Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Figures retòriques i recursos estilístics: guia completa

Llengua i literaturaActualitzat el 3,14 KB

Nivell Morfosintàctic

  • Asíndeton: Quan s'eliminen les conjuncions.
  • Encavalcament: Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i el mètric.
  • Epítet: Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que acompanya.
  • Anacolut: Construcció gramatical en la qual la segona part no lliga sintàcticament amb la primera.

Nivell Semàntic

  • Al·legoria: És una metàfora continuada.
  • Anadiplosi: Repetició d'una o diverses paraules al final d'un vers i al començament del següent.
  • Anàfora: Repetició d'un mot al principi de versos o frases successives.
  • El·lipsi: Quan s'omet algun element si la interpretació en resulta clara.
  • Comparació: Relació d'idees o coses d'acord amb una certa semblança entre elles.
  • Epanadiplosi: Repetició d'una paraula al principi
...
Continua llegint "Figures retòriques i recursos estilístics: guia completa" »

Cant de Gentil: anàlisi de l'amor, el romanticisme i el simbolisme

Llengua i literaturaActualitzat el 2,44 KB

Cant de Gentil: Amor i Simbolisme

Estructura i Rima

El poema utilitza sextetes anisosil·làbiques, amb versos de vuit i quatre síl·labes. L'esquema de rima és 8a, 8a, 8b, 8c, 8c, 8b. Les fades, dirigint-se a Gentil, l'instin a cantar el seu amor, que es representa en una gradació ascendent: flor, riu, mar i cel. Aquesta progressió simbolitza l'evolució de l'amor terrenal a l'espiritual, culminant en el cel blau, un element romàntic que representa l'infinit i l'esperit.

L'Amor Universal i el Mirall

L'amor de Gentil s'expandeix pel cosmos, reflectint-se en la natura: la flor canta al riu, el riu a la mar i la mar al cel. El mirall entre el riu i el cel, ambdós blaus i fusionant-se a l'horitzó, és un altre element romàntic que simbolitza...

Continua llegint "Cant de Gentil: anàlisi de l'amor, el romanticisme i el simbolisme" »

Mètrica, rima i gèneres líric: guia en català

Llengua i literaturaActualitzat el 5,17 KB

El Gènere Líric: Mètrica i Rima en Català

Què és el Gènere Líric?

El gènere líric el fan servir els autors per transmetre sentiments, emocions, sensacions, estats d'ànim, idees, reflexions, etc., cenyint-se a una mètrica, és a dir, a unes normes formals basades en la sonoritat, l'harmonia i el ritme de les paraules.

Tipus de Versos segons les Síl·labes

Segons el nombre de síl·labes, es distingeixen dos tipus de versos:

  • Versos d'art menor: Tenen vuit síl·labes o menys.
  • Versos d'art major: Tenen nou síl·labes o més.

La Rima: Tipus i Combinacions

La rima és la repetició total o parcial de sons que hi ha en les paraules finals de vers a partir de l'última vocal accentuada.

Tipus de Rima

Pot ser de diferents tipus:

  • Consonant: si es
...
Continua llegint "Mètrica, rima i gèneres líric: guia en català" »

Joan Maragall: visions, temes i mètrica de la seva poesia

Llengua i literaturaActualitzat el 4,37 KB

Joan Maragall: Visions i Concepció Poètica (1860-1911)

Les Visions de Maragall presenten un caràcter vitalista, però l'autor també les vol identificar amb la societat catalana de l'època. Per tant, les seves característiques són:

  • Individualistes
  • Egoistes
  • Molt lligades a la terra
  • Materialistes i poc sensibles

Maragall està influenciat pel Romanticisme, el Simbolisme, el Decadentisme i el Vitalisme, que condueix a l'individualisme.

La seva concepció de la poesia és que ha de ser espontània, sincera i producte de la inspiració. La Poesia Nacionalista, influenciada pel Romanticisme, tracta de representar un caràcter en la societat (com en els seus 'Cants').

Utilitza els elements naturals propis de les seves creacions i està influït constantment...

Continua llegint "Joan Maragall: visions, temes i mètrica de la seva poesia" »

Resum i anàlisi de poemes clau de la literatura catalana medieval, barroca, popular i romàntica

Llengua i literaturaActualitzat el 2,88 KB

Poesia Medieval Catalana (Segles XV)

Ausiàs March: "Colguen les gents ab alegria festes"

(Que alegrement la gent celebri festes)

Resum

El poema comença amb la descripció detallada del divertiment i es contraposa a la seva actitud per manca d’amor. Defensa el dret que té cadascú a ajuntar-se amb qui vulgui. Ningú el vol veure pel seu estat anímic. Al final s’adreça a la dama dient que tot home pot morir i es pregunta si la dama ploraria en la seva absència.

Forma

  • 5 cobles de 8 versos decasíl·labs i una tornada de 4 versos.
  • Rima creu-creuada (ABBA).

Joan Roís de Corella: La Balada de la Garsa i l’Esmerla

Resum

Dos ocells (garsa i esmerla) tenen un diàleg amorós que reflecteix els sentiments entre el poeta i la dama. És una història...

Continua llegint "Resum i anàlisi de poemes clau de la literatura catalana medieval, barroca, popular i romàntica" »

Literatura catalana sota el franquisme: exili, repressió i clandestinitat

Llengua i literaturaActualitzat el 3,17 KB

La Literatura Catalana sota la Dictadura Franquista

La Guerra Civil espanyola va acabar el 1939, i s'hi va instaurar la dictadura del general Franco, la qual va suposar en molts territoris la pèrdua de les llibertats democràtiques. El català va quedar prohibit a l'àmbit públic i la literatura es va tornar clandestina a causa de la censura moral franquista, fet que va provocar l'exili.

El Canvi Dràstic després de la Guerra

Abans de la Guerra Civil, semblava que s'havia encetat un camí cap a la normalització de la narrativa. No obstant això, en acabar aquesta, el govern franquista va prohibir l'ús públic i oficial de la llengua catalana. A més, es van abolir els estaments i organismes oficials, així com les activitats culturals.

L'Impacte

...
Continua llegint "Literatura catalana sota el franquisme: exili, repressió i clandestinitat" »

Anàlisi del poema 'Tot l'enyor de demà' de Salvat-Papasseit

Llengua i literaturaActualitzat el 3,75 KB

Anàlisi del poema 'Tot l'enyor de demà'

El poema “Tot l’enyor de demà” és un poema de Joan Salvat-Papasseit, publicat l’any 1921 que pertany al llibre L’irradiador del port i les gavines, subtitulat com a Poemes d’Avantguarda.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 i va morir el 7 d'agost de 1924. Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.

Tema principal

El tema principal del poema és la reflexió sobre la malaltia del poeta, que és conscient d’una mort propera....

Continua llegint "Anàlisi del poema 'Tot l'enyor de demà' de Salvat-Papasseit" »

K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella: resum i anàlisi del testimoni sobre Mauthausen

Llengua i literaturaActualitzat el 3,63 KB

K.L. Reich: El testimoni d'Amat-Piniella

K.L. Reich vol dir "Konzentrationslager Reich" i era el segell que duien estampats tots els materials existents en un camp nazi.

L’obra és un testimoni viu i esfereïdor de les penalitats, tortures i humiliacions sofertes per milers de presoners als camps d’extermini. És la descripció de la misèria, la fam i la mort —ja sigui en cambres de gas o en forns crematoris— que dia a dia va envaint els camps nazis en la seva més macabra quotidianitat.

Resistència i dignitat humana

Tanmateix, K.L. Reich no és només una història de terror i de mort, sinó també una història sobre la capacitat de resistència de la naturalesa humana, sobre el manteniment de la dignitat humana en aquelles condicions...

Continua llegint "K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella: resum i anàlisi del testimoni sobre Mauthausen" »

Anàlisi del sonet «Sol, i de dol» de J. V. Foix: temàtica, mètrica i recursos

Llengua i literaturaActualitzat el 3,18 KB

Sol i de dol i amb Vetusta Gonella (J. V. Foix)

Sol, i de dol reflecteix un protagonista desorientat en la natura que finalment reconeix com una terra innata. L'autor, vestit d'una manera antiga, se sent perdut i sol, però de seguida reconeix paisatges de fa mil anys; ja res no li és estrany i retroba els indrets on passejava.

L'espai on es desenvolupa el poema és fosc i solitari, on el protagonista se sent perdut pels elements de la natura.

El gènere literari és la poesia: és un text amb un únic protagonista. El punt de vista és subjectiu.

Sol, i de dol és un sonet format per quatre estrofes: les dues primeres són quartets (quatre versos) i les dues últimes, tercets (tres versos).

La primera estrofa ens mostra el protagonista solitari,...

Continua llegint "Anàlisi del sonet «Sol, i de dol» de J. V. Foix: temàtica, mètrica i recursos" »

Mirall Trencat de Mercè Rodoreda: anàlisi, personatges i simbologia

Llengua i literaturaActualitzat el 5,82 KB

Tipus de narrador a Mirall Trencat

En el relat vuitcentista, el text és dit per una sola veu. Una veu única, que ho sap tot, ho coneix tot, ho explica tot, coneguda amb el nom de «narrador omniscient». Tanmateix, aquesta estratègia, l'omnisciència narrativa, permet un joc de variants que, alternades amb habilitat, atorguen dinamisme a l'estil narratiu. Mitjançant la tercera persona i la utilització de formes verbals de passat s'evoquen esdeveniments, pensaments, fragments de memòria... Sovint, l'autor alterna el recompte de fets, escenaris i accions amb la transcripció de fragments de conversa. Es tracta de l'omnisciència editorial. I un capítol en monòleg interior, la primera persona en boca d'un personatge femení, despertant...

Continua llegint "Mirall Trencat de Mercè Rodoreda: anàlisi, personatges i simbologia" »