Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Oracions subordinades adverbials

1. Oracions subordinades pròpies

Aquestes oracions complementen directament el verb:

• Modal (CCM): Respon a la pregunta com?
• Locativa (CCL): Respon a la pregunta on? (ex: on, allà).
• Temporal (CCT): Respon a la pregunta quan? (ex: abans, ahir).

2. Oracions subordinades impròpies

Aquestes oracions complementen l'oració principal:

• Comparatives (CCQ):
  • Igualtat: tant com...
  • Superioritat: més que...
  • Inferioritat: menys que...
  • Proporcionalitat: com més... menys...
• Causals (CCCausa): perquè, ja que.
• Finals (CCFinalitat): perquè, a fi de.
• Consecutives (CCConseqüència): de tal manera que, fins al punt que.
• Concessives (CCConcessiu): encara que, tot i que, malgrat que...
• Condicionals (CCondició): si, mentre, en cas que.

Nota gramatical:

Oracions Subordinades Substantives

Classificació segons la forma

• Oracions subordinades substantives d’infinitiu.
• Oracions subordinades substantives conjuntives.
• Oracions subordinades substantives interrogatives.
• Oracions subordinades substantives de relatiu.

Classificació segons la funció

• Oracions subordinades substantives: Subjecte.
• Oracions subordinades substantives: Complement.

Exemples de funcions

• Oracions subordinades substantives d’infinitiu (Subjecte).
• Oracions subordinades substantives d’infinitiu (Complement del Nom - CN).
• Oracions subordinades substantives conjuntiva (Complement Directe - CD).
• Oracions subordinades substantives conjuntiva (Complement de Règim Verbal - CRV).
• Oracions subordinades substantives de relatiu (Subjecte).
• Oracions

Anàlisi de Personatges i Context

1. La Laura: Idealista i Desil·lusionada

La Laura és d'orígens familiars desconeguts i sense mare. Ha estat educada per un pare liberal, culte i sensible, però també desordenat i il·lús. Ell li ha transmès el gust per la música i la lectura. És una noia il·lusa que s’ha creat un món ideal i té l'aspiració de ser estimada amb un amor pur i ideal. També idealitza el matrimoni i el seu marit, ja que és un hereu ric. Després es desil·lusiona i intenta trobar l'amor en la relació amb en Pere Gifreda, seguint el model de les protagonistes de les novel·les que llegeix (com *Madame Bovary* o *La Regenta*) i, com elles, fracassa.

Conflicte Central i Simbolisme

El conflicte de la novel·la neix quan...

El demostratiu anafòric: is, ea, id

El demostratiu anafòric en llatí pot tenir valors diferents segons el context en què es trobi; per això, no sempre és possible traduir-lo de la mateixa manera.

• Valor anafòric: aquest, aqueix, aquell.
• Valor de pronom: de tercera persona (ell). Com que el llatí no té un pronom personal de tercera persona pròpiament dit, en lloc seu s’utilitza sovint el pronom is.
• En el cas genitiu: el demostratiu anafòric adquireix el valor d’un adjectiu possessiu: el seu.

Els demostratius emfàtics

A partir de is, ea, id es van formar els demostratius emfàtics:

• Idem, eadem, idem: el mateix, la mateixa, la mateixa cosa.
• Ipse, ipsa, ipsum: ell mateix, ella mateixa, allò mateix.

Els verbs deponents

Els verbs deponents...

1. Josep Carner afirmava...

La novel·la, a diferència de la poesia, es basa en constatar la realitat. La poesia és més alada i lliure; té la possibilitat de crear aquesta «ciutat quimèrica». Josep Carner va fer aquesta afirmació dins la crisi literària en la qual el gènere de la poesia era el més valorat, considerat l’adequat perquè ordenava la realitat des de la distància i la intel·ligència. Per tant, el gènere novel·lístic va quedar aparcat i va passar a un pla secundari. Quan Llor va publicar Laura a la ciutat dels Sants el 1931, ho va fer enmig d’aquesta discussió. La publicació d’aquesta novel·la suposà un gir cap a la novel·la de caràcter psicològic, i fou quan la novel·la semblà recuperar-se.

2. Exposeu

Simbologia i Conceptes Clau en la Literatura Catalana

• La seva obra és una reflexió sobre el tema de la mort, ja que tota la tradició i la cultura són consciència de la mort, i mentre vivim, assumim aquesta tradició. De fet, caminem per un laberint.
• El laberint és un símbol que representa l'enigma, el no saber amb certesa què representa la nostra vida, les angoixes i les incerteses de l'ésser humà que està perdut en aquest món.
• S'hi afegeix el símbol del caminant, la persona vista com un caminant perpetu que es troba en diverses situacions que la fan reflexionar i comprometre's.

Josep Pla: Vida i Obra

• Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Mas Pla de Llofriu, 1981).
• Dedicà la seva vida a la literatura i al periodisme.
• La seva obra completa abasta

Miquel Llor (1894-1966): Context i Obra

La Novel·la Catalana i les Influències Europees

Miquel Llor (1894-1966) és un novel·lista de gran interès, que va iniciar la seva carrera literària en uns anys de gran importància per a la novel·la catalana, quan es lluitava per assolir un nivell europeu. Llor fou un dels novel·listes més personals i profunds d’aquests anys.

Esmenta com a autors que el van influir: Joyce, Proust, Gide i Svevo. La seva novel·la se centra en Barcelona i els seus homes.

Obres Polèmiques: Tàntal i Laura a la ciutat dels sants

La seva novel·la Tàntal (1928) produí un gran escàndol i fou titllada d’immoral pel seu freudisme, que va xocar amb el puritanisme dominant a la literatura catalana d’aquells anys.

El...

Anàlisi de Poemes Clau del Segle d'Or Català

Ausiàs March: Estructura i Temàtica del Desamor

Aquest poema, característic de l'obra d'Ausiàs March, es compon de cinc cobles (estrofes) i una tornada (conclusió). La seva estructura mètrica és decasíl·laba (deu síl·labes), pròpia de l'art major, amb rima consonant. L'esquema rítmic de cada cobla és el següent:

• 10A (femení)
• 10B (masculí)
• 10B (masculí)
• 10A (femení)
• 10C (masculí)
• 10D (femení)
• 10D (femení)
• 10C (masculí)

Escrit per Ausiàs March, un dels poetes valencians més insignes del segle XV, aquest poema s'emmarca en la seva vasta producció de poemes d'amor. Els primers versos aborden el seu desamor i patiment, mentre que els següents exploren la causa d'aquest turment. El poema...

Característiques de la literatura modernista

La literatura modernista es defineix per la recerca de l'art total, amb la incorporació de diverses manifestacions artístiques a les tècniques literàries. Altres trets fonamentals inclouen:

• La reproducció de les tensions: El conflicte entre l'artista incomprès i la societat burgesa és central.
• Influència del vitalisme: El pensament de Nietzsche i d'Ibsen es reflecteix en personatges dotats d'una força espiritual que els condueix a la marginació, al lideratge, a la soledat i a la incomprensió, situant-se per damunt del sistema de valors burgès.
• Sinceritat i verisme: L'autor intenta reproduir els seus estats d'ànim a través del comportament dels seus personatges i dels objectes descrits

L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina és un grup d'escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Aquests autors assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears. Les seves característiques principals són:

• Segueixen els models clàssics i també els romàntics francesos.
• Practiquen una poesia amb miraments formals, pulcra i rigorosa.
• Els seus versos són mesurats i dotats d'una gran musicalitat.

El Noucentisme

L'estètica del Noucents a Europa

A Europa, durant el primer quart del segle XX, es produeix un retorn als cànons clàssics, marcat per la nostàlgia per l'ordre i l'equilibri.

Noucentisme i societat catalana

Arran del desastre del 98, molts industrials catalans deixen de donar suport al govern de la Restauració....