Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Anàlisi de la veu narrativa i el simbolisme a La plaça del Diamant

Llengua i literaturaActualitzat el 2,23 KB

Veu narrativa

A La plaça del Diamant, la narració està feta per una narradora autodiegètica en primera persona, que relata la seva pròpia vida. Natàlia, ja adulta, recorda el seu passat com a Colometa, mostrant el seu procés de maduració. Utilitza el monòleg autobiogràfic amb focalització interna fixa, expressant pensaments i emocions íntimes. La narració és cronològica, però sense referències temporals precises, amb un llenguatge senzill, expressiu i simbòlic. Inicialment hi ha dissonància entre narradora i personatge, però al final es transforma en consonància, acceptació i alliberament personal.

El simbolisme dels coloms

Els coloms simbolitzen la identitat de la protagonista, que passa a ser “Colometa” per imposició...

Continua llegint "Anàlisi de la veu narrativa i el simbolisme a La plaça del Diamant" »

Teresa Goday a Mirall Trencat: personatge rodó i secrets

Llengua i literaturaActualitzat el 2,82 KB

1. Teresa Goday: és un personatge rodó o pla?

Els personatges que componen la família que es mostra a Mirall Trencat comparteixen la profunditat com a característica comuna. En altres paraules, tots els protagonistes són rodons i, per tant, s’allunyen de tota mena d’estereotip. Així, al llarg de la novel·la, ens adonem, mitjançant l’anàlisi psicològica que s’hi va duent a terme, que cap dels personatges no és bo o dolent completament, sinó que cadascun d’ells inclou una barreja de tots dos trets.

Pel que fa a Teresa Goday, és un personatge rodó pel fet que sofreix tota una evolució al llarg del relat. Teresa Goday és filla d'una peixatera del Mercat de la Boqueria i ascendeix, a través de la seua bellesa, a una condició...

Continua llegint "Teresa Goday a Mirall Trencat: personatge rodó i secrets" »

Miquel Costa i Llobera: anàlisi del poema "Lo Pi de Formentor"

Llengua i literaturaActualitzat el 3,22 KB

Miquel Costa i Llobera: "Lo Pi de Formentor"

Vida i Obra de Miquel Costa i Llobera

Va néixer a Mallorca l'any 1854. Provenia d'una família de terratinents mallorquins. Va estudiar Dret per obligació del seu pare. La seva poesia és principalment de caràcter clàssic, regional i religiós.

Va ser a Pollença (Mallorca) on va descobrir la seva autèntica vocació sacerdotal. L'any 1885 va viatjar a Roma per iniciar els estudis de Teologia. Aquell mateix any va sortir a la llum el seu primer recull: Poesies, caracteritzat per la influència del Romanticisme. Es va decantar per l'ús de la mètrica popular com el romanç i la glosa.

Reconeixement i Estil

  • L'any 1902 va guanyar els premis dels Jocs Florals.
  • És considerat com un dels màxims representants
...
Continua llegint "Miquel Costa i Llobera: anàlisi del poema "Lo Pi de Formentor"" »

Vicent Andrés Estellés: poesia, llenguatge i context de postguerra

Llengua i literaturaActualitzat el 2,68 KB

Vicent Andrés Estellés i les seves aportacions a la poesia

Vicent Andrés Estellés començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut a partir dels anys 70. Escrigué des de la perifèria literària que era aleshores València, i el situem en el «Grup poètic de postguerra».

L'obra poètica d'Andrés Estellés no és fàcil d’encasellar perquè és prolífica, original i exuberant. Escriure poesia fou per a ell una necessitat gairebé biològica. Fou un poeta apassionat que retratà admirablement la vida quotidiana. Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona.

En la variada gamma temàtica i tonal de la seva lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, presentant-se...

Continua llegint "Vicent Andrés Estellés: poesia, llenguatge i context de postguerra" »

Anàlisi de 'A Mallorca, durant la guerra civil': context, mètrica i figures retòriques

Llengua i literaturaActualitzat el 3,39 KB

Interpretacions i context de l'obra

Els versos responen, en l'aspecte formal, al to paisatgístic heretat de l'Escola Mallorquina, amb elements habituals com el cel, la muntanya, els jardins o la tardor. Alguns autors hi han vist poc més que una elegia referida a un món idíl·lic perdut (Josep M. Llompart); uns altres, per contra, el consideren, si no un poema de caràcter militant, sí una presa de posició enfront de l'ocupació política de l'illa (Montserrat Moral de Prudon). Una tercera opinió (Monique de Lope) el valora com la descripció d'una Mallorca que, encara que no es mostra inflamada per la situació bèl·lica d'una manera explícita, anuncia un món que s'acaba, que sucumbeix als desastres de la guerra.

Funció del títol

...
Continua llegint "Anàlisi de 'A Mallorca, durant la guerra civil': context, mètrica i figures retòriques" »

Anàlisi narrativa d'un fragment sobre la criança de la xiqueta Gràcia

Llengua i literaturaActualitzat el 2,93 KB

Anàlisi d'un Fragment Narratiu sobre la Criança de Gràcia

Pau: juny 2023. Comença Malena Notenovio. Se sentia art...

Tema: La criança de la xiqueta Gràcia

Criança, alimentació i desenvolupament d'una xiqueta.

Parts Bàsiques de la Narració

Cal tenir en compte que es tracta d'un fragment narratiu d'una novel·la amb elements descriptius. Com a text narratiu, s'hi poden reconèixer tres parts essencialment:

  • Primera part (línies 1-12, fins on diu "li havia donat la vida").
  • Segona part (línies 12, des d'on diu "Alegre com un teuladi" fins a la 19).
  • Tercera part (línies 20-26).

Resum del Contingut (Màxim 6 Línies)

Es narra la criança, l'alimentació i el desenvolupament dels primers anys de la xiqueta Gràcia. La protagonista va deixar de mamar...

Continua llegint "Anàlisi narrativa d'un fragment sobre la criança de la xiqueta Gràcia" »

Característiques de la poesia catalana actual (anys 70-90)

Llengua i literaturaActualitzat el 2,34 KB

Característiques Bàsiques de la Poesia Catalana Actual

Context i Corrents Principals

La poesia en aquest període es caracteritza per la pèrdua dels grans mestres de la preguerra i l'aparició de noves generacions. En aquesta època, la societat havia viscut grans canvis: la mort de Franco (1975), els anys de la transició democràtica, l'aparició dels estats de les autonomies i la introducció del català a l'ensenyament. Ens trobem amb tres corrents: la poesia que continua amb els models anteriors, la poesia contrarelista (fuig del realisme dels seus predecessors) i la poesia de l’experiència.

La Dècada dels 70: Consolidació i Noves Veus

La dècada dels 70 veu la consolidació i el reconeixement dels poetes més importants de la literatura...

Continua llegint "Característiques de la poesia catalana actual (anys 70-90)" »

Auca de Bartomeu Rosselló-Pòrcel: poema surrealista sobre Palma

Llengua i literaturaActualitzat el 4,55 KB

AUCA: poema surrealista

Context i temàtica

AUCA: tema: exemple de poema surrealista. Vol arribar a entendre tot el que l'envolta abans que s'obri la rosa. El poeta mira al seu voltant, inspecciona els límits de la seva realitat, intenta conèixer la pròpia identitat i això el porta a reflexionar sobre la manera en què el poeta s'encara al món i a parlar sobre el fet d'escriure. Auca és un poema escrit com si fos imatges, construït a partir de dades històriques i autobiogràfiques, ordenat molt detalladament.

Origen del títol

En el títol vol recordar aquelles cançons de cec (composicions de versos aparellats, que sempre anaven acompanyades d'una petita estampa, d'un petit dibuix o d'una il·lustració i que es declamaven en públic,...

Continua llegint "Auca de Bartomeu Rosselló-Pòrcel: poema surrealista sobre Palma" »

Anàlisi d'Un enigma i set tricornis de Jesús Moncada

Llengua i literaturaActualitzat el 3,31 KB

Un enigma i set tricornis: Anàlisi del conte

1. Escenari geogràfic i personatges

L'acció se situa a la vila de Mequinensa. Entre els personatges habituals de la vila destaquen:

  • El cronista, Cristòfol: Observador de la vida local.
  • Mossèn Silvestre: El rector del poble, gran amant del futbol.
  • Epifanio Torrijos, "la Broca": Primer guàrdia civil.
  • Don Hermógenes Martínez: Sergent comandant del lloc i, secretament, l'àrbitre pirata.

2. Escenari temporal i històric

Els fets s'esdevenen cap als anys 60. L'espai físic inclou indrets emblemàtics com el Cafè de la Granota, el camp de futbol, la rectoria i Ca la Marieta Peris.

3. L'humor i la ironia

La trama gira al voltant d'un àrbitre pirata que imita el xiulet de l'àrbitre autèntic per desbaratar...

Continua llegint "Anàlisi d'Un enigma i set tricornis de Jesús Moncada" »

Avantguardisme: ruptura i innovació en l'art i la literatura catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 3,45 KB

El terme avantguarda prové del llenguatge militar i designa la part d'un exèrcit o d'una flota que va al davant de la resta, obrint camí. D'avantguarda en va derivar avantguardisme, nom genèric que s'aplica a tot un conjunt de corrents estètics de ruptura apareguts des del començament del segle XX com a resultat d'una societat madura que ja ha assajat tots els camins de l'art i s'ha vist en la necessitat de trobar noves formes expressives.

L'Artista Avantguardista

L'artista avantguardista, com el soldat d'avantguarda, se situa en una posició avançada: és un innovador que precedeix els altres i obre camins nous cap al futur, amb la voluntat de trencar violentament amb el passat. La designació ja tradueix l'esperit combatiu i polèmic...

Continua llegint "Avantguardisme: ruptura i innovació en l'art i la literatura catalana" »