Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Modernisme i Noucentisme

Va aparèixer a la literatura i a l'art el concepte de moda. Va ser una època molt complexa. Aquests canvis tenien a veure amb les transformacions que les màquines i la revolució industrial havien generat en la societat (producció industrial, transport i comunicació...). Tot això va fer que la societat de principis del s. XX canviés de ritme (pausat i tranquil — veloç i estressant). Aquesta època va estar marcada per esdeveniments històrics molt importants. A pesar que es va viure amb optimisme l'arribada del s. XX, Espanya patia una greu crisi de finals del s. XIX, provocada per la pèrdua el 1898 de Cuba i Filipines; la gent abandona la vida al camp per anar a viure a les ciutats, creixen ràpidament i...

El Segle d'Or de la Literatura Catalana (S. XV)

El segle XV és conegut com el Segle d'Or de la literatura catalana per la quantitat d'obres i per la qualitat de *poetes* i de *prosistes* que van escriure en català. En destaquen:

• Poesia culta: representada per grans poetes com *Ausiàs March* i *Joan Roís de Corella*.
• Poesia de caràcter satíric: *Jaume Roig*.

Ausiàs March: Poeta Clau del Segle d'Or

*Ausiàs March* (1397-1459) va néixer a València. Va deixar de banda la tradició poètica dels trobadors i va fer de la poesia un instrument d'expressió íntim i personal. La seva poesia és una reflexió sobre l'ésser humà i els seus poemes són una descripció del sentiment amorós, debatent entre l'amor físic i l'amor espiritual. La seva...

La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau
El poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau és un text essencial, perquè que va recollir inquietuds i projectes de la societat catalana del Segle XIX. Es publica el 24 d’Agost de 1833 a la revista El Vapor. Principalment, aquest poema tenia un caràcter privat, però més tard es converteix en una obra amb molta fama. Aquest poema permet reconèixer com l’autor desenvolupa una sèrie de sentiments sobre l’enyorança d’un paisatge i d’una llengua. Utilitza un to reivindicatiu que fa recuperar una certa sensibilitat de la llengua pròpia i, alhora, a través del tòpic clàssic aconseguir una gran qualitat. Per tant, els temes principals del poema són l’enyorança de la terra natal a...

Vocabulari i Conceptes Gramaticals Bàsics

Lèxic Essencial

s'encomana

es transmet

cobejosos

ambiciosos

ganyota

gest estrany fet amb la cara

bordegàs

vailet

escurant

netejant fins a no deixar-ne ni una gota

goludament

amb moltes ganes

enfila

entona

desma

de manera mecànica

superflu

innecessari

s'engruixeix

agafar gruix

lleven

s'espongen

amoïni

preocupi

obscena

sense vergonya

menyspreen

consideren que no tenen interès ni valor

Modalitats de l'Oració

Primàries

• Enunciatives: el propòsit és dir.
• Interrogatives: el propòsit és preguntar.
  • Totals: poden anar introduïdes per la conjunció que. Exemple: Que has deixat la jaqueta a l'armari?
  • Parcials: van introduïdes per un mot interrogatiu (què, qui, on...) que substitueix l'element de l'oració sobre el qual recau la pregunta.

Estructura bàsica de l'oració

• Per quines parts està formada una oració?

  Subjecte (nucli nominal) i Predicat (nucli verbal).

• Pot haver-hi una oració dins una altra?

  Sí.

• Quin nom rep la més simple?

  La subordinada.

• I si totes dues tenen la mateixa categoria?

  Són coordinades.

3. El Complement Directe (CD)

Què és el complement directe d’una oració? Funcions.

És el complement del verb que respon a la pregunta "Què?". Fa referència a l’objecte o persona sobre la qual recau l’acció del verb.

• A qui complementa? Al verb.
• Quins verbs el porten necessàriament? Els transitius.
• Pot anar precedit per una preposició? Normalment no. Només quan és nom de persona o indica persona.
• El CD pot ser una oració sencera? Sí.
• Per quins pronoms febles es pot

Anàlisi: Cerverí de Girona — la malcasada

El poema que tot seguit vaig a comentar és del poeta català del segle XIII. Cerverí de Girona era un trobador que pertanyia a la noblesa.

En aquest poema tracta de la malcasada, en forma de viadera, un gènere líric construit amb paral·lelisme estrofí (paral·lelisme estrofí) d'origen popular i s'assembla a l'estil de les cantigas d'amigo. Cerverí és autor d'una obra dilatada i diversa i en molts casos introdueix innovació.

Fa servir la rima lit en lloc de la forma occitana lech, que hauria estat per timent, per aconseguir l'assonança amb mic. Els versos tenen una distribució sil·làbica de 7/7/4 amb l'esquema de rima aab/ccb/aab/ccb/aab/ccb.

Perquè el títol no pertany al poema: el van...

Dels trobadors a Ausiàs March

La lírica trobadoresca, escrita en occità, s'anomenarà així perquè els trobadors són els creadors de les composicions.

L'amor cortès dels trobadors

Es coneix una varietat de temes i subgèneres dels trobadors (el sirventès, de crítica social o política; la pastorel·la, amb una forma dialogada; el plany, una elegia fúnebre; la dansa o la balada, per a ser ballades). Tanmateix, la cançó és la composició que més els caracteritza. És una poesia de l'amor cortès, un amor recreat en una cort que trasllada les relacions de vassallatge medievals i la seva cerimònia a les relacions amoroses. Així, l'estimada serà la midons i el trobador enamorat, el seu vassall. L'enamorat-vassall jura fidelitat a la...

✍️ La poesia

Gènere escrit en vers que expressa sentiments, pensaments i emocions amb llenguatge elevat, ritme i musicalitat.

Aspectes mètrics

• Art menor: versos de 2 a 8 síl·labes.
• Art major: versos de 9 o més síl·labes (l'alexandrí té 12 síl·labes amb cesura).
• Tipus de versos:
  • Isosil·làbics (tots iguals).
  • Anisosil·làbics (mida diferent).
  • Versos trencats (avantguardistes).

Rima

• Consonant: coincideixen tots els sons a partir de la vocal tònica.
• Assonant: coincideixen només les vocals.
• Sense rima:
  • Versos blancs (mateixa mètrica, sense rima).
  • Versos lliures (sense mètrica ni rima regular).

Esquemes de rima

• Creuada: ABBA
• Encadenada: ABAB
• Creu-creuada: ABBACDDC
• Cadeno-encadenada: ABABCDCD

Cesura: pausa interna en versos llargs (ex: 4+6 en alexandrí)...

Aquest fragment va ser escrit per [autor/a], publicat a [publicació], l'any [any], el tema del qual podria ser establert com [tema].

Pel que fa a les parts bàsiques, cal indicar que, des del punt de vista extern, el fragment està dividit en [nombre] paràgrafs. Quant a la interna, es troba dividit en:

• Presentació: La història inicia amb la presentació d'uns personatges.
• Nuc: La història continua amb el desenvolupament de la trama.
• Desenllaç: Tot finalitza amb...

Per tant, l'estructura externa i la interna [coincidència o no].

Resum: Un possible resum del fragment podria ser el següent: En primer lloc... Més tard... Finalment...

Pel que fa a la tipologia textual, cal dir que el fragment pertany a la narrativa, tal com ho demostren els següents...

3a Declinació (Temes Consonàntics)

La tercera declinació inclou substantius masculins, femenins i neutres. Les desinències s'afegeixen a l'arrel del tema, que es troba eliminant la desinència -is del genitiu singular.

Desinències de la 3a Declinació

Amb el Genitiu (G) podem saber la consonant del tema.

Regles de formació del Nominatiu Singular

• Sense canvi de consonant: La consonant del tema es manté. Ex: Plebs, plebis. Declinació: Plebs, plebs, plebem (N, V, Ac Sing.).
• Amb canvi de consonant: La consonant del tema es modifica o es fusiona.