Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Cant de Gentil: anàlisi de l'amor, el romanticisme i el simbolisme

Llengua i literaturaActualitzat el 2,44 KB

Cant de Gentil: Amor i Simbolisme

Estructura i Rima

El poema utilitza sextetes anisosil·làbiques, amb versos de vuit i quatre síl·labes. L'esquema de rima és 8a, 8a, 8b, 8c, 8c, 8b. Les fades, dirigint-se a Gentil, l'instin a cantar el seu amor, que es representa en una gradació ascendent: flor, riu, mar i cel. Aquesta progressió simbolitza l'evolució de l'amor terrenal a l'espiritual, culminant en el cel blau, un element romàntic que representa l'infinit i l'esperit.

L'Amor Universal i el Mirall

L'amor de Gentil s'expandeix pel cosmos, reflectint-se en la natura: la flor canta al riu, el riu a la mar i la mar al cel. El mirall entre el riu i el cel, ambdós blaus i fusionant-se a l'horitzó, és un altre element romàntic que simbolitza...

Continua llegint "Cant de Gentil: anàlisi de l'amor, el romanticisme i el simbolisme" »

El Romanticisme a Catalunya: característiques, estil i autors clau

Llengua i literaturaActualitzat el 2,85 KB

El Romanticisme: Moviment i Característiques Generals

El Romanticisme és un moviment d'arrel nacionalista que recupera les tradicions populars perquè considera que són l'ànima del poble.

Característiques del Romanticisme

  • Rebuig dels cànons clàssics i, per tant, de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
  • Defensa de la llibertat de l'artista i l'originalitat de l'obra.
  • Utilització de la lletjor, el grotesc i l'horror com a valors estètics.
  • Ús de recursos com la barreja de gèneres, temes i estils en una mateixa obra.
  • Exaltació del sentiment nacionalista o patriòtic.
  • Aparició de l'exotisme o l'aventura en certes obres.
  • Transgressió de la llei o conducta antisocial en els protagonistes.

El Romanticisme a Catalunya

El Romanticisme entra a...

Continua llegint "El Romanticisme a Catalunya: característiques, estil i autors clau" »

Costumisme, realisme, naturalisme i modernisme a la literatura catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 4,76 KB

Costumisme:

El costumisme, en la literatura, significa la descoberta de la realitat com a matèria novel·lesca. Aquest gènere literari neix en un moment històric de canvi: la industrialització. Els autors costumistes, conscients que vivien en un món a punt de desaparèixer, van reflectir-ho a les seves obres. Partien de la realitat, però en feien una selecció i, amb una actitud nostàlgica, descrivien tot allò més autòcton, professional i pintoresc de la societat. El seu interès se centrava en la descripció superficial i tipificada d'escenes de la vida quotidiana o de personatges típics de barri populars. Totes les celebracions eren matèria literària. Eren peces breus, sense argument ni acció, amb diàlegs. Utilitzaven "el català...

Continua llegint "Costumisme, realisme, naturalisme i modernisme a la literatura catalana" »

Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: anàlisi de temes i estil

Llengua i literaturaActualitzat el 5,83 KB

Tema i idees de cada entrada

  • Cadira: Reflexiona sobre un objecte quotidià per criticar com les explicacions científiques o filosòfiques compliquen coses simples i denuncia la pedanteria intel·lectual, defensant una visió més natural de la realitat.
  • Covardia: Mostra que la covardia és un tret habitual de l’ésser humà i que la por pot ser una forma d’intel·ligència o supervivència, mentre que l’heroisme no sempre és positiu.
  • Escepticisme: Defensa el dubte com una actitud intel·lectual saludable i critica les veritats absolutes i el dogmatisme.
  • Gent: Reflexiona sobre el concepte de massa i critica que «la gent» sovint serveix per diluir responsabilitats i justificar el conformisme social, defensant el pensament individual i crític.
...
Continua llegint "Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: anàlisi de temes i estil" »

Joan Maragall: visions, temes i mètrica de la seva poesia

Llengua i literaturaActualitzat el 4,37 KB

Joan Maragall: Visions i Concepció Poètica (1860-1911)

Les Visions de Maragall presenten un caràcter vitalista, però l'autor també les vol identificar amb la societat catalana de l'època. Per tant, les seves característiques són:

  • Individualistes
  • Egoistes
  • Molt lligades a la terra
  • Materialistes i poc sensibles

Maragall està influenciat pel Romanticisme, el Simbolisme, el Decadentisme i el Vitalisme, que condueix a l'individualisme.

La seva concepció de la poesia és que ha de ser espontània, sincera i producte de la inspiració. La Poesia Nacionalista, influenciada pel Romanticisme, tracta de representar un caràcter en la societat (com en els seus 'Cants').

Utilitza els elements naturals propis de les seves creacions i està influït constantment...

Continua llegint "Joan Maragall: visions, temes i mètrica de la seva poesia" »

Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra: figures clau en la normalització de la llengua catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 2,84 KB

Antoni M. Alcover

Antoni M. Alcover és una figura destacada en el procés de redreçament de la llengua catalana. Va recollir la seva obra més ambiciosa, el Diccionari Català-Valencià-Balear. El 1901 publicà la famosa Lletra de convit per demanar la col·laboració per la recerca de vocabulari i on donava les instruccions per redactar les fitxes lexicogràfiques. La idea es va expandir per tot el domini lingüístic i va rebre algunes col·laboracions. S'arribaren a elaborar més de 700.000 fitxes que es guardaven en ordre alfabètic en una calaixera. Quan es creà la secció filològica fou nomenat president, però les discrepàncies amb Pompeu Fabra van provocar la ruptura amb aquest organisme. Rebutjà les normes ortogràfiques de l'...

Continua llegint "Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra: figures clau en la normalització de la llengua catalana" »

Literatura catalana sota el franquisme: exili, repressió i clandestinitat

Llengua i literaturaActualitzat el 3,17 KB

La Literatura Catalana sota la Dictadura Franquista

La Guerra Civil espanyola va acabar el 1939, i s'hi va instaurar la dictadura del general Franco, la qual va suposar en molts territoris la pèrdua de les llibertats democràtiques. El català va quedar prohibit a l'àmbit públic i la literatura es va tornar clandestina a causa de la censura moral franquista, fet que va provocar l'exili.

El Canvi Dràstic després de la Guerra

Abans de la Guerra Civil, semblava que s'havia encetat un camí cap a la normalització de la narrativa. No obstant això, en acabar aquesta, el govern franquista va prohibir l'ús públic i oficial de la llengua catalana. A més, es van abolir els estaments i organismes oficials, així com les activitats culturals.

L'Impacte

...
Continua llegint "Literatura catalana sota el franquisme: exili, repressió i clandestinitat" »

Narrativa valenciana dels anys 70 fins a l'actualitat: generació i tendències

Llengua i literaturaActualitzat el 3,73 KB

4. QUÈ DESTACARIES DE LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS A L’ACTUALI 

Els anys setanta sorgeix l’anomenada “generació́ literària dels 70”, un grup d’escriptors, en Uns moments en què el Realisme històric havia entrat en crisi, marcat pels canvis sociopolítics Dels anys 50-60, per les conseqüències del maig francés del 1968 i per l’agonia i desenllaç Final de la dictadura franquista (1975). Tots compartien, doncs, uns mateixos elements Formatius: tebeos, cinema, televisió́, mitificats i desmitificats, i la consciència general de la Crisi dels models novel·lístics. Es decanten cap a l’experimentalisme narratiu Moltes novel·les De la generació́ dels 70 tenen un caràcter de crònica generacional, , i se

...
Continua llegint "Narrativa valenciana dels anys 70 fins a l'actualitat: generació i tendències" »

Anàlisi del poema 'Tot l'enyor de demà' de Salvat-Papasseit

Llengua i literaturaActualitzat el 3,75 KB

Anàlisi del poema 'Tot l'enyor de demà'

El poema “Tot l’enyor de demà” és un poema de Joan Salvat-Papasseit, publicat l’any 1921 que pertany al llibre L’irradiador del port i les gavines, subtitulat com a Poemes d’Avantguarda.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 i va morir el 7 d'agost de 1924. Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.

Tema principal

El tema principal del poema és la reflexió sobre la malaltia del poeta, que és conscient d’una mort propera....

Continua llegint "Anàlisi del poema 'Tot l'enyor de demà' de Salvat-Papasseit" »

K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella: resum i anàlisi del testimoni sobre Mauthausen

Llengua i literaturaActualitzat el 3,63 KB

K.L. Reich: El testimoni d'Amat-Piniella

K.L. Reich vol dir "Konzentrationslager Reich" i era el segell que duien estampats tots els materials existents en un camp nazi.

L’obra és un testimoni viu i esfereïdor de les penalitats, tortures i humiliacions sofertes per milers de presoners als camps d’extermini. És la descripció de la misèria, la fam i la mort —ja sigui en cambres de gas o en forns crematoris— que dia a dia va envaint els camps nazis en la seva més macabra quotidianitat.

Resistència i dignitat humana

Tanmateix, K.L. Reich no és només una història de terror i de mort, sinó també una història sobre la capacitat de resistència de la naturalesa humana, sobre el manteniment de la dignitat humana en aquelles condicions...

Continua llegint "K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella: resum i anàlisi del testimoni sobre Mauthausen" »