Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Característiques generals

En termes generals es tracta d’alguna cosa, una aparició, una transformació, una presència, que alteren de cop la normalitat i la tranquil·litat dels personatges. Poden ser casos de multiplicació de coses o persones, de fantasmes, d’alteració del pas del temps, de màgia o de noves teories científiques. Així doncs, els contes de Calders ens porta a través de totes les possibilitats de la imaginació i de la fantasia: fets insòlits (són o no possibles?), coses realment fantàstiques amb explicació màgica, coses absolutament absurdes, fets inexplicables, sobrenaturals que trenquen els esquemes de la lògica i del que és previsible. Tot i així, la seva narrativa no només és qualificada de gènere

Conjugació del verb Parlar

Formes no personals

• Infinitiu simple: parlar
• Infinitiu compost: haver parlat
• Gerundi simple: parlant
• Gerundi compost: havent parlat
• Participi: parlat, parlada, parlats, parlades

Indicatiu

Present

parle

Pretèrit indefinit

he parlat

Pretèrit imperfet

parlava

Pretèrit plusquamperfet

havia parlat

Pretèrit perfet simple

parlí
parlares
parlà
parlàrem
parlàreu
parlaren

Pretèrit anterior

haguí parlat

Pretèrit perfet perifràstic

vaig parlar

Pretèrit anterior perifràstic

vaig haver parlat

Futur simple

parlaré

Futur compost

hauré parlat

Condicional simple

parlaria

Condicional compost

hauria parlat

Subjuntiu

Present

parle

Pretèrit perfet

haja parlat

Pretèrit imperfet

parlara / parlés

Pretèrit plusquamperfet

haguera / hagués parlat

Pretèrit perfet perifràstic

vaja...

Monzó nasqué a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1976 guanyant el ''Prudenci Bertrana'' de narrativa. Les seues influències literàries són franceses (Quenau), nord-americanes (Barthelme), sud-americanes (Cortázar) i Catalanes (Calders). Utilitza la improvitsació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il lusió i les imatges esteriotipades  amb una gran capacitata analítica. Ironitza sobre la societat contemporània amb posicions lúides que intenten desmuntar les tòpiques convencions. Conrrea la novel la (la magnitud de la tragèdia) tot barrejant els tons festius amb angoixes i enganys. Sobreïx, però, en els reculls de contes (Uf va direll; El perquè de tot plegat) on descriu...

MIQUEL Martí I POL

 Es un dels poetes en llengua catalana mes populars i llegits. La seua posia trascendix la realitat de l’ambit de la seua malatia i del temps historic concret, i crea un paisatge interioritzat d’una gran serenitat.

Els seus primers llibres de poemes, com el poble i la fabrica s’inclouen en el corrent realistic historic. L’escriptor descriu un mon que coneix be per mitja de procediments com la cronica. “la seva gent” que es com s’expresa quan es referix a les persones concretes ( moltes voltes amb noms i cognoms) es una de les principals característiques de la seua poesia , i sens dubte la mes original.

La difusió que ha consegit la seua obra, l’ha convertit en un fenomen únic d’estimació popular a Catalunya,...

''L'Elionor''-Miquel Martí i Pol

Aquest poema es situa en el s.XX, en el moviment literari del Realisme històric. La seva forma d’expressió és el d’una poesia. No té estrofes i no segueix cap tipus de rima, ni consonant ni assonant.Té una constant d'hexasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs, amb algun puntual alexandrí i enneasíl·lab. El seu clímax poemàtic es anticlimàtic perquè al títol apareix el tema principal del poema. Segueix un esquema circular, en què els darrers versos són una repetició dels primers. La veu del poeta es de tercera persona on narra la vida de l'Elionor. Utilitza mots, verbs i substantius. L'estructura va dels versos 1-11 on l'Elionor entra a treballar a la fàbrica als catorze anys feliç...

.

Ausias March: es un cas aïllat " jo son aquell pus extrem amator.Centra la retòrica , reconeix tenir manca d'el·loquencia i d'art. No vol presumir de poeta sino d'amorós, és l'únic amador. Ausias està en contra dels trobadors, i els critica perquè han traspassat la veritat que només ell coneix "lleixant a part l'estil des trobadors, qui per escalf, trspassen veritat. Fa servir el català pur i alguns provençalismes. És el primer poeta culte que escriu en llengua catalana. Es deslliga del llast linguistic provençal. Té una influencia feble de Dante i Petrarca. Té una actitud davant les dones que el distància dels trobadors. Valora el seny, l'enteniment, la intel·ligència, no pas el cos. Es guarda la dona dins d'una mesura

Cançoneta incerta

 Autor: Bartomeu Rosselló Porcel ( Palma de Mallorca 1913-1938, el Brull). Poeta, assagista i traductor, mort de tuberculosi. Barroc, postsinbolista i avantguardista.

Obra: "A Mallorca, durant la Guerra Civil" dins de " Imitació al foc" (1938).

Tema: Descripció del paisatge mallorquí. I l'enyorança.

Gènere: És lírica. La seva forma és la descriptiva. Ja que narra el paisatge amb sentiment i afecte.

Estructura: Dues estrofes, amb dues parts.

1ª part- descripció esquemàtica.

2ª part- Fa una descripció amb gran càrrega simbòlica.

Del vers 1 al 10 parla del Passat- Primera part. La segona i tercera part, parla del present. L’època després de la guerra civil, postguerra 1938.

Mètrica: Combinació d'art menor i major. Versos lliures....