Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

La Poètica d'Aristòtil (s. IV a.C.)

Obra centrada en la tragèdia grega que estableix els perceptes bàsics per a la narració d'històries:

• Estructura clàssica (inici, nus, desenllaç)
• Ethos: el caràcter dels personatges que es revela a través de les seves accions i les decisions que prenen. En la tragèdia, els personatges estan al servei de l'acció.
• Peripècia: Fet inesperat que canvia la direcció en què s'estava desenvolupant l'acció (punt de gir)
• Anagnòrisi: El personatge acaba coneixent-se a si mateix i progressa (arc de transformació)

Des de l'antiguitat, les històries es divideixen en dues grans categories:

• Històries de ficció (mites, llegendes, teatre grec) - literatura, teatre
• Històries de no-ficció (cròniques històriques)

ACTE PRIMER

L’obra succeeix en un cafè de mariners tocant a la platja d'un poble de la costa empordanesa, vora el cap de Creus.

A l’establiment hi ha un taulell, una porta interior a mà dreta, un gran portal amb vidrieres que dona a la platja, i una altra porta que dona al carrer. Amorrades a la sorra, es veuen les proes de les barques i el mar al fons. El cafè dona la sensació d'una casa molt orejada, amb taules a fora i a dins.

El primer acte és amb llum de tarda. El segon acte és a l'hora de fer-se fosc i s'acaba amb un llum encès que deixa anar el raig damunt del taulell. El tercer acte és a ple sol.

ESCENA I

Personatges en escena: En una taula juguen en Rafel, en Baldiri, en Gallaret, l'Antonet i en Moreno. En una altra taula, en...

Català central

• La i davant x no es pronuncia: caixa, peix...
• La terminació -o de la primera persona del singular del present d’indicatiu sona [u]: esmorzo, dormo, ploro...
• Els articles personals masculins poden presentar les formes el/en: el/en Jordi, el/en Pau...

Català balear

• Les vocals o/u àtones es pronuncien [u]: motu, Portugal...
• Els diftongs gua i qua es pronuncien [go] i [ko]: llengo, aigo, Pasco...
• Els diftongs gua i qua es pronuncien [go] i [ko]: llengo, aigo, Pasco...
• Morfologia verbal: jo dorm, plor, estim, parl...; terminacions -am/-au: cantam, cantau.
• S’usen els articles salats es/sa/es/ses (s’, so, ets...): s’aigo, sa casa, ses joves, sos homos...
• S’usen articles personals en/na: en Joan, na Marta...
• Els pronoms personals

Text argumentatiu

Un text argumentatiu és una exposició d'un seguit de raonaments per convèncer, persuadir o dissuadir els receptors d'un discurs a fi que adoptin el plantejament defensat per l'emissor. Exemples d'això són els assaigs, pamflets, articles de premsa, judicis, etc. La funció lingüística predominant és la referencial i conativa. Com que es tracta de convèncer, en el text han d'aparèixer una o diverses tesis, i també un seguit d'arguments que permetin defensar la tesi o refutar-ne una de contrària.

Estructura del text argumentatiu

Els textos argumentatius han de presentar coherència i seguir un ordre lògic. Generalment, es divideixen en quatre apartats:

• Introducció: Fixa el marc i exposa les intencions.
• Exposició: Conté

Personatges de Mossegar-se la cua

Els personatges de Mossegar-se la cua es poden dividir, a grans trets, entre investigadors i malfactors.

Investigadors Principals

• Jordi Serra: Director d’una agència, és qui duu endavant la investigació i qui es mostra més perseverant.
• Pujals: Informador, home de bon consell.
• Eudald: Jove de confiança que ajuda l’agència ocasionalment.
• Olga: Secretària de Serra, valenta, i les propostes de la qual són crucials per al desenvolupament de la investigació.
• Carles Mas: Fantasiós, ajuda l’agència ocasionalment.

Malfactors i Segrestadors

• Enric Jordana: Planeja el segrest i mata la segrestadora; s’acaba suïcidant.
• Pere Francàs: Segrestador sense aspiracions, que acaba morint a mans de la seva xicota.
• Antoni

De l'Edat Mitjana a la fi de la dinastia catalana

Durant l'Edat Mitjana, el català va viure una època d'esplendor, convertint-se en la llengua de la Corona d'Aragó i expandint-se per la Mediterrània. Aquesta etapa, coneguda com el "Segle d'Or" de les lletres catalanes, va veure el sorgiment d'importants obres literàries.

Tanmateix, l'enllaç matrimonial entre Ferran el Catòlic i Isabel de Castella va marcar la unió dels regnes castellà i catalano-aragonès. Tot i que cada regne va conservar la seva personalitat, lleis i costums, aquest fet va significar la desaparició de la dinastia catalana. Malgrat això, l'Imperi Català va deixar la seva empremta per Europa.

Entre les mostres literàries més rellevants d'aquest període, podem esmentar:...

Panorama General de la Cultura Catalana

En acabar la Guerra Civil, el panorama cultural català, que havia arribat a ser esplendorós, va quedar reduït a la mínima expressió, amb les institucions abolides i la llengua prohibida. Es van exiliar: Joan Oliver (Pere Quart), Mercè Rodoreda, Josep Carner, Pere Calders, Tísner, Agustí Bartra.

Mercè Rodoreda: Vida i Obra

Vida

Als vint anys la van casar amb el seu oncle, amb qui tindria un fill, del qual es van desentendre i va deixar el nen. Es va exiliar a França el 1939 amb el crític i poeta Armand Obiols. Van haver de fugir de França per la invasió alemanya; el crític va morir i ella va tornar a Catalunya.

Obra

• La plaça del diamant (1962): La protagonista és Natàlia, que passa per tres

Narcís Oller va nèixer el 10 d’Agost de 1845 i va morir el 26 De juliol  de 1930. Va ser un advocat i escriptor que va cultivar el Realismei elNaturalisme, per a acabar adaptant-se alModernismede l'època. Oller fou important per haber conreat la Novel·la en català ja que els últims precedents d’aquest gènere literari els Trobem al s.XV amb Tirant lo Blanc. Narcís Oller fu l'escriptor que aconseguí De situar la novel·lística catalana dins els corrents literaris més avançats de La seva època. 

L’obra més important de Narcís Oller fou Pilar Prim, 1906 narra la història d'una vídua encara Jove que tracta d'estimar Segons els seus íntims desigs. Caldria Relacionar a Oller amb el teatre, la narrativa i l’assaig.

El poema...

Ausiàs March (Gandia 1397 - València 1459)

Vida amorosa

La seva obra

• Llir entre cards (es destaquen les qualitats de la dona).
• Plena de seny i Culte (qualitats morals).
• Oh foll amor (amor passional).
• Amor, amor (amor delicat).

Anàlisi de "Mecanoscrit del Segon Origen"

La lectura de Mecanoscrit del Segon Origen, de Manuel de Pedrolo, va ser una sorpresa. Inicialment, no m'imaginava que tingués un contingut tan profund, que abordés la fi de la vida humana i l'existència en planetes extraterrestres. Més aviat, esperava una novel·la més passiva, potser de caràcter notarial o polític, i no una obra de ciència-ficció.

Gènere i Temàtica

Aquesta obra es pot definir clarament com una novel·la de ciència-ficció, principalment pel motiu que extraterrestres visiten el planeta Terra i destrueixen la civilització tal com la coneixem.

Estil Narratiu

El Diàleg

El diàleg utilitzat és de tipus col·loquial, ja que hi intervenen expressions quotidianes, punts suspensius,...