Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

La Prosa Medieval Catalana: Gèneres i Característiques

La prosa medieval catalana es va desenvolupar en diverses vessants, cadascuna amb una finalitat i estil propis:

• Prosa Religiosa: Tenia com a objectiu principal promoure la doctrina cristiana. Un dels seus màxims exponents fou Ramon Llull.
• Narrativa Històrica: Buscava defensar la política dels reis catalans. Les Quatre Grans Cròniques en són l'exemple més destacat.
• Prosa Moral: Reflexionava sobre la cultura i els valors medievals. Bernat Metge és un autor representatiu d'aquest gènere.
• Novel·la Cavalleresca: Superava la tradició fantàstica per oferir relats més realistes. Tirant lo Blanc n'és l'obra mestra.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Les Quatre Grans Cròniques són documents...

El Realisme i el Naturalisme a Catalunya

Narcís Oller: Influències

Les principals influències de Narcís Oller van ser el realisme, el naturalisme i Pere Galdós.

Què és el Realisme?

El realisme és un corrent artístic que s'oposa al romanticisme. Es caracteritza per la voluntat de representar la realitat contemporània d'una manera objectiva.

Cronologia del Realisme

El realisme es va desenvolupar a partir del 1850, inicialment com a novel·la romàntica, i va ser continuat pel naturalisme.

Orígens del Realisme

Els orígens del realisme es troben a Anglaterra.

Característiques del Realisme

• Es basa en la raó per entendre la realitat.
• No conté elements fantàstics ni meravellosos.
• Inclou aspectes com el lleig, el vulgar i el repulsiu.
• Fuggeix de

Context i Estructura de l'Obra

Els contes de Pere Calders s’emmarquen en un context de crisi europea: els valors de la cultura burgesa s’esfondren amb la Primera Guerra Mundial. Després que Pere Calders es casés i tingués un fill, esclata la Guerra Civil, on va participar al bàndol republicà i es va exiliar a Mèxic durant vint-i-tres anys.

Cròniques de la veritat oculta va ser escrit a Mèxic durant els anys quaranta i cinquanta. El llibre està estructurat en tres parts ben diferenciades:

• La imprevista certesa: Dotze narracions d’una certa extensió.
• Ver però inexplicable: Dotze narracions molt breus, excepte «Una curiositat americana».
• L’escenari desconcertant: Set narracions d’extensió diversa.

La Mentalitat Burgesa i els

La comparació

Hi ha dos termes: el que compara (pot ser un nom, un adjectiu, un verb...) i el comparat, i el nexe que els enllaça.

• De superioritat: el pati és més gran que no pas la tenda.
• Igualtat: és simpàtica com la seva mare.
• Inferioritat: és menys llest que jo.
• Comparacions lexicalitzades: són les que han passat a ser comunes en la llengua: fort com un roure, alt com un sant Pau.

El sentit figurat

Exemple: tocar el dos

Metàfora

Substitució d'un element real per un d'irreal, amb el que té una semblança.

Eufemisme

Consisteix en substituir una paraula o conjunt de paraules per unes altres que vulguin expressar el mateix (suavitzant el significat). Exemples: vigilants de l'ordre, dones de la vida, treballadors de la llar.

Disfemisme

Anar a...

Conceptes Clau de Sociolingüística

John Gumperz i la Diglòssia

John Gumperz no estava d'acord amb el que deia Ferguson. Ell pensava que hauríem de parlar de diferents llengües i no de variants. A més, afirmava que la principal causa de la diglòssia era una societat molt estratificada. Segons Gumperz, hi ha diferents llengües per a àmbits diferents.

Què és la Diglòssia?

La diglòssia es defineix com la distribució funcional de dues llengües diferents.

Joshua Fishman i les Concepcions de la Diglòssia

Aquest lingüista va plantejar dues concepcions sobre la diglòssia:

1. Concepció Superada

   Inicialment, Fishman tenia una concepció equivocada de la diglòssia. Deia que la diglòssia era una característica del bilingüisme individual, però,

Pere Quart (Joan Oliver) - Corrandes d’exili

Resum: Cada corranda desenvolupa un periple del camí de l’exili, que el poeta, com tants d’altres, emprengué el 1939.

• I → el moment de partida i la intensitat de la pena
• II → el suport de l’estimada
• III → el pacte amb la terra que abandona
• IV → l’esquinçament vital
• V → l’enyorança com a eina de supervivència
• VI → l’evocació de les arrels més íntimes abandonades
• VIII → la metàfora ideal del locus amoenus per ser feliç i lliure malgrat la derrota, la fe en una pàtria lliure i completa.

Forma: La corranda és una forma de cançó popular breu, generalment improvisada, molt practicada al llarg dels segles. La majoria són de quatre versos heptasíl·labs. Pere Quart alterna...

La Llengua Estàndard i la Variació Lingüística

La llengua estàndard ocupa l’espai que hi ha entre el nivell literari i el nivell col·loquial de la llengua històrica. V

La fixació de la llengua estàndard depèn de la normativa gramatical. F

La distinció entre els termes varietat, dialecte i llengua no ha provocat mai cap polèmica dins la Sociolingüística. F

El sistema fonològic tònic majoritari en català consta de set fonemes vocàlics. V

Per al lingüista F. Fernández, el portuguès i el gallec, des de la perspectiva sociolingüística, són la mateixa llengua. F

El dialectòleg italià Mario Alinei proposa el neologisme lingüema com a substitut lingüísticament neutre del terme dialecte. F

Pronunciació i Normativa en Registres

Els registres formals: el text cientificotècnic

Els registres formals, concretament el cientificotècnic (tècnic i científic), són propis de l'àmbit acadèmic. La ciència té com a objectiu comprendre la realitat, mentre que la tècnica n'extreu els coneixements i intervé directament en la modificació de l'entorn humà.

Aquests textos estan relacionats amb temes de la ciència com la biologia, la geologia, etc. Aquest tipus de text desenvolupa un tema exposant unes idees d'una manera clara i lògica, amb una intencionalitat objectiva per transmetre coneixement. La seva estructura sol constar de:

• Presentació
• Desenvolupament
• Conclusió

Les seves característiques principals són:

• Claredat: conceptes clars i sense ambigüitat possible.
• Objectivitat:

La narrativa des de la Guerra Civil fins als anys 70

A partir dels anys 30, la normalització era imprescindible per a la modernització de la literatura. En aquesta dècada es començaren a produir obres i traduccions de caràcter modernista, noucentrista i avantguardista.

A causa de la dictadura de Franco, es produí una pèrdua de llibertats i límits molt estrets, amb un ensenyament en castellà i un tancament de les institucions culturals. Per això, els escriptors, privats de contacte amb els lectors, decidiren:

• Deixar la literatura.
• Escriure en castellà.
• Dedicar-se a oficis afins.

Altres es decidiren per l'exili i sentiren la responsabilitat de continuar la tradició cultural, la llengua i la literatura, evitant així la censura.

Trets i temàtiques

Verbs Irregulars Comuns en Català

• Veure: Present d'indicatiu: veig. Passat simple: veié. Present de subjuntiu: vegi.
• Beure: Present d'indicatiu: bec. Passat simple: begué. Present de subjuntiu: begui.
• Conèixer: Present d'indicatiu: conec. Passat simple: conegué. Present de subjuntiu: conegui.
• Poder: Present d'indicatiu: puc. Passat simple: pogué. Present de subjuntiu: pugui.
• Saber: Present d'indicatiu: sé. Passat simple: sabé. Present de subjuntiu: sàpiga.
• Voler: Present d'indicatiu: vull. Passat simple: volgué. Present de subjuntiu: vulgui.
• Escriure: Present d'indicatiu: escric. Passat simple: escrigué / escriví. Present de subjuntiu: escrigui.
• Néixer: Present d'indicatiu: neixo. Passat simple: naixé / nasqué. Present de subjuntiu: