Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Verbs Irregulars Catalans: Formes d'Infinitiu, Participi i Gerundi

A continuació, trobareu una taula amb les formes d'infinitiu, participi i gerundi dels verbs irregulars més comuns en català. Aquesta llista és una eina útil per a l'aprenentatge i la consulta de la conjugació verbal catalana.

Anàlisi de Contes de Jesús Moncada: El Cafè de la Granota

1. Història de l'olivera

Paraules des d'un oliver

El conte tracta sobre dos amics. Un vol ajudar l'altre recollint-li les olives, ja que sap que a l'altre no li donarà temps de collir-les i s'acabaran fent malbé.

L'amic li va dir a la seva dona, Ballissa, que quan es trobés amb l'Isidre li comentés la situació. Però ella se n'oblidà de fer-ho.

Un home que passà per allà va anar a avisar l'Isidre que li estaven robant. Ell va anar a comprovar-ho i es trobà allà el seu amic collint les olives d'un dels seus arbres. El seu amic li explicà per què li estava collint les seves olives i que quan acabés li hauria anat a portar a casa seva. L'Isidre no s'ho va creure, va agafar un...

Introducció a Mirall Trencat de Mercè Rodoreda

Publicada l'any 1974, *Mirall Trencat* és una obra madura i madurada de Mercè Rodoreda. L'autora explica que va començar a escriure-la a Ginebra el 1968 i la va acabar el 1974 a Romanyà. En el pròleg, Rodoreda detalla el procés d'elaboració de l'obra, esmentant fragments com: "Família rica, senyora fora de la casta, desnivellada i d'origen modest. Bellesa que ajudava la mare a vendre peix." L'autora escrivia a poc a poc, cosa que no era el seu estil habitual, ja que ella escriu a raig. El narrador és omniscient. Arriba un moment en què a l'autora se li escapen els personatges, i es veu obligada a fer un fitxer per no perdre's.

Simbologia del Mirall a l'Obra

El mirall diu la veritat, reflecteix...

Bruixa de dol: Influència i Simbologia

Bruixa de dol: Influència de J.V. Foix (el dol) i de Joan Brossa (el joc i l’atzar). Es tracta de poesia culta; són sonets que reflexionen sobre l’amor i l’erotisme. L’amor té dues cares. La poeta es qüestiona les seves decisions i el fet de començar de nou l’experiència viscuda. Hi ha una lluita entre la solitud i el plaer compartit.

No vol viure una relació de “dominació” en què ella estigui sotmesa, tot i que hi ha moments en què l’accepta perquè les ganes de plaer la dominen. Inclou poemes dedicats a les amigues.

Simbologia i Camps Semàntics

• Simbologia: cranc, escorpí, trena, collaret, anell, ventall, lluna, aranya, cavall.
• Camp semàntic joc-atzar-bruixes: destí, joc, ruleta,

A la Mare de Déu de Montserrat

TEMA:

L’actitud contemplativa i admirativa del jo poètic davant de la imatge de la verge i de la muntanya de Montserrat.

ANÀLISI:

Ús de vers octosíl·lab amb cesura i rima consonant.

• Personificació i encavalcament: versos 4 i 5
• Personificació: versos 13, 14, 15
• Comparació i hipèrbole: versos 11 i 12
• Anàfora i exclamació: versos 24 i 25
• Metàfora: vers 22
• Comparació: versos 22 i 23

La cançó de Sant Ramon (cantada per una russa)

TEMA:

En aquest poema Maragall explica les sensacions que li produeix aquesta cançó cantada per una russa. Relació entre poesia i reacció de l’artista.

ANÀLISI:

4 versos, 4 estrofes, versos hemistiquis de 5 síl·labes. Rima assonant a l'última síl·laba tònica. Primer vers: Cantat,...

El Modernisme: Un Moviment de Renovació Cultural

El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic que neix pels volts dels anys 90 del segle XIX amb uns objectius clars: modernitzar i europeïtzar la cultura i la literatura catalanes. Els modernistes critiquen la societat i la cultura catalanes, que consideren anacròniques, és a dir, antiquades, i localistes. Es proposaran promoure una cultura i un art moderns i europeus, superant els models vuitcentistes.

Contextualització

Aquest poema el va escriure Rosa Leveroni l’any 1952 i el va adjuntar al llibre que ella mateixa va redactar, titulat Presència i records. Aquest poema, en especial, estava influenciat per tot el que havia après del seu professor d’universitat, Carles Riba, i, per tant, per la seva forma de veure la poesia i per característiques concretes com l’ús del barroquisme.

Rosa Leveroni i Valls

Rosa Leveroni i Valls va ser una poeta espanyola destacada del segle XX; concretament, va néixer a Barcelona l’any 1910 i va morir a Cadaqués el 1985.

Formació i trajectòria

A la seva vida es va llicenciar com a bibliotecària a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, i també en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona....

Miquel Costa i Llobera i "El Pi de Formentor"

Biografia de Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Miquel Costa i Llobera, nascut a Pollença el 1854, va iniciar estudis de dret a Barcelona, on entrà en contacte amb representants de la Renaixença. Traslladat a Madrid el 1875, tornà a Pollença al cap de dos anys per fer-hi de propietari rural. El 1885 se'n va anar a Roma per seguir-hi estudis eclesiàstics. Ordenat sacerdot el 1888, tornà a Mallorca el 1890 per exercir-hi de predicador. Relacionat amb els noucentistes, morí a Palma el 1922, mentre predicava en una església.

Obra poètica de Costa i Llobera

La seva obra poètica es divideix en tres períodes principals:

• Període romàntic: Poesies (1885).
• Període clàssic: Horacianes (1906), considerat

Panorama General de la Literatura Catalana (Segles XVI-XVIII)

Decadència de la Literatura Catalana Culta

L'època moderna (segles XVI-XVIII), coneguda com la Decadència, va significar una davallada en la quantitat i qualitat de la literatura catalana culta. Aquest període, que abasta el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració, va veure una disminució d'obres literàries en català degut a factors polítics, econòmics i sociolingüístics.

Conseqüències de la Decadència:

• Castellanització de l'aristocràcia.
• Pèrdua de poder de la burgesia catalana.
• Ús freqüent del castellà en la literatura culta.
• Entrada de castellanismes en la literatura culta.
• Pèrdua de la consciència d'unitat entre els territoris de parla catalana.

Malgrat aquesta...

El Teatre Català Des dels Anys 70 Fins a l'Actualitat

A partir dels anys 70, van aparèixer diversos grups teatrals que van apostar per un teatre més innovador i avantguardista. Aquest estil es basava en experiències creatives col·lectives sense text, on els actors esdevenien també directors i autors. Alguns exemples destacats són Els Comediants, Dagoll-Dagom, Pluja Teatre i La Cubana. La característica principal d'aquestes companyies era la interdisciplinarietat, ja que en les seves obres barrejaven el teatre amb la música, el circ i l'audiovisual (companyies de l'espectacle).

La Recuperació del Text

La situació va canviar i es van estrenar obres de Benet i Jornet (nascut el 1940), Rodolf Sirera, Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé (tendència...