Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Jacint Verdaguer

El Poema "La Pàtria": Anàlisi i Significat

El poema La Pàtria consta de dues estrofes de vuit versos alexandrins cadascuna. Cada quatre versos hi ha una unitat de sentit i un punt. Les dues primeres estrofes se centren en l'enyorança del paisatge català.

Recursos Estilístics en "La Pàtria"

S'hi troben personificacions, com ara «guarda vigilant», i comparacions, com «guaites per un forat» o «ton superbe front». Hi ha una identificació entre el paisatge i la pròpia família per transmetre la idea d'un sentiment profundament arrelat.

El Sentiment de Desarraïlament Poètic

Al final de la segona estrofa, el jo poètic es compara amb un «arbre migrat a terres apartades» amb la intenció de destacar la impressió de desarrelament....

El Romanticisme i els seus sis trets principals

El Romanticisme es defineix per sis trets fonamentals: el mal del segle, la importància del jo, la cerca de l'evasió, el valor de la llibertat, la recuperació dels pobles i la lluita pel seu alliberament.

La Renaixença: Recuperació cultural i literària

La Renaixença va ser el procés de recuperació de la literatura i la cultura catalanes. Els factors que van afavorir aquest moviment van ser:

• L'hegemonia de la burgesia: Una classe que s'havia enriquit arran de la Revolució Francesa.
• L'existència d'importants precedents il·lustrats.
• L'impacte del Romanticisme.

Els Jocs Florals

Els Jocs Florals, reinstaurats el 1859, eren una festa literària medieval i un concurs literari que va donar prestigi...

Els personatges principals de Terra Baixa

Manelic

En Manelic és un pastor de la Terra Alta que representa la puresa, la innocència i la bondat. Ha viscut sempre aïllat, amb poca relació amb altres persones, per això no entén la malícia del món. És fort físicament i té un caràcter sincer i noble. Baixa a la Terra Baixa per casar-se amb la Marta pensant que és un matrimoni d’amor, però en realitat és un engany preparat per en Sebastià. Quan descobreix la veritat, se sent traït i decideix marxar, tot i que continua mostrant bondat, fins i tot amb la Marta.

Marta

La Marta és la protagonista i el centre del conflicte amorós entre en Manelic i en Sebastià. Té un passat difícil i prové d’un ambient pobre. En Sebastià l’ha...

Introducció al Modernisme

El Modernisme, moviment cultural, literari i artístic europeu, va iniciar-se a Catalunya el 1892 amb la revista L'Avenç i es considera que va finalitzar el 1911, any en què moren Joan Maragall i Isidre Nonell. L'objectiu era modernitzar i europeïtzar la cultura catalana, creant una identitat nacional pròpia. Des del principi, L'Avenç va emfasitzar la importància d'una llengua moderna i depurada.

Etapes del Modernisme

El moviment es divideix en dues etapes: la primera (1892-1900), de difusió a través de les festes de Sitges i la premsa, especialment L'Avenç; i la segona, de consolidació dels principis artístics i literaris, amb la cerca del suport de les classes dirigents i un augment de la producció narrativa...

Figures retòriques

• Al·legoria: Conjunt d’imatges que representen una sola cosa.
• Al·literació: Repetició de sons o lletres.
• Anàfora: Repetició d’una paraula o frase al principi de cada vers per donar sentit.
• Antítesi: Unió de dues paraules o conceptes de sentit contrari.
• Aposició: La segona part exerceix una funció explicativa.
• Apòstrofe: Dirigir la paraula a algú en un to emocionant.
• Asíndeton: Supressió de conjuncions (i, o, però, doncs, quan, ja que, a més…).
• Comparació: El primer terme és real i el segon imaginari, units per: com, com si, més que…
• Encavalcament: Ruptura sintàctica al final d'un vers.
• Enumeració: Sèrie d’idees referides a una mateixa cosa.
• Epítet: Substantiu acompanyat d'un adjectiu.
• Hipèrbaton: Alteració

Abreviatures, sigles, acrònims i símbols

Abreviatures: usen només una part del mot (ex.: Sra. = senyora).

Sigles: es formen amb les inicials de les paraules que formen un sintagma (ex.: ONU).

Acrònims: prenen part de les paraules que formen un sintagma (ex.: INTERPOL).

Símbols: abreviacions que poden contenir signes diferents de les lletres i formen un mot (ex.: m²).

Mètrica, ritme i rima

Metre: és el nombre i la disposició de les síl·labes en cada vers.

Ritme: és el compàs del poema, creat sobretot pel metre.

Rima: és la repetició total o parcial de sons a partir de l'última vocal tònica del vers. Es poden donar els següents tipus de rima:

• Consonant: coincideixen tots els sons a partir de l'última vocal tònica.
• Asonant: coincideixen

Indicatiu:

Present: JO CANTO, TU CANTES, ELL/ELLA CANTA, NOSALTRES CANEM, VOSALTRES CANTEU, ELLS/ELLES CANTEN.

Perfet: JO HE CANTAT, TU HAS CANTAT, ELL/ELLA HA CANTAT, NOSALTRES HEM CANTAT, VOSALTRES HEU CANTAT, ELLS/ELLES HAN CANTAT.

Imperfet: JO CANTAVA, TU CANTAVES, ELL/ELLA CANTAVA, NOSALTRES CANTÀVEM, VOSALTRES CANTÀVEU, ELLS/ELLES CANTAVEN.

Plusquamperfet: JO HAVIA CANTAT, TU HAVIES CANTAT, ELL/ELLA HAVIA CANTAT, NOSALTRES HAVÍEM CANTAT, VOSALTRES HAVÍEU CANTAT, ELLS/ELLES HAVIEN CANTAT.

Passat simple: JO CANTÍ, TU CANTARES, ELL/ELLA CANTÀ, NOSALTRES CANTÀREM, VOSALTRES CANTÀREU, ELLS/ELLES CANTAREN.

Passat anterior (simple): JO HAGUÍ CANTAT, TU AGUERES CANTAT, ELL/ELLA HAGUÉ CANTAT, NOSALTRES AGUÉREM CANTAT, VOSALTRES HAGUÉREU...

Substitució Pronominal

CD: Determinat: Article/Demostratiu (el, la, els, les); Indeterminat: Indefinit/Numeral/Quantitatiu (en); Neutre: Això/allò/oració subordinada (ho). CI: Singular (li); Plural (els). (CI+CD=Ordre normal; CD determinat+CI singular=Hi) Atribut: Ser, estar, semblar. Determinat: Article/demostratiu (el, la, els, les); Indeterminat: Indefinit/numeral/quantitatiu/això/allò/oració subordinada (ho). (Tò Enfàtic-En) C.Predicatiu: Adj, SN (Hi) (Dir-se/Fer-se-En). CRV: Regit per preposició (Hi) (Introduït per De-En). CCircumstancial: Mai pot ser un adjectiu (Hi) (CCL introduït per De-En).

Oracions Coordinades

• Copulatives: Addició o suma d'oracions (i, ni)
• Disjuntives: Elements que s'exclouen (o, o bé, o sinó)
• Distributives:

Papasseit, amb un enfocament avantguardista, vol provocar l'escàndol; és innovador i sincer. Diu coses que probablement no pesen per generar escàndol, per exemple, quan es fica amb Valle-Inclán. En aquesta obra hi ha una crítica a Josep Carner, i es pot veure quan diu que després de Maragall no hi ha cap poeta de veritat, ja que Maragall mor al 1911 i després ve Josep Carner. O també quan diu: "Coneixem al poeta que a 12 anys ja escrivia com Bernat Metge ho feia, i avui ja no en parlarem". Tot i que en aquest moment Papasseit s'equivoca, ja que Carner va fer una aturada. Papasseit també critica l'art comercial, la mecanització de l'art i l'art com a negoci, amb frases com: "Coneixem el poeta que publica cada any un o un parell de...

El Modernisme: Moviment Estètic i Cultural

El Modernisme és un moviment estètic i cultural que reuneix totes les manifestacions artístiques. L'artista modernista es defineix com algú capaç d’abraçar diferents branques artístiques.

L'objectiu principal era modernitzar la societat a través de l’art, trencant amb una cultura tradicionalista per tal d'europeïtzar-la.

Orígens i Evolució a Catalunya

Aquest moviment sorgeix a Catalunya a través de la revista L’Avenç:

• 1884: Apareix per primer cop el terme modernisme.
• 1889: L’Avenç es renova amb un grup d'intel·lectuals que impulsaran les idees modernistes.

Intel·lectuals i Artistes Destacats

• Jaume Brossa: Ideòleg i progressista revolucionari.
• Alexandre Cortada: Crític musical.
• Raimon