Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Anàlisi poètica de Cambra de la Tardor i Els Amants

Llengua i literaturaActualitzat el 4,39 KB

CAMBRA DE LA TARDOR

La gran majoria de versos d’aquest poema són decasíl·labs i blancs, és a dir, sense rima. A més, hi ha tres versos que no segueixen aquest patró: el primer, que té dotze síl·labes; el de la línia 17, que en té vuit, i el penúltim, que en té sis.

Resposta model: Per línies: – Context real: 1-4, 13-17. – Experiència moral: 5-7, 18, 19-21, 23-26. – Pas del temps: 8-10, 19-20. – Amor: 10-12. – Erotisme: 21-23, 26-27.

Comparació de la persiana aclarida amb un esglai, perquè sembla a punt de tancar-se i, per tant, enfosquir-se del tot.

Metàfora: cadascuna de les primes obertures horitzontals de la persiana aclarida són associades amb la imatge de l’horitzó.

Sinestèsia o barreja de sensacions visuals...

Continua llegint "Anàlisi poètica de Cambra de la Tardor i Els Amants" »

Modernisme català: etapes, autors i gèneres literaris

Llengua i literaturaActualitzat el 4,2 KB

El Modernisme Català: Context i Característiques

El Modernisme és un corrent estètic i cultural que va abastar tots els àmbits de la cultura catalana entre finals del segle XIX i principis del segle XX.

Objectius i Lluites del Modernisme

  • Modernitzar la cultura catalana mitjançant la professionalització.
  • Introduir la modernitat enfront de l'estancament cultural.
  • Expressar la pugna constant entre l'artista i la societat (o la burgesia).

Cronologia i Etapes (1892-1911)

El Modernisme té els seus inicis l'any 1892 i es perllonga fins al 1911. Trobem dues etapes principals, separades aproximadament per l'any 1900:

Primera Etapa (Fins al 1900)

  • L'artista i la societat lluiten per la renovació.
  • La revista més important d'aquesta fase és L'Avenç.

Segona

...
Continua llegint "Modernisme català: etapes, autors i gèneres literaris" »

Víctor Català: anàlisi de Solitud, argument, personatges i estil

Llengua i literaturaActualitzat el 4,31 KB

Víctor Català (1869-1966)

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, nascuda en una família de propietaris de l'Escala (Alt Empordà). Va donar-se a conèixer amb el monòleg teatral La infanticida, distingit als Jocs Florals d'Olot el 1898. No obstant això, l'escàndol que va sorgir en saber-se que l'autora era una "senyoreta de l'Escala" la va portar a amagar la seva identitat sota un pseudònim masculí i a censurar l'obra. La infanticida no va ser representada fins al 1967, al Palau de la Música Catalana, com a homenatge pòstum a l'escriptora.

La seva narrativa s'emmarca en el subgènere del ruralisme, que presenta una visió pessimista del món de la pagesia.

Obra

Les primeres produccions literàries de Víctor...

Continua llegint "Víctor Català: anàlisi de Solitud, argument, personatges i estil" »

Ordre temporal en narrativa: flashback i flashforward

Llengua i literaturaActualitzat el 2,88 KB

Ordre Temporal

L'ordre temporal fa referència a l'estructura temporal utilitzada per narrar la història, ja sigui desenvolupant-la de forma cronològica o realitzant anacronies. És a dir, el relat no mostra la història de forma cronològica i es donen salts al passat o al futur. En la narrativa audiovisual, el temps que s'utilitza per contar una història és el present. Les accions que es mostren es desenvolupen en aquest moment davant de l'espectador i són percebudes en present. Els guions també s'escriuen en present.

Flashback

El flashback és un recurs d'articulació temporal, un retorn al passat respecte al temps de referència que serveix de referent en el relat. És freqüent que es mostrin a través d'imatges visuals i auditives...

Continua llegint "Ordre temporal en narrativa: flashback i flashforward" »

Les vocals en català: característiques, tòniques i àtones

Llengua i literaturaActualitzat el 1,73 KB

Les Vocals en Català: Definició i Característiques

Les vocals són els sons fonamentals de la parla, essencials per a la formació de síl·labes i paraules.

Característiques Fonètiques de les Vocals

  • S'emeten sense que l'aire trobi cap mena d'obstacle en el tracte vocal.
  • Es realitzen amb diferents graus d'obertura de la cavitat vocal.
  • El grau d'obertura i la localització de la llengua són el que dona un timbre peculiar per a cada vocal.
  • Són el nucli sil·làbic de la síl·laba.
  • Poden ser àtones o tòniques.

Vocals Tòniques i la seva Realització

Les vocals tòniques són aquelles que reben l'accent d'intensitat. La seva realització fonètica és la següent:

  • A [á]: clar
  • E [É]: gel, través
  • I [í]: mil
  • O [ó]: dona, dóna
  • U [ú]: llum

Vocals

...
Continua llegint "Les vocals en català: característiques, tòniques i àtones" »

Joan Maragall: vida, obra i la teoria de la paraula viva

Llengua i literaturaActualitzat el 2,63 KB

Joan Maragall

Joan Maragall

  • Neix el 1860 en una família amb comoditat econòmica.
  • Inquietuds literàries des de jove.
  • Estudia Dret però sense cap interès a ser advocat; orienta la seva passió d’escriure envers l’àmbit del periodisme: col·labora amb el Diario de Barcelona, “El Brusí” i l’Avenç, d’esperit radical i modernista.
  • Va mostrar-se crític moltes vegades amb la seva classe social, però la seva vida va ser modèlica per a la classe burgesa conservadora.
  • 1891: es casa amb Clara Noble i tenen 13 fills.

Dedicació exclusiva a la poesia: 5 llibres de poemes: Poesies, Visions i cants, Les disperses, Enllà i Seqüències, 1 obra teatral: Nausica, diverses traduccions, articles periodístics, proses d’assaig: Elogis, Elogi de

...
Continua llegint "Joan Maragall: vida, obra i la teoria de la paraula viva" »

Anàlisi de 'L'Alegria que Passa' de Santiago Rusiñol: temes, personatges i preguntes freqüents

Llengua i literaturaActualitzat el 4,91 KB

Anàlisi de "L'Alegria que Passa" de Santiago Rusiñol

Aquest document recull les preguntes i respostes clau sobre l'obra teatral de Santiago Rusiñol, enfocant-se en els seus temes centrals, personatges i simbolisme.

Relacions i Desenvolupament de la Trama

  • Final de la relació entre Joanet i Zaira: Es distancien i ella se'n va.
  • Motiu de la marxa de Zaira: Perquè la companyia segueix el seu camí.
  • Conseqüència de la marxa dels artistes: Tot torna a la rutina.
  • Primer contacte entre els protagonistes: Una mirada i curiositat mútua.

El Poble i els Vilatans

Característiques i Reaccions

  • Lloc d'inici de l'acció: En una plaça del poble.
  • Nom del poble: Un poble sense nom.
  • Reacció dels vilatans a l'arribada dels artistes: Amb recel.
  • Reacció dels habitants
...
Continua llegint "Anàlisi de 'L'Alegria que Passa' de Santiago Rusiñol: temes, personatges i preguntes freqüents" »

L'Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol: Modernisme i societat

Llengua i literaturaActualitzat el 3,1 KB

L'Auca del Senyor Esteve: Anàlisi i Context

"L'Auca del Senyor Esteve", publicada l'any 1907, va ser una novel·la modernista de l'escriptor barceloní Santiago Rusiñol (1861-1931).

Trama i Conflicte Central

La novel·la tracta sobre l'enfrontament del protagonista amb el seu pare a causa del reafirmament de les aficions artístiques del jove. L'obra ens situa a principis del segle XX (cal corregir l'error, ja que la publicació és de 1907, tot i que el context social sigui del XIX).

Context Sociopolític de l'Època

Durant aquest període, el sistema polític és conegut com a democràcies burgeses, on només podia votar la gent de classe alta. Es van produir les dues grans unificacions d’Europa: l’alemanya i l’italiana. Es crea el concepte...

Continua llegint "L'Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol: Modernisme i societat" »

Classificació i ús dels verbs en català: formes no personals, pronominals i tipus de verbs

Llengua i literaturaActualitzat el 3,47 KB

Habilitació de les Formes No Personals del Verb

Explica en què consisteix l’habilitació de les formes no personals del verb. Posa un exemple.

Les formes no personals poden fer algunes funcions dins l'oració pel recurs de l'habilitació.

Funcions de les Formes No Personals

  • L’infinitiu pot fer de nom: Fumar és perjudicial.
  • El gerundi pot fer d'adverbi: Va arribar corrent.
  • El participi pot fer d’adjectiu: La porta tancada.

Classificació dels Verbs Segons la Funció en l'Oració

Com es classifiquen els verbs segons la funció que fan en l’oració? Explica-ho i posa exemples.

Els verbs es classifiquen segons la funció que fan dins l'oració:

Tipus de Verbs Segons la Funció

  • Copulatius o atributius: Són els verbs ser, estar i semblar. No aporten
...
Continua llegint "Classificació i ús dels verbs en català: formes no personals, pronominals i tipus de verbs" »

Processos fonològics del català: sonorització, ensordiment i emmudiment

Llengua i literaturaActualitzat el 2,95 KB

Processos Fonològics del Català

Aquest document explora diversos processos fonològics que afecten la pronunciació en català. Aquests processos inclouen canvis en la pronunciació de consonants i la seva interacció amb altres sons.

Laterals

  • Dentalització: [l] + (t/d) = [l], altre = [altra]
  • Palatalització: [l] + palatal = [ʎ], el llapis = [eʎʎapis]
  • Velarització: [l] + (k/g) = [l-], alguer = [al-ye]
  • Geminació: Pronunciació duplicada d'una consonant (tll) = [ʎʎ]

Vibrants

  • Emmudiment: Infinitius i oficis
  • Sensibilització: Infinitius + pronoms febles

Nassals

  • Labialització: n/m + (m/p/b) = [m], un marit = [ummarit]
  • Dentalització: n/m + (d/t) = [n_], antic = [an_tic]
  • Palatalització: n + palatal = [n con rabo]
  • Geminació: Pronunciació duplicada
...
Continua llegint "Processos fonològics del català: sonorització, ensordiment i emmudiment" »