Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Estimada Marta: El desig i la plenitud amorosa

Estimada Marta és l'expressió d'un somni, la manifestació del desig eròtic. Imagina una història que té com a protagonista ell mateix i una noia: la Marta.

L'obra recull amb èmfasi la passió dels amants i l'embruix al qual està sotmès el poeta.

Es tracta d'un poema en el qual es recreen els desitjos d'estar junts i de dur a terme els seus somnis. Fa referència també al desig de portar a terme una relació sexual. El seu amor és pur i carregat d'energia, capaç de generar transformacions.

Anàlisi detallada dels poemes

• IV. El poeta és seduït per la noia; el plaer és compartit, ja que la relació amorosa la desitgen tots dos amb la mateixa intensitat.
• V. Parla d'una experiència present:

La Balanguera i Joan Alcover

Joan Alcover, nascut a Palma el 1854, estudià dret a Barcelona. Amic del polític Antoni Maura, va ser elegit regidor municipal, diputat provincial i, finalment, diputat a Corts, però aviat va tornar a Palma. Marcat per la mort de la primera esposa i de dos fills -més endavant se li moririen dos fills més -, és autor d'una poesia de caire greu, en què el paisatge s'identifica amb el seu estat d'ànim. Proper en una primera època a la Renaixença, encara que escrigués en castellà, el 1902 canvià la seva actitud i es tornà un decidit defensor de l'ús del català. Amic de Santiago Rusiñol i Josep Carner, el seu discurs Humanització de l'art sintetitzà teories vitalistes pròpies del Modernisme i una reivindicació...

El Moviment Modernista

Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del XX, Europa va viure un procòs de modernització de la vida cultural. Aquest moviment va ser conegut amb diverses denominacions segons el país: Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya, entre d'altres. A Catalunya, el moviment va anar més enllà de la cultura, afectant diversos aspectes de la vida social. El Modernisme català va sorgir a cavall dels segles XIX i XX amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna, buscant acostar Catalunya a Europa.

Modernisme i Societat: L'Hegemonia Burgesa

La restauració de la monarquia borbònica el 1874 va donar pas a un període de pau social que va consolidar...

La literatura dels anys 30

Hi ha escriptors nascuts a final del segle XIX que, al igual que els autors avantguardistes, van experimentar amb diversos estils.

Van aprofitar la restauració de la Generalitat per a produir una literatura de qualitat en tots els gèneres, després de la proclamació de la República i el fet que la llengua fos oficial.

Poesia

Es van desenvolupar diverses estètiques:

• Poesia avantguardista: revolució formal.
• Poesia de tradició simbolista: amb autors com Carles Riba. Temes existencials i religiosos.
• Josep Maria de Sagarra: poesia popularista.

El teatre

Quan va començar la Guerra Civil, es van seguir representant les obres dels autors de la Renaixença i del Modernisme, sobretot Guimerà, Iglesias i Rusiñol. Tanmateix,...

Maria-Mercè Marçal: Veu del feminisme

L'autora Maria-Mercè Marçal escriu durant la Transició democràtica i és un referent del feminisme i el nacionalisme d'esquerres a Catalunya. La seua divisa —haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida— resumeix la seua triple rebel·lia. Les seues influències principals són la cançó popular, el surrealisme, la lírica medieval i autores com Leveroni o Tsvetàieva.

Bruixa de dol (1979)

El títol uneix la bruixa —figura rebel i poderosa— amb el dol —pèrdua i resistència—. L'obra gira al voltant de la llibertat individual i col·lectiva, la reivindicació del cos, el desig femení i la sororitat entre dones.

"Vuit de març"

Transforma el Dia de la Dona en un ritual de renaixement...

Com es trasllada a la literatura en català? Quines característiques presenta?

A mesura que la influència de la Renaixença es deixà sentir, primer se’n catalanitzà la temàtica i, més endavant, la llengua, tot i que en un model força arcaic i medievalitzant. Al costat d’aquest teatre culte que anava en augment, es mantingué viva la tradició popular del sainet, que s’expressava en català col·loquial i que a vegades servia per a difondre continguts polítics liberals entre les classes populars, tal com va fer Josep Robrenyo (1783-1838).

teatre popular ⇒ es representava en cases particulars i servia de plataforma perquè apareguessin nous autors que explotessin aquest teatre basat en l’humor, el sarcasme i la paròdia.

Terme

Gèneres Narratius

Novel·la: Narració pertanyent a la literatura culta d’extensió regular o llarga. Hi ha acció, temps i lloc, i els personatges són rodons. Exemples: La Ilíada d'Homer.

Conte: Narració de ficció breu, caracteritzada per la condensació i per l’absència d’elements superflus. Els contes poden ser cultes o populars, lligats a la tradició oral i amb una finalitat normalitzadora. Personatges plans. Exemple: El Decameró de Giovanni Boccaccio.

Faula: Narració breu en vers o en prosa que sol tenir com a protagonistes animals o éssers inanimats, que tenen capacitat de parlar i una finalitat moralitzadora. Exemple: La cigala i la formiga de Samaniego.

Llegenda: Narració de caràcter popular que tracta un tema històric,...

Característiques de la Crònica de Ramon Muntaner

Lleialtat i Patriotisme

Ramon Muntaner: Amor i adhesió a la Corona catalanoaragonesa, als seus reis i a la nació catalana.

Devoció per la Llengua Catalana

Manifesta un gran amor a la llengua catalana, que ell anomena «lo pus bell catalanesc del món».

El Paper del Providencialisme

El cronista interpreta que les victòries i les grans gestes aconseguides per la dinastia del Casal de Barcelona són obra de la providència, és a dir, obra directa de Déu. Això significa que Déu afavoria i ajudava els catalans contra els seus enemics.

Aquest providencialisme té una explicació molt lligada als esdeveniments polítics del moment. En la lluita pels territoris italians, la Corona d'Aragó s'havia...

Víctor Català (l'Escala, 1869-1966)

Pseudònim de Caterina Albert, va haver de canviar el seu nom per poder publicar els seus textos després de l'escàndol que va provocar el seu monòleg La infanticida (1898). La seva obra més important és Solitud, publicada a la revista Joventut entre el 1904 i el 1905.

La protagonista, la Mila, és una dona casada amb un home sense voluntat que treballa d'ermitana en una naturalesa hostil. Gaietà, un pastor, la fa reconciliar amb l'entorn, però la Mila acaba deixant l'ermita i el marit. Destaca pel seu llenguatge entre ruralista i barroc. També és autora de Drames rurals (1902) i d'un film del 1918.

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-1931)

Figura polifacètica: dramaturg, poeta, novel·lista, pintor...

La Balada de la Garsa i l'Esmerla de Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella escriví aquesta cançó protagonitzada per dos ocells: una garsa i una esmerla. La garsa és l'estimada i l'esmerla, el poeta, que parla de la impressió que ella li ha causat. La primera part és una introducció on una garsa i una esmerla han coincidit en un paratge. Totes dues són bellíssimes i una li canta a l'altra, tot dient-li que si no obté una mirada d'ella, morirà.

Estructura i Mètrica de la Balada

Pel que fa a la forma, la primera part, els deu primers versos, són decasíl·labs amb rima creuada (ABBAABBA) i amb dos versos aparellats. La segona part, la declaració amorosa, la constitueixen catorze versos de vuit i quatre síl·labes amb l’esquema...