Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Personatges de l'obra: fitxa i relacions

Llengua i literaturaActualitzat el 2,84 KB

Personatges principals

Pers. Jardiner

Pers. Jardiner: és el narrador i qui enllaça tots els personatges de l'obra. És una persona sociable, sincera i senzilla, que no es complica la vida. Li agrada que li expliquin les coses clares, sense anar-se'n per les branques. No es fia de les xafarderies que li expliquen; és una persona una mica reservada i solitària, i entregada a la vida de jardiner. És un amant de les flors, els arbres i el paisatge. Quan tenia trenta-cinc anys es va enamorar de la Cecília, que només en tenia setze. Va arribar a ser la seva dona, però va morir molt jove. Des d'aleshores ha estat amb altres dones, però mai amb cap tan especial com la Cecília, que la recorda i l'enyora.

Francesc

Francesc: és el marit de la Rosamaria...

Continua llegint "Personatges de l'obra: fitxa i relacions" »

El Cafè de la Marina: estructura, argument i personatges

Llengua i literaturaActualitzat el 3,05 KB

Anàlisi de l'Estructura i Argument d'El Cafè de la Marina

Estructura de l'obra: Introducció, Nus i Desenllaç

El Cafè de la Marina es divideix en tres parts, seguint els patrons clàssics d'introducció, nus i desenllaç, que es corresponen amb els tres actes de l'obra:

  • Primer Acte (Introducció): Es presenten els personatges, la situació escènica de l'obra i s'insinua el conflicte que prové d'un avortament secret, resultat d'una relació amorosa frustrada entre la Caterina i un home del qual sabem, únicament, que ha fugit a França.
  • Segon Acte (Nus): Apareix Monsieur Bernat, catalitzador i desencadenant de l'acció dramàtica, que aporta un to d'humor a l'obra.
  • Tercer Acte (Desenllaç): Un cop allunyat de l'escena Monsieur Bernat, la gent
...
Continua llegint "El Cafè de la Marina: estructura, argument i personatges" »

Ortografia catalana: apostrofació, dièresi, diftongs i vocals àtones

Llengua i literaturaActualitzat el 9,67 KB

L'Apostrofació

Totes les paraules que comencen per vocal o hac i que davant porten els articles el o la, o la preposició de sempre s’apostrofen.

Excepcions de l'Apostrofació

  • Les paraules femenines singular que comencen per i/u/hi/hu àtones no es poden apostrofar.
  • Casos que presenten confusió: la ira, la Haia, la asimetria...
  • Noms de lletra: la ema, la efa...
  • Davant de la lletra h aspirada: el Harry Potter.

La Dièresi

Funcions de la Dièresi

  1. Fer sonar la u en els grups gu/qu quan els segueix una e/i.
  2. Per indicar que dues vocals no poden formar diftong i que les normes de l’accentuació no ens permeten marcar-ho amb un accent.

Excepcions de la Dièresi

  • Paraules derivades amb sufixos –isme, -ista: egoisme.
  • Paraules derivades amb prefixos anti-,
...
Continua llegint "Ortografia catalana: apostrofació, dièresi, diftongs i vocals àtones" »

Sartre, Camus i La Metamorfosi de Kafka: anàlisi de l'existencialisme

Llengua i literaturaActualitzat el 4,51 KB

L'Existencialisme: Sartre i Camus

Jean-Paul Sartre: Llibertat i Angoixa

Situem Jean-Paul Sartre dins del corrent existencialista de postguerra. Serà un autor compromès amb la seva època, denunciant injustícies i tot allò que reprimeix la llibertat (com la religió i els governs). La seva filosofia està centrada en la llibertat a la qual l'home està condemnat, cosa que provoca angoixa en l'ésser humà. Això ho exposarà a la seva literatura, tant narrativa com teatral. Destaquen obres com La nàusea i Les mosques.

Albert Camus: Absurditat i Rebel·lia

També inclòs dins l'existencialisme, Albert Camus considera que tot és absurd. Com s'ha de superar aquesta absurditat? No ens val ni el suïcidi, ni la religió, ni l'evasió, sinó la...

Continua llegint "Sartre, Camus i La Metamorfosi de Kafka: anàlisi de l'existencialisme" »

Poetes de guant i poetes d'espardenya: la Renaixença valenciana

Llengua i literaturaActualitzat el 2,08 KB

Autors catalans:Jacint Verdaquer:va nàixer al poble de Folgueroles el 1845.Fill de camperols amb poques possibilitats econòmiques. S'ordenà sacerdot i Viatjà a través de l'Atlàntic de missioner.El 1866 s'inicià en la pràctica D'exorcismes cosa q li prohibí d'exercir de rector.L'any 1902 morí de Tubercolosi.

obra:Poesia épica:Atlàntida(un ermità narra a Cristòfol Colom l'enfonsament Del continent atlant i el motiva per emprendre l'aventura del Descobriment),Canigó(es narra la formació de Catalunya cap a l'any 1000,defensa D religió i pàtria.Poesia patriòtica:exalçament de Catalunya com a Pàtria,elements històrics,llegendaris i paisatgístics.Poesia religiosa:destinada A les classes populars,utilitza un llenguatge quotidià...

Continua llegint "Poetes de guant i poetes d'espardenya: la Renaixença valenciana" »

Ball robat de Joan Oliver: resum i context de l'obra

Llengua i literaturaActualitzat el 4,18 KB

-Va viure l’època de quan Barcelona va ser ocupada per part de l’exèrcit colpista i aquest, era imminent. Va tenir que fugir per salvar la seva vida, és a dir, també va viure l’exili. La Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, el Franquisme i dins d’aquest l’autoritarisme i la repressió, i la Dictadura Anarquista, també van ocupar un gran lloc a la vida de Joan Oliver.


3. BIOGRAFÍA (breu).

Joan Oliver i Sallarès, va nèixer a Sabadell, el 29 de Novembre de 1899 i va morir a Barcelona, el 18 de juny de 1986. Com a pseudònim de poeta va utilitzar el nom de Pere Quart. Va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, i aquest va ser considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de

...
Continua llegint "Ball robat de Joan Oliver: resum i context de l'obra" »

Literatura catalana a l'Edat Mitjana: resum del temari

Llengua i literaturaActualitzat el 2,03 KB

Imperi romà-EM(s.V-s.Xv)-Reneixament   EM connotació negativa(obscura,violenta,feliçment) EM s.V-x(alta EM) i s.Xi-xv(baixa EM)- es desenvolupa el llati (tant important com l'església) que es una llengua d'ensenyament en els paisos europeus romanitzats. S.X- llengües romaniques(llati del carrer) s'utilitza oralment i poc a poc es veu en l'escriptura(eclesastics,cavallers i nobles). Els primers textos catalans son: llibre jutge o forum iudicum , hamilies d'oranya i capbreu de les rendes. Església es un patrimoni de cultura, lectura i escriptura, gira al voltant de Déu i de la religió(teocentrisme). Eclesastics condicionen la literatura medieval i la seva funció d'intermediaris amb la divinitat. Monjos: fan i guarden els llibres als
...
Continua llegint "Literatura catalana a l'Edat Mitjana: resum del temari" »

Personatges de Terra baixa i terra alta: caracterització i trets principals

Llengua i literaturaActualitzat el 1,95 KB

Marta: jove, inestable, sentiments que cambien, freda,

distant, reservada, innocent no es respecta no valora sa life.

Desprès es valora, personatge típic, es pobre, tene prejudicis

sobre ella, i es resigna.

Manelic: terra Alta= puresa, simplicitat, tranquilitat. Més tard

es torna desconfiat, perd l'innociencia i mata sebastia.és ingenu,

no sap fingir, feréstec, essència de la salvatgia, simple d'esperit.

Sebastia: arrogant, sentiment de superior, creu que ho controla tot,

es torna egoista i nmes pensa en ell, violent, manipulador i dolent.

Antagonista.

Mossen: aliat d'en sebastia, subaltern fidel, menyspreable, corrupte.

Tomàs: ermità, no coneix l'engany, no es malpensat ni corrupte. Innocent,

sàvi,sap escoltar.

Nuri: bona, ingenua, infantil, càndida,...

Continua llegint "Personatges de Terra baixa i terra alta: caracterització i trets principals" »

Gèneres periodístics: informatius i d'opinió (notícia, carta al director, editorial)

Llengua i literaturaActualitzat el 4,04 KB

Gèneres informatius

•Notícia: Informa d’un fet d’actualitat, responent les sis paraules bàsiques: què, on, com, qui, Quan i per què.
•Entrevista: És un diàleg entre un periodista i un personatge d’actualitat. Hi ha entrevistes de Personalitat i entrevistes d’opinió.
•Crònica: És un relat més extens i lliure sobre un fet d’actualitat, en què el periodista introdueix Punts de vista subjectius.
•Reportatge: És un article periodístic extens que tracta un tema de forma documentada, no Necessàriament d’actualitat.
Característiques
-Tenen la finalitat d’informar de forma objectiva dels fets d’actualitat.
-Utilitzen un estil de llengua clar i objectiu.
-Presenten una tipologia narrativa, expositiva o dialogada.
-S’organitzen
...
Continua llegint "Gèneres periodístics: informatius i d'opinió (notícia, carta al director, editorial)" »

Joan Timoneda, Flor d'enamorats: comentari i context del Renaixement valencià

Llengua i literaturaActualitzat el 2,79 KB

Renaixement: El Renaixement és un moviment de renovació cultural que s'inspira en les idees i en l'art clàssic de grècia. PRODUCCIÓ LITERARIA: Es produeix la renovació de la poesia i l'aparició de nous gèneres i el canvi de llengua literaria de molts escriptors valencians. Joan Lluís Vives i Març: escrigué en llatí q simposa com a llengua de cultura durant el Renaixement, sobre temes com l'ordenació ciutadana de l'Europa del cristianisme. Joan Boscà i Almogàver: escrigué en castella, excepte d'una esparsa de 10 versoss en català, fou dels primers escriptors q introduí la mètrica italiana a la península ibèrica. POESIA: Podem distingir 4 tendències(l'herència d'Ausias March, la poesia popular i tradicional, la poesia satírica
...
Continua llegint "Joan Timoneda, Flor d'enamorats: comentari i context del Renaixement valencià" »