Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Les oracions subordinades es classifiquen principalment en tres grans grups: substantives, adjectives i adverbials.

Oracions Subordinades Substantives

Ocupen la posició d'un Sintagma Nominal (SN) i realitzen les funcions pròpies d'un nom, com ara Subjecte, Complement Directe (CD), Complement Indirecte (CI), Complement de Règim Verbal (CRV), Atribut (Atr) o Complement del Nom (CN).

Tipus i Funcions

• Subjecte: Ocupen el lloc del subjecte. Sovint apareixen amb verbs de sentiment (molestar, agradar) o construccions del tipus ser + atribut. Exemples:
  • Em molesta que no truquis.
  • És divertit que ens reunim tots.
• Complement Directe (CD): Funcionen com a CD, especialment amb verbs de dicció (dir, respondre) o de voluntat (voler, desitjar). Exemples:
  • Li va

Guia Essencial de Figures Retòriques i Literàries

Figures de Repetició i Sonoritat

• Al·literació: Repetició d’un mateix so, a vegades amb un sentit. Ex: carro.
• Anàfora: Repetició d’una paraula o fragment en una posició concreta, normalment al principi del vers.
• Anadiplosi: Cadena de paraules on el final d'un vers o frase és el principi del següent. Ex: fat: destí.
• Asíndeton: Eliminació de la conjunció "i" en una enumeració. Ex: compro pa, llet, galetes.
• Polisíndeton: Ús excessiu de la conjunció "i" en una enumeració. Ex: compro pa i llet i galetes.
• Paral·lelisme: Repetició d’una estructura sintàctica. Ex: "Què li darem…" – Jacint Verdaguer.
• Gradació: Enumeració ordenada de menor a major o a la inversa. Ex: A la taula

Gèneres Literaris Fonamentals

Narrativa: L'Art d'Explicar Històries

La narrativa es caracteritza per la prosa i té com a objectiu explicar històries, amb elements clau com els personatges, el temps, l'espai i el narrador.

Poesia: L'Expressió dels Sentiments

La poesia s'expressa a través del vers i busca expressar sentiments, fent ús de la mètrica, la rima i diversos recursos literaris.

Teatre: La Representació de Conflictes

El teatre es basa en el diàleg i té com a finalitat representar conflictes, sovint amb l'ajuda d'acotacions escèniques.

Tòpics Literaris Clau

• Descriptio puellae: Prototip de dona ideal.
• Homo viator: Compara la vida amb un camí.
• Locus amoenus: Descriu una natura equilibrada i idealitzada.
• Tempus fugit i Carpe diem: La

Temes i Personatges

Al·legoria política que desenvolupa paral·lelismes que fan referència a la realitat històrica. Els personatges pequen de cobdícia, vanitat, incomprensió, obcecació, fanatisme. Indiferència divina vers les calamitats mortals. Proposta humanista: oblit dels greuges, absolució de la mútua culpa, indulgència cap al caigut, esforç plegats per a la regeneració, futura convivència pacífica.

Personatges que simbolitzen conductes morals. Invariabilitat, per tant: personatges estàtics i plans, esquemàtics.

Estil

• Utilitza molt la retòrica, refús de l’ornament.
• Presència d’imatgeria primària, vinculada a l’univers natural: pluja, vent, aigua, font, riu, riba. Referents típics de la poètica espriuana, al cap

Llengües en Contacte

• Monolingüisme / Bilingüisme (individual, social, territorial)
• Diglòssia (formal A / no formal B)
• Conflicte lingüístic (llengües extingides, dominants, minoritzades / minoritàries i majoritàries)
• Processos de substitució i normalització

Origen i Evolució del Català

Romània i Llengües Romàniques

• Llatí vulgar (Laci)
• Romanització (218 a.C. i Tarraconense i Bètica)
• Substrat (influència preromana, de les llengües que hi havia abans i que s'han substituït: indoeuropeu, grec, fenici i íbero-basc)

Del Llatí al Català

• Superestrat (germànic i aràbic)
• Naixement entre els segles VIII i IX, en què es diferencia el parlat del clàssic. A més, el Concili de Tours (813).
• Acta de Consagració i Dotació de la Catedral d'Urgell

Formació,

La Renaixença: Moviment Cultural Català

La Renaixença és un moviment de redreçament de la cultura i la llengua catalanes, iniciat amb l'Oda “La Pàtria” de B.C. Aribau el 1833.

Romanticisme i Renaixença comparteixen el mite de l'edat mitjana; es descobreix l'esplendor de la nació i de la literatura catalanes.

Diferències entre Renaixença i Romanticisme

• Els primers antecedents de la Renaixença són a la Il·lustració.
• Fa servir els recursos del Romanticisme, però més atenuats.
• La Renaixença supera l'estètica romàntica adoptant els corrents realistes i naturalistes.

Programa de la Renaixença

1. Reconstruir la història de l’edat mitjana.
2. Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
3. Recollir les llengües i la poesia de tradició oral.

Mercè Rodoreda: Vida i trajectòria de l'autora

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908, en una torreta del barri de Sant Gervasi. Fou filla única del matrimoni que formaven Andreu Rodoreda i Sallent, comptable i, com s'acostuma a denominar, un «lletraferit», i Montserrat Gurguí i Guàrdia, d'una família que procedia de Bunyol. Ja de ben petita visqué en contacte amb la literatura gràcies a l'afecció als grans autors catalans que li inculcà el seu pare, Andreu Rodoreda, i que acabà de fomentar-li el seu avi, Pere Gurguí, profundament català i amic d'alguns escriptors de l'època, com Verdaguer.

Infantesa i formació a Sant Gervasi

La seva infantesa fou una infantesa feliç i protegida que va transcórrer...

Anàlisi de la Font: La Dona Obrera

Context i Característiques del Document

Aquest document és una font primària (contemporània als fets) de caràcter social. És un fragment del llibre anomenat “A les dones” de J. F. Prats, escrit el 1903. El tema principal és la situació que patien les dones d'aquella època.

El Paper de la Dona en la Societat del Segle XIX

El paper de la dona en la societat del segle XIX estava determinat pel manteniment d'una concepció tradicional que la subordinava a l'home i la privava de tot dret jurídic o polític. En aquesta condició subsidiària, sotmesa al món masculí, s'hi trobaven totes les dones. Ara bé, segons l'origen, la família o la riquesa, les dones tenien unes certes condicions de vida i un...

T9: Característiques bàsiques de la poesia actual

La poesia, en les últimes dècades del segle XX, es caracteritza per la progressiva pèrdua dels grans mestres de la preguerra i l'aparició de noves generacions. En aquesta època apareix un marc que facilita la divulgació d'obres literàries. Els poetes retornen a la poesia elaborada formalment i deixen en un segon pla el compromís social.

Tendències poètiques

Destaquen dues tendències poètiques: d'una banda hi ha els poemes que busquen la musicalitat del vers i s'interessen pels aspectes formals de la poesia; d'altra banda, hi ha els que formen part del corrent estètic i ètic inaugurat per Gabriel Ferrater, conegut amb el nom de poesia de l'experiència. En aquest últim corrent,...

La cultura catalana durant la postguerra

La postguerra i la Guerra Civil van suposar una crisi profunda per a la cultura catalana, iniciant un procés d'espanyolització forçosa. En aquest context, la cultura es va desenvolupar en tres àmbits principals: la cultura pública (intentant arribar a la població dins del marc permès), la cultura clandestina (a casa nostra) i la cultura de l'exili.

Els objectius principals eren salvar la llengua i les institucions, recuperar el prestigi social i cultural, reviscolar els contactes culturals, agrupar els desorientats i evitar la claudicació ideològica i lingüística. Molts escriptors van abandonar la llengua a causa de:

• La desorientació dels intel·lectuals catalans després de la guerra.
• La desaparició