Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Argumentació de Terra baixa: Drama Rural i Conflictes Humans

Terra baixa es desenvolupa en un marc rural contemporani a l'autor, en concret en un mas, l'amo del qual és el Sebastià, cacic i terratinent, que ostenta el poder absolut sobre les persones que depenen econòmicament d'ell. A la casa hi viu també la Marta, una jove òrfena, desarrelada, a qui el Sebastià va acollir sent molt joveneta i a qui va convertir en la seva amant.

Tots els qui viuen i treballen al mas coneixen les relacions il·lícites entre el Sebastià i la Marta, unes relacions en què es barregen l'amor i l'odi, la possessió i la submissió, amb certs tocs de masoquisme per part del personatge de la Marta, ja que odia la situació que li ha tocat viure, però no és...

Característiques de la Crònica de Ramon Muntaner

Lleialtat i Patriotisme

Ramon Muntaner: Amor i adhesió a la Corona catalanoaragonesa, als seus reis i a la nació catalana.

Devoció per la Llengua Catalana

Manifesta un gran amor a la llengua catalana, que ell anomena «lo pus bell catalanesc del món».

El Paper del Providencialisme

El cronista interpreta que les victòries i les grans gestes aconseguides per la dinastia del Casal de Barcelona són obra de la providència, és a dir, obra directa de Déu. Això significa que Déu afavoria i ajudava els catalans contra els seus enemics.

Aquest providencialisme té una explicació molt lligada als esdeveniments polítics del moment. En la lluita pels territoris italians, la Corona d'Aragó s'havia...

La Balada de la Garsa i l'Esmerla de Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella escriví aquesta cançó protagonitzada per dos ocells: una garsa i una esmerla. La garsa és l'estimada i l'esmerla, el poeta, que parla de la impressió que ella li ha causat. La primera part és una introducció on una garsa i una esmerla han coincidit en un paratge. Totes dues són bellíssimes i una li canta a l'altra, tot dient-li que si no obté una mirada d'ella, morirà.

Estructura i Mètrica de la Balada

Pel que fa a la forma, la primera part, els deu primers versos, són decasíl·labs amb rima creuada (ABBAABBA) i amb dos versos aparellats. La segona part, la declaració amorosa, la constitueixen catorze versos de vuit i quatre síl·labes amb l’esquema...

Les dues parelles es comporten de manera diferent

Les dues parelles es comporten de manera diferent. Per una banda, Tirant vol estar amb Carmesina i obtenir la seva virginitat, però ella encara no vol, perquè té por que l'enganyi després i no la pugui recuperar. Al final del capítol, Diafebus se'n va al llit amb Estefania; li diu que li ha tret la virginitat quan ella no volia. Tirant respecta Carmesina i Diafebus no respecta Estefania.

Espectacle: el combat

L'espectacle consisteix en què dos cavallers pugen a cavall i lluiten amb una espasa. La finalitat és fer caure l'altre; la caiguda representa deshonra. El que cau rebrà un càstic: ser fuetejat per les dones.

L'estadi

L'estadi és un recinte tancat on es fan els combats. Al mig hi ha...

Funció de l'Article d'Opinió

Els articles d’opinió expressen la visió del seu autor o autora sobre un tema o fet determinat. L’objectiu o intenció de la majoria d’articles és opinar per tal de donar claus per a la interpretació dels fets o temes d’actualitat al públic lector. Són textos *personals* i *subjectius*.

Tipus Bàsics de Textos d'Opinió

En els diaris i revistes hi ha dos tipus bàsics de text d’opinió:

• L'**Article d'Opinió**: És un text sense periodicitat fixa, firmat per professionals que col·laboren esporàdicament amb un diari o publicació determinada.

• La **Columna**: És un text de periodicitat i ubicació fixa, escrit per un col·laborador també fix, que acostuma a tenir certa afinitat amb la línia editorial

Narrativa Modernista

Existeixen dues etapes dins de la narrativa modernista:

Primera Etapa (1890-1900)

En aquesta etapa no existeix pràcticament cap obra que es pugui considerar plenament narrativa modernista. Sí que hi trobem algunes obres naturalistes i simbolistes que influeixen en el Modernisme. Alguns exemples són La Papallona (Narcís Oller) i La Damisel·la Santa de Raimon Caselles. Aquest buit de la novel·lística s'explica per les circumstàncies de la cultura catalana, però també perquè a tot Europa es produeix una crisi de novel·lística.

Segona Etapa (1900-1911)

En aquest moment ja es parla de novel·la modernista de manera convencional. L'any 1901 s'inicia amb Els Sots Feréstecs i acaba l'any 1911 amb La Vida i la Mort de Jordi

Gèneres d'àmbit literari: L'assaig

L'assaig és un gènere de difícil definició perquè se situa entre la literatura de creació i altres gèneres semblants que utilitzen la reflexió, com l'article d'opinió. Pot ser definit com un text en prosa no narrativa, de dimensions imprecises, amb un llenguatge directe, elaborat però no massa elevat, per tal de guanyar la confiança del lector i fer-ne més comprensible el contingut.

L'estil pot arribar a ser molt retòric, encara que normalment es manté en una variant estàndard culta. Sol mostrar una certa tendència a l'escepticisme, fins i tot envers les pròpies idees. L'assaig pot adoptar la forma de subgèneres com:

• Un diari personal
• Una carta
• Un diàleg
• Una glossa
• Un diccionari
• Una dissertació
• Un

Maria Àngels Anglada: Orígens i Formació

Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer l'any 1930 a Vic (Osona), ciutat que va marcar els primers anys de la seva vida. Filla d'un advocat vigatà, la gran de quatre germans, va viure en un ambient familiar apassionat per la música. Precisament aquesta passió va influir l'autora, tal com es reflecteix en alguna de les seves novel·les.

Ben entrada la joventut es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat coneguda aleshores com a Central (actualment Universitat de Barcelona). Es va llicenciar en Filologia Clàssica. L'any 1961 es va traslladar a l'Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a la seva mort (abril de 1999). Els primers anys, a Figueres, els va dedicar a la família i les...

Terminologia Gramatical: Locucions i Significats

La terminologia prové de la formació de significats a partir de les locucions gramaticals, que són els mots que serveixen per a connectar sintagmes, o coordinar i subordinar. Però també anomenem locució a un grup de mots que té el valor sintàctic d'una sola paraula (per exemple, «aixecar la camisa»).

Tipus de Locucions

• Locucions Verbals: Nucli: verb que aporta un significat metafòric a la locució.
• Locucions Adjectivals: Nucli: adjectiu darrere del qual normalment hi ha un complement preposicional (per exemple, «nou de trinca»).
• Locucions Adverbials: Classes de mots generalment diferents de l'adverbi, però que modifiquen sintagmes verbals o oracions i que es poden substituir per un adverbi

Anàlisi dels personatges i temes a Laura a la ciutat dels sants

• El desenllaç i el conflicte amorós: La part final de la novel·la mostra la bogeria de la Teresa, que suplica a la Laura que s’allunyi del Pere, de qui està enamorada des de ben jove. El Pere, però, mai no s’havia fixat en ella.
• Teresa, la figura de la repressió: Germana del Tomàs, és una dona soltera i molt religiosa. Ha viscut sempre a la casa pairal, primer servint la seva mare i les seves tietes, i després el seu germà, l’hereu.
• El triangle amorós (Tomàs, Laura, Pere): Un conflicte irresoluble on la Laura s’adona que la idealització que havia fet del Pere no correspon a la realitat.
• La repressió freudiana: La Teresa representa el concepte freudià de la repressió: