Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

El quadre de costums i el Realisme: característiques i exemples

Llengua i literaturaActualitzat el 2,74 KB

El quadre de costums
Article o quadre de costums: peça breu, de to festiu, amb ambients i Personatges tipificats i lloc i època actual.
Exemples:
Emili Vilanova: retrat del món menestral i popular del barri de la Ribera.
Gabriel Maura: Aigoforts. Caricatura de la menestralia a les Illes. 
Característiques:

  • Ús del català que ara es parla.
  • Predomini de la descripció sobre la narració: sense argument.
  • Intromissions reiterades del narrador.
  • Descripció de tipus representatius de les classes populars: el Botiguer, el sereno, ..
  • Valoració del tipisme i el pintoresquisme.
  • Visió satírica i sentimental d’un món en vies de desaparició.
  • Març físic és la ciutat, afectada pels canvis de la Revolució Industrial.

El Realisme
Tendència intemporal de...

Continua llegint "El quadre de costums i el Realisme: característiques i exemples" »

Context literari de la narrativa catalana del segle XIX: models narratius i Narcís Oller

Llengua i literaturaActualitzat el 3,18 KB

Context Literari:

Models narratius:
La novel·la romàntica:

En un primer moment el model que es va seguir va ser el gènere històric, proposat per Walter Scott , van donar protagonisme a la temàtica psicològica i sentimental.

El costumisme:

Es tracta d'un corrent literari de la transformació del segle XIX , que te una marcada tendència a deixar documents testimonials. Manca d'arguments , descripcions minucioses i estàtiques, intromissions del narrador i diàlegs freqüents i espontanis. Revistes El Mole , a València.

Novel·la realista:

Es caracteritzava per considerar l'art com la representació de la naturalesa , de la més absoluta actualitat. Més rellevants són Carles Bosch de la Trinxeria , Josep Pin i Soler , Dolors Monserdà , Marià
...
Continua llegint "Context literari de la narrativa catalana del segle XIX: models narratius i Narcís Oller" »

Context històric del poema “Assaig de càntic en el temple” de Salvador Espriu

Llengua i literaturaActualitzat el 2,45 KB

Salvador Espriu i Castelló, autor de “Assaig de càntic en el temple” va néixer a Santa Coloma de Farners a l’any 1913 i va morir a Barcelona l’any 1985, va ser poeta, dramaturg I novel·lista català, i és considerant un dels poetes renovadors de la prosa Catalana de les fórmules noucentistes.“Assaig de càntic En el temple” apareix publicat a l’any 1954 en el llibre El caminant i el Mur”.El tema del poema és el desig de canviar la seva terra que està sotmesa a l’esclavitud, una Dictadura, és a dir, el poema mostra l’exili interior del poeta, el que reflexa Les tensions entre el propi poeta i el seu país.El poema està dividit En tres parts: la primera consta dels versos 1-7 i es on mostra el desig que té L’autor
...
Continua llegint "Context històric del poema “Assaig de càntic en el temple” de Salvador Espriu" »

Varietats i Dialectes del Català: Guia de Sociolingüística

Llengua i literaturaActualitzat el 3,12 KB

Introducció a la Dialectologia Catalana

A quina tipologia dialectal pertanyen el parlar ultra, el parlar bleda i el parlar xava?

Pertanyen als dialectes socials.

Anàlisi de fragments dialectals

Fragment 1: Diàleg amb trets balears

«— No siguis hipòcrita, ni ens vàrem estimar ni ens miràvem als ulls, tu i jo!
— Supòs que convidar-te a una ampolla de xampany, lluny d'aquest guirigall, seria una proposició estúpida.
— Visc amb un homo, Ricard. És dins aquesta sala.
— Mentir és innecessari. Una moixeta.»

Aquest fragment correspon a la varietat balear.

Què són les varietats funcionals o registres?

Són els usos lingüístics condicionats per la situació comunicativa. Cada situació comunicativa requereix unes determinades formulacions...

Continua llegint "Varietats i Dialectes del Català: Guia de Sociolingüística" »

Temes dels poemes de Vicent Andrés Estellés: poble, amor i postguerra

Llengua i literaturaActualitzat el 2,44 KB

«Assumiràs la veu d’un poble»

El tema del poema és l’atribució al poeta del paper de portaveu cultural del seu poble i l'encàrrec de recuperar la dignitat col·lectiva de valencians i valencianes. Amb el desdoblament del jo poètic, aquest s’adreça a un «tu» que protagonitza tot el poema («assumiràs», «tu seràs», «patiràs», «et seguirà», «diràs») i que identifiquem clarament amb l’autor. Caldrà assumir la responsabilitat de la defensa, de la lluita per a salvar els vençuts i fer servir les eines pròpies del poeta en funció dels interessos de la col·lectivitat, el poble, tal com indica el títol.

«Cant de Vicent»

El tema del poema és la impossibilitat de fer un cant a València, la seua ciutat. El cant a...

Continua llegint "Temes dels poemes de Vicent Andrés Estellés: poble, amor i postguerra" »

Avantguardes europees i catalanes: moviments i poesia

Llengua i literaturaActualitzat el 3,33 KB

Les Avantguardes: Renovació Cultural Europea

Les avantguardes són moviments culturals europeus que al primer terç del segle XX trenquen amb la cultura precedent. Moguts per un desig de renovació, experimenten noves formes d'expressió, influïts per la crisi de valors i per la voluntat d'oposar-se a la burgesia.

Moviments Avantguardistes Clau

Cubisme

Elabora una obra artística a partir de diversos elements que formen la realitat.

Futurisme

Valora el progrés industrial i la nova tecnologia, amb la voluntat de crear un món nou i de trencar amb el passat. Se senten atrets per les màquines. En la literatura, suprimeix els signes de puntuació i utilitza majúscules i minúscules a l'atzar.

Dadaisme

Apareix a Suïssa com una radicalització del

...
Continua llegint "Avantguardes europees i catalanes: moviments i poesia" »

Formació del lèxic català: flexió i derivació morfològica

Llengua i literaturaActualitzat el 4,85 KB

Processos de Formació del Lèxic: Flexió i Derivació

La formació de noves paraules en català es basa principalment en dos processos morfològics clau: la flexió i la derivació. Aquests mecanismes permeten enriquir el vocabulari i adaptar els mots a diferents contextos gramaticals i semàntics.

Flexió

La flexió és el procés mitjançant el qual s'afegeixen un o més morfemes flexius al lexema d'un mot per indicar categories gramaticals sense canviar la seva classe de paraula ni el seu significat fonamental.

Tipus de Flexió

  • Noms i adjectius: Afegeixen morfemes de gènere (masculí/femení) i de nombre (singular/plural).
  • Formes verbals: Afegeixen morfemes de persona, nombre, temps, aspecte i mode.

Variació en el Lexema

En alguns casos, la...

Continua llegint "Formació del lèxic català: flexió i derivació morfològica" »

Sintaxi catalana: subjecte, complement directe i complement indirecte

Llengua i literaturaActualitzat el 5,82 KB

El Subjecte: Definició i Tipus

  1. Definició del Subjecte

    És el qui realitza l'acció o de qui es parla en l'oració.

  2. El Predicat: Funció i Relació amb el Verb

    És el que afirma o nega alguna cosa i sempre conté un verb.

  3. Tipus de Subjectes en Català

    • Explícit: Apareix a l'oració.
    • El·líptic (o Ocult): No apareix, però es pot deduir pel verb o el context (exemple: "Començarà de seguida").
    • Impersonal: No té subjecte, com en:
      • Verbs meteorològics: Plou, neva.
      • Verbs com ser, fer, haver-hi per expressar temps, existència o altres fenòmens generals.

El Complement Directe (CD): Identificació i Ús

  1. Definició del Complement Directe

    És el complement que indica l'element sobre el qual recau l'acció del verb en oracions transitives. (Es pot preguntar

...

Continua llegint "Sintaxi catalana: subjecte, complement directe i complement indirecte" »

L'avantguardisme a Catalunya: Salvat-Papasseit, cubisme, futurisme i surrealisme

Llengua i literaturaActualitzat el 3,87 KB

L'Avantguardisme: Context i Característiques

Introducció

L'avantguardisme va aparèixer a Europa després del moviment Noucentista. A Catalunya, no podem parlar de l'Avantguardisme com un moviment únic, sinó que hem de referir-nos a autors que, de manera individual, es relacionen amb alguna de les avantguardes europees, especialment arran de la Primera Guerra Mundial.

Característiques de les Avantguardes

Les avantguardes creen noves tendències, valors i plantejaments estètics, culturals i filosòfics que trenquen amb allò establert. Busquen la irracionalitat, l'absurd, la destrucció de la tradició i l'instint; tot allò contrari al Noucentisme.

Moviments Avantguardistes a Catalunya (1915-1925)

  • Primera Avantguarda (1915-1924): Cubisme, Futurisme
...
Continua llegint "L'avantguardisme a Catalunya: Salvat-Papasseit, cubisme, futurisme i surrealisme" »

Lleialtat de Josep Carner: anàlisi del poema i context

Llengua i literaturaActualitzat el 2,56 KB

Lleialtat: anàlisi del poema

Lleialtat

Carner vol fer referència al sentiment d'enyorança que té cap a Catalunya. La primera estrofa parla del record llunyà que encara té present en la seva ment; podem entendre que fa referència a la seva terra, que ell va deixar perquè va haver d'exiliar-se. A la segona estrofa es reflecteix el debat interior que té entre voler i no poder tornar. A la tercera, és com si perdés l'esperança i oblidés Catalunya, però a la quarta reflexiona ràpidament i veu que això és impossible, perquè ell se sent català i estima la seva terra.

Estructura i mètrica

El títol s'anomena Lleialtat, que significa que, tot i estar lluny de Catalunya, ell l'estima i pensa en ella; encara que no hi sigui present, sempre...

Continua llegint "Lleialtat de Josep Carner: anàlisi del poema i context" »