Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

L'actitud de Natàlia/Colometa davant la vida

La Colometa és una noia ingènua, soferta, tímida, fràgil i bona persona que viu la vida amb optimisme i confiança. Té una visió del món una mica senzilla i infantil; creu que tot i tothom és meravellós i bo, per això, es desviu per tothom que l'envolta. Es creu tot el que se li diu perquè, d'alguna manera, ha estat educada així, en una època on la dona quedava sotmesa a les ordres de l'home, primer del pare i més tard a la figura del marit. Les noies eren educades de manera que mai es poguessin rebel·lar contra els homes i on el seu paper consistia tan sols a ocupar-se dels fills i de la casa. Una dona que, a més, va estar molt afectada per la mort de la seva mare, fet que va fer...

Renaixença i la Recuperació de la Llengua

La Renaixença fou un moviment cultural clau per a la recuperació de la cultura i la llengua catalana.

La nostra llengua es trobava en una situació de minorització lingüística que els escriptors tractaren de solucionar.

• Jocs Florals (1859): Fita important per a la normalització de l'ús de la llengua.

Els autors renaixentistes van esdevenir el model a utilitzar, ja que no hi havia un registre estàndard adequat per als àmbits cultes.

El Concepte de Llemosí

El terme Llemosí va tenir molta acceptació en la Renaixença Valenciana. Era un nom que servia per a identificar la llengua de tots els territoris del domini lingüístic sense remetre a un lloc geogràfic concret, evitant així susceptibilitats....

Segon Acte

Han passat 15 mesos des de la mort de l’Andreu. La Maria Rosa està malalta i viu a casa del seu germà i la Tomasa, que s’han gastat molts diners en medicines per a ella.

La Maria Rosa s’adona que s’ha enamorat d’en Marçal, però no vol res amb ell, ja que vol ser fidel al seu marit per sempre.

Fa tres quinzenes que no els paguen. La Maria Rosa escriu una carta als caps, dictada per en Marçal, que li declara el seu amor d’una forma indirecta.

En Marçal i en Badori surten al carrer a barallar-se. Ella té por que prengui mal i també de perdre’l.

La nit abans que la Maria Rosa marxi, en Marçal pica a la porta i s’inventa que està ferit, fent veure que s'ha barallat amb en Badori (tot i que no és cert). Ell crida...

6 i 9. Poesia actual

Els joves poetes formen una gran varietat de tendències i estils que tenen en comú un afany d'experimentar amb el llenguatge. La poesia no és només comunicació. Altres poetes que hi han influït són Josep Vicenç Foix, Joan Brossa i Josep Carner. La poesia és hermètica, formalista i amb ressonàncies avantguardistes.

7. Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

Va treballar de periodista a Las Provincias, d'on va ser expulsat el 1978, després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seua obra va tindre gran difusió als anys 70, dècada en què publica l'obra completa. Durant els anys 50 publica Ciutat a cau d'orella, L'amant de tota la vida... En aquestes obres és present la misèria de la postguerra, la...

L'Autor: Jesús Moncada (1941-2005)

Jesús Moncada (1941-2005) va ser un escriptor català conegut per les seves obres ambientades a Mequinensa, la seva localitat natal. Va destacar per la seva capacitat de recrear amb humor i ironia la vida quotidiana del poble abans que quedés inundat pel pantà de Riba-roja.

Moviment literari

Moncada es considera part de la narrativa catalana contemporània, amb influències del realisme màgic i una gran atenció per la memòria històrica.

Resum de l'obra: El cafè de la granota

El cafè de la granota és un recull de disset contes ambientats a Mequinensa, un poble de la Franja de Ponent, abans de la seva desaparició sota les aigües d’un pantà. Els relats narren històries costumistes, plenes d’humor,...

La repressió franquista i l'exili cultural català

L'objectiu del règim franquista era la uniformització cultural i lingüística del territori amb el programa d'espanyolització, que prohibia qualsevol manifestació cultural o artística no espanyola. Això va impossibilitar publicar llibres i articles en català o utilitzar la llengua catalana en l'esfera pública.

Els escriptors de llengua catalana van ser totalment silenciats, ja que van perdre els mitjans de comunicació. Un gran nombre d'escriptors van ser exiliats a l'estranger, i els que van quedar al país van sofrir un exili interior. L'edició de llibres en català no es va recuperar fins al final del franquisme.

La poesia catalana sota el franquisme: Resistència i temes

Malgrat...

Bearn (Llorenç Villalonga)

Introducció

Bearn, de Llorenç Villalonga (1897-1980), publicada el 1956 i traduïda al català el 1961, és considerada una de les obres més importants de la literatura catalana del segle XX (1964). La novel·la, escrita en forma de carta de Joan al secretari del Cardenal Primat de les Espanyes, s'ubica entre finals del segle XVIII i finals del XIX, reflectint la decadència de l'aristocràcia.

Estructura

L'obra es divideix en dues parts, influenciades respectivament pel mite de Faust ("Sota la influència de Faust") i el mite de Filemó i Baucis ("La au regna a Bearn"). L'autor utilitza el recurs de Joan, qui escolta d'amagat, per reproduir les converses íntimes de Don Toni.

Tècnica i narrativa

Tècnica: Una carta...

Gèneres Textuals:

Descripció, narració, explicació, argumentació, predicció, instrucció, conversa i text retòric

Registre Informal

Col·loquial: Tema: General

• Canal: Oral
• Intencionalitat: Subjectiva
• Grau de formalitat: Baix

Registres formals

Estàndard:

• Tema: General
• Canal: Escrit/Oral
• Intencionalitat: Objectiva
• Grau de formalitat: Mitjà

Cientificotècnic

• Tema: Especialitzat
• Canal: Escrit o oral
• Intencionalitat: Objectiva
• Grau de formalitat: Alt

Literari:

• Tema: General
• Canal: Escrit
• Intencionalitat: Subjectiva
• Grau de formalitat: Alt

Mirall Trencat

Mirall trencat és una novel·la dividida en tres parts, que narra el principi i el final d'una família, els Valldaura-Farriols, que representen un temps i un país concret. La primera part, formada per divuit

Dialectes del Català

Oracions coordinades

Copulatives: i/ni; Disjuntives: o/o bé; Adversatives: però/sinó/tanmateix; Distributives: ara...ara/ni...ni; Consecutives: per tant/doncs; Explicatives: és a dir/o sigui

Oració subordinada adverbial

1. De manera: Es poden substituir per: així, nexe: com
2. De temps: Es poden substituir per: llavors, nexes: quan
3. De lloc: Es poden substituir per: allà, nexe: on
4. Comparatives:
   • Igualtat: igual que
   • Desigualtat:
     • Superioritat: més...que
     • Inferioritat: menys...que
   • Proporcionalitat: com més...més/menys
5. Causal: no es substitueix. Nexes: ja que, atès que, com que i (perquè -> més verb indicatiu)
6. Finals: a fi que, per tal que i (perquè -> més verb subjuntiu)
7. Consecutives: de manera que, tant/tan...que, fins al punt

A UNA MONJA GRAVADA DE VEROLA

Francesc Vicent García va néixer entre el 1579 i el 1582 a Tortosa i va morir al 1623 a Vallfogona de Riucorb. Va ser el més cèlebre autor de l’època. Era més conegut com Rector de Vallfogona. Es autor de sonets d'un gran lirisme. La seva obra és típicament barroca passa pel grotesc i sublim.

El poema pertany al Segle XVII. La temàtica del poema podria ser el menyspreu a una dona que a patit la verola y té tota la cara marcada. L'autor destaca tots els detalls de la seva cara amb un to burlesc i menyspreable. Molt propi de l’època barroca. A tota la primera estrofa del sonet apareix la metonímia y l'enumeració. Per la forma de descriure a la dona y pel que diu per exemple al primer vers del segon...