Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura
Fricatives i africades palatals: ensordiment, sonorització i emmudiment
Emmudiments – menjar, sumand, recordar, centpeus, Pendent, senyor.
Sensibilització – sentir-hi, vint-i-dos,
Ensordiment - club, observa, sud.
Com són les Oclusives, les fricatives i les africades en posició final de mot? Són sordes. Són sordes o sonores Segons si el so que les segueix és una consonant sorda (ensordiment) o sonora (sonorització).
Com són les Oclusives, les fricatives i les africades davant de pausa? Són sempre sordes.
En posició final de mot o davant de pausa, les consonants Oclusives, fricatives i africades són sempre sordes. / Les oclusives, fricatives i Africades en posició interior o final de mot són sordes o sonores segons si el So que les segueix és una consonant sorda (ensordiment) o sonora
...Llir entre cards: anàlisi del poema d'Ausiàs March
Enterren les res amb alegries festes, expressa el dolor que sent l'autor per un amor no correspost per part de la dona. Aquest dolor no és res comparable amb el que se sent al món dels vius, de manera que desitja la mort i reflexiona sobre si estaria millor al cel que a la terra, on és ara.
Podem dividir aquest poema en quatre parts. La primera part comprèn des del primer vers fins el vers 12, i ens explica que vol que la gent sigui felíç i es diverteixi, però al mateix temps especifica que ell no pot gaudir d'aquella felicitat que demana pels altres, ja que està patint per amor. Es veu al poeta com
La narració: elements, tipus i estructura narrativa
Què és una Narració?
Una narració és un relat d'uns fets reals o de ficció. Aquests fets transcorren dins d'un marc narratiu (un espai i un temps concrets), són protagonitzats per uns personatges i són narrats des d'un determinat punt de vista.
L'Espai en la Narració
L'espai és el lloc o llocs en què es desenvolupa l'acció. Normalment, l'espai és representat a l'inici de l'obra, però pot anar canviant al llarg del desenvolupament de la narració.
El Temps en la Narració
El temps permet situar els fets en una època determinada. L'acció pot situar-se en el present de l'autor, en el passat i també en un futur imaginat.
L'Ordre Narratiu
L'ordre narratiu és la disposició dels fets de la història en la narració pròpiament dita. El...
Bartomeu Rosselló-Pòrcel: poesia, foc i Noucentisme
La Poesia Catalana dels Anys 30: Context i Gèneres
Establerta pel Noucentisme com el gènere més depurat i prestigiós de la literatura catalana dels anys 30. La majoria d’escriptors assoleixen la plenitud en aquesta època i els sistemes de difusió del gènere s’havien estabilitzat amb publicacions com:
- Revista de Poesia (1925-1926)
- Quaderns de Poesia (1935-1936)
Autors com Carles Riba i J.V. Foix van fer de la poesia un tema d’assaig i reflexió. Posteriorment, la poesia es deixa captivar pel Postsimbolisme, influenciat per autors com Valéry o Guillén, on el poeta reflexiona sobre la seva condició.
El concepte de Poesia Pura
La Poesia Pura consisteix en el despullament del poeta, on el motiu central de reflexió és la poesia mateixa....
Anàlisi textual d'un fragment narratiu: estructura i veus del discurs
Tema i Estructura del Fragment Narratiu
El tema central del text és la trobada amb els amics de València.
Estructura Narrativa Tripartida
El text presenta l'estructura tripartida típica dels textos narratius:
- Plantejament (l. 1-5): Explica l'ambient i la situació en què es troben els protagonistes, que intenten arribar a l’estació.
- Nus (l. 6-20): Comença amb l’arribada a l’estació i la carrera fins a l’andana on esperen els amics de València.
- Desenllaç (l. 21-23): Té lloc en el moment en què els personatges es presenten i comença una nova acció: agafar l’autobús que els durà al poble.
Resum del Contingut
Malgrat les condicions meteorològiques desfavorables, el protagonista i els seus amics es dirigeixen cap a l'estació de...
Simbolisme a Mirall trencat: anàlisi dels símbols principals
Simbolisme a 'Mirall Trencat'
Simbologia: 'Mirall trencat' és una obra plena de símbols. La majoria d'ells fan referència al pas del temps i la decadència de la família, així com també a la mort o la joventut. Un exemple clar el trobem a la torre: aquesta es comporta com si d'un ésser viu es tractés, neix, creix i mor com els personatges. És el símbol del temps que passa i de la vida dels adults, al contrari del jardí, que representa la vida infantil.
El Jardí i la Torre
Aquest jardí, emplaçat a la torre, representa, doncs, la joventut, la infantesa viscuda a la torre. En aquest jardí hi ha un llorer que simbolitza la mort, ja que és on cau el llamp i on la Maria, representant per excel·lència de la infantesa, se suïcida. També...
Evolució de la narrativa catalana dels anys 80 a l'actualitat
Narrativa dels anys 70 a l'actualitat
Bernat Metge i Lo somni: vida, obra i estructura de l'obra mestra de l'humanisme català
L'Humanisme Català i Bernat Metge: Una Època Clau
L'humanisme català va ser un moviment cultural i intel·lectual de gran rellevància. Diversos factors van contribuir al seu desenvolupament i a la consolidació d'una prosa catalana de qualitat.
La Cancelleria Reial i el Desenvolupament del Català
La Cancelleria Reial fou un aparell burocràtic que adquirí una importància notòria. Aquests funcionaris dominaven tres llengües: el català, l'aragonès i el llatí. Van ser, doncs, els cancellers i els escrivans els primers traductors seriosos d'obres clàssiques al català a partir de textos originals. Així fou com crearen un estil depurat que aviat es va imposar com a model de llengua per tot el territori de parla catalana i va substituir...
Anàlisi de 'Tot l'enyor de demà' de Salvat-Papasseit: forma, contingut i context
Context Literari: Modernisme i Noucentisme
Aquests dos moviments no són antagònics, perquè també hi trobem temàtiques rurals als noucentistes o quan els modernistes criticaven l'espontaneïtat inculta. Aquests dos moviments es relacionen en el fet que el cadàver de Maragall és vetllat per Eugeni d'Ors. El noucentisme d'Ors s'inicia amb la revista que publica: Els Quatre Gats.
Anàlisi Formal de Tot l'enyor de demà
Tot l’enyor de demà és un poema en què aparentment l’estructura no segueix cap cànon establert, en gran part per la distribució gràfica dels versos (trencament brusc i espais en blanc), pròpia de les avantguardes, que dóna lloc a pauses més extenses i a una major musicalitat al text. Podríem dir que té unes 14...