona que, a més, va estar molt afectada per la mort de la seva mare, fet que va fer...

Continua llegint "Anàlisi de Natàlia (la Colometa) a 'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda" »

Maria Rosa: segon i tercer acte, anàlisi i resum

Llengua i literaturaActualitzat el 3,5 KB

Segon Acte

Han passat 15 mesos des de la mort de l’Andreu. La Maria Rosa està malalta i viu a casa del seu germà i la Tomasa, que s’han gastat molts diners en medicines per a ella.

La Maria Rosa s’adona que s’ha enamorat d’en Marçal, però no vol res amb ell, ja que vol ser fidel al seu marit per sempre.

Fa tres quinzenes que no els paguen. La Maria Rosa escriu una carta als caps, dictada per en Marçal, que li declara el seu amor d’una forma indirecta.

En Marçal i en Badori surten al carrer a barallar-se. Ella té por que prengui mal i també de perdre’l.

La nit abans que la Maria Rosa marxi, en Marçal pica a la porta i s’inventa que està ferit, fent veure que s'ha barallat amb en Badori (tot i que no és cert). Ell crida...

Continua llegint "Maria Rosa: segon i tercer acte, anàlisi i resum" »

Poesia catalana contemporània: Estellés, Espriu i Martí i Pol

Llengua i literaturaActualitzat el 2,68 KB

6 i 9. Poesia actual

Els joves poetes formen una gran varietat de tendències i estils que tenen en comú un afany d'experimentar amb el llenguatge. La poesia no és només comunicació. Altres poetes que hi han influït són Josep Vicenç Foix, Joan Brossa i Josep Carner. La poesia és hermètica, formalista i amb ressonàncies avantguardistes.

7. Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

Va treballar de periodista a Las Provincias, d'on va ser expulsat el 1978, després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seua obra va tindre gran difusió als anys 70, dècada en què publica l'obra completa. Durant els anys 50 publica Ciutat a cau d'orella, L'amant de tota la vida... En aquestes obres és present la misèria de la postguerra, la...

Continua llegint "Poesia catalana contemporània: Estellés, Espriu i Martí i Pol" »

Anàlisi de Bearn de Llorenç Villalonga: estructura, personatges i llengua

Llengua i literaturaActualitzat el 2,61 KB

Bearn (Llorenç Villalonga)

Introducció

Bearn, de Llorenç Villalonga (1897-1980), publicada el 1956 i traduïda al català el 1961, és considerada una de les obres més importants de la literatura catalana del segle XX (1964). La novel·la, escrita en forma de carta de Joan al secretari del Cardenal Primat de les Espanyes, s'ubica entre finals del segle XVIII i finals del XIX, reflectint la decadència de l'aristocràcia.

Estructura

L'obra es divideix en dues parts, influenciades respectivament pel mite de Faust ("Sota la influència de Faust") i el mite de Filemó i Baucis ("La au regna a Bearn"). L'autor utilitza el recurs de Joan, qui escolta d'amagat, per reproduir les converses íntimes de Don Toni.

Tècnica i narrativa

Tècnica: Una carta...

Continua llegint "Anàlisi de Bearn de Llorenç Villalonga: estructura, personatges i llengua" »

Salvador Espriu i l'Antígona: anàlisi, temàtica i personatges

Llengua i literaturaActualitzat el 2,63 KB

Salvador Espriu: Vida i Context

Salvador Espriu (1913-1985) va viure marcat per la malaltia, la presència de la mort i la frustració de la Guerra Civil. Format en Dret, Història Antiga i Filologia Clàssica (egiptologia), va destacar per ser un autor perfeccionista, caracteritzat pel rigor lingüístic, l'austeritat, la nitidesa i l'ús de la ironia, el símbol i el ritual.

La seva formació als anys 30 presenta trets noucentistes (personatges com a titelles sense voluntat que representen models), una anticipació de l'existencialisme i una influència del teatre independent i el realisme històric. Ideològicament, es definia com a moderat, centralista, pacifista i catalanista.

L'obra Antígona

L'obra presenta dues versions (1939-1955, de caràcter...

Continua llegint "Salvador Espriu i l'Antígona: anàlisi, temàtica i personatges" »

Poesia catalana de la postguerra: autors i evolució de Miquel Martí i Pol

Llengua i literaturaActualitzat el 2,5 KB

La poesia catalana en el període de postguerra

La poesia en aquest període es caracteritza per la pèrdua dels mestres de la preguerra i l’aparició de noves generacions. En aquest moment s’han viscut canvis per la dictadura i la consolidació de la democràcia, entre altres. A més, es van reconèixer autors com Salvador Espriu, Joan Brossa i Miquel Martí i Pol.

Aquesta generació està formada per escriptors de la postguerra que han viscut el franquisme. Als anys 70 destaca l’obra de Pere Gimferrer, Carn fresca, amb una estètica realista, la reflexió sobre la poesia com a tema del poema i el desig d’enllaçar amb altres tradicions literàries.

Entre altres autors, també podem destacar Joan Navarro, Salvador Jàfer i Josep Piera....

Continua llegint "Poesia catalana de la postguerra: autors i evolució de Miquel Martí i Pol" »

Poesia i teatre de la Renaixença i el Romanticisme al segle XIX

Llengua i literaturaActualitzat el 3,05 KB

Poesia al XIX: Renaixença i Romanticisme

La poesia que es cultivà durant la Renaixença fou de caràcter romàntic, ja que és el més apte per a la manifestació del jo: les emocions, els ideals, els somnis, les pors... Els temes més conreats per la poesia romàntica de la Renaixença catalana van ser: l'exaltació nacional, la reivindicació de la llengua catalana, el paisatge, la mitificació de la vida al camp i la poesia popular de tradició oral. Van aparèixer tres subgèneres poètics:

Subgèneres poètics de la Renaixença

  • El romanç històric: L'interès dels romàntics per l'Edat Mitjana els dugué a recuperar tot de formes poètiques d'aquesta època, sobretot el romanç històric i el poema èpic.
  • La cançó: La valoració de la
...
Continua llegint "Poesia i teatre de la Renaixença i el Romanticisme al segle XIX" »

Discurs, registres lingüístics i origen del valencià: apunts i conceptes clau

Llengua i literaturaActualitzat el 2,73 KB

Discurs: Creació d'una Realitat

El discurs crea una realitat, fictícia o recreada a partir de fets reals. Aquesta realitat discursiva es construeix mitjançant la polifonia, on l'emissor utilitza diverses veus per transmetre el missatge.

Manifestacions de la Polifonia

  • Discurs directe: Reproducció textual d'un altre text, utilitzant cometes o guions.
  • Discurs indirecte: Reproducció de l'enunciat mantenint el significat, però variant la forma. Introduït per verbs dicendi.
  • Discurs indirecte lliure: Reproducció de l'enunciat mantenint la forma, però sense dependre d'un verb de dicció. Exemple: Ella ho tenia clar, aniria al concert!
  • Monòleg interior: Reproducció dels pensaments del locutor, que és alhora l'al·locutari. Presenta irregularitats
...
Continua llegint "Discurs, registres lingüístics i origen del valencià: apunts i conceptes clau" »