Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Capítol 2: La Plaga de la Ribera

“La Plaga de la Ribera” és el segon capítol del llibre El cafè de la granota. Aquest capítol està escrit en forma de carta, redactada per Jeroni Salses i Santapiga, i adreçada al director de la presó de Lleida.

Context i Trama del Capítol

En aquesta carta, Jeroni explica que, a causa de l'antiguitat de l'Ajuntament del poble, es van decidir fer-hi obres. Per tal de buidar l'edifici, es van repartir els objectes que hi havia dins entre la gent del poble.

En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on pràcticament no hi cabia res, i encara menys després de guardar-hi les coses de l'Ajuntament. Però no només van guardar-hi retrats, sinó que també es van fer càrrec d'en Valerià.

En Valerià...

Anàlisi de "Fet d'armes" de Pere Calders

El conte "Fet d'armes" de Pere Calders narra la trobada insòlita entre dos soldats enmig d'un conflicte bèl·lic. Un paracaigudista enemic, amb una metralladora i una bicicleta, cau prop d'un soldat aliat. Vestit de manera estranya i amb accent estranger, el paracaigudista pregunta per l'ajuntament. El primer soldat, adonant-se de seguida que és un enemic pel seu uniforme caducat, busca la manera de lluitar. Tanmateix, no es troben en un camp de batalla ni poden accedir-hi. Tampoc lluiten a cops de puny i, finalment, decideixen jugar a la ratlleta. La norma és clara: qui guanya fa presoner l'altre. Juguen, i el primer soldat guanya. Com que el general està molt content, li regala el que vulgui,...

Fonètica Catalana: Sons i Articulació

Africades: S'articulen en dues fases: es comença per una interrupció del pas de l'aire, que es resol en una estretor semblant a la dels sons fricatius:
[ts] [t͡ʃ]: tsar, metxa (africades sordes)
[dz] [d͡ʒ]: atzar, metge (africades sonores)

Laterals: En emetre'ls, l'aire s'escapa pels costats:
[l] [ʎ]: lolla

Vibrants: En articular-los, es fa vibrar la punta de la llengua:
[r] [ɾ]: rara

Nasals: En articular-los, una part de l'aire surt per la cavitat del nas, on es produeix ressonància:
[m] [ɲ] [n]: minyona

Fenòmens de Contacte Consonàntic

Si ens fixem en la manera com pronunciem en una dicció ràpida el sintagma un gos, ens adonarem que la n es pronuncia [ŋ] (el fenomen que hi té lloc s'anomena...

Costumisme i Realisme: Trets i Comparació

Costumisme: Descobriment de la realitat immediata, és a dir, la història transcorre en un temps i espai que està a punt de desaparèixer. Tractament extern i superficial de personatges i situacions. Absència d’argument i escassa mobilitat dramàtica, sense inici, nus ni desenllaç. Els temes típics són escenes com balls, tertúlies, romeries, i els tipus típics són botiguers, serenos, fusters, etc.

Fa una descripció detallada d’escenes de la realitat, incorporant un diàleg real i viu. Crea un llenguatge dinàmic, introduint frases fetes, girs populars i dialectalismes.

Realisme: La Raó com a Instrument

Realisme: Té la raó com a l’únic instrument vàlid per copsar la realitat. Reacciona...

L'Ablatiu Absolut: Exemples en Cèsar

Exemple 1: Exploració de Britània

«Cèsar, encara que en aquests llocs els hiverns són primerencs, així i tot es va proposar marxar a Britània. Abans d’arriscar-s’hi, hi envia Gai Volusè davant amb un vaixell lleuger; li mana que, un cop explorades totes les coses, torni al seu costat al més aviat possible. Ell, per la seva banda, marxa amb totes les tropes cap al país dels mòrins.»

La construcció formada per exploratis omnibus rebus és un ablatiu absolut. Consisteix en un participi en ablatiu concordat amb un substantiu també en ablatiu, que li fa de subjecte (OPCIONAL: aquí el substantiu porta com a complement l’adjectiu omnibus).

Exemple 2: Retorn dels Lloctinents

«Els lloctinents Quint...

Assaig de càntic en el temple

Assaig de càntic en el temple//Autor: Salvador Espriu.Poemari: El caminant i el mur (1954).Moviment: Postsimbolista.Tema: Tracta sobre l’exili interior de tota la gent que es va quedar al país i va viure durant molt temps la repressió franquista. També tracta el desig de canviar la cultura del seu poble. .Altres: Té la funció de queixa d’un sistema que no fa feliç al protagonista. La forma d’Espanya li recorda a la pell de brau. Utilitza la poesia com a mitjà d’expressió. Obsessiva meditació sobre la mort, i sobre la destrucció del seu món, quan apareix mitificat amb el nom de Sirena, és a dir, Arenys llegit al revés, Arenys de Mar.

Corrandes d’exili

Corrandes d’exili//Autor: Joan Oliver,...

Introducció al Model Narratiu

Aquest nou model narratiu presenta els

• Anàlisi interior dels personatges.
• Explotació de psicologies conflictives i complexes.
• Ús de tècniques narratives que permeten explorar la interioritat dels personatges.

La Novel·la Psicològica Catalana dels Anys 20 i 30

La novel·la psicològica catalana dels anys 20 i 30 manifesta una tensió o dialèctica entre tradició i modernitat. Exemples són:

• a) Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor. Presenta elements propis de la narrativa vuitcentista:
  • Bovarisme en la caracterització del personatge protagonista.
  • Semblança amb una obra.
  • Elements de modernitat.
• b) Fanny de Carles Soldevila. On la protagonista encarna un nou tipus de feminitat: independent. És ella qui proposa

Variació Lingüística

La variació lingüística fa referència al fet que cap llengua és uniforme. Totes presenten diferències segons l'època, els territoris o els grups socials on es parlen. Fins i tot un mateix individu presenta maneres de parlar i d'escriure diferents. Aquest fenomen rep el nom de variació lingüística. Els factors que condicionen la variació lingüística es poden relacionar amb les característiques dels parlants o amb la situació en què té lloc la comunicació (dialectal o variació estilística).

La variació lingüística es pot enfocar en quatre dimensions:

• Variació geogràfica: característiques pròpies d'un grup de parlants d'una mateixa llengua en zones geogràfiques diferents.
• Variació social: són usos

Recull de Contes: Senyora Mort i Altres Relats

Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues

En forma de carta. Miquel l'escriu a la senyora Mort. Ell havia estat barquer, transportava gent d'una banda a l'altra del riu. En quedar-se sense treball pel pont construït, es dedicà a ser miner. Un dia l'apotecari va ensenyar-li un quadre on apareixia una barca similar a la seva, recreant l'escena de Caront, que transportava els morts. Li fa una petició a la senyora Mort per fer de barquer en el més enllà, quan li arribés l'hora.

Preludi de traspàs

L'àvia no tindrà una mort tan fina com la de l'oncle Orestes. La tia Ramona recorda el què va fer perquè ara no pugui expirar amb tranquil·litat. La tia Ramona sap el dia i l'hora en què l'avi va arribar...

El Modernisme

Al segle XIX, la societat catalana viu grans canvis a causa de la industrialització del país. Es forma una burgesia industrial que vol modernitzar-se i, alhora, neix una classe obrera que vol millorar les condicions de treball. Sorgeix un ampli moviment cultural, la voluntat de construir un país autònom i les reivindicacions revolucionàries de la classe obrera. A partir del 1892, neix un grup d'artistes i intel·lectuals anomenats modernistes que volien expressar el seu desig de modernitat amb l'objectiu de transformar la societat, com a reacció al romanticisme.

Joan Maragall

Va néixer a Barcelona el 1860 en una família burgesa dedicada a la indústria tèxtil. Va estudiar Dret i, al 1890, va iniciar la seva activitat periodística,...