Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Berenàveu a les fosques: anàlisi de burgesia, postguerra i fugida

Llengua i literaturaActualitzat el 2,81 KB

Berenàveu a les fosques

Anàlisi de l'obra

L'obra gira entorn de dos matrimonis petitburgesos que actuen amb distinta conducta individual i social a partir de 1939. Ramon i Neus són l’expressió complementària de la burgesia de l’època. Neus, filla d’una família ben situada econòmicament abans de la guerra, va venir a menys arran del seu casament amb Ramon, que provenia del món rural i que va venir a més en els anys de la preguerra. Es va instal·lar a la ciutat per treballar d’oficinista i va mostrar una vaga simpatia pel catalanisme d’esquerres. Va participar en una guerra que va perdre; ara, el 1950, és una persona incapaç d’aixecar el cap i de viure amb orgull i dignitat. Com la seva dona, viu de l’engany de la memòria,...

Continua llegint "Berenàveu a les fosques: anàlisi de burgesia, postguerra i fugida" »

Narrativa medieval catalana: gestes, cavalleries i Tirant lo Blanc

Llengua i literaturaActualitzat el 2,65 KB

Gèneres Narratius Medievals: Gesta i Cavalleries

En la narrativa medieval destaquen les cançons de gesta, dedicades a narrar la vida d'un heroi mític, com el Cantar de Mio Cid, en castellà. Altres narracions que van tenir molt d'èxit van ser les novel·les de cavalleries. Aquestes estaven protagonitzades per personatges mítics en llocs exòtics i desconeguts, amb elements meravellosos.

Els Fabliaux i Altres Obres Narratives

En la narrativa de caràcter èpic, hi havia obres de temàtica molt més pròxima a la realitat, de caràcter humorístic i fins i tot eròtic. Destaquen els fabliaux, anomenats així per l'origen francès, contes breus protagonitzats per burgesos, religiosos o llauradors. A partir del segle XV, apareixen una sèrie

...

Continua llegint "Narrativa medieval catalana: gestes, cavalleries i Tirant lo Blanc" »

El text: coherència, cohesió i adequació (resum i guia)

Llengua i literaturaActualitzat el 2,78 KB

El Text: Coherència, Cohesió i Adequació

El text és la unitat de comunicació verbal oral o escrita emesa per un parlant de manera intencionada amb un propòsit determinat i en una situació concreta. El text pot estar format per un enunciat o per un conjunt d’enunciats que transmeten un missatge amb sentit complet. El text ha de tenir coherència, cohesió i adequació. La coherència té a veure amb la tria i l’organització de la informació pertinent d’un text, amb l’organització i la successió lògica i clara. Implica tenir idees principals i secundàries, a més de l’organització d’informació que està ordenada en paràgrafs. La cohesió textual és la propietat segons la qual totes les parts d’un text estan lligades...

Continua llegint "El text: coherència, cohesió i adequació (resum i guia)" »

Tipus d'oracions: subordinades, coordinades i exemples

Llengua i literaturaActualitzat el 3,91 KB

Tipus d'Oracions: Guia Completa

Oracions Subordinades Substantives

Tenen com a nexe la conjunció "que".

Exemple: "M’agrada que mengis"

Oracions Subordinades Substantives de Relatiu

Van introduïdes per pronoms relatius (“el que”, “la que”, “els que”, “les que”).

Exemple: "El que em vas dir és veritat."

Oracions Subordinades Adverbials

Complement Circumstancial de Temps (CCT)

Indica quan es realitza l’acció.

Nexes: quan, mentre que, abans que, en

Exemple: "Han arribat mentre eres a la feina"

Complement Circumstancial de Lloc (CCL)

Indica on es realitza l’acció.

Nexes: on, allà on, arreu on, des d’on, d’on...

Exemple: "Anirem de vacances on vosaltres vulgueu"

Complement Circumstancial de Mode (CCM)

Indica com es realitza l’acció....

Continua llegint "Tipus d'oracions: subordinades, coordinades i exemples" »

Poesia noucentista i Josep Carner: característiques i obra

Llengua i literaturaActualitzat el 2,51 KB

Poesia Noucentista

La poesia noucentista es va caracteritzar per:

  • La cura formal (mètrica i estrofes clàssiques) i estilística (llengua culta i correcta).
  • Sintaxi complexa i equilibrada.
  • Fredor i distanciament per part del poeta respecte a l'objecte poetitzat.
  • La pervivència del model parnassià i simbolista.
  • Ressonàncies clàssiques grecollatines i de la literatura medieval.

Josep Carner

Josep Carner va començar a col·laborar als dotze anys a la facultat de dret i de filosofia i lletres. El 1899 va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona. Va ser col·laborador assidu a La Veu de Catalunya i director de la revista Catalunya. Es va allunyar físicament de Catalunya, tot i que mai no va perdre el contacte amb el món intel·lectual i polític

...

Continua llegint "Poesia noucentista i Josep Carner: característiques i obra" »

Història de la literatura catalana: Edat Mitjana i Moderna

Llengua i literaturaActualitzat el 2,79 KB

L'Edat Medieval (Segles X-XV)

La primera gran etapa de la literatura catalana és l'Edat Medieval, que es divideix en dues subetapes:

Alta Edat Mitjana (Segles X, XI i XII)

Aquesta etapa comprèn els segles X, XI i XII. D’aquesta època només existien textos escrits en llatí clàssic, tant a Catalunya, com a França, com a Itàlia. El llatí clàssic només era utilitzat per la gent culta; la resta del poble usava el llatí vulgar, que el parlaven però no el sabien escriure.

D’aquest llatí vulgar van sorgir les llengües derivades del llatí, com el català, el francès, l’italià, etc. Aquesta època coincideix amb l’art Romànic.

A finals del segle XII apareixen els primers textos escrits en català:

  • Una traducció al català del Forum
...
Continua llegint "Història de la literatura catalana: Edat Mitjana i Moderna" »

Anàlisi de la violència, la mort i la imaginació a Invasió subtil i altres contes

Llengua i literaturaActualitzat el 3,92 KB

La violència i la mort a "Invasió subtil"

Aquesta brutalitat va acompanyada, en algun cas, d'un sentiment nou, d'una comprensió mel·líflua. Així es manifesta a “Nosaltres dos”. Quan pensa en la sang i la brutícia que li faria el colom que vol caçar, li ve “l’entrada d’un amor desinteressat pel colom i li desitja un present feliç i un futur ple de prosperitat”. Quan van a buscar l’oncle cap a la casa de la mort (a “Zero a Malthus”), li fa “llàstima” i li dóna “un copet a l’esquena”.

Completa aquest quadre la predisposició per voler conservar l’ordre establert, tal com ha estat assenyalat pels estudiosos i crítics. A Invasió subtil i altres contes, però, sovint aquesta voluntat d’ordre —“sóc pare...

Continua llegint "Anàlisi de la violència, la mort i la imaginació a Invasió subtil i altres contes" »

Història i formació del lèxic de la llengua catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 1,85 KB

La Llengua Catalana: Història i Formació

Evolució Històrica del Català

La història de la llengua catalana es pot dividir en diversos períodes clau:

Orígens fins a l'Edat Mitjana

Del naixement fins a l'edat mitjana. Aquest període comprèn l'aparició de la llengua parlada, la gradual implantació de l'escrita, amb el bandejament progressiu del llatí, fins al segle XV, que esdevé el moment de màxima esplendor de la llengua medieval.

La Decadència (Segles XVI-XVIII)

Del segle XV fins a la Renaixença catalana. És el període anomenat de la "Decadència", que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, i que es caracteritza per la regressió de l'ús de la llengua en els àmbits d'ús escrit i en els gèneres formals.

De la Renaixença a l'Actualitat

De...

Continua llegint "Història i formació del lèxic de la llengua catalana" »

Anàlisi de Solitud i l'Oda a Espanya de Joan Maragall

Llengua i literaturaActualitzat el 2,69 KB

Anàlisi de Textos de Joan Maragall

Solitud

Publicada a la revista Joventut (1904-1905). L'obra gira entorn del drama de l'ermitana Mila, casada de fa poc amb un home sense voluntat i que es troba sola en una naturalesa que li és enemiga. Però el pastor Gaietà, prototip de l'heroi modernista, la fa reconciliar-se amb el paisatge que l'envolta. Un desenllaç pessimista fa que la Mila acabi abandonant l'ermita i el marit.

La novel·la està plena de connotacions simbòliques i està escrita en un llenguatge entre ruralista i barroc.

Elogi de la paraula

Exposava que el poeta ha de trobar-se en un estat anímic d'inspiració i febre creadora abans de posar-se a escriure i, aleshores, la paraula poètica emana d'una manera espontània i sincera del...

Continua llegint "Anàlisi de Solitud i l'Oda a Espanya de Joan Maragall" »

Figures retòriques i anàlisi de poemes catalans clàssics

Llengua i literaturaActualitzat el 3,3 KB

Figures Retòriques: Definicions i Exemples

Figures de dicció

  • Al·literació: Repetició del mateix so (ex: "Riera, Ribera, Barruera").
  • Onomatopeia: Reproducció gràfica d'un so (ex: "ric", "nyic").
  • Paronomàsia: Paraules que només canvien en un so (ex: "son" / "sou", "balla" / "palla").
  • Asíndeton: Supressió de conjuncions.
  • Encavallament: Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i mètric.
  • Enumeració: Desenvolupament d'una frase multiplicant els atributs d'un nom, complements, sintagmes o verbs.
  • Epítet: Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que acompanya.
  • Hipèrbaton: Alteració de l'ordre habitual de les paraules en una frase.
  • Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura sintàctica.
  • Polisíndeton: Abundància de
...
Continua llegint "Figures retòriques i anàlisi de poemes catalans clàssics" »