Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Isabel de Villena: poemes i obra Vita Christi

Llengua i literaturaActualitzat el 779 bytes

Isabel de Villena nasqué a Vlc com a filla de l'escriptor Enrique de Villena, va ser acollida a la cort de María de Castella, en 1463 fou elegida abadessa del convent Trinitat de Vlc, fou una dona culta, autora d'una única obre Vita Christi, que relata la vida de Jesucrist, el paper principal el te la Mare de Déu l'obra atorga un gran protagonisme a les dones que envotaren la vida de Jesús, comença amb el naixement de María i s'acaba amb l'ascensió de la Verge al cel, conté aquells passatges de l'Evangeli en què hi ha dones, i apareixen com a virtuoses, amables i piadoses.

Fricatives i africades palatals: ensordiment, sonorització i emmudiment

Llengua i literaturaActualitzat el 4,73 KB

Emmudiments – menjar, sumand, recordar, centpeus, Pendent, senyor.

Sensibilització – sentir-hi, vint-i-dos,

Ensordiment  - club, observa, sud.   

Com són les Oclusives, les fricatives i les africades en posició final de mot? Són sordes. Són sordes o sonores Segons si el so que les segueix és una consonant sorda (ensordiment) o sonora (sonorització). 

Com són les Oclusives, les fricatives i les africades davant de pausa?  Són sempre sordes.

En posició final de mot o davant de pausa, les consonants Oclusives, fricatives i africades són sempre sordes. / Les oclusives, fricatives i Africades en posició interior o final de mot són sordes o sonores segons si el So que les segueix és una consonant sorda (ensordiment) o sonora

...
Continua llegint "Fricatives i africades palatals: ensordiment, sonorització i emmudiment" »

Llir entre cards: anàlisi del poema d'Ausiàs March

Llengua i literaturaActualitzat el 4,32 KB

Ausiàs March, va néixer l'any 1397 i va morir el 1459. Va ser poeta i cavaller medieval, originari d'una família de la petita noblesa
Enterren les res amb alegries festes, expressa el dolor que sent l'autor per un amor no correspost per part de la dona. Aquest dolor no és res comparable amb el que se sent al món dels vius, de manera que desitja la mort i reflexiona sobre si estaria millor al cel que a la terra, on és ara.
Podem dividir aquest poema en quatre parts. La primera part comprèn des del primer vers fins el vers 12, i ens explica que vol que la gent sigui felíç i es diverteixi, però al mateix temps especifica que ell no pot gaudir d'aquella felicitat que demana pels altres, ja que està patint per amor. Es veu al poeta com
...
Continua llegint "Llir entre cards: anàlisi del poema d'Ausiàs March" »

La narració: elements, tipus i estructura narrativa

Llengua i literaturaActualitzat el 2,75 KB

Què és una Narració?

Una narració és un relat d'uns fets reals o de ficció. Aquests fets transcorren dins d'un marc narratiu (un espai i un temps concrets), són protagonitzats per uns personatges i són narrats des d'un determinat punt de vista.

L'Espai en la Narració

L'espai és el lloc o llocs en què es desenvolupa l'acció. Normalment, l'espai és representat a l'inici de l'obra, però pot anar canviant al llarg del desenvolupament de la narració.

El Temps en la Narració

El temps permet situar els fets en una època determinada. L'acció pot situar-se en el present de l'autor, en el passat i també en un futur imaginat.

L'Ordre Narratiu

L'ordre narratiu és la disposició dels fets de la història en la narració pròpiament dita. El...

Continua llegint "La narració: elements, tipus i estructura narrativa" »

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: poesia, foc i Noucentisme

Llengua i literaturaActualitzat el 9,36 KB

La Poesia Catalana dels Anys 30: Context i Gèneres

Establerta pel Noucentisme com el gènere més depurat i prestigiós de la literatura catalana dels anys 30. La majoria d’escriptors assoleixen la plenitud en aquesta època i els sistemes de difusió del gènere s’havien estabilitzat amb publicacions com:

  • Revista de Poesia (1925-1926)
  • Quaderns de Poesia (1935-1936)

Autors com Carles Riba i J.V. Foix van fer de la poesia un tema d’assaig i reflexió. Posteriorment, la poesia es deixa captivar pel Postsimbolisme, influenciat per autors com Valéry o Guillén, on el poeta reflexiona sobre la seva condició.

El concepte de Poesia Pura

La Poesia Pura consisteix en el despullament del poeta, on el motiu central de reflexió és la poesia mateixa....

Continua llegint "Bartomeu Rosselló-Pòrcel: poesia, foc i Noucentisme" »

Anàlisi textual d'un fragment narratiu: estructura i veus del discurs

Llengua i literaturaActualitzat el 3,11 KB

Tema i Estructura del Fragment Narratiu

El tema central del text és la trobada amb els amics de València.

Estructura Narrativa Tripartida

El text presenta l'estructura tripartida típica dels textos narratius:

  • Plantejament (l. 1-5): Explica l'ambient i la situació en què es troben els protagonistes, que intenten arribar a l’estació.
  • Nus (l. 6-20): Comença amb l’arribada a l’estació i la carrera fins a l’andana on esperen els amics de València.
  • Desenllaç (l. 21-23): Té lloc en el moment en què els personatges es presenten i comença una nova acció: agafar l’autobús que els durà al poble.

Resum del Contingut

Malgrat les condicions meteorològiques desfavorables, el protagonista i els seus amics es dirigeixen cap a l'estació de...

Continua llegint "Anàlisi textual d'un fragment narratiu: estructura i veus del discurs" »

Simbolisme a Mirall trencat: anàlisi dels símbols principals

Llengua i literaturaActualitzat el 2,93 KB

Simbolisme a 'Mirall Trencat'

Simbologia: 'Mirall trencat' és una obra plena de símbols. La majoria d'ells fan referència al pas del temps i la decadència de la família, així com també a la mort o la joventut. Un exemple clar el trobem a la torre: aquesta es comporta com si d'un ésser viu es tractés, neix, creix i mor com els personatges. És el símbol del temps que passa i de la vida dels adults, al contrari del jardí, que representa la vida infantil.

El Jardí i la Torre

Aquest jardí, emplaçat a la torre, representa, doncs, la joventut, la infantesa viscuda a la torre. En aquest jardí hi ha un llorer que simbolitza la mort, ja que és on cau el llamp i on la Maria, representant per excel·lència de la infantesa, se suïcida. També...

Continua llegint "Simbolisme a Mirall trencat: anàlisi dels símbols principals" »

Evolució de la narrativa catalana dels anys 80 a l'actualitat

Llengua i literaturaActualitzat el 3,19 KB

Narrativa dels anys 70 a l'actualitat

Des dels anys 80 fins a l'actualitat. Dos factors que han marcat l'evolució de la literatura catalana dels anys 80. L'evolució general de la societat i el consum cultural propis de les societats postindustrials. El mercat editorial en català s'ha consolidat amb més de 6000 llibres anuals publicats. La dècada dels 80 va ser clau pel que fa a la renovació de la continuïtat de la literatura catalana. Van desaparèixer dels grans escriptors. Es van reivindicar autors que havien estat relativament marginats. L'any d'Antaviana l'aparició d'un llibre de contes que va marcar una nova etapa per a la literatura catalana: Uf, va dir d'ell, de Quim Monzó. A les darreries de la dècada dels 60 i el començament
...
Continua llegint "Evolució de la narrativa catalana dels anys 80 a l'actualitat" »

Bernat Metge i Lo somni: vida, obra i estructura de l'obra mestra de l'humanisme català

Llengua i literaturaActualitzat el 5,54 KB

L'Humanisme Català i Bernat Metge: Una Època Clau

L'humanisme català va ser un moviment cultural i intel·lectual de gran rellevància. Diversos factors van contribuir al seu desenvolupament i a la consolidació d'una prosa catalana de qualitat.

La Cancelleria Reial i el Desenvolupament del Català

La Cancelleria Reial fou un aparell burocràtic que adquirí una importància notòria. Aquests funcionaris dominaven tres llengües: el català, l'aragonès i el llatí. Van ser, doncs, els cancellers i els escrivans els primers traductors seriosos d'obres clàssiques al català a partir de textos originals. Així fou com crearen un estil depurat que aviat es va imposar com a model de llengua per tot el territori de parla catalana i va substituir...

Continua llegint "Bernat Metge i Lo somni: vida, obra i estructura de l'obra mestra de l'humanisme català" »

Anàlisi de 'Tot l'enyor de demà' de Salvat-Papasseit: forma, contingut i context

Llengua i literaturaActualitzat el 4,24 KB

Context Literari: Modernisme i Noucentisme

Aquests dos moviments no són antagònics, perquè també hi trobem temàtiques rurals als noucentistes o quan els modernistes criticaven l'espontaneïtat inculta. Aquests dos moviments es relacionen en el fet que el cadàver de Maragall és vetllat per Eugeni d'Ors. El noucentisme d'Ors s'inicia amb la revista que publica: Els Quatre Gats.

Anàlisi Formal de Tot l'enyor de demà

Tot l’enyor de demà és un poema en què aparentment l’estructura no segueix cap cànon establert, en gran part per la distribució gràfica dels versos (trencament brusc i espais en blanc), pròpia de les avantguardes, que dóna lloc a pauses més extenses i a una major musicalitat al text. Podríem dir que té unes 14...

Continua llegint "Anàlisi de 'Tot l'enyor de demà' de Salvat-Papasseit: forma, contingut i context" »