Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Trets Bàsics dels Textos Jurídico-Administratius

• Predomini de la funció conativa.
• Diversitat de gèneres.
• Formats estereotipats.
• Registre específic: Alt grau de formalitat, terminologia específica en dret, sintaxi complexa.
• Caràcter performatiu del missatge: efectes immediats en el receptor.
• Univocitat: transmet un missatge clar i precís.

Àmbits Sociopolítics

Textos Legislatius

Caràcter instructiu. En funció de la institució es classifiquen:

Context històric i autor: Guillem de Berguedà

El text que tot seguit comentaré serà un poema del poeta català del segle XIII Guillem de Berguedà, l'últim gran poeta de tradició trobadoresca catalana. L'època en la qual va ser escrit el poema és l'Edat Mitjana, període que s'inicia al segle V i acaba al XV, en el qual es van formar les llengües romàniques i es caracteritza perquè el rei era qui tenia el màxim poder sobre les altres classes socials, i els nobles i l'alt clero eren els únics que sabien llegir i escriure.

Gènere i temàtica del poema trobadoresc

El poema és trobadoresc, és a dir, un poema líric culte escrit en occità. El gènere d'aquest poema és la cançó de camí, una cançó popular que la gent cantava quan...

El Teatre Modernista: Obertura i Renovació

El teatre modernista es caracteritza per una actitud d’obertura a Europa i una ferma voluntat de modernitzar-se. Aquesta influència arriba a Catalunya principalment a través d'autors com Ibsen, Maeterlinck i Strindberg, provocant una profunda renovació i convertint-se en un dels gèneres més característics del moviment.

Els modernistes van traduir i adaptar la major part dels clàssics de l’escena universal del moment i van crear institucions clau per desenvolupar la seva activitat, com ara el Teatre Íntim. També es van interessar pels gèneres teatrals més marginals:

• Comèdia de màgia
• Mim
• Titelles
• Ombres xineses

Principals Corrents Teatrals

1. Teatre Naturalista (Teatre d'Idees)

Aquest corrent,...

"El pi de Formentor" és un poema escrit per Miquel Costa i Llobera (1854-1922), un dels poetes més destacats de la Renaixença a Mallorca. La seva obra s'inscriu en el corrent del classicisme i presenta una gran influència de la natura, la mitologia i els ideals romàntics i simbolistes. Aquest poema pertany al llibre Poesies (1885) i mostra la figura del pi com a símbol de grandesa, resistència i espiritualitat.

El tema principal del poema és l'exaltació del pi de Formentor com a símbol de fortalesa, elevació espiritual i connexió amb la divinitat. L'autor utilitza l'arbre com a metàfora del geni i de l'ànima noble que, malgrat les adversitats, aconsegueix alçar-se i viure d'un aire més pur i elevat.

Aquest poema descriu la majestuositat...

Oracions Coordinades

Les oracions coordinades s'uneixen mitjançant nexes que estableixen una relació d'igualtat sintàctica:

• Copulatives: i, ni
• Disjuntives: o, o bé
• Adversatives: però, sinó

Oracions Subordinades

Subordinades Substantives

1. Completives (o Declaratives): Introduïdes per que + verb o infinitiu.
   • Exemple 1: M'agrada que vinguis.
   • Exemple 2: M'agrada menjar sopa.
2. Interrogatives: Introduïdes per si + verb o un interrogatiu + verb.
3. Exclamatives: Introduïdes per quin, quant, que + verb, com, si.

Subordinades de Relatiu

1. Amb antecedent:
   • Nexes: que, preposició + qui/què/el qual, cosa que, preposició + la qual cosa.
   • Exemple 1: La brusa que duc és grisa.
   • Exemple 2: La criatura de qui t'encarregaràs és molt trapella.
2. Sense antecedent:
   • Nexes: qui,

Exercicis Pràctics: Els Sons Sibilants en Català

Empleneu els buits de les oracions següents amb s, z, ss, c o ç i classifiqueu després les paraules en la graella de més avall. Subratlleu les excepcions:

1. Darrere d'una estesa de canyes molt espessa hi havia salzes i acàcies gegants.
2. Al mig de la plaça es va trobar amb una sorpresa, la seua gosseta, de mirada dolça, era allí.
3. A la banda del sol, mirant el cel, els ocells cantaven suaument cançons molt dolces.
4. Les alfàbegues creixien en grosses mates dins dels cossisols, que envoltaven els pedrissos de la caseta de Bétera.
5. La seua adhesió va proporcionar cohesió al grup en el moment de prendre la decisió.
6. L'elegància de la marquesa, amb una bellíssima capa de seda, va sorprendre la

Mode Indicatiu

Temps Simples i Compostos (Present, Perfet, Passat Anterior)

Temps Simples i Compostos (Imperfet, Plusquamperfet, Passat Anterior Perifràstic)

Bernat Metge: Un Precursor de l'Humanisme Català

Bernat Metge és el representant més característic del grup de secretaris de la Cancelleria Reial. En la seva obra cal fer esment de fets històrics que van motivar la seva creació. Va ser el primer que es va adonar del canvi de sensibilitat literària, separant-se de les estructures pròpies de l'Edat Mitjana, i mostrant característiques totalment modernes i, per tant, humanístiques:

• Sentit crític
• Ironia
• Exaltació de la bellesa

Vida de Bernat Metge

Neix a Barcelona, entre 1340 i 1346, al carrer dels Especiers (avui Llibreteria), on el seu pare tenia un obrador d'apotecari, al qual recorria tot sovint la família reial.

• 1359: Mor el seu pare, Guillem Metge.
• 1364: La seva mare, Agnès, es casa

Vicente Risco: Lingua e Estilo

Pretendeu elevar a nosa lingua á máis alta das categorías e por iso emprega o idioma dun xeito funcional, pero procurando afastarse do castelanismo.

A prosa de Risco é directa e sen recursos retóricos. A claridade, a agudeza e a sobriedade son as características básicas da súa obra. Renovou a nosa narrativa ao abandonar o ruralismo que a caracterizaba ata ese momento e introducir na súa obra unha ambientación urbana, humor crítico e intencionalidade didáctica.

Etapas de Vicente Risco

• Pregaleguismo (1910-1918)
• Galeguismo (1918-1936)
• Posgaleguismo (1936-1963)

Ramón Otero Pedrayo: Lingua e Estilo

Otero Pedrayo emprega na súa obra unha lingua de base popular enriquecida polo coñecemento do galego histórico...

Narcís Oller: Realisme i Naturalisme en la Prosa Catalana

1. Introducció a l'obra de Narcís Oller

En 1879, Narcís Oller trenca el panorama literari català en el camp de la prosa amb la publicació de Croquis del natural. Realisme i Naturalisme són els corrents que dominaren el panorama literari de la segona meitat del segle XIX. Per tant, el 1879, Oller partia gairebé de zero per als seus propòsits de fer una novel·la moderna: la tradició catalana s’havia gairebé esborrat del tot i calia recomençar de nou segons les noves tendències europees.

2. L'Obra de Narcís Oller

Oller va entrar tard al món de la literatura i ho va fer com a aficionat. Això, sumat al fet que es va trobar una llengua que estava corrompuda, li van provocar...