Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Ausiàs March: Poesia, Vida i Obra d'un Mestre Valencià

Llengua i literatura2,99 KB

Ausiàs March: Vida i Obra

Ausiàs March va nàixer a València. Després d'haver participat en conflictes militars, va viure a Gandia, on va dur una vida apassionada. Es va casar amb Isabel Martorell, va enviudar dos anys després i es va tornar a casar. March va morir el 3 de març de 1459, deixant quatre fills il·legítims.

La Fama de Poeta Obscur

La fama de poeta obscur és resultat d'una opció poètica definida. Cal considerar diversos elements:

  • La introspecció, fruit de l'anàlisi dels sentiments.
  • Reflexió de caire filosòfic.
  • L'opció lingüística i la pressió a què sotmet la llengua poètica per transmetre un complex món interior.

Les Cançons d'Ausiàs March

Les 128 cançons de March s'agrupen en funció del senyal de la dona a qui...

Continua llegint "Ausiàs March: Poesia, Vida i Obra d'un Mestre Valencià" »

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Cavalleria, Honor i Decadència

Llengua i literatura3 KB

Joanot Martorell: Vida i Context Històric (1468)

Joanot Martorell va morir l'any 1468. El Tirant lo Blanc potser no estava acabat i el manuscrit de la novel·la va anar a parar a mans de Martí Joan de Galba, que sembla que la va acabar de revisar. Martí Joan (MJ) era amic de Joanot Martorell (JM). Potser l'escriptor li va deixar el Tirant perquè l'acabés i el publiqués, o bé se'l va haver de vendre perquè l'economia del noble cavaller arruïnat no anava gens bé.

El Cavaller Arruïnat i la Crisi de la Noblesa

JM va néixer a Gandia, fill d'una família de la noblesa mitjana valenciana. Educat com un cavaller cortesà, va llegir molt i alhora va aprendre a lluitar. Va voler ser un perfecte cavaller quan l'època de la cavalleria ja feia...

Continua llegint "Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Cavalleria, Honor i Decadència" »

L'amor, la mort i l'estil literari d'Ausiàs March

Llengua i literatura2,62 KB

L'amor i la mort en l'obra d'Ausiàs March

Si l'amor és el tema sobre el qual més reflexiona Ausiàs March, la mort ocupa el segon lloc en les seues preocupacions. March va escriure sis Cants de mort amb motiu de la defunció de la seua segona esposa, Joana Escorna. Malgrat la mort, el poeta manté ben viu el seu amor: ara, però, un amor més pur, més espiritual.

En aquests poemes, March expressa el seu sofriment per la pèrdua de la persona estimada i el seu sentiment d'injustícia per haver-la de sobreviure. Tanmateix, la seua gran preocupació és el més enllà, és a dir, el destí de l'ànima de la dona morta, del qual ell se sent responsable. Aquesta incertesa li causa el dolor més gran, fins al punt que demana que l'esperit de la...

Continua llegint "L'amor, la mort i l'estil literari d'Ausiàs March" »

La novel·la i la narració modernistes: característiques

Llengua i literatura2,72 KB

La novel·la i la narració modernistes

Crisi de la novel·la

L'aparició del Modernisme en el món cultural català de finals del segle XIX no comportà, en un principi, cap mena d'innovació literària (es continuava servint de l'estructura de Narcís Oller). El nou corrent va haver d'enfrontar-se amb la crisi del naturalisme novel·lístic. La intenció modernista d'incloure Catalunya en el món cultural europeu implicà, dins el terreny narratiu, uns moments de total desorientació.

Així, en la darrera dècada del segle XIX, es considerà que la novel·la seguia en mans dels naturalistes i els darrers realistes (Oller, Dolors Montserdà, Bosch de la Trinxeria...). Mentrestant, els intel·lectuals modernistes assajaven tímidament la narració...

Continua llegint "La novel·la i la narració modernistes: característiques" »

Ausiàs March: Biografia, Obra i Anàlisi dels Cicles Poètics

Llengua i literatura2,1 KB

Ausiàs March: Vida, Obra i Influència Poètica

Biografia i Context Històric

Ausiàs March va nàixer a València. Als 27 anys, després d'haver pres part en campanyes militars, ja no va eixir més de Gandia. Va tenir una vida apassionada marcada per desafiaments i relacions amoroses. Va morir el 1459 a València.

La fama de poeta obscur és resultat d'una opció poètica definida, caracteritzada per la profunditat i la introspecció.

L'Obra Poètica: Les 128 Cançons

Les 128 cançons d'aquest autor s'han agrupat tradicionalment en cinc cicles, cadascun dirigit a la dona (o concepte) a la qual va dedicat:

Els Cicles Temàtics Principals

  • Cicle Plena de Seny: Tracta la ingratitud de la dama, el desig i les tortures de l'amador.
  • Cicle Llir entre Cards:
...
Continua llegint "Ausiàs March: Biografia, Obra i Anàlisi dels Cicles Poètics" »

El Poema: Definició, Estructura, Mètrica i Composicions

Llengua i literatura3,13 KB

El Poema: Definició i Característiques Essencials

El poema és un text compost normalment en versos que tenen una determinada organització rítmica.

Trets Especials i Peculiars del Poema

  • Composició en versos

    El poema s'ha definit com una obra estructurada en versos i oposada, per tant, a les produccions en prosa.

  • To líric: Poemes èpics vs. Poemes lírics

    Els poemes èpics expliquen fets, mentre que els poemes lírics expressen les experiències individuals del poeta. Els poemes lírics són els que constitueixen pròpiament el gènere poètic.

  • L'Art del Llenguatge Poètic

    • La Connotació

      Carrega els mots de significats diferents i estableix relacions sorprenents entre ells a través de comparacions, metàfores, contrastos, etc.

    • La Musicalitat i
...
Continua llegint "El Poema: Definició, Estructura, Mètrica i Composicions" »

Guia completa de preposicions, conjuncions i verbs en català

Llengua i literatura3,36 KB

Classificació de les preposicions

Preposicions febles

A, en, amb, de, per, per a.

Preposicions fortes simples

Cap, contra, devers, entre, envers, fins, malgrat, pro (a favor de), segons, sense, ultra, vers.

Preposicions compostes

  • Cap a: sense "a" davant adverbis començats en "a".
  • Des de: quan després hi ha "que", és "des que".
  • Fins a: sense "a" davant adverbis començats en "a" i davant "on", "quan" i "que".

Classificació de les conjuncions

  • Condicionals: si, mentre, en el cas que, només que, posat que, si de cas, sols que, llevat que.
  • Comparatives: tan... que, tant(a)... com, tal... com, més... que, com més... més.
  • Consecutives: de manera que, talment que, que, tan... que, tant... que.
  • Concessives: encara que, malgrat que, tot i que, a pesar que,
...
Continua llegint "Guia completa de preposicions, conjuncions i verbs en català" »

Eladi farriols

Llengua i literatura1,22 KB

Capítol XV (15) EL LLORER Les minyones Jacinta i Júlia havien anat a la plaça a La María a mort i les persones arribaven a la casa dels Farriols per donar-los els condols. L’Eladi estava molt afectat, pero la gent pensava que la filla no era d’ells, que era adoptada. La Sofia acceptava els condols com si fos la mare de la nena. L’Armanda també plorava a llagrima viva, recordava totes aquelles vegades que l’havia pentinada i pensava en el caracter tan especial de la María, en que mai havia estimat a ningú. Recordà una frase que fa temps la María li va dir: “L’haver dormit amb el papà una temporada no li dona dret a tractar-me com si fos una minyona” aixo va afectar molt a l’Armanda. Quan ja no quedaven visites a la

...
Continua llegint "Eladi farriols" »

Paraules llanes

Llengua i literatura2,61 KB

tempus fugit<<temps fugit>>:l'autor aporta la idea de que la vida passa de manera ràpida i fugaç.Ubi Sunit<<on sóm>>:aquest tòpic constitueix una interrogació retòrica sobre el destí de les persones.Fets d`'epoques pasades.Posa emfasi en la brevetat de la vida humana i la vanitat.Carpe Diem(viu la vida) i collige,virgo,rosas(cull donzella les roses):aquest tòpic es un convit a les alergies i els plaers de cada dia.Sense amoinarse gaire per el futur , davant la fugaçitat del temps.Beatus ille<<felíç aquell>>:vol destacar el caracter lloable duna vida tranquila al camp o en tot as allunyada de la vida bulliciosa i frenètica de la ciutat,persabuda com a negativa i perjudicial.Locus amoenus: consisteix...

Continua llegint "Paraules llanes" »

Víctor Català: Resums de Contes i Anàlisi de Solitud

Llengua i literatura2,89 KB

Caterina Albert (Víctor Català): Notes Biogràfiques

Caterina Albert va ser una escriptora que va utilitzar el pseudònim de Víctor Català. Era mal vist que una dona escrigués llibres. Va rebre la influència de Joan Maragall. De petita es va fer càrrec de les terres i mai va rebre un premi.

Temes i Estil de Víctor Català

  • Afany de musicalitat
  • Presència de la natura
  • Al·lusió als sentiments
  • Recerca de la vellesa

Resums de Contes de Víctor Català

En Met de les Conques

En Met era marginat. La seva vida és una total monotonia, fins que un dia arriba un predicador que fa que canviï la rutina. La mare mor i ell decideix fer penitència a una cova.

Idil·li Xorc

Tit i la Laia són captaires que decideixen casar-se, ell per sortir de la família...

Continua llegint "Víctor Català: Resums de Contes i Anàlisi de Solitud" »