Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

La precisió lèxica: consisteix en l’us de termes que s’ajusten amb més exactitud al significat que volem transmetre, per expemple dir, pot ser afirmar,prometre..

·Les crosses lingüistiques: són paraules o expressions amb poc significat o sense (bé,aleshores,és clar..)

·mots jòquer: són paraules amb un sentit massa genèric o vague,com: cosa,tema,qüestió,dir,fer,bo,dolent,bé,malament

·pleonasmes lèxics: consisteixen en la repetició del significat de les paraules en un significat.

Tipus de nosaltres:

·Plural de modèstia: nosaltres=jo+0

·Plural inclusiu: nosaltres=jo+tu

·Plural exclusiu: nosaltres=jo+ell

·Plural generalitzador: nosaltres=jo+tu+ell

Construccions d’impersonalització:

·Sunjecte indeterminat: amb els mots tothom,...

RELACIONS SEMÀNTIQUES: Antonímia: dos mots de significat contrari. Sinonímia: dos mots de mateix significat. HIPERONIMIA: relació d'inclusió semàntica (hiperonim->cobert hiponim->cullera,forquilla,..) MONOSEMIA: un significat correspon a un sol significat POLISEMIA: dos o mes significats, provinents l'un de l'altre, per al mateix significat. Homonímia: hi ha identitat de signicifant entre dos mots de ssignimicat molt diferent. pot ser homofonia: roc(pedra) i rock(musica) o pot ser homografia: pop(musica) i pop(animal) Paronímia: semblança entre formes. 

Lorenç Villalonga: naixcut a la Ciutat de Mallorca, va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatría, li va permetre de posar-se en contacte directe amb la cultura francesa. Va descobrir el Proust i va consolidar la seua admiració pels clàsics del XVII i XVIII, sobretot de Voltaire, autor del qual procedeix una bona part de la seua ironia i del seu esperit crític.

L’esperit ROMànic ens fa renéixer

La pàtria, publicada 1833, un text tant Reproduït que ha esdevingut llegenda.

Es dóna pas a la generació dels jocs Florals, i als escriptors de la restauració: Jacint Verdaguer, Angel Guimerà. La restauració dels Jocs Florals medievals a Barcelona, és el primer gran èxit: El model literari catalanista al gran públic a partir de 1859, La Renaixença (1881).

Renaixença: Des de quan?

La Renaixença és el nom que li donen al Moviment de ressorgiment cultural. El Romanticisme, sens dubte, li dóna força i Cos, i tradicionalment s’ha considerat el poema La pàtria, com el seu punt de Partida. Però avui dia ningú discuteix que la Renaixença té unes arrels més Profundes, al Segle XVIII. El Romanticisme

Víctor Català (L'Escala, 1869-1966) Pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Propietària rural. Primera etapa (1902-1907) La més important1902 Drames rurals (narracions breus, Temes de muntanya,boira,hambrivols,etc) 1905 Solitud 1907 Caires vius (narracions breus) Els drames rurals (consolidat com a gènere) són Narracions breus que descriuen els aspectes més negres i tràgics de la vida Rural, sense estalviar detalls macabres desagradables.

Solitud Abans de Solitud, ja havia escrit “Prames Rurals” (1902) i més tard “Caires vius”.Mila es veu encarada a les forces de la Natura. Mentre que el seu marit s'associa amb l'Ànima, ella s'associa amb el Pastor, respectivament les forces negatives i positives de la muntanya. Carregada...

Tipus d'estrofes

Hi ha diversos tipus d'estrofa segons el nombre fix de versos que tenen:

• L'apariat.
• El tercet.
• La quarteta, el quartet i la corranda.
• La quinteta i el quintet.
• La sexteta, el sextet i la sextina.
• L'octava.
• La dècima.

Les estrofes de set versos i de nou versos han estat molt poc conreades en la poesia catalana i no tenen nom.

La combinació d'estrofes

Els diferents tipus d'estrofa es combinen per a formar les composicions poètiques.

Hi Ha combinacions d'una sola estrofa, n'hi ha de diverses estrofes del Mateix tipus i n'hi ha que combinen estrofes de diferents tipus.

Algunes combinacions, però, són fixes i més productives, com ara el sonet, que és format per catorze...

sistema vocàlic: consta de 8 sons                                                         grau d'obertura de la boca a l'ora de pronunciar cada vocal (oberta mitjana tancada) // punt d'articulació, segons la posició de la llengua a l'hora de pronunciar cada vocal. (anterior, central i posterior.) // tonicitat de les vocals dins la paraula, l'accent d'intensitat es important a l'hora de classificar les vocals. //funcionalitat: funció propia de les vocals es fer de nucli silabic. // so consonantic:  procés pel qual ens surten els sons a través de l'aparell fonedor.