Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Anàlisi de Poemes Catalans Clau: Maragall i Carner

Vaca Cega (Joan Maragall)

Estructura Externa i Mètrica

• 23 versos decasíl·labs d'art major.
• Sense rima regular ni estrofes definides.

Tema Central

La natura i el motiu de la ceguesa.

Estructura Interna (5 parts)

1. Versos 1-3: Presentació de la situació de la vaca i la seva condició.
2. Versos 4-6: Explicació del motiu pel qual està cega.
3. Versos 7-9: La vaca va sola a beure aigua.
4. Versos 10-13: Contrast entre el que fan les altres vaques i el que ella no pot fer.
5. Versos 14-23: Aconsegueix trobar aigua.

Observació: Desapareix el jo poètic. Utilitza un llenguatge senzill i paraules bàsiques.

Recursos Retòrics

• Personificació: Versos 14, 15 i 16.
• Símbol: L'aigua com a símbol de la vida.
• Enumeració: 4a

La bella dama del tramvia: Anàlisi i significat

'La bella dama del tramvia' és un poema del llibre Auques i ventalls de 1914. És un poemari plenament noucentista, que presenta l’evolució de la vida de la ciutat de Barcelona, amb un punt de visió mítica, durant tot un any. El poemari descriu poèticament els paisatges, els personatges, els ginys tecnològics de nova aparició, els aspectes més tradicionals i els tòpics de la ciutat, en una visió de conjunt al llarg d’un any, un cicle que sembla presentar-se com a infinitament repetitiu.

En aquest poema, el pretext que serveix com a desencadenant del poema és la visió d’una dama a l’interior d’un tramvia.

Estructura externa

El poema es presenta en set quartets (estrofes de quatre...

Modalitats Textuals: La Descripció

Mitjançant la descripció es proporciona informació i característiques de diferents objectes, espais o personatges, de manera que se'n concreten els trets i el receptor pot fer-se una idea més ajustada de l'element descrit.

Què és la Descripció?

La descripció és una representació amb paraules d'alguna cosa o d'algú (persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments...). El to pot ser més subjectiu o més objectiu, segons la situació comunicativa i la intenció de l'autor.

Tipus de Descripció Segons l'Objectivitat

• Descripció Objectiva

  L’emissor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure, amb la major precisió possible, les característiques que

El Cafè de la Marina: Anàlisi de l'Obra de Josep Maria de Sagarra

L'Autor

julio cesar martinez

Josep Maria de Sagarra (1894-1961), nascut a Barcelona, fou un prolífic dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.

Argument de l'Obra

L'acció de l'obra es situa al Port de la Selva, un poble de la Costa Brava, i presenta un cafè mariner. La trama se centra en Caterina, una noia que ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar a Cotlliure. La seva profunda tristor es fa evident quan la seva germana, Rosa, es casa, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen constantment al cafè on treballa, un lloc on la intimitat pràcticament no existeix.

Els Personatges Principals

• Caterina:

La Literatura Catalana dels Anys 70

Durant els anys setanta, els escriptors van viure una situació diferent a la de la immediata postguerra: la fi del franquisme, la creació d'editorials (Tres i Quatre, Saó, etc.), que van facilitar el coneixement d'obres d'arreu del domini lingüístic, nous premis literaris, el relaxament de la censura i, amb la restauració democràtica, el reconeixement dels drets lingüístics de les nacionalitats amb llengua pròpia.

És aleshores quan va irrompre una sèrie de joves escriptors nascuts en la immediata postguerra (1940-1955), batejats per Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells el 1971 com a «generació literària dels 70» perquè tenien una sèrie de trets comuns que permetien parlar d'ells com...

Les figures retòriques són els recursos lingüístics que es fan servir en les obres literàries per embellir el text, donar-li més expressivitat o persuadir el lector.

Figures Retòriques Essencials

• Al·literació: Repetició d'un mateix so vocàlic o consonàntic. (Exemple: pinxo i panxo)
• Anàfora: Repetició d'una o més paraules a l'inici d'un seguit d'oracions o de versos.
• Asíndeton: Omissió de la conjunció de coordinació (sovint en enumeracions).
• Encavallament: Trencament sintàctic d'una oració entre dos versos.
• Enumeració: Relació continuada d'una sèrie d'idees o elements.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic o gramatical de les paraules en una frase.
• Onomatopeia: Imitació de sons reals mitjançant paraules.
• Paral·lelisme:

Sons Consonàntics Catalans: Classificació i Articulació

Modes i Punts d'Articulació dels Sons Consonàntics

Els sons consonàntics es classifiquen segons el mode d'articulació (com s'obstrueix el pas de l'aire) i el punt d'articulació (on es produeix l'obstrucció).

Africats

• [ts], [tʃ], [dz], [dʒ] (formats per una oclusiva i una fricativa).

Alveolars

• [s], [z], [n], [r], [rr] (com el so de les serps).

Oclusius

• Sords: [p], [t], [k] (com a petaca).
• Sonors: [b], [d], [g] (com a bodega).

Velars

• [k], [g] (articulats a la gola).

Aproximants

• [j], [w], [β], [ð].

Fricatius

• [f], [v], [s], [z], [ʃ] (altres fricatives).

Nasals

• [m], [n], [ɲ] (i les seves variants al·lofòniques).

Laterals

• [l], [ʎ].

Vibrants

• [r] (simple), [rr] (múltiple).

Sons Sords i Sonors

Els...

Anàlisi dels Determinants Indefinits

Els indefinits indiquen referències indeterminades, és a dir, indiquen quantitats de tot o res. Des d'un punt de vista funcional, els indefinits poden ser especificadors d'un nom (implícita o explícita) o pronoms.

Indefinits com a Especificadors del Nom

Com a especificadors del nom, funcionen com a tals i presenten flexió de gènere i nombre, tot i que n'hi ha que són invariables pel que fa al gènere. Cal tenir en compte els següents especificadors indefinits:

• Negatiu -cap: Majoritàriament en la llengua clàssica, ha estat substituït per cap.
• Qualsevol: Inflexió quant a gènere.
• Mateix: Es manté invariable quan va darrere d'un substantiu masculí o de formes invariables com (ara, avui, etc.). En canvi,

La Notícia: Gènere Informatiu

Definició

És el gènere informatiu per excel·lència, ja sigui en el periodisme gràfic, oral, visual o multimèdia.

Redacció: La Piràmide Invertida

La informació que ofereix la notícia presenta un ordre d'interès decreixent, seguint l'estructura de la piràmide invertida. Així, en els primers paràgrafs del text s'exposen les dades més rellevants, seguides pel desenvolupament d'aquestes dades i la informació secundària.

Estructura de la Notícia

• El títol o titular: Part més important de la informació.
• L'entrada (Lead): El primer paràgraf.
• El cos de la notícia: És el relat dels fets.
• El subtítol.
• El sobretítol.
• Els intertítols (inserits en el cos del text).
• Les fotografies (gràfics, quadres).

Els Verbs