Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Ressenya de Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals

Llengua i literaturaActualitzat el 3,53 KB

Fins fa pocs dies no sabia qui era la Marta Rojals ni que escrivia. Feia molt de temps que no tenia la sensació de ser engolida per un llibre, de comptar les hores que em faltaven per tornar a casa i recuperar la lectura i la història de l'Èlia. Des dels primers capítols, la narració se t'endú com una ventada i acabes llegint les 363 pàgines a un ritme frenètic.

L'Èlia té trenta-quatre anys i porta vivint des dels divuit a Barcelona. Torna al seu poble, a les Terres de l'Ebre, durant el pont de Tots Sants i les vacances de Nadal. El nuvi l'ha deixada i la feina d'arquitectura li penja d'un fil. El retrobament amb el poble la porta a recordar la seva infància i adolescència, i també a tornar a plantejar-se la relació amb persones

...
Continua llegint "Ressenya de Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals" »

Tirant lo Blanc i la poesia d'Ausiàs March: resum de la literatura del Segle d'Or

Llengua i literaturaActualitzat el 2,09 KB

Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

L'autor va morir i no acabà l'obra, però el manuscrit passà a Martí Joan de Galba, qui va acabar la novel·la. En el Tirant lo Blanc hi ha tres plans: el cavalleresc, on abunden les accions militars; l'històric, amb referències de l'època; i el realista.

Es tracta d'una novel·la complexa, fantàstica i militar, que l'autor va convertir en una novel·la moderna. El tema narra les històries d'un cavaller que aconseguí ser capità, posa fi a l'amenaça dels turcs contra Constantinoble i es casa amb Carmesina.

Els personatges i l'estil

Els personatges són moderns, semblen reals i evolucionen al llarg de l'obra. En la prosa del Tirant estan presents l'estil culte i el col·loquial.

Ausiàs March: La Revolució

...
Continua llegint "Tirant lo Blanc i la poesia d'Ausiàs March: resum de la literatura del Segle d'Or" »

Història i corrents de la narrativa catalana contemporània: postguerra, Rodoreda i Monzó

Llengua i literaturaActualitzat el 3,97 KB

1. La literatura catalana durant la postguerra (1939-1960)

El 1939, després de tres anys de guerra, la llengua catalana va quedar fora de l'oficialitat i va passar a la clandestinitat. El règim franquista la considerava una amenaça per a la unitat d'Espanya; per això, en acabar la Guerra Civil, es va prohibir la llengua, es va imposar la censura i es va produir l'exili d'intel·lectuals.

Després de 1939, la novel·la va reaparèixer lentament. El 1947 va ser un pas important amb el Premi Joanot Martorell. Als anys 50 es va produir una dinamització i van començar a escriure escriptors d'abans, com Mercè Rodoreda. Als anys 60 es va accentuar la represa cultural gràcies a una lleugera liberalització del franquisme: van sorgir noves editorials,...

Continua llegint "Història i corrents de la narrativa catalana contemporània: postguerra, Rodoreda i Monzó" »

Mètrica i formes poètiques catalanes: estrofes, versos i rima

Llengua i literaturaActualitzat el 4,39 KB

Versos sense Rima

Versos Blancs

Versos que no rimen amb cap altre però que estan sotmesos a una regularitat mètrica.

Versos Lliures

No segueixen els patrons mètrics tradicionals, amb un ordre intern propi.

Estrofes Poètiques: Formes i Estructures

Qualsevol de les parts de què consten molts poemes. Unitat mètrica formada per un nombre fix de versos.

  • Apariat

    L'estrofa de dos versos curts o llargs amb rima consonant, forma de composicions populars.

  • Tercet

    Combinació de tres versos curts o llargs que rimen.

  • Quartet

    Estrofa de quatre versos amb rima sempre consonant i que pot ser creuada.

  • Quintet

    Combinació mètrica de cinc versos amb dues rimes consonants diferents.

  • Sextet

    Estrofa de sis versos enllaçats amb dues o tres rimes consonants.

  • Octava

    Estrofa

...
Continua llegint "Mètrica i formes poètiques catalanes: estrofes, versos i rima" »

Modernisme català: novel·la i teatre modernista

Llengua i literaturaActualitzat el 3,1 KB

El Modernisme: Temes i Característiques

La Novel·la Modernista

  • El tema principal de la novel·la modernista és la lluita entre l’individu i el seu entorn.
  • L’acció se situa en un escenari rural, preferentment a la muntanya, que adquireix un valor simbòlic. El protagonista representa l’artista que es troba enmig d’un entorn físic (simbolitzat per la natura) i social (la gent de camp) hostil, que li impedeix realitzar les seves aspiracions.

Obres Clau de la Novel·la

Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas, inaugura el període de la novel·la modernista que arriba al punt més alt amb Solitud (1905), de Victor Català.

La novel·la Solitud tracta del conflicte interior d’una dona (La Mila), insatisfeta vitalment, davant un entorn...

Continua llegint "Modernisme català: novel·la i teatre modernista" »

Lucrècia o Roma Libre de Joan Ramis: anàlisi de l'obra

Llengua i literaturaActualitzat el 2,56 KB

Joan Ramis i la seva obra Lucrècia

Anàlisi de Lucrècia o Roma Libre

L'obra teatral Lucrècia o Roma Libre va ser escrita per Joan Ramis i Ramis (Maó, 27 d'abril de 1746 - Maó, 1819). Advocat, escriptor i historiador, Ramis va rebre des de jove una sòlida educació en gramàtica llatina, aritmètica i altres llengües, a més d'estudiar filosofia i dret civil. Va exercir d'advocat a Maó, compaginant la seva professió amb la seva passió literària.

Estructura i argument de l'obra

L'obra consta de cinc actes, seguint l'estructura clàssica: plantejament (acte I), nus (acte III) i desenllaç (acte V). L'argument es basa en la llegenda de Lucrècia, en la qual Sextus Tarquinius, fill del rei de Roma, abusa d'ella després d'un intent fallit...

Continua llegint "Lucrècia o Roma Libre de Joan Ramis: anàlisi de l'obra" »

Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga: autors catalans i conceptes filosòfics bàsics

Llengua i literaturaActualitzat el 2,85 KB

Mercè Rodoreda (1908-1983)

Nascuda a Barcelona, rebé la influència del seu avi matern, que la introduí a la literatura. L'any 1928 es casà amb el seu oncle, però el matrimoni va ser un fracàs. L'any 1939 s'exilià a França, on treballà com a traductora. Finalment, l'any 1972 tornà a Catalunya.

Obres destacades

  • Aloma (1938): novel·la que analitza els sentiments d'una jove que s'enamora del germà de la seva cunyada.
  • La plaça del Diamant (1962): narra la història d'una jove que accepta amb resignació la Guerra Civil. És anomenada "Colometa" fins que es rebel·la contra el que considera injust i passa a ser anomenada "senyora Natàlia".
  • Mirall trencat (1974).

La seva obra correspon a una forta tendència a la introversió i a la solitud....

Continua llegint "Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga: autors catalans i conceptes filosòfics bàsics" »

Anàlisi de "Amor fatal" i "Guardeu-vos de somiar genives esdentegades"

Llengua i literaturaActualitzat el 2,43 KB

Amor fatal en decúbit supí

En Gervasi Fenolleda, propietari de Lignits de l'Ebre S.L., es troba tancat al seu despatx, on no gosa obrir els ulls per tal de no veure el sofà de cuir vermell que hi ha al bell mig del saló. En aquest sofà sempre s'hi han assegut orgullosos els membres de la família Fenolleda i, on ara reposa una fotografia de la flamant model i artista italiana Claudia Cardinale, que va causar furor a l'Europa dels 60.

Gervasi mira els quadres que pengen de les parets de l'estança. Són tots honorables membres de la família que han estat afortunats, tant en els negocis com amb les dones, ja que han tingut diverses amants, entre elles, la Natàlia, la minyona de la casa, que encara l'acompanya. A més, han comès diverses...

Continua llegint "Anàlisi de "Amor fatal" i "Guardeu-vos de somiar genives esdentegades"" »

La Renaixença catalana: causes, inici i Jocs Florals (segle XIX)

Llengua i literaturaActualitzat el 9,78 KB

La Renaixença: El Romanticisme al Nostre País

Moviment cultural iniciat a Catalunya a principis del segle XIX que buscava la restauració de l'ús culte del català després de tres segles de feble activitat literària. El nou clima intel·lectual de la Renaixença va introduir la consciència d'una cultura autònoma i un increment notable de la producció literària en català.

Causes i Antecedents del Moviment

  • Un dels factors que va afavorir el sorgiment de la Renaixença va ser la influència del Romanticisme: la preferència per la poesia popular, l'exaltació i defensa de la personalitat i la llibertat dels pobles, i l'interès per l'Edat Mitjana, període que els renaixentistes consideraven clau per plantejar la problemàtica històrica.
...
Continua llegint "La Renaixença catalana: causes, inici i Jocs Florals (segle XIX)" »

Modernisme, noucentisme i avantguardisme a Catalunya: resum

Llengua i literaturaActualitzat el 2,96 KB

Modernisme

Origen: oposició realisme, racionalisme. Entre els segles XIX i XX. Modernisme a Catalunya: moviment de renovació cultural, contraposat al tradicionalisme de la Renaixença. Objectiu: transformar societat a través de l'art. Transformar la cultura catalana en cultura moderna i europea. Colònies perdudes per Espanya en el 98: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Factors històrics i socials que van influir en l'aparició: Industrialització, el desenvolupament econòmic i l'aparició d'una nova burgesia. Centres culturals: Sitges i Barcelona

És un conflicte entre l'artista i la societat (descripció subjectiva). Dos tendències: regeneracionisme: transformar la societat a través de l'art. esteticisme: es refugia en l'art, impossible...

Continua llegint "Modernisme, noucentisme i avantguardisme a Catalunya: resum" »