Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Teatre i narrativa del Modernisme català: corrents i novel·la rural

Llengua i literaturaActualitzat el 4,47 KB

El Teatre Modernista: Obertura i Renovació

El teatre modernista es caracteritza per una actitud d’obertura a Europa i una ferma voluntat de modernitzar-se. Aquesta influència arriba a Catalunya principalment a través d'autors com Ibsen, Maeterlinck i Strindberg, provocant una profunda renovació i convertint-se en un dels gèneres més característics del moviment.

Els modernistes van traduir i adaptar la major part dels clàssics de l’escena universal del moment i van crear institucions clau per desenvolupar la seva activitat, com ara el Teatre Íntim. També es van interessar pels gèneres teatrals més marginals:

  • Comèdia de màgia
  • Mim
  • Titelles
  • Ombres xineses

Principals Corrents Teatrals

1. Teatre Naturalista (Teatre d'Idees)

Aquest corrent,...

Continua llegint "Teatre i narrativa del Modernisme català: corrents i novel·la rural" »

Grafies i fonemes del català: guia de consonants

Llengua i literaturaActualitzat el 3,46 KB

Guia de grafies i fonemes del català

Consonants fricatives i africades

  • [f]: en qualsevol posició (ex: fosc, agafar, tuf). A final de mot si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal (tuf inèdit).
  • [v]: només en els dialectes on perviu.
  • [s]:
    • s: en qualsevol posició, excepte entre vocals i en derivats de dins, fons, trans- (ex: saber, capsa, tros).
    • ss: entre vocals (tassa).
    • c: seguida de e, i (ceba, ciera).
    • ç: seguida de a, o, u (peça, lliçó, forçut) i a final de paraula (lluç).
  • [z]:
    • s: entre vocals (artesa), en derivats de dins, fons, trans- (ex: endinsar, enfonsar, transistor) o a final de paraula si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal (ros de paper).
    • z: a inici de paraula, darrere consonant i, rarament, entre vocals
...
Continua llegint "Grafies i fonemes del català: guia de consonants" »

El pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera: anàlisi del poema

Llengua i literaturaActualitzat el 3,31 KB

"El pi de Formentor" és un poema escrit per Miquel Costa i Llobera (1854-1922), un dels poetes més destacats de la Renaixença a Mallorca. La seva obra s'inscriu en el corrent del classicisme i presenta una gran influència de la natura, la mitologia i els ideals romàntics i simbolistes. Aquest poema pertany al llibre Poesies (1885) i mostra la figura del pi com a símbol de grandesa, resistència i espiritualitat.

El tema principal del poema és l'exaltació del pi de Formentor com a símbol de fortalesa, elevació espiritual i connexió amb la divinitat. L'autor utilitza l'arbre com a metàfora del geni i de l'ànima noble que, malgrat les adversitats, aconsegueix alçar-se i viure d'un aire més pur i elevat.

Aquest poema descriu la majestuositat...

Continua llegint "El pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera: anàlisi del poema" »

Classificació i tipus d'oracions en català: enunciatives, exclamatives, interrogatives i volitives

Llengua i literaturaActualitzat el 3,38 KB

Classificació de les Oracions

Les oracions es classifiquen en diverses modalitats segons la manera en què expressen la informació que es vol comunicar: enunciatives, exclamatives, irreals, interrogatives i volitives. Cal tenir present, però, que totes poden ser afirmatives o negatives.

Oracions Enunciatives

Són les que de manera objectiva ens informen d’algun fet, expressen l’acord o la manca d’acord entre subjecte i predicat.

Oracions Exclamatives

Són les que expressen sorpresa, rebuig, alegria… S’identifiquen amb força facilitat, ja que presenten algunes singularitats:

  • L’entonació, habitualment per damunt de la corba habitual.
  • La pronúncia, reforçada en alguns sons.
  • El ritme dels enunciats, més viu…

Acaben, normalment, amb...

Continua llegint "Classificació i tipus d'oracions en català: enunciatives, exclamatives, interrogatives i volitives" »

Exercicis d'ortografia: sons sibilants en català (s, z, ss, c, ç)

Llengua i literaturaActualitzat el 6,87 KB

Exercicis Pràctics: Els Sons Sibilants en Català

Empleneu els buits de les oracions següents amb s, z, ss, c o ç i classifiqueu després les paraules en la graella de més avall. Subratlleu les excepcions:

  1. Darrere d'una estesa de canyes molt espessa hi havia salzes i acàcies gegants.
  2. Al mig de la plaça es va trobar amb una sorpresa, la seua gosseta, de mirada dolça, era allí.
  3. A la banda del sol, mirant el cel, els ocells cantaven suaument cançons molt dolces.
  4. Les alfàbegues creixien en grosses mates dins dels cossisols, que envoltaven els pedrissos de la caseta de Bétera.
  5. La seua adhesió va proporcionar cohesió al grup en el moment de prendre la decisió.
  6. L'elegància de la marquesa, amb una bellíssima capa de seda, va sorprendre la
...
Continua llegint "Exercicis d'ortografia: sons sibilants en català (s, z, ss, c, ç)" »

Conjugació del verb veure en català: tots els temps verbals

Llengua i literaturaActualitzat el 4,43 KB

Conjugació del verb veure en català

Indicatiu

  • Present: veig / veus / veu / veiem / veieu / veuen
  • Perfet: he vist / has vist / ha vist / hem vist / heu vist / han vist
  • Imperfet: veia / veies / veia / véiem / véieu / veien
  • Passat simple: viu / veres / veu / vérem / véreu / veren
  • Passat anterior: haguí vist / hagueres vist / hagué vist / haguérem vist / haguéreu vist / hagueren vist
  • Passat perifràstic: vaig veure / vas veure / va veure / vam veure / vau veure / van veure
  • Futur: veuré / veuràs / veurà / veurem / veureu / veuran
  • Futur perfet: hauré vist / hauràs vist / haurà vist / haurem vist / haureu vist / hauran vist
  • Condicional: veuria / veuries / veuria / veuríem / veuríeu / veurien
  • Condicional perfet: hauria vist / hauries vist /
...
Continua llegint "Conjugació del verb veure en català: tots els temps verbals" »

Conjugació del verb cantar en català: indicatiu, subjuntiu i imperatiu

Llengua i literaturaActualitzat el 4,46 KB

Mode Indicatiu

Temps Simples i Compostos (Present, Perfet, Passat Anterior)

PersonaPresentPerfetPassat anterior
jocantohe cantathaguí cantat
tucanteshas cantathagueres cantat
ell/ella/vostècantaha cantathagué cantat
nosaltrescantemhem cantathaguérem cantat
vosaltrescanteuheu cantathaguéreu cantat
ells/elles/vostèscantenhan cantathagueren cantat

Temps Simples i Compostos (Imperfet, Plusquamperfet, Passat Anterior Perifràstic)

PersonaImperfetPlusquamperfetPassat anterior perifràstic
jocantavahavia cantatvaig haver cantat
tucantaveshavies cantatvas haver cantat
ell/ella/vostècantavahavia cantatva haver cantat
nosaltrescantàvemhavíem cantatvam haver cantat
vosaltrescantàveuhavíeu cantatvau haver cantat
ells/elles/vostèscantavenhavien cantatvan haver
...
Continua llegint "Conjugació del verb cantar en català: indicatiu, subjuntiu i imperatiu" »

L'hora, rutines diàries i verbs en català: guia pràctica

Llengua i literaturaActualitzat el 3,82 KB

L'hora en català

  • La una en punt: 13:00
  • Les dues i quart: 14:15
  • Les tres i vint: 15:20
  • Les tres i mitja: 15:30
  • Les set menys deu: 18:50

Preguntes sobre l'hora

  • Quina hora és?
  • Quina hora és, per favor?
  • A quina hora arriba l'autobús?

Expressions de temps

  • D'ací a deu minuts
  • D'ací a mitja hora

Activitats i horaris

  • Què fas a les nou?
  • Obert de...
  • Tancat de...

Parts del dia

  • El matí
  • El migdia
  • La vesprada
  • La nit
  • La mitjanit
  • La matinada
  • L'albada
  • L'eixida del sol
  • La posta del sol
  • La boqueta nit

Dies de la setmana

  • Dilluns
  • Dimarts
  • Dimecres
  • Dijous
  • Divendres
  • Dissabte
  • Diumenge

Freqüència

  • Sempre
  • Cada dia
  • Regularment
  • Habitualment
  • De manera rutinària
  • Sovint
  • Amb molta freqüència
  • De vegades
  • De tant en tant
  • Rarament
  • Molt poques vegades
  • Mai
  • Cap vegada

Verbs en català

Verbs regulars

Cantar

jo cante, tu cantes,...

Continua llegint "L'hora, rutines diàries i verbs en català: guia pràctica" »

Gèneres periodístics: notícia, reportatge, crònica i opinió

Llengua i literaturaActualitzat el 4,78 KB

Gèneres Periodístics: Objectius i Característiques

Els gèneres periodístics tenen com a objectiu principal informar, formar i entretenir. Es dirigeixen a un públic ampli i pretenen fidelitzar-lo gràcies a la seva qualitat i credibilitat.

Gèneres Informatius

  • Notícia: Text narratiu que informa de manera objectiva d’un fet actual d’interès públic. Ha de ser breu, clara i impersonal.
  • Reportatge: Text informatiu extens que va acompanyat de fotografies, gràfics i imatges. Pot incloure l’opinió de testimonis o d’especialistes.
  • Crònica: Text redactat per un especialista o corresponsal que informa d’una notícia i alhora la interpreta i la valora d’acord amb el seu punt de vista.
  • Entrevista: Text creat entre dues persones a partir
...
Continua llegint "Gèneres periodístics: notícia, reportatge, crònica i opinió" »

Guia de gramàtica catalana: tipus d'oracions i complements

Llengua i literaturaActualitzat el 4,44 KB

Tipus d'oracions coordinades

  • Copulativa: i (suma de frases), ni (resta).
  • Continuativa: i fins i tot, a més a més (suma d'informació amb intensitat).
  • Disjuntiva: o, o si no (l'oració dóna una alternativa).
  • Explicativa: és a dir, o sigui...
  • Adversativa:
    • Oposició: però, en canvi.
    • Correcció: al contrari, més aviat.
  • Il·lativa: per tant, doncs.
  • Distributiva: per un costat... per l'altre, tant... com (reparteix la informació).

Classificació de les oracions

Copulatives o atributives

Són les oracions amb verb copulatiu (ser, estar o semblar) i un atribut.

Predicatives

Són les oracions que porten un verb no copulatiu i, segons el complement del verb, es classifiquen en:

  • Transitives: El verb requereix un complement.
  • Intransitives: No el requereix (ex:
...
Continua llegint "Guia de gramàtica catalana: tipus d'oracions i complements" »