Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Capítol I

1. Per què la protagonista es diu Aloma?

Perquè un oncle de la seva mare ho havia volgut després de llegir el Llibre d'Evast e Blanquerna, de Ramon Llull.

2. Per què creus que Aloma diu: "L'amor em fa fàstic"?

Li fa fàstic veure com la gata blanca i bruta no para de gatinar, sempre perseguida per tots els gats del barri.

3. Per què Aloma pensa que no la voldrà ningú per casar-se?

Perquè té una dent del mig damunt de l'altra i les mans massa petites.

4. Saps què compra Aloma quan baixa a Barcelona?

Unes cortines i un llibre.

5. Amb qui viu Aloma?

Amb el seu germà Joan, la seva cunyada Anna i el seu nebodet, en Dani.

6. Qui era en Daniel?

Era el germà d'Aloma que s'havia suïcidat als 18 anys.

7. Què en penses, d'aquest primer capítol?...

Títol i Autor del Llibre

Pedra de tartera és una novel·la en català escrita per Maria Barbal el 1985.

Argument de "Pedra de tartera"

La història se situa al Pallars, als volts de 1900, on la Conxa, una jove de família nombrosa, es veu obligada a marxar a Montserrat, un poblet, a ajudar la seva tieta amb les feines de casa. Aconsegueix adaptar-se i viu feliçment amb els seus tiets. Només veu la seva família a l’estiu, quan els van a visitar.

Un dia, la Conxa coneix en Jaume, un noi de qui s’enamora i es casa. Té dues filles i arriba a tenir un fill, però poc després esclata la Guerra Civil, on els franquistes maten en Jaume per defensar la República i l'empresonen a ella i a les seves filles (el fill es queda al poble). Aquesta...

Noucentisme: Etapes i Característiques

Etapes del Noucentisme

Etapa fundacional (1906-1911)

Els textos doctrinals de Prat de la Riba i d'Eugeni d'Ors van establir les bases ideològiques i estètiques del moviment. El Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), l'obra de Josep Carner i de Miquel Costa i Llobera és una poesia que prové dels models clàssics grecollatins, recull La muntanya d'ametistes (1908) de Guerau de Liost.

Etapa de plenitud (1911-1917)

Plenitud del moviment. El 1911 van morir dues figures clau del Modernisme: el poeta Joan Maragall i el pintor Isidre Nonell. Això va suposar metafòricament el punt final del corrent. Eugeni d'Ors va publicar La Ben Plantada, i Joaquim d'Horta va signar l'Almanach dels Noucentistes....

Oracions Subordinades Substantives

Funcions

• Subjecte (SUBJ)
• Atribut (ATRIBUT)
• Complement Directe (CD)
• Complement Indirecte (CI)
• Complement de Règim Verbal (CRV)
• Complement del Nom (CN)
• Complement de l'Adjectiu (CAdj)
• Complement de l'Adverbi (CAdv)
• Complement Agent (CAgent)

Tipus i Nexes

De Relatiu sense antecedent

Introduïdes per que, el/la/els/les qui, qui.

Exemples:

• El que has elegit m’agrada.
• Qui ha dit això no entén el problema.
• Això que feu no serveix per a res.

Interrogatives Indirectes

Introduïdes per si, quant, quan, com, quin, què, on.

Exemple:

• Vull saber si vindrà demà.

Oracions Subordinades Adjectives

Funció

Sempre fan la funció de Complement del Nom (CN).

Tipus

• Especificatives
• Explicatives (van entre comes)

Nexes

• Que (àton): Es pot substituir

Introducció: Josep Carner i el Noucentisme

Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) pertany al Noucentisme, un moviment cultural d'abast polític que s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 i finalitza el 1923.

Biografia i trajectòria del Príncep dels Poetes

A més de poeta, Carner va ser periodista, autor de teatre i traductor. És conegut com el «Príncep dels poetes catalans» i és el màxim representant del Noucentisme. Es va revelar com un escriptor precoç, ja que va publicar el seu primer text als dotze anys.

Es va llicenciar en Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona. El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC. Va col·laborar en diverses revistes i diaris, com ara:

• La Veu de Catalunya
• La Publicitat

Durant...

El Noucentisme: 1906-1923

El terme Noucentisme prové del determinant numeral nou-cents (segle XX) o de l'adjectiu nou (inèdit, actual, modern).

Context Polític i Social

• Absència d'interès de protagonisme polític per part de la burgesia catalana.
• Consciència diferencial de la burgesia catalana, que cristal·litza en una formulació nacionalista destinada a refermar la seva hegemonia a Espanya i a reclamar poder polític a l'Estat espanyol. En conseqüència, s'organitza entorn d'un partit polític de caràcter conservador i catòlic: la Lliga Regionalista (1901).
• Consciència nacionalista que no era patrimoni de la burgesia, sinó una actitud ideològica ben arrelada en les classes populars i en els obrers.
• Divergències fonamentals, tant econòmiques

Veu narrativa

A La plaça del Diamant, la narració està feta per una narradora autodiegètica en primera persona, que relata la seva pròpia vida. Natàlia, ja adulta, recorda el seu passat com a Colometa, mostrant el seu procés de maduració. Utilitza el monòleg autobiogràfic amb focalització interna fixa, expressant pensaments i emocions íntimes. La narració és cronològica, però sense referències temporals precises, amb un llenguatge senzill, expressiu i simbòlic. Inicialment hi ha dissonància entre narradora i personatge, però al final es transforma en consonància, acceptació i alliberament personal.

El simbolisme dels coloms

Els coloms simbolitzen la identitat de la protagonista, que passa a ser “Colometa” per imposició...

1. Teresa Goday: és un personatge rodó o pla?

Els personatges que componen la família que es mostra a Mirall Trencat comparteixen la profunditat com a característica comuna. En altres paraules, tots els protagonistes són rodons i, per tant, s’allunyen de tota mena d’estereotip. Així, al llarg de la novel·la, ens adonem, mitjançant l’anàlisi psicològica que s’hi va duent a terme, que cap dels personatges no és bo o dolent completament, sinó que cadascun d’ells inclou una barreja de tots dos trets.

Pel que fa a Teresa Goday, és un personatge rodó pel fet que sofreix tota una evolució al llarg del relat. Teresa Goday és filla d'una peixatera del Mercat de la Boqueria i ascendeix, a través de la seua bellesa, a una condició...

Miquel Costa i Llobera: "Lo Pi de Formentor"

Vida i Obra de Miquel Costa i Llobera

Va néixer a Mallorca l'any 1854. Provenia d'una família de terratinents mallorquins. Va estudiar Dret per obligació del seu pare. La seva poesia és principalment de caràcter clàssic, regional i religiós.

Va ser a Pollença (Mallorca) on va descobrir la seva autèntica vocació sacerdotal. L'any 1885 va viatjar a Roma per iniciar els estudis de Teologia. Aquell mateix any va sortir a la llum el seu primer recull: Poesies, caracteritzat per la influència del Romanticisme. Es va decantar per l'ús de la mètrica popular com el romanç i la glosa.

Reconeixement i Estil

• L'any 1902 va guanyar els premis dels Jocs Florals.
• És considerat com un dels màxims representants