Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Mètrica i anàlisi de poemes de Salvat-Papasseit i Carles Riba

Llengua i literaturaActualitzat el 5,22 KB


Joan

SALVAT PAPASSEIT TOT LENYOR DE DEMÀ El seu títol es paradoxal. Ell, el que enyora es el que sap que pot passar, explica escenes costumistes de les classes populars de Barcelona, no ho pot viure si esta malalt. Es un retrat costumista i fa una emotiva reflexió sobre la malaltia (tuberculosi) i la consciencia duna mort propera. Gran optimisme de la vida, però si no pot passar, no passa res perquè el cicle quedarà tancat. La seva estructura podem qualificar-la danàrquica: absència de rima, no hi ha regularitat estròfica, com no hi es tampoc en el nombre de síl·labes dels versos que oscil·len entre tres i dotze.  CAL·LIGRAMA 2 Un cal·ligrama es un poema del qual el text forma un dibuix que en visualitza el contingut. Encara...

Continua llegint "Mètrica i anàlisi de poemes de Salvat-Papasseit i Carles Riba" »

Conjuncions, preposicions i interjeccions en valencià

Llengua i literaturaActualitzat el 1,19 KB

 -Classes de paraules: Els mots o paraules, poden ser classificats tenint en compte diferents criteris

-substantius:(casa)                                 -pronoms:(jo)                                                 -preposicions:(de)

-adjectius:(blau)                                     -articles:(el)                                                    -conjuncions:(i)

-verbs:(córrer)                                       -adverbis(aquí)                                               -interjeccions:

...
Continua llegint "Conjuncions, preposicions i interjeccions en valencià" »

Dona angelicata: Dante, Petrarca i el dolce stil novo

Llengua i literaturaActualitzat el 1,38 KB

El terme dolce stil novo el va encunyar Dante Alighieri (1265-1321) en la seva obra cabdal, la Divina Commedia. Per a ell, l'amor és nou en un sentit de renovació vital, que esdevé quasi una conversió religiosa, i la seva estimada, amb el nom de Beatrice (beatificadora), es transforma en una figura metafísica i teològica, és una «donna angelicata». Francesco Petrarca (1304?-1374) fou l'humanista més rellevant del Trecento italià, i la seva poesia esdevengué model literari arreu d'Europa a partir del Segle XVI. Desenvolupà una gran tasca filològica i bibliòfila, i publicà edicions crítiques d'autors grecs i llatins. Escrigué tant en llatí clàssic, com en romanç italià, però fou aquest Cançoner en italià el que tengué
...
Continua llegint "Dona angelicata: Dante, Petrarca i el dolce stil novo" »

Orfeu i Tirèsias: poesia trobadoresca, Ramon Llull i Bernat Metge

Llengua i literaturaActualitzat el 2,11 KB

POESÍA TROBADORESCA: escrita n y engua occitana, s. XII-XIII, els joglars eren els Q i deien o cantaven poesia d caràcter popular n diferents y engües ROMàni Q es, els trobadors eren els qui escrivien i cantaven poesia n la y engua occitana x a 1 públic culte i cortesà. El trobador feia el paper d'enamorat d' 1 dama noble. El trobador enamorat era l'hom, la dama era midons i el marit 1 gilós.
Ramón LLULL: 1r autor Q no va escriure n anònim, creador d y enguatge, importància d la obra d 265 volums Q tracten temes teològics, didàctics o morals.
Component 1 poema trobadoresc x a 1 dama se li va aparèixer Jesús crucificat. Li va aparèixer 5 vegades i va deixar la família i la cort, i es va dedicar a convertir
...
Continua llegint "Orfeu i Tirèsias: poesia trobadoresca, Ramon Llull i Bernat Metge" »

Jardí vora el mar: resum i capítols de Mercè Rodoreda

Llengua i literaturaActualitzat el 4,41 KB

  1. Lloc i Any naixement. Explica la seva infantesa.

Neix A Sant Gervasi el 10 d’Octubre de 1908. La Seva infantesa és solitària. D'una banda és filla única i, de L'altra, no es relaciona amb infants de la seva edat perquè només Va a escola entre els set i els Déu anys i, encara, en dos centres Diferents.

  1. Quines Passions li inculcà el seu avi matern? Com influïren en la seva Obra?

Viu Una infantesa felíç i despreocupada fins la mort del seu avi, quan Té 12 anys. Se li havia inculcat un gran amor per la llengua i pel País. Déu a l'avi el gust per les flors, símbol de felicitat i D’infantesa, que reflectirà àmpliament en la obra.

  1. Quins Foren els seus inicis literaris? Quina obra destaca de la seva etapa De joventut? Quina experiència

...
Continua llegint "Jardí vora el mar: resum i capítols de Mercè Rodoreda" »

Terra Baixa: resum per actes i escenes

Llengua i literaturaActualitzat el 9,22 KB

Acte 1

Escena 1

En Xeixa treballa al molí, però està descontent amb l'amo. Rep la visita de les pedigones: la Pepa i l'Antònia, que venen a xafardejar. Volen saber si és veritat que la Marta es casa. En Xeixa fa broma amb la família d'elles, ja que tots estan sols: en Josep és vidu, en Nandu solter i les noies per casar. L'única esperança és la petita, la Núria. Sembla ser que en Xeixa aspirava a casar-se amb la Marta quan va morir el pare d'ella i així quedar-se el molí.

Escena 2

Arriba la Núria de l'ermita. Ella és amiga de la Marta i diu que en Tomàs, l'ermità, ha anat a buscar el pastor que s'ha de casar amb la Marta. L'havia enviat en Sebastià, malgrat que l'amo mantenia una relació amorosa amb la Marta.

Escena 3

En Josep...

Continua llegint "Terra Baixa: resum per actes i escenes" »

Modernisme i Noucentisme: diferències, característiques i autors clau

Llengua i literaturaActualitzat el 2,9 KB

Modernisme vs. Renaixença

El Modernisme intenta canviar les tradicions, mentre que la Renaixença vol recuperar-les.

Festes Modernistes

Promulgades per Santiago Rusiñol al Cau Ferrat de Sitges, aquestes festes reunien els partidaris de l'esteticisme.

Teoria de la Paraula Viva

És un do sagrat atorgat al poeta. La poesia és el resultat de la inspiració i la intuïció.

Tendències de la Narrativa Modernista

Simbolisme

Utilitza elements naturalistes i presenta un enfrontament entre l'artista i la societat.

Decadentisme

Una de les últimes derivacions del Romanticisme. Reflecteix una realitat oculta i utilitza conceptes abstractes com la lletjor, el color, l'erotisme i la sensualitat, valorant-los estèticament.

Teatre Simbolista vs. Regeneracionista

Teatre

...
Continua llegint "Modernisme i Noucentisme: diferències, característiques i autors clau" »

Anàlisi del poema "Història del Soldat" de Rosselló-Pòrcel

Llengua i literaturaActualitzat el 2,76 KB

Història del Soldat: Anàlisi del Poema (Imitació del Foc)

Introducció a Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Aquest poema, inclòs en el recull Imitació del foc (1938), va ser escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, nascut el 13 d'agost de 1913 a Ciutat de Mallorca. El poema està dedicat al seu amic Ramon Nadal.

D'origen humil, Rosselló-Pòrcel va fer estudis primaris al col·legi dels pares teatins i l'any 1923 va ingressar a l'Institut de Palma, on va ser alumne de Gabriel Alomar, el qual li va encomanar l'interès per la literatura i l'animà a col·laborar a la premsa local. Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres, de la qual es va llicenciar amb premi extraordinari. Va ser un poeta i traductor mallorquí destacat.

Tema Central

El tema principal...

Continua llegint "Anàlisi del poema "Història del Soldat" de Rosselló-Pòrcel" »

L'assaig català: definició, evolució i l'estil de Joan Fuster

Llengua i literaturaActualitzat el 6,19 KB

L'Assaig: Definició i Context

Com en el cas de la poesia, convé recapitular una miqueta la informació que hem anat proporcionant sobre l'assaig en les unitats anteriors. Després, ens centrarem en dos assagistes valencians molt influents: Joan Fuster i Joan Francesc Mira.

Què és l'Assaig? Característiques Generals

En primer lloc, has de recordar que l'assaig és el quart gran gènere literari, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre. Es caracteritza perquè s'escriu en prosa i perquè l'autor parla en nom propi, adoptant una actitud persuasiva per a traslladar al lector la seva opinió, que pot tractar sobre temes molt diversos. Per tant, convencionalment, l'assaig exclou la ficció i hi predomina l'argumentació, ja que l'objectiu...

Continua llegint "L'assaig català: definició, evolució i l'estil de Joan Fuster" »

Anàlisi dels poemes 'Vinyes Verdes Vora el Mar' de Sagarra i 'Cançoneta Incerta' de Carner

Llengua i literaturaActualitzat el 4,08 KB

Vinyes Verdes Vora el Mar - Josep Maria de Sagarra

El poema es pot dividir en dues parts: la primera, que engloba les tres primeres estrofes, i la segona, que comprèn les quatre darreres. En la primera part, el poema descriu les vinyes tal com són a la primavera. Regna el verd en les fulles de les vinyes amb el mar de companyia i neixen els primers fruits, verds també. En la segona part, el fruit madura fins que és hora de la collita i el raïm s'extreu de les branques. La natura inicial, doncs, és harmònica. El verd accentua la joventut; aquesta joventut de les vinyes es vincula amb la fertilitat quan apareix l'userda (alfals) (v.7).

La temporalitat ens ensenya com fructifiquen les vinyes i els homes; arribem, doncs, un altre vegada a...

Continua llegint "Anàlisi dels poemes 'Vinyes Verdes Vora el Mar' de Sagarra i 'Cançoneta Incerta' de Carner" »