Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Mode Indicatiu del Verb Ballar

Temps Simples de l'Indicatiu

A continuació es mostren les formes conjugades del verb ballar en els temps simples de l'indicatiu:

Temps Compostos de l'Indicatiu

Formes compostes (amb l'auxiliar haver) i perifràstiques:

Superstrat

Són les influències lingüístiques que rep una llengua dels pobles que conquereixen el seu territori en el moment en què es troba en període de formació (sense substitució). Per exemple, les illes foren ocupades pels vàndals.

Superstrat germànic

En el lèxic comú català trobem moltes paraules d'origen germànic (com ara: bandera, guerra, esquena...).

Superstrat àrab

A les Balears, el domini àrab durà tres segles. Aquest poble no romangué el mateix temps a totes les terres envaïdes. La introducció d'arabismes es realitza a través de terres sota dominació islàmica.

Evolució del llatí al català

La pèrdua del contacte directe amb Roma suposà la pèrdua de la unitat lingüística, de tal manera que el llatí inicià...

El Català sota el Franquisme

• 1939: Dictadura → el català és prohibit i perseguit.

• Només es permetia l'ús familiar. L'escola i els mitjans de comunicació eren en castellà.

• Objectiu: Substitució lingüística.

Etapes de la Repressió

1939–1946: Màxima repressió

• Censura total, exili massiu, la vida cultural desapareix. El català és considerat un simple “dialecte”.

1946–1956: Reobertura lenta

• Tornen el teatre i els premis literaris.

• Aparició de noves editorials.

• L'exili manté la literatura catalana viva.

• Es reprèn l'edició del Diccionari CVB.

Anys 60

• Forte castellanització (escola, migracions, RTVE).

• La Llei de Premsa de 1966 suposa una mica més de llibertat cultural.

• Aparició de noves editorials i més premis.

• Es realitzen cursos

Evolució de Colometa a La Plaça del Diamant

• Ingenuitat inicial i pèrdua de la personalitat.
• Revolta interior i pèrdua de la consciència.
• Recuperació de la identitat i felicitat final.

Tècnica Narrativa i Perspectiva

Narradora autodiegètica amb focalització interna fixa, utilitzant el monòleg interior. La narradora protagonista parla del que li ha passat, amb un estil d'escriptura parlada. Exemples en el text.

Exploració de la Realitat Interior

Exploració de la realitat interior dels personatges, contrari al realisme, que pretén reflectir una visió subjectiva de la realitat.

Context Històric: La Postguerra

Ens trobem que s'ha acabat la Guerra Civil i comença la Dictadura Franquista amb una repressió molt gran on el valencià es prohibeix...

CAMBRA DE LA TARDOR

La gran majoria de versos d’aquest poema són decasíl·labs i blancs, és a dir, sense rima. A més, hi ha tres versos que no segueixen aquest patró: el primer, que té dotze síl·labes; el de la línia 17, que en té vuit, i el penúltim, que en té sis.

Resposta model: Per línies: – Context real: 1-4, 13-17. – Experiència moral: 5-7, 18, 19-21, 23-26. – Pas del temps: 8-10, 19-20. – Amor: 10-12. – Erotisme: 21-23, 26-27.

Comparació de la persiana aclarida amb un esglai, perquè sembla a punt de tancar-se i, per tant, enfosquir-se del tot.

Metàfora: cadascuna de les primes obertures horitzontals de la persiana aclarida són associades amb la imatge de l’horitzó.

Sinestèsia o barreja de sensacions visuals...

El Modernisme Català: Context i Característiques

El Modernisme és un corrent estètic i cultural que va abastar tots els àmbits de la cultura catalana entre finals del segle XIX i principis del segle XX.

Objectius i Lluites del Modernisme

• Modernitzar la cultura catalana mitjançant la professionalització.
• Introduir la modernitat enfront de l'estancament cultural.
• Expressar la pugna constant entre l'artista i la societat (o la burgesia).

Cronologia i Etapes (1892-1911)

El Modernisme té els seus inicis l'any 1892 i es perllonga fins al 1911. Trobem dues etapes principals, separades aproximadament per l'any 1900:

Primera Etapa (Fins al 1900)

• L'artista i la societat lluiten per la renovació.
• La revista més important d'aquesta fase és L'Avenç.

Segona

Ordre Temporal

L'ordre temporal fa referència a l'estructura temporal utilitzada per narrar la història, ja sigui desenvolupant-la de forma cronològica o realitzant anacronies. És a dir, el relat no mostra la història de forma cronològica i es donen salts al passat o al futur. En la narrativa audiovisual, el temps que s'utilitza per contar una història és el present. Les accions que es mostren es desenvolupen en aquest moment davant de l'espectador i són percebudes en present. Els guions també s'escriuen en present.

Flashback

El flashback és un recurs d'articulació temporal, un retorn al passat respecte al temps de referència que serveix de referent en el relat. És freqüent que es mostrin a través d'imatges visuals i auditives...

Àngel Guimerà: Poesia

• Caràcter argumentatiu i narratiu.
• To patriòtic.
• Importància en les descripcions.
• Concepció èpica dels temes.
• Habilitat en crear temes dramàtics.

Obres destacades: Poesies (1887) i Segon llibre de poesies (1920).

Teatre Romàntic de Guimerà

Destaca en el teatre romàntic, on els versos són decasíl·labs. Característiques:

• Més riquesa en el ritme.
• Més varietat de recursos expressius.
• Medievalisme.

Obres: Cal·lia Plàcida i Mar i Cel.

Teatre de Drama Realista

• Tracta problemes contemporanis.
• Escrit en prosa.

Obres: En Pólvora, La Festa del Blat (tracta qüestions anarquistes).

Evolució Posterior de Guimerà

Intents Modernistes (1900-1910)

Intenta adaptar-se al teatre modernista.

Retorn als Orígens (1917-1920)

No aporta cap novetat,...

L'Auca del Senyor Esteve: Anàlisi i Context

"L'Auca del Senyor Esteve", publicada l'any 1907, va ser una novel·la modernista de l'escriptor barceloní Santiago Rusiñol (1861-1931).

Trama i Conflicte Central

La novel·la tracta sobre l'enfrontament del protagonista amb el seu pare a causa del reafirmament de les aficions artístiques del jove. L'obra ens situa a principis del segle XX (cal corregir l'error, ja que la publicació és de 1907, tot i que el context social sigui del XIX).

Context Sociopolític de l'Època

Durant aquest període, el sistema polític és conegut com a democràcies burgeses, on només podia votar la gent de classe alta. Es van produir les dues grans unificacions d’Europa: l’alemanya i l’italiana. Es crea el concepte...