Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Literatura i Periodisme: Una Relació Històrica

La novel·la i la premsa escrita han tingut molts punts de contacte. És sobretot al segle XIX quan la relació entre ambdós gèneres es va fer més forta, gràcies al naixement de la novel·la realista, que va esdevenir tan popular perquè es publicava en forma de fulletó.

La literatura en castellà compta amb autors que escriuen gèneres periodístics de manera molt literària, paral·lelament a la seva producció com a escriptors. Alguns exemples destacats són: Unamuno, Ortega y Gasset i Rosa Montero. En català, hi ha diversos autors que utilitzen les tècniques periodístiques en els seus escrits literaris, com Josep Pla. Entre els exemples més notables, destaca Joan Fuster.

Els Llibres

Temps Verbals Essencials

• Pretèrit Imperfet: (parlava, batia, sentia)
• Passat Simple: (parlí, batí, sentí)
• Indefinit: (he, has + participi)
• Plusquamperfet: (havia + participi)
• Passat Perifràstic: (vaig + infinitiu)
• Present de Subjuntiu: (parle, bata, senta)
• Pretèrit Imperfet de Subjuntiu: (parlara, batera, sentira)

L'Oració Composta

Oració Composta per Coordinació

• Copulatives: Acumulatives o sumatives (i, ni)
• Continuatives: (i encara, més, a més, i fins i tot, encara més, i tot, així mateix)
• Distributives: (ara...ara, tant...com, aquí...allà, que...que, no solament...sinó que)
• Adversatives:
  • Restricció o limitació: (però)
  • Supressió o anul·lació: (però, sinó que, tanmateix, altrament)
• Disjuntives: (o, o bé, o si no)
• Consecutives (Il·latives)

Tipus de Discurs

Discurs Mític

Té un origen oral, basat en històries que passaven de generació en generació (segle VI aC).

Característiques:

• Dona una explicació de caire global sobre l'univers i l'home, no s'especialitza en res.
• Utilitza un llenguatge poètic que dona una idea general del tema.
• Els personatges són déus i herois.
• No explica ni les causes ni els perquès dels fenòmens.

Discurs Científic

Característiques:

• És un discurs objectiu, on les opinions personals no han d'intervenir.
• Ha de ser un discurs demostrable, que coincideixi amb la realitat.
• Ha de ser comunicable i entenedor.
• És elaborat i validat per la comunitat científica.
• Sempre es tracta d'un discurs metòdic, que segueix unes pautes per arribar a una conclusió.

Discurs Pseudocientífic

Característiques:

Elements Fonamentals de la Comunicació

Elements del Procés Comunicatiu

• Emissor: Font d'informació.
• Receptor: Destinatari de la informació.
• Missatge: Informació que es transmet.
• Codi: Sistema que permet la producció i interpretació dels missatges.
• Canal: Suport físic per transmetre el missatge.
• Referent: Realitat sobre la qual l'emissor transmet al receptor.

El Signe i les seves Classificacions

El signe es capta i necessita una interpretació.

• Icona: Signe que manté una relació de semblança amb allò que representa.
• Indicis: Signes que infereixen una relació causa-efecte.
• Símbols: Signes que no tenen cap semblança amb la realitat que representen.

Components del Signe

• Significant: Allò que percebem (la forma).
• Significat: Allò que interpretem

Biografia i Context de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda: Filla única de Barcelona. Els seus pares eren amants de les lletres, i el seu avi va influir en ella introduint-li el sentiment catalanista.

Als 20 anys es casa amb un home 14 anys més gran que ella (Joan), amb qui té un fill, Jordi. El matrimoni fracassa.

Va col·laborar amb publicacions com La Veu de Catalunya, La Publicitat o Mirador, i amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. A causa de la Guerra Civil, s'exilia a França i posteriorment a Ginebra.

Va publicar Vint-i-dos contes, va rebre el Premi Víctor Català i, més tard, La plaça del diamant, que li va valer el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Obra Literària de Rodoreda

Anys d'Aprenentatge

Durant aquesta etapa,...

El Context Social i el Naixement de la Novel·la Moderna

Quan la burgesia pren un protagonisme social i *polític* indiscutible, la novel·la també viu un moment brillant.

El Realisme i el Lector Burgès

Amb el naixement de la burgesia mercantil, apareix el lector burgès i el lector femení. Aquest període es caracteritza per:

• L'aparició de la novel·la *històrica*, creada per **Walter Scott**, que vol recuperar els moments *històrics* més importants de cada *època*.
• Una voluntat de prendre la realitat com a tema literari.

La *primera* novel·la realista la fa **Honoré de Balzac**, que considerava Scott el seu mestre. La novel·la realista és aquella que, sense ser veritat, ho sembla. Seguint Honoré, tothom va escriure realisme.

El Naturalisme:

Característiques de l'Anunci Publicitari

L'anunci publicitari és un recurs que combina imatges i textos amb una finalitat persuasiva. El producte se sol presentar com un element necessari i en unes condicions òptimes. Segons el canal, pot ser radiofònic, televisiu o un espot gràfic.

Estructura de l'Anunci Gràfic

L'estructura de l'anunci gràfic es distingeix en dues parts principals:

• Part Icònica: Formada per imatges, el logotip i la marca.
• Part Textual: Apareix l'eslògan (una frase original) i el text informatiu.

Recursos per a la Presentació de Textos

Per a presentar els textos s'utilitzen diversos recursos:

Recursos Gràfics

• Diferents tipus de lletra i canvis de color.
• Presència de grafies i transgressions de les normes ortogràfiques.

Recursos

Noucentisme Català: Història, Autors i Obres Clau

El Noucentisme va ser un corrent cultural i polític que es va iniciar amb la creació de Solidaritat Catalana (1906) i va acabar amb el cop d'estat de Primo de Rivera (1923). Aquest moviment es va caracteritzar per la seva voluntat de modernització i europeïtzació de Catalunya, buscant l'ordre, la mesura i la civilitat.

Destaquen tres fets importants que van marcar el seu desenvolupament:

• Eugeni d'Ors, ideòleg del moviment, va publicar el seu influent Glosari a La Veu de Catalunya, establint les bases teòriques del Noucentisme.
• Josep Carner va publicar Els fruits saborosos, una obra poètica que va reflectir els ideals ètics i estètics del moviment, consolidant la seva expressió literària.

Conjugació del verb cantar

INDICATIU
Present: canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten
Imperfet: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven
Passat simple: cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren
Passat perifràstic: vaig, vas, va, vam, vau, van + cantar
Futur: cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran
Condicional: cantaria, cantaries, cantaria, cantaríem, cantaríeu, cantarien

Perfets:
Perfet: he, has, ha, hem, heu, han + cantat
Plusquamperfet: havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien + cantat
Passat anterior: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren + cantat
Passat anterior perifràstic: vaig, vas, va, vam, vau, van + haver cantat
Futur perfet: hauré, hauràs, haurà, haurem,...

1. El verb

El verb indica una acció, estat o procés.

Parts del verb

• Arrel: part que no canvia (ex: cant-ar).
• Desinència: indica persona, nombre, temps i mode.

Exemples

• cant-o
• cant-es
• cant-a

Persones

• 1a: jo / nosaltres
• 2a: tu / vosaltres
• 3a: ell / ella / ells / elles

2. Conjugació verbal

Les 3 conjugacions

• 1a (-AR): cantar, parlar
• 2a (-ER / -RE): perdre, veure
• 3a (-IR): dormir, sentir

Temps verbals principals

• Present: jo canto, tu cantes, ell canta.
• Passat perifràstic: jo vaig cantar, tu vas cantar.
• Futur: jo cantaré.
• Condicional: jo cantaria.

3. Complements verbals