Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Unitat 1: L'oració simple

Anàlisi de categories lèxiques o gramaticals

S'analitzen les categories lèxiques o gramaticals: verb (V), adjectiu (Adj), preposició (Prep), conjunció (Conj), nom, adverbi (Adv), interjecció, etc.

Anàlisi dels sintagmes

S'analitzen els sintagmes: SN (Sintagma Nominal), SAdv (Sintagma Adverbial), SV (Sintagma Verbal), SAdj (Sintagma Adjectival), SPrep (Sintagma Preposicional).

Funció sintàctica

Subjecte / Predicat:

• SN (Sintagma Nominal): Especificador (Esp), nucli (N), Complement del Nom (CN).
• SV (Sintagma Verbal): nucli, CD (Complement Directe), CI (Complement Indirecte), CRV (Complement de Règim Verbal), CC (Complement Circumstancial), CAtr (Complement Atribut), CPred (Complement Predicatiu), CAg (Complement Agent)

Narcís Oller: Realisme i Naturalisme en la Prosa Catalana

1. Introducció a l'obra de Narcís Oller

En 1879, Narcís Oller trenca el panorama literari català en el camp de la prosa amb la publicació de Croquis del natural. Realisme i Naturalisme són els corrents que dominaren el panorama literari de la segona meitat del segle XIX. Per tant, el 1879, Oller partia gairebé de zero per als seus propòsits de fer una novel·la moderna: la tradició catalana s’havia gairebé esborrat del tot i calia recomençar de nou segons les noves tendències europees.

2. L'Obra de Narcís Oller

Oller va entrar tard al món de la literatura i ho va fer com a aficionat. Això, sumat al fet que es va trobar una llengua que estava corrompuda, li van provocar...

La Dièresi en les Formes Verbals

La dièresi s'aplica en verbs amb radical acabat en Vocal + IR (com -air, -eir, -uir), on la primera vocal i la i es troben en hiat. Aquest hiat es reflecteix de tres maneres ortogràfiques:

• Accent gràfic: Porta accent damunt la i seguint les normes d'accentuació generals.
• Cap signe ortogràfic: En l'Infinitiu, el Gerundi, el Futur i el Condicional.
• Dièresi: En la resta dels casos, destacant el Participi.

Altres casos d'ús de la dièresi

• Verbs amb radical acabat en Vocal + AR (com -ear, -iar, -oar, -uar) quan la terminació és -i, -is, -in del Present de Subjuntiu i Imperatiu. Excepció: En els casos que acabin en -guar o -quar, la dièresi va sobre la u, formant diftong creixent.
• Verbs amb radical acabat en

Oracions coordinades

• Copulatives: Suma. Nexes: i, ni
• Distributives: Alternança sense exclusió. Nexes: ara...ara, ni...ni, no solament...sinó, etc.
• Disjuntiva: Alternativa, tria obligada. Nexes: o, o bé
• Adversativa: Contrarietat, oposició. Nexes: però, sinó, tanmateix, no obstant això, altrament, etc.

Oracions subordinades

Subordinades substantives

Ocupen la posició d’un SN i fan les funcions del nom (subjecte, CD...). Nexe: conjunció. Segons el tipus de subordinada, el verb es conjuga en indicatiu o en subjuntiu.

• Subjecte: Verbs de sentiment (molestar, interessar...). Construccions amb: ser + Atr + Subj
• C.Directe: Verbs de dicció (dir, respondre, exposar...). Verbs de voluntat (voler, desitjar...). Es substitueixen per això o ho.
• CRV: Verbs

L'univers literari de Maria-Mercè Marçal

L'obra de Maria-Mercè Marçal tracta l'amor i el desamor amb gran intensitat, tant en relacions heterosexuals com entre dones, mostrant des de la plenitud fins a la soledat i la pèrdua. La maternitat i la relació mare-filla es presenten com a eixos d'identitat i continuïtat. El feminisme travessa tota l'obra, amb una clara voluntat de ruptura amb els models patriarcals i de recerca de llibertat personal i col·lectiva. És especialment coneguda per la visibilització de l'amor lèsbic.

Tres obres destacades de l'autora

• Bruixa de dol (1978): clau en la seva consolidació poètica, amb una veu íntima que tracta l'amor heterosexual i el desig amb un estil simbòlic i reivindicatiu.
• Terra de mai (1982)

La Renaixença (1833–1892)

La Renaixença és un moviment cultural i literari que marca la recuperació de la llengua i la literatura catalanes després de segles de decadència. El seu objectiu principal era reivindicar la cultura catalana, especialment a través de la literatura.

Dates Clau de la Renaixença

• 1833: Publicació de l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, considerada l’inici simbòlic de la Renaixença. Aquest poema mostra un profund amor per la llengua catalana i defensa la identitat cultural del país després de tres segles de silenci i decadència.
• 1859: Reinstauració dels Jocs Florals a Barcelona, una antiga institució cultural d’origen medieval que havia desaparegut al segle XIV. Aquests certàmens poètics

Els Fenòmens Vocàlics

Diftong

El diftong es forma quan les vocals i o u esdevenen semiconsonants [j] o [w].

Diftongs Decreixents

Són aquells on la vocal forta precedeix la feble (i/u): ai, ei, ui, oi, au, eu, iu, ou, uu.

Diftongs Creixents

Són aquells on la vocal feble (i/u) precedeix la forta, sovint amb q o g: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.

Posició del Diftong

• Inici de mot: iogurt, hiena.
• Entre vocals: ca|uen (la segona vocal forma el diftong).

Triftong, Sinalefa, Elisió i Hiat

• Triftong: Tres vocals en una síl·laba. Ex: cie|ueu.
• Sinalefa: Unió de dues vocals de mots diferents en una sola síl·laba. Ex: fa un dia.
• Elisió: Supressió d'una vocal, generalment la feble, en contacte amb una altra. Ex: si et veu.
• Hiat: Dues vocals consecutives

Característiques dels Principals Blocs Dialectals

Català Bloc Occidental

• Fonètica: Paraules començades per es-/en- es pronuncien as-/an- (exemples: askola/escola, antendre/entendre).
• Morfologia:
  • Primera persona del present d'indicatiu: jo canto.
  • Plural amb la desinència -ns.
  • Sufix incoatiu en -ix: jo patixo, ell patix.
• Lèxic:
  • Moixo (ocell), fraga (maduixa), corder (xai), voler (estimar), espill (mirall).
  • Mots compartits amb el balear (ex: granera).

Català Valencià

• Fonètica:
  • Absència de d intervocàlica (exemples: caira/cadira, mocaor/mocador).
  • Paraules començades per es-/en- es pronuncien as-/an- (exemples: askola/escola, antendre/entendre).
  • Diftongació d'algunes o inicials (exemples: awbri/obrir, awlo/olor).
  • Les e i o obertes sonen més que en

Oracions personals i impersonals

Les oracions personals són les que tenen un subjecte. El subjecte d'aquestes oracions pot ser explícit o el·líptic:

• Explícit, quan s'expressa clarament a l'oració: Els botiguers guarneixen els aparadors.
• El·líptic, quan no s'expressa perquè se sobreentén: Ø Guarneixen els aparadors.

I pel que fa al paper que hi desenvolupa, el subjecte pot ser agent o pacient, segons si l'oració personal és activa o passiva:

• Agent, quan fa l'acció. És el subjecte de les oracions actives: Els botiguers guarniran aviat els aparadors.
• Pacient, quan rep l'acció. És el subjecte de les oracions passives, que concorda amb el verb, però no fa cap acció: Els aparadors seran guarnits aviat pels botiguers.

Les oracions impersonals...

Multilingüisme i Bilingüisme

La Dièresi, l'Apòstrof i la Contracció