Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Mar i cel: anàlisi de l'acció dramàtica i dels personatges

Llengua i literaturaActualitzat el 3,53 KB

Acció Dramàtica: el fet que es desenvolupi en un espai Tancat condiciona l’acció dramàtica. Guimerà era conscient que la seva obra Anava contra els gustos del seu temps. Els semblava que el plantejament estàtic De l’acció en un únic espai escènic condemnava la tragèdia al fracàs. La Proposta de Guimerà era ben clara: volia centrar l’atenció en el conflicte i en Les raons dels personatges. L’autor evita donar protagonisme escènic a aquestes Situacions. La acció dramàtica es concreta i evoluciona en 2 personatges: Saïd I Blanca. Durant  el primer acte, tota Acció dramàtica va encaminada a presentar-nos la veritable naturalesa de Saïd i De Blanca més enllà de l’opció ideològica i vital que els caracteritza, la
...
Continua llegint "Mar i cel: anàlisi de l'acció dramàtica i dels personatges" »

Els amants de Vicent Andrés Estellés: anàlisi mètrica i temàtica

Llengua i literaturaActualitzat el 2,97 KB

A Sant Vincent Ferrer: Estellés esta a punt de fer una carta. [1-15] fa una descripción de ka situación, no té ganes d’escriure [19-24] Al poema s’interroga ell mateix, pensa que te que dir Vicen Ferrer, ho diu amb un to ironic,[25-30] Estellés fa un exercici de preparación per començar a escriure no diu re literariamente [31-43] Les paraules que utilitza a la carta son les seves armes, per criticar i dir coses negatives de Vicent Ferrer, i diu que es hora de agafar les armes(paraules) i parlar clar i al final acaba dient que te dos opcions a triar.No Escriche èglogues: Té similituds amb el poema amants. Retrat de ka postguerra anys 40-50, recorreguts pels lloc de València i recau en el topic de amor de lluny, es un record trist
...
Continua llegint "Els amants de Vicent Andrés Estellés: anàlisi mètrica i temàtica" »

Fenòmens de contacte consonàntic en català: aproximants, simplificació i sonoritzacions

Llengua i literaturaActualitzat el 5,25 KB

Aprox d oclu sonores:Les oclusives sonores, [b], [d] i [g], no sempre mantenen el seu mode d'articulació oclusiu, sinó que en determinats contexts fonetics presenten una relaxació que fa que els organs fonadors s'aproximin, pero no arribin a interrompre el pas de l'aire, per la qual cosa el so deixa de ser oclusiu per es devenir aproximant. Les equivalents aproximants de les tres oclusives sonores són [beta], [ð ] i [gama] respectivament. Tot i que l'aproximantització és un fenomen general a tots els dialectes catalans, no els afecta tots de la mateixa manera, i fins i tot, dins un mateix dialecte, hi ha molta variació idiolectal, en funció del grau de relaxació del parlant, basicament. Per establir, per tant, els contexts en que
...
Continua llegint "Fenòmens de contacte consonàntic en català: aproximants, simplificació i sonoritzacions" »

Rondalles mallorquines: origen, Antoni M. Alcover i Ausiàs March

Llengua i literaturaActualitzat el 3,54 KB

LA LITERATURA POPULAR

La cultur popular és aquella que no està escrita sinó que pasa de pares a fills i així progressivament. En aquest tipus de cultura apareix la figura de Antoní María Alcover, que començà a publicar les seves recopilacions de textos orals, entre els quals es troben les Rondaies Mallorquines. Desprès de la seva mort, Frances de Borja Moll redistribuí les rondalles en 24 volums i n’afegí de noves.

Antoní María ALCOVER

Va nèixer a Manacor al 1862 i va fer una carrera eclesiàstica dintre de la qual va ocupar molts de càrrecs. En aquella época va començar a publicar textos populars entre els que es troben les Rondaies. Al llarg de la seva vida va tenir el projecte de fer un diccionari, però a causa d’un problemas...

Continua llegint "Rondalles mallorquines: origen, Antoni M. Alcover i Ausiàs March" »

Joan Alcover i el poema Desolació: anàlisi del sonet

Llengua i literaturaActualitzat el 2,33 KB

Desolació, Joan ALcover

Aquest text es una poesia, per tant pertany a la lírica. El poeta expressa els seus estats d'ànim, que es masifesta en dolor i tristesa a causa d'una desgràcia personal o col·lectiva. Es un sonet i aquest està estrucuturat en dos tercets i dos quartets, formats per versos alexandrins.La rima es asonant a l'A i té rima consonant en la B,C,D i E. Els versos son femenins a les rimes B,C i E i masculins a les rimes A i D. Mètrica: 12A/12B/12B/12A/12A/12B/12B/12A/12C/12C/12D/12E/12E/12D.

El poema mostra un estat de desgràcia i de tristor de l'autor per això el seu títol és Desolació. L'autor està desolat perque segueix viu però no té a nigú i només li queden els records de les vivències passades.

En el rpimer...

Continua llegint "Joan Alcover i el poema Desolació: anàlisi del sonet" »

Mercè Rodoreda: anàlisi literària, estil i tècniques narratives de La Mainadera

Llengua i literaturaActualitzat el 4,74 KB

Mercè Rodoreda: Vida, Obra i Estil Literari

Mercè Rodoreda naix el 1908 a Sant Gervasi de Cassoles, filla única d’un matrimoni de classe mitjana. Encara que va assistir a l’escola durant 3 anys, la seva formació és autodidacta, molt influenciada pel seu avi, que es va fer càrec de la seva educació i li va inculcar l’afició per figures com Verdaguer, Querol i Llorente.

Biografia i Formació Autodidacta

Es va casar amb un germà de la seva mare 17 anys major que ella. La seva formació com a escriptora és producte de les seves incessants lectures de literatura de quiosc i la seva insistència per imitar el llenguatge oral. Mercè Rodoreda és considerada l'escriptora de la llengua catalana contemporània més influent i les seves...

Continua llegint "Mercè Rodoreda: anàlisi literària, estil i tècniques narratives de La Mainadera" »

Literatura religiosa i moralitzant medieval catalana: Eiximenis, Turmeda i Sant Vicent Ferrer

Llengua i literaturaActualitzat el 5,97 KB

La Literatura Religiosa i Moralitzant

Moltes convulsions es van produir a Europa pel temps de la caiguda de l'Imperi Romà. L'única institució que mantingué les seves característiques, la seva unitat i una organització semblant en tot el continent fou l'Església, unida sota un únic poder. Serà ella qui, a partir d'aquest moment, impulsarà un nou nexe d'unió, el cristianisme, que substituirà l'imperi anterior. Aquesta influència també la trobem en el món de la cultura i de les arts, ja que durant tota l'Edat Mitjana seran patrimoni exclusiu dels ordres religiosos, en els monestirs dels quals es va conservar el llegat cultural anterior, copiat i més tard traduït.

En el transcurs de la Baixa Edat Mitjana, però, fonaments com l'expansió...

Continua llegint "Literatura religiosa i moralitzant medieval catalana: Eiximenis, Turmeda i Sant Vicent Ferrer" »

Característiques i formes de la poesia catalana: anàlisi d'obres i exemples

Llengua i literaturaActualitzat el 3,12 KB

Característiques del Llenguatge Poètic

Ritme: Repeticions de sons i paraules. Figures retòriques: Qualsevol paraula o expressió pot assumir un significat figurat.

Mecanismes Formals de les Figures Retòriques

  • Supressió: Omisió d'elements que habitualment figurarien en el discurs.
  • Addició: Incorporació de més elements dels necessaris o repetició.
  • Combinació: Analogia, metàfora.
  • Permutació: Canvi del lloc que ocupen els components del discurs.

Elements Bàsics de la Poesia

Vers: Successió de paraules que ocupen una sola línia, determinades pel nombre de síl·labes, ritme i rima.

Estrofa: Versos que es combinen i formen una estrofa.

Altres Formes de Poesia

  • Prosa poètica: Text escrit en prosa que utilitza recursos poètics.
  • Cal·ligrama: Composició
...
Continua llegint "Característiques i formes de la poesia catalana: anàlisi d'obres i exemples" »

Anàlisi del poema "Veles e Vents" d'Ausiàs March: estructura i significat

Llengua i literaturaActualitzat el 2,59 KB

Introducció a "Veles e Vents" d'Ausiàs March

El poema titulat Veles e Vents va ser escrit per Ausiàs March (1397-1459). Aquest autor, d'origen valencià i nascut a Gandia, va ser, a més de poeta, un prestigiós cavaller medieval que va participar en diverses campanyes militars en ajuda a Alfons el Magnànim.

El marc històric se situa en plena societat medieval, on predominava el sistema de govern anomenat feudalisme. March va ser el primer autor que va escriure poesia culta en català, trencant així amb la tradició trobadoresca.

Estructura i Mètrica del Poema

L’estructura del poema està organitzada en vuit estrofes. Cadascuna està composta per vuit versos, excepte l’última estrofa, que es compon de quatre versos (la tornada).

Característiques

...
Continua llegint "Anàlisi del poema "Veles e Vents" d'Ausiàs March: estructura i significat" »

Resum de recursos expressius, gramàtica i gèneres literaris

Llengua i literaturaActualitzat el 7,84 KB

Recursos Expressius i Gramàtica

Recursos de la Llengua Oral

Varietat d'Entonacions:

  • L'exclamativa expressa emoció intensa, sorpresa, enuig.
  • L'enunciativa, seguretat.
  • La interrogativa, interès, curiositat o dubte.
  • L'exhortativa expressa una ordre.

Si aixequem el to de veu, pretenem cridar l'atenció. El ritme és la velocitat amb què pronunciem les frases.

Interjeccions: Ajuden a donar més expressivitat a allò que es diu.

Frases Inacabades: S'indiquen amb punts suspensius. Donen dubte, sorpresa, reserva, temor...

Alteració de l'Ordre Normal de les Frases: Dóna un ritme més viu al diàleg.

També s'utilitzen els gestos per donar informació al receptor. Tipus de gestos:

  • Oberts: Representen alegria.
  • Tancats: Tristesa.
  • Cap Endavant: Decisió.
  • Cap Enrere:
...
Continua llegint "Resum de recursos expressius, gramàtica i gèneres literaris" »