Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Literatura catalana als segles XIX, XX i XXI: resum per períodes i anàlisi de La plaça del Diamant

Llengua i literaturaActualitzat el 4,82 KB

Literatura catalana: segles XIX, XX i XXI

Segle XIX

La literatura catalana del segle XIX està marcada per la Renaixença (1833-1890), moviment que recupera la llengua i la cultura catalanes després de segles de decadència. També es restauren els Jocs Florals (1859).

Bonaventura Carles Aribau inicia el moviment amb Oda a la Pàtria. El gran poeta és Jacint Verdaguer, autor de L’Atlàntida, Canigó i Idil·lis i cants místics. En teatre destaca Àngel Guimerà amb Mar i cel, Terra baixa i Maria Rosa.

El Romanticisme dona importància als sentiments, la imaginació i la natura. L’Escola Mallorquina aporta una poesia més culta i clàssica amb Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

A finals de segle apareixen el Realisme i el Naturalisme,...

Continua llegint "Literatura catalana als segles XIX, XX i XXI: resum per períodes i anàlisi de La plaça del Diamant" »

Teatre modernista català: corrents i obres clau (La intrusa i Aigües encantades)

Llengua i literaturaActualitzat el 14 KB

Teatre Modernista Català: Característiques i Context

El modernisme és un moviment produït a Occident durant els segles XIX-XX. Els seus objectius són:

  • Renovar totes les arts.
  • Modernitzar i obrir la cultura catalana a nous corrents.
  • Sistematitzar la llengua.

L'expressió del moviment es troba a la poesia, la prosa i el teatre. El teatre, com a forma molt completa, és una molt bona plataforma pública per comunicar idees i un bon camí per a la professionalització.

Corrents Teatrals del Modernisme

El Teatre Simbolista: Subjectivitat i Misticisme

Aquest corrent es caracteritza per la subjectivitat. Es va voler allunyar del Realisme i el Naturalisme per explorar emocions, l'inconscient i les forces invisibles que afecten l’existència humana....

Continua llegint "Teatre modernista català: corrents i obres clau (La intrusa i Aigües encantades)" »

Anàlisi de La plaça del Diamant i Aigües encantades

Llengua i literaturaActualitzat el 10,12 KB

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

Resum dels capítols principals

  • Capítol 1: La Natàlia, després de treballar a la pastisseria, va amb la Julieta a la plaça del Diamant, on coneix un home anomenat Quimet que li diu que, en un any, tots dos estaran casats.
  • Capítol 2: La Natàlia i en Quimet queden al parc Güell, on parlen de la seva relació i en Quimet li demana la mà. Poc després es besen i cadascú marxa sense dir-se res.
  • Capítol 3: Pel carrer, la Natàlia es topa amb en Quimet, el qual li prohibeix que treballi a la pastisseria perquè diu que l'amo és un pervertit; també li diu que no vol veure-la amb en Pere. Això va fer que la Natàlia s'enrabiés i se n'anés. Tres setmanes després, en Quimet demana a la Natàlia que
...
Continua llegint "Anàlisi de La plaça del Diamant i Aigües encantades" »

Aloma de Mercè Rodoreda: resum, personatges i trama

Llengua i literaturaActualitzat el 2,76 KB

Per què el llibre es diu "Aloma"?

Es diu així perquè Aloma és el nom de la protagonista principal de la novel·la.

Qui és la protagonista d'Aloma?

La protagonista és l'Aloma. És una noia jove i maca que té por de l'amor i que les altres dones siguin més maques que ella. Sempre recorda la seva infància i els anys en què vivia el seu germà Daniel. A ella també li hauria agradat que els homes la miressin, que només estiguessin per ella.

Quin personatge t'ha agradat més i per què?

El personatge que més m'ha agradat ha estat en Joan, ja que es preocupa moltíssim pel benestar de la seva família. M'identifico amb ell i amb en Robert, ja que són persones molt tranquil·les i amables.

Qui és el narrador/narradora?

El narrador és l'autora,...

Continua llegint "Aloma de Mercè Rodoreda: resum, personatges i trama" »

Ausiàs March: poesia d'amor, estructura i influències

Llengua i literaturaActualitzat el 2,56 KB

Poesia d'Amor: Ausiàs March i la Tradició Trobadoresca

La poesia d’Ausiàs March manté aspectes de la lírica trobadoresca i propis de l’edat mitjana com la didàctica, la divinització de la dama, el sofriment de l’amant – similar a la mort –, la idea de la mort com un sentiment agredolç, el plany per no haver expressat l’amor a la dama, i també algunes analogies, etc.

  • March utilitza moltes comparacions, pròpies de l’obra dels trobadors.

  • L'estructura és constant: la primera part és l’element imaginari (normalment una imatge), i la segona part expressa els sentiments del *jo poètic*. Entre ambdues parts hi ha una relació de semblança. La seva poesia, doncs, té una funció **emotiva, persuasiva i explicativa**.

  • Els seus

...
Continua llegint "Ausiàs March: poesia d'amor, estructura i influències" »

Entrevista a Mercè Rodoreda sobre creació literària i vida (1980)

Llengua i literaturaActualitzat el 3,19 KB

Entrevista a Mercè Rodoreda (Maig de 1980)

El mes de maig de l'any 1980, arran de la concessió dels Premis d'Honor de Lletres Catalanes a Mercè Rodoreda, la revista Saber li va fer una entrevista.

Sobre el Procés Creatiu

  • "Puc fer el projecte d'un capítol, però de tota la novel·la, és impossible."
  • El pròleg de Mirall trencat diu que la novel·la surt d'agonies i resurreccions de l'ànima, de situacions, d'ambients, de problemes. Cal destacar la memòria involuntària.
  • "Les seves novel·les no tenen tesi."
  • Cultura literària des que tenia 18 anys.
  • "Quant més rellegeixes que no llegeixes, t'interessen més les coses importants que has llegit en la vida."

Tradició i Obres

—Està lligada a la tradició catalana? Se'n va sentir una continuadora?...

Continua llegint "Entrevista a Mercè Rodoreda sobre creació literària i vida (1980)" »

El teatre de la Renaixença: del sainet a Àngel Guimerà

Llengua i literaturaActualitzat el 2,69 KB

El teatre de la Renaixença i la seua evolució

El teatre va esdevenir una eina fonamental en la consolidació de la Renaixença. Durant la primera meitat del segle XIX, el teatre en català va ser una forma gairebé exclusiva de la literatura popular, que va explotar a fons el gènere del sainet. En la segona meitat, es va constituir un teatre culte.

El sainet: l'expressió del teatre popular

El sainet es pot definir com una peça curta, de caràcter còmic, construïda a partir d’unes situacions escèniques esquemàtiques i d’uns personatges arquetípics; va ser la forma teatral més característica del teatre popular. Aquests van obtenir un ampli ressò i es van convertir en l’expressió d’una literatura popular.

  • Josep Robrenyo: Va ser
...
Continua llegint "El teatre de la Renaixença: del sainet a Àngel Guimerà" »

Llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca: diferències i obres clau

Llengua i literaturaActualitzat el 2,73 KB

Diferència entre llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques

La narrativa de cavalleries naix al nord de França cap a la segona meitat del segle XII, però la font d'on beu són les recreacions dels antics mites cèltics. La temàtica d'aquestes novel·les és una mescla d'aventures militars, religioses i de relacions amoroses.

La novel·la cavalleresca

La novel·la cavalleresca presenta uns espais geogràfics reals, el temps és el present o el passat immediat i els herois no són prototipus sobrehumans. Respecten el pacte de versemblança propi de la historiografia i generen una ficció modèlica. Dues obres importants són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

Els llibres de cavalleries (s. XIV-XV)

Es caracteritzen per tindre una sèrie...

Continua llegint "Llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca: diferències i obres clau" »

Tècniques d'anàlisi textual: progressió temàtica, gènere i estil

Llengua i literaturaActualitzat el 2,59 KB

Progressió Temàtica

  • Progressió de tema constant: El tema sempre és el mateix i s'hi van afegint remes diferents.
  • Progressió lineal: Cada rema origina un tema nou.
  • Progressió de temes: A partir d'un tema inicial (o hipertema) es generen temes derivats amb els remes consegüents.

Gènere Discursiu

Poesia, prosa (narrativa, assaig), teatre.

Arguments

Argument d'autoritat: És aquell en el qual s'acudeix a un expert en la matèria.

Argument d'experiència: Es basa en alguna cosa que ha succeït. Dins d'ell trobem el d'experiència personal (allò que t'ha succeït a tu) i el d'experiència de fet (fets constatables).

Argument científic: És aquell en el qual s'acudeix a una autoritat científica per a donar suport a la tesi.

Argument de tradició:...

Continua llegint "Tècniques d'anàlisi textual: progressió temàtica, gènere i estil" »

Poesia catalana dels segles XIV i XV: de la lírica trobadoresca al Renaixement

Llengua i literaturaActualitzat el 3,84 KB

Poesia dels segles XIV-XV: Context i evolució

Durant els segles XIV i XV, la societat europea supera l'estricte sistema feudal. Es passa d'una economia basada en l'agricultura a una de basada en el comerç, cosa que afecta el repartiment de la riquesa. Apareix una nova classe social, la burgesia, que deixa de viure en nuclis rurals i es concentra en nuclis urbans anomenats ciutats. En canviar la mentalitat feudal, la literatura trobadoresca perd tota la seva raó de ser. Tot i això, es continua escrivint, però evoluciona a poc a poc fins que desapareix. Els motius que en condicionen l'evolució són els següents:

1. Nous gustos de la cort

El Cançoneret de Ripoll és un conjunt de 18 composicions escrites amb la finalitat de ser interpretades...

Continua llegint "Poesia catalana dels segles XIV i XV: de la lírica trobadoresca al Renaixement" »