Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Llenguatge periodístic: gèneres i verbs irregulars en català

Llengua i literaturaActualitzat el 2,97 KB

El Llenguatge Periodístic i els seus Gèneres

El llenguatge periodístic ha de ser sempre concís, precís i clar. S'ha de rebutjar l'excés d'adjectius i evitar les frases sobrecarregades i els paràgrafs llargs. Normalment, s'utilitza el registre estàndard.

Gèneres Periodístics

  • Notícia: És la narració d'un fet d'actualitat escrit amb la intenció d'informar de manera objectiva. El contingut d'una notícia generalment hauria de respondre les preguntes: qui, què, quan, on, com i per què.
  • Titular: Recull les dades més impactants de la notícia i ha de captar l'atenció del lector.
  • Subtítol: Serveix per desenvolupar una de les idees que recull el titular.
  • Cos: Desenvolupa els fets exposats en el titular seguint un ordre d'importància decreixent.
...
Continua llegint "Llenguatge periodístic: gèneres i verbs irregulars en català" »

Literatura catalana dels segles XVI al XVIII: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Neoclassicisme

Llengua i literaturaActualitzat el 6,47 KB

Context històric: segles XVI-XVIII

Els canvis estètics que van marcar etapes en l'art i la literatura coincideixen, en els territoris de parla catalana, amb l'època anomenada Decadència:

  • Desplaçament del comerç de la Mediterrània cap a l'Atlàntic pel descobriment d'Amèrica.
  • Trasllat de les corts al centre peninsular. La noblesa es castellanitza i adopta la política centralista i uniformista de Carles I i Felip II.
  • Derrota de les guerres de les Germanies (1519-1523) a València i Mallorca.
  • Guerra dels Segadors (1640-1652): fragmentació del país i pèrdua de les comarques del nord de Catalunya, que van passar a França.
  • Guerra de Successió (1705-1714) i Decret de Nova Planta (1716), que va anul·lar les institucions i les lleis catalanes,
...
Continua llegint "Literatura catalana dels segles XVI al XVIII: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Neoclassicisme" »

Modernisme i Noucentisme: característiques de la poesia catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 3,07 KB

Modernisme Català: Poesia i Característiques

El Modernisme es decanta cap a la lírica, es recupera el sentit romàntic del gènere i es trenca amb el tipus de poesia que havia dominat durant la Renaixença. Es reflecteix l'adopció i influència de nous corrents estètics.

Característiques del Modernisme Poètic

  • Espontaneisme: La natura i el paisatge són la principal font d'inspiració.
  • Arbitrarisme: Valoren sobretot el sentiment.

Temàtica de la Poesia Modernista

  • La mort, el misteri, el paisatge com a estat d'ànim.
  • Temes patriòtics o nacionalistes.
  • La natura i el cosmos.
  • Reflexions construïdes amb pretextos simbòlics.
  • El dolor personal o col·lectiu.

Joan Maragall: Pensament i Obra

Joan Maragall, amb diversitat de temes i influències literàries,...

Continua llegint "Modernisme i Noucentisme: característiques de la poesia catalana" »

Tipus de subordinades en català: substantives, adjectives i adverbials

Llengua i literaturaActualitzat el 4,93 KB

Tipus de Subordinades

Subordinada Substantiva

Definició: Tipus de subordinada que pot fer moltes de les funcions del substantiu (no totes).

Funcions: Subjecte (SUBJ), Complement Directe (CD), Atribut (ATR), Complement Predicatiu (CPR), Complement del Nom (CN), Complement de l'Adjectiu (CADJ), Complement de l'Adverbi (CADV).

Formes:

  • Conjunció + oració subordinada substantiva
  • (Preposició) + oració subordinada d'infinitiu
  • Pronom interrogatiu + subordinada substantiva: (prep) + què / (prep) + qui / (a/de) + on, com, quan, quant.

Subordinada Adjectiva

Definició: Tipus de subordinada que només pot fer de Complement del Nom (CN).

Funcions: Complement del Nom (CN)

Formes:

  • Que + oració (amb funció de Subjecte, Complement Directe, Complement de Règim
...
Continua llegint "Tipus de subordinades en català: substantives, adjectives i adverbials" »

Diàleg, monòleg, estil directe i indirecte, sinònims i preposicions

Llengua i literaturaActualitzat el 2,21 KB

En el diàleg el narrador ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen dos o més personatjes.

En el monòleg un sol personatje ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, allò que passa o pensa.

Si les paraules dels personatjes es reprodueixen literalment, és a dir, al peu de la lletra, llavors diem que estan representades en forma d'estil directe.

Si les paraules dels personatjes són reproduïdes a través de la veu del narrador, llavors diem que estan represantades en forma d'estil indirecte.

En l'escriptura, l'estil directe es presenta habitualment amb l'ús de guions.

En la forma de l'estil indirecte, el narrador incorpora al seu discurs les paraules dels personatjes.

Dues paraules són sinònimes...

Continua llegint "Diàleg, monòleg, estil directe i indirecte, sinònims i preposicions" »

Resum de La por que no s'acaba mai: novel·la de ciència-ficció d'Alba i Dídac

Llengua i literaturaActualitzat el 2,5 KB

En aquesta novel·la de ciència-ficció s'explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin a pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es tira per salvar-lo. És llavors quan apareixen uns platets voladors que ho destrueixen tot i ells se salven gràcies a l'aigua.

Durant els quatre anys següents hauran d'espavilar-se sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fan madurar ràpidament. S'adonen de la importància...

Continua llegint "Resum de La por que no s'acaba mai: novel·la de ciència-ficció d'Alba i Dídac" »

Sapigut sabut

Llengua i literaturaActualitzat el 1,79 KB

Adequació:principis de calvicie:estandar.closca pelada:popular.alopecia incipient:culte.quedar-se calb:col·loquial.Estandar:begut,pegar,nen,pobre,covard,pare,mentida,boig.Culte:embriac,colpejar,infant,indigent,pusil·lànime,progenitor,fal·lacia,dement.

B/v:biscaia,bolcar,desimbolt,saba,almívar,sivella,gavardina,trèvol.vinocles,escarabat,ganivet,enbenat,canvi,convent,adbocat,mobil,faba,cerebral,endívia,trava,vernís.verb 3:sapigut-sabut,escrigentli-escivint,es precís-cal que ens ho..establit-establent,com ha sofrit-que ha sofres,tinc-he de.Gerundi:sabem:sabent.Participi:creiem:cregut.La precisio lexica:ho deus haver oblidat,on es menja molt be,actualment..El greu problema del aigua:l'escassetat del aigua.la gent:alumnes.una cosa:producte.

...
Continua llegint "Sapigut sabut" »

La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau: anàlisi mètrica del poema

Llengua i literaturaActualitzat el 2,18 KB

Bonaventura Carles Aribau va Escriure aquest poema quan es trobava a Madrid, treballant per al Banquer català Gaspar de Remisa. Va voler oferir-li pel seu Sant el 1832 i va voler que el tema girés entorn la pròpia llengua I l'enyorança de la pàtria, vista des de Madrid com a llunyana, com Si fos des de l'"exili". Mètricament parlant, el Poema té 6 octaves reials, de 8 versos alexandrins (12 síl.Labes) Amb cesura 6+6 i amb els dos hemistiquis masculins . La rima és Consonant, masculina i femenina. I l'estructura és ABBA ACCA- DEED DFFD- GHHG GIIG-JKKJ JLLJ- MBBM MNNM- OPPO OQQO, una estructura Creuada. Comença, L'oda,fent Un repàs a la geografia de tota Catalunya de manera simbòlica. Apareix el pronom personal "JO", personal
...
Continua llegint "La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau: anàlisi mètrica del poema" »

Comentari de text del poema "Assaig de càntic en el temple" de Salvador Espriu

Llengua i literaturaActualitzat el 3,31 KB

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria Carles Riba S’inspira en la visió del temple de Súnion, d’alt d’un promontori sobre el mar, on només resten algunes columnes en peu, les altres descansen sota les aigües.
Estableix un paral·lelisme amb la seva situació d’exiliat. Creu que pot fer front a totes les adversitats i que com un mariner que tenia per far el temple de Súnion, ell també algun dia, perdut ara Bierville, gràcies a la força que li provoca el record del temple, que actua com a far salvador, podrà retornar a la pàtria.

Assaig de càntic en el temple Salvador Espriu “Assaig de càntic en el temple” és una poesia de l’època del franquisme, més concretament del segon període. El tema central és
...
Continua llegint "Comentari de text del poema "Assaig de càntic en el temple" de Salvador Espriu" »

El Príncep de la boira: personatges principals i secundaris

Llengua i literaturaActualitzat el 2,03 KB

Max: És un noi de tretze anys, valent, inteligent i molt curiós. És
amable, simpàtic i no es dóna per vençut.
Príncep de la Boira: És en doctor Caín, és un home més o menys jove que té la
veu greu i pausada. És capaç de matar per conseguir el que
vol.
Roland: És un xicot alt i prim, d'uns setze o disset anys. Té un
rostre bronzejat pel sol, els ulls verds i el cabell llarg. És
un nen molt llest i valent.
Personatges secundaris:
Alícia: És una noia de quinze anys, que es fica en embolics sovint.
Víctor Kray: És l'avi d'en Roland. Estatura mitjana, cara pàl·lida i una
generosa mata de cabell argentat que coronava un rostre
que no reflectia la seva veritable edat. Té els ulls verds
penetrants.
Maximiliam Carver: És el pare d'en Max.
...
Continua llegint "El Príncep de la boira: personatges principals i secundaris" »