Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Nuclis temàtics

• Cavalleresc: El cavalleresc, en què apareixen duels, parlaments, batalles, etc. L'heroi destaca per damunt de la resta de personatges. Es descriuen de manera més realista i detallada.
• Històric: L'històric: la vida de la cort, les guerres contra els turcs, la caiguda de Constantinoble.
• Quotidià-realista: El quotidià-realista, amb una visió satírica, humorística i sense prejudicis dels defectes i passions dels personatges, i en la descripció de la vida quotidiana i de les escenes amoroses eròtiques i cortesanes.

Una nova concepció de la poesia

La difusió i les edicions de l'obra del nostre autor més conegut, amb l'expansió de la impremta, van fer que fos admirat i imitat per autors del Segle d'Or de la literatura castellana....

La Narrativa Modernista Catalana

La narrativa modernista tendeix a la narració breu, com el conte, justificant aquestes dimensions reduïdes a favor d'una major intensitat i concentració. La novel·la aprofitava la tradició del quadre de costums. La descripció hi ocupa un lloc molt més rellevant que no pas la narració; l'acció acostuma a ser escassa i els passatges de caràcter poètic, molt abundants.

El Ruralisme o Novel·la Rural

La narrativa catalana d'aquest moment destaca sobretot pel fet de situar l'acció en el món rural, fins al punt que, ja contemporàniament, va ser distingida com un gènere amb personalitat pròpia, conegut amb el nom de ruralisme o novel·la rural. Les seves característiques principals són:

• Eren hereus directes

Figures Retòriques: Definició i Ús

• Metàfora: Utilitzar una paraula en lloc d'una altra respecte a la qual té un significat semblant.
• Comparació: És la presentació d'un fet real com a idèntic a un altre.
• Metonímia: Figura en què el continent substitueix el contingut.
• Personificació: Consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes.
• Al·literació: Repetició d'un mateix so.
• Paranomàsia: És un joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en un sol fonema.
• Anàfora: Repetició d'una o diverses paraules a l'inici dels versos o de les oracions.
• Hipèrbaton: Inversió de l'ordre de la frase.
• Asíndeton: Eliminació de conjuncions com a lligams entre oracions.
• Polisíndeton: Presència repetida i innecessària de

Evolució de la Poesia Catalana Actual (Dècades 70-90)

La poesia de la dècada del setanta presenta encara uns contorns imprecisos. Els poetes retornen a la poesia elaborada formalment i deixen en un segon pla el compromís social.

La poesia no-realista presenta les característiques següents:

• La poesia es considera com un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme.
• La paraula poètica adquireix nous valors: deixa de ser utilitzada per a narrar i passa a suggerir, a evocar.
• La poesia es torna a considerar una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta.
• Apareixen arguments innovadors, com ara la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.

Durant els vuitanta,...

Recursos explicatius i estructures textuals

Els recursos explicatius permeten precisar i ampliar la informació en un text:

• Aposició: Sintagma nominal o adjectival que va entre comes i amplia la informació.
• Parèntesis explicatius: Són aclariments situats entre parèntesis.
• Reformulacions: Són ampliacions explicatives introduïdes per connectors.
• Exemplificacions: Faciliten la comprensió i remeten als coneixements.
• Oracions explicatives: Van entre comes.
• Notes: Introdueixen una informació complementària al marge o al centre del cos del text.

Eines d'edició i format

• Indexar: Guions, vinyetes, xifres.
• Resaltar: Negretes.

Els connectors lingüístics

Els connectors són expressions lingüístiques per a unir dues unitats textuals:

Connectors segons

Fitxa del text

1.- Aquest text és una [notícia/assaig/article...], publicat en [lloc], el (data), i el seu autor és [autor]. El text pertany a l'àmbit d'ús [educatiu/literari/periodístic/... ], el seu canal és (oral/escrit), i el seu codi és (valencià oriental/occidental/estàndard). El tema principal és [tema].

Estructura i parts

2.- El text es divideix en [dues/tres/quatre] parts, que es corresponen amb els següents paràgrafs: el primer paràgraf [introdueix el tema/presenta un cas/... ]. Els paràgrafs centrals [desenvolupen arguments/aporten dades/... ]. Finalment, el darrer paràgraf [conclou amb una opinió/proposa una solució... ]. L'estructura del text és [deductiva/inductiva/encuadrada] perquè la tesi es troba al [principi/

Conjugació del verb "saber"

Indicatiu

• Present: jo sé, tu saps, ell/ella sap, nosaltres sabem, vosaltres sabeu, ells/elles saben
• Perfet: jo he sabut, tu has sabut, ell/ella ha sabut, nosaltres hem sabut, vosaltres heu sabut, ells/elles han sabut
• Imperfet: jo sabia, tu sabies, ell/ella sabia, nosaltres sabíem, vosaltres sabíeu, ells/elles sabien
• Passat simple: jo sabí, tu saberes, ell/ella sabé, nosaltres sabérem, vosaltres sabéreu, ells/elles saberen
• Passat anterior: jo haguí sabut, tu hagueres sabut, ell/ella hagué sabut, nosaltres haguérem sabut, vosaltres haguéreu sabut, ells/elles hagueren sabut
• Futur: jo sabré, tu sabràs, ell/ella sabrà, nosaltres sabrem, vosaltres sabreu, ells/elles sabran
• Condicional: jo sabria, tu sabries, ell/

La narrativa del segle XIX

Precedents de la narrativa realista: el costumisme

La prosa costumista pren la realitat immediata com a matèria literària i va preparar el camí de la novel·la realista posterior.

El realisme i el naturalisme

El realisme és el corrent artístic de mitjan segle XIX —oposat al Romanticisme— que es caracteritza per voler representar la realitat immediata. En el seu naixement, tingueren molta influència la fe en el progrés social, els descobriments de les ciències naturals i les noves ideologies socials.

Els precursors més immediats foren els escriptors francesos Honoré de Balzac i Stendhal. El novel·lista Gustave Flaubert va ser l'ideòleg del realisme literari.

El naturalisme

Durant l'últim terç del segle XIX,...

El Modernisme Català (1892-1911)

Moviment cultural que va néixer a Catalunya a finals del segle XIX.

Factors Històrics Clau

• Revolució Industrial: Va provocar canvis socials i econòmics significatius.
• Exposició Universal (1888):
  • Va suposar un gran canvi en les infraestructures de Barcelona.
  • Es va celebrar al Parc de la Ciutadella.
  • Es va crear l'Eixample (projecte d'Ildefons Cerdà).

Objectius i Ideals del Moviment

• Volien imitar els corrents artístics i culturals d'Europa.
• Transformar la cultura catalana en una cultura Nacional i Moderna.
• Criticaven els renaixentistes per ser excessivament tradicionals.
• El concepte de «Nacional» estava lligat a la Burgesia, representada per la Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba).

Perfil dels Artistes Modernistes

• Eren

Sonet de J. V. Foix: tradició i modernitat

Context biogràfic

Aquest poema a comentar fou escrit per J. V. Foix, un dels grans poetes de la història de la literatura catalana. Va néixer a Sarrià el 1893 i va morir un dia després del seu 94è aniversari, el 1987. Foix prové d'una família de pastissers, però cal destacar que va començar la carrera de Dret, tot i que no la va arribar a acabar. J. V. Foix es va definir a ell mateix no com a poeta sinó com a investigador en poesia.

Avantguardes i evolució

Va ser testimoni de la tradició de l'avantguarda, contribuint a la represa cultural amb la col·laboració en les revistes més destacades de la immediata postguerra. Per això situem Foix en el moviment de l’avantguardisme literari a...