Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

L'obra poètica d'Ausiàs March: amor, mètrica i estil

Llengua i literaturaActualitzat el 1,33 KB

· L'obra poètica d'Ausies Març:

Tema principal es l'amor. Destaca la seva força i la passió (la amorosa destrueix la Raó del home). Trenca amb l'estil dels trobadors. Es el 1r poeta líric català.

TrobadorsAusiàs Març
En OccitàEn Català
Dama es el centreEl poeta enamorat
Amor de tendència més carnalAmor espiritualitzat i idealitzat
Influ. Esquerra feudalInflu. Humaniste

Mètrica: decasíl·labs ausiasmarquians.

Estil: directe, provocatiu i sincer.

Recursos retòrics: llarques comparacions i metàfores.

Llengua: català ric sense formes provençals.

Salvador Espriu i Joan Brossa: resum de l'obra i dels poemes de Cementiri de Sinera

Llengua i literaturaActualitzat el 4,58 KB

Salvador Espriu: Autors mes persones de la literatura catalana, Solitari obsessionat amb la mort. Fill de un notari va néixer el 1913 a Santa Coloma de Farners, però va viure a Barcelona Sinera es va convertir en Arenys Escrit al reves, perquè hi estiuejava a arenys de mar. Molt jove se li morí la Mare i dos germans, s embarca en un creuer pel mediterrani sempre recordarà mític. La mort del seu pare l’obliga a abandonar la idea d’emprendre estudis de filologia Clàssica. Es va fer amic del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel que morí Molt jove. L’exit li arribà al 1960 al La pell de brau (llibre de poemes), a Partir de aquí va ser considerat l’escriptor nacional de Catalunya, i s’arribà A especular sobre la candidatura
...
Continua llegint "Salvador Espriu i Joan Brossa: resum de l'obra i dels poemes de Cementiri de Sinera" »

La balanguera de Joan Alcover: comentari de text

Llengua i literaturaActualitzat el 3,34 KB

4. Joan Alcover, La balanguera  Poema molt conegut de Joan Alcover. Es semblant al Modernisme pero pertany a l’escola Mallorquina. La balanguera es un personatge mitologic famós a Mallorca q va cosint i descosint simbolicament la vida de les persones. Es com una vella q ho sap tot i quan talla el fil sacaba la vida. /Es un cant del pasat, present i futur de Mallorca. Des de fa uns anys s’ha convertit en l’imne oficial de l’illa de Mallorca. FORMA: El poema, el componen 5 estrofes de 6 vv octosíl·labs amb una tornada de 2 vv tmb de 8 síl·labes, amb una rima 8A/ 8B/8A/8B/8C/8C/8C/8C. (Probable q no surti)
5. Josep María Junoy, Oda a Guynemer Aquest poema va ser publicat a “Poemes i Cal·ligrames”(1920), q anava encapçalat
...
Continua llegint "La balanguera de Joan Alcover: comentari de text" »

Els Amants: Anàlisi Profunda del Poema de Vicent Andrés Estellés

Llengua i literaturaActualitzat el 3,5 KB

El poema «Els Amants» es troba dins del Llibre de Meravelles, publicat l'any 1971, i va ser escrit per l'autor valencià Vicent Andrés Estellés.

Vicent Andrés Estellés: Biografia i Trajectòria

Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot el 1924 i va morir a València el 1993. Fou un reconegut poeta i periodista, considerat per molts el millor poeta valencià des d'Ausiàs Marc. Durant la seva trajectòria, ja havia guanyat alguns premis literaris destacats, com el Cantonigròs de 1956 i el Premi València de 1958. Va començar a ser reconegut àmpliament a partir de la dècada dels 70, amb obres com L'Hotel París. No obstant això, el Llibre de Meravelles és, sens dubte, la seva obra més popular.

Estructura i Característiques del

...
Continua llegint "Els Amants: Anàlisi Profunda del Poema de Vicent Andrés Estellés" »

Figures retòriques i recursos literaris: al·literació, anàfora, polisíndeton i més

Llengua i literaturaActualitzat el 3,09 KB

Al·literació: repetició d'un so o més dins d'un vers. himnes murtuoris murmura lluny l'onada. Onomatopeia: imitació d'un so o soroll natural. Splassshhf. Paronomàsia: utilització en un vers o en una seqüència breu, de dues paraules de forma idèntica o molt semblant. per què tems el temps? Anàfora: repetició d'una o diverses paraules a l'inici d'un seguit de versos o de frases. seràs arbre, seràs penya, seràs... Asíndeton: supressió intencionada de les conjuncions que uneixen paraules o frases. aquella meva pobra, bruta, trista,... Encavellament: trencament de la unitat d'una oració per la pausa llarga a final de vers. Enumeració: acumulació d'un sèries d'aspectes referits a una mateixa cosa. tenia una mata de cabells,
...
Continua llegint "Figures retòriques i recursos literaris: al·literació, anàfora, polisíndeton i més" »

Esquema de resposta per al comentari de text: narratiu, argumentatiu i modalització

Llengua i literaturaActualitzat el 3,24 KB

ESQUEMA DE REESPOSTA COMENTARI DE TEXT

Tema ___ Resum: aquest text es pot resumir de la següent manera

Parts Del text, Narratiu aquest Text es pot dividir externament en __ paràgrafs, els quals es Divideixen internament de la següent manera: Introducció (lx a lx) Nus (lx a lx) i desenllaç.

A La primera part, la introducció, l'autor presenta el tema i situa L'acció ___

La Segona parta que diferenciem, el nus, l'acciò es desenvolupa, pren Cos i avança ___

Pel Que fa a l'última part, al desenllaç, l'acció arriba a la seua fi, Es tanca ____

Argumentatiu Aquest text es pot dividir externament en __ paràgrafs, els quals es Divideixen internament de la següent manera: Introducció (lx a lx) Cos argumentatiu (lx a lx) i conclussió.

A La primera

...
Continua llegint "Esquema de resposta per al comentari de text: narratiu, argumentatiu i modalització" »

Noucentisme català: origen, bases i autors clau

Llengua i literaturaActualitzat el 4,44 KB

Què és el Noucentisme? Origen i Context

El Noucentisme és un moviment cultural que es desenvolupa a Catalunya. Comença aproximadament entre el 1906 i el 1911 i finalitza el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. Neix en relació de contraposició al Modernisme. El seu objectiu principal és construir una cultura catalana moderna. Es concentra principalment a Catalunya, sent un dels seus moviments més importants.

El 1901 es crea la Lliga Regionalista, un partit catalanista, catòlic i monàrquic, amb l'objectiu d'obtenir autonomia per a Catalunya. Enric Prat de la Riba organitza l'activitat nacionalista catalana. El 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya, una institució clau per a desenvolupar econòmicament i culturalment Catalunya,...

Continua llegint "Noucentisme català: origen, bases i autors clau" »

Exercicis de pronoms febles en català: combinacions, posició i substitució

Llengua i literaturaActualitzat el 4,3 KB

Dominant els Pronoms Febles: Exercicis de Gramàtica Catalana

Aquesta secció presenta una sèrie d'exercicis enfocats a la correcta utilització, combinació i posició dels pronoms febles en català.

Combinacions de Pronoms Febles: Exemples Pràctics

A continuació, es llisten diverses combinacions de pronoms febles amb formes verbals, incloent-hi imperatius, infinitius i formes personals. Fixa't en l'ús correcte dels guionets i les apòstrofs:

  • Se t’escapa / Vés-te’n
  • Els l’envia / Deixeu-me’n
  • Li’ls recomane / Porta’ls-ho
  • Connecta-t’hi / Emboliqueu-nos-ho
  • Me’ls apuntes / Indica’ns-la
  • Explica-li’l / Busqueu-ho
  • Agafeu-me’n / Donant-vos-els
  • Contant-n’hi / Sentim-los-hi
  • Desfer-nos-en / Passejar-t’hi
  • Li’ls han furtats / Explicant-
...
Continua llegint "Exercicis de pronoms febles en català: combinacions, posició i substitució" »

Dialectes del català: nord-occidental, balear i valencià

Llengua i literaturaActualitzat el 3,7 KB

El català nord-occidental

EL CATALÀ NORD-OCCIDENTAL anomenat lleidatà o occidental, és un dialecte constitutiu, és a dir és una llengua que apareix com a resultat de l’evolució in situ d’un altre idioma. Aquest dialecte té tres subdialectes: el pallarès, el ribagorçà i el tortosí. Es parla a Andorra (n’és la llengua oficial), a la Franja de Ponent (no és oficial ni compta amb la valoració de la majoria dels parlants, que diuen que parlen una barreja de llengües) i a la zona occidental de Catalunya. Les característiques principals són:

  • La distinció de la a i e àtones (pobre/pobra)
  • La distinció de la o i u àtones (pontet/puntet)
  • Plurals acabats en –ns (hòmens, jóvens)
  • Manteniment de l’article masculí lo/los (propi
...
Continua llegint "Dialectes del català: nord-occidental, balear i valencià" »

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell: argument, temàtica i estil

Llengua i literaturaActualitzat el 3,32 KB

Tirant lo Blanc

Autor: Joanot Martorell

Joanot Martorell, nascut a València, era un cavaller que coneixia bé el món del qual parlava i intercanviava correspondència amb altres cavallers. Pertanyia a una família rica, però que va caure en la ruïna. Aquesta situació el va portar a viatjar pel món i a practicar el bandolisme.

L'èxit de Tirant lo Blanc va ser immediat. Va ser, en part, gràcies a la referència que en fa el Quixot, on Cervantes en destaca la capacitat de divertir i la seva versemblança.

Es qualifica com una novel·la moderna, total, cavalleresca, riallera, mosaica i enciclopèdica. Malgrat això, l'objectiu principal era transmetre informació i coneixements.

Argument i Temàtica

L'acció se situa a mitjans del segle XV. L'...

Continua llegint "Tirant lo Blanc de Joanot Martorell: argument, temàtica i estil" »