Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Anàlisi de "Tots els contes" de Mercè Rodoreda

Aquest document analitza diversos aspectes dels contes de Mercè Rodoreda, amb un enfocament particular en un relat que aborda la violació i la marginalitat.

Temes Principals

• La violació d'una dona.
• La marginalitat.
• L'abús.

Estructura del Conte Analitzat

• Primer paràgraf: Localització de la dona vora el riu, on evoca l'experiència traumàtica.
• Segon paràgraf: Narració de l'experiència traumàtica de la violació.
• Tercer paràgraf: L'endemà, la policia intervé en el cas i un inspector obre la recerca. Se suggereix que la protagonista està embarassada com a resultat de la violació.

Tipologia Textual

Es tracta d'un text narratiu. Alguns trets remarcables observables són:

• La seqüència narrativa

Anàlisi d'Assaig de Càntic en el Temple de Salvador Espriu

"Assaig de càntic en el temple" és un poema de Salvador Espriu datat l'any 1954, i inclòs en el llibre "El caminant i el mur". L'autor va néixer l'any 1913 i es va veure obligat a exiliar-se a causa de la dictadura. Va patir un exili interior, ja que es va quedar a Catalunya. En aquest poema se'ns parla d'aquest exili interior, el mateix moment en què el poeta es va convertir en un poeta civil. La veu d'Espriu durant el poema és crítica i el que fa és dir-nos a través del poema les imperfeccions del país. Per tant, apareix en el poema la col·lectivitat, el país i el que critica Espriu: les mancances, imperfeccions d'aquest col·lectiu i del país relacionat: Espanya.

Es...

Importància de Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer és una figura cabdal per diverses raons:

• És un dels primers grans poetes que recupera el prestigi de la poesia catalana.
• És considerat un dels creadors de la llengua literària catalana contemporània.
• És el poeta català més important del segle XIX.
• Després d'Ausiàs March, és el primer que situa la literatura catalana a nivell europeu, obtenint ressò internacional.
• Consolida el moviment de la Renaixença.

La seva Vida

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845 i va morir a Vallvidrera (Barcelona) el 1902. La seva vida és un exemple d'artista romàntic: idealista, apassionat i rebel. Un temperament que l'abocarà a la tragèdia personal i a un final amarg.

1a Etapa:

Lluís-Anton Baulenas: Biografia i Trajectòria

Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 21 de setembre de 1958) és escriptor, traductor i crític literari. Abans d'exercir d'escriptor, havia fet de mestre en una escola privada. Després, va abandonar aquestes feines secundàries i va dedicar tot el seu temps a l'escriptura. Els seus inicis literaris es van produir en el teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor.

Anàlisi de la Novel·la "El fil de plata"

La novel·la El fil de plata narra la història de tres joves adolescents, Gregori, Maria i Pere, procedents de la classe treballadora, que es coneixen per atzar, a través d'un anunci de Ràdio Barcelona, just el dia que tots compleixen 18 anys. A partir d'aquesta data, s'estableix...

Ressorgiment de Catalunya i el fènix en el poema

El tema general del poema és el ressorgiment de Catalunya, concretament la llengua i la literatura catalanes, en el context de la dictadura franquista (moment en què el català era perseguit). Per explicar-ho utilitza la metàfora del fènix, criatura mitològica que ressorgeix de les seves pròpies cendres, i que és presentat com el «jo poètic» d'aquest poema.

Estructura

La estructura interna està dividida en dues parts.

• Primera part (estrofes 1-3): defineix el fènix i la seva importància a l'antiguitat, referint-se al passat gloriós de Catalunya.
• Segona part (estrofa 4): parla de l'esperança que la gent torni a creure en el fènix, amb el sentit ocult del desig que Catalunya torni a

Anàlisi de "Cambra de la tardor" de Gabriel Ferrater

Context i proposta poètica de Ferrater

El poema Cambra de la tardor, de Gabriel Ferrater, publicat l'any 1968, s'inclou en el recull Menja't una cama del mateix autor. Ferrater decideix quedar-se al marge del realisme històric i de la poesia emergent de la seva època per a fer una nova proposta poètica basada en les relacions humanes i en l'experiència personal.

Temes centrals i obsessions del poeta

Els dos centres d'interès principals del poema són, d'una banda, les relacions amoroses i, de l'altra, el pas del temps, per damunt de qualsevol altra cosa. Aquests dos punts d'interès es relacionen directament amb els temes del poema, però a més ens adonem que es tracta de les obsessions...

Eugeni d'Ors (1881-1954)

Eugeni d'Ors va néixer a Barcelona i va estudiar Filosofia i Lletres i Dret. Va ser secretari de l'Institut d'Estudis Catalans i director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat. Va escriure Glosari, un conjunt d'articles breus que apareixien periòdicament on s'exposava el seu ideari estètic (fonament ideològic del Noucentisme) resumit en:

• Intervenció: fa referència a l'acció reformadora. Quan s'aplica a l'actuació estètica s'anomena arbitrarietat.
• Classicisme i mediterranisme: passat grecoromà com un espai públic civilitzador. S'oposen al decadentisme nòrdic dels modernistes.
• Civilitat i obra ben feta: defensa de Catalunya-ciutat en oposició al ruralisme modernista. Es fomenta l'obra ben feta que comporta

Formes dels Pronoms Relatius en Català

Formes Variables

• El relatiu compost el qual, que té flexió completa:
  • Singular masculí: el qual
  • Singular femení: la qual
  • Plural masculí: els quals
  • Plural femení: les quals

Formes Invariables

• Formes àtones: que
• Formes tòniques: què, qui
• Forma adverbial: on

Funcions dels Pronoms Relatius

Pronom Relatiu que

El pronom relatiu que s'utilitza quan, dins la seva proposició, compleix la funció de subjecte, de complement directe o de complement circumstancial (amb matís temporal). No va mai precedit de cap preposició. Designa tant persones com coses.

Exemples:

• Els viatgers que (subjecte) no duien bitllet van baixar a la primera estació.
• No sé res del noi que (CD) trobàvem pel parc.
• Els dies que (CC) tenim exàmens

Significat:concepte/significant:conjunt sons i lletres. Llenguatge: capacitat que tenim de comunicar-nos de trasnmetrens coneixements 

Els textos narratius són aquells que tenen per finalitat contar una història

La descripció caracteritza els personatges i els espais en què transcorre la història

El diàleg introdueix la veu dels personatges i pot servir per caracteritzar-los a partir de les seves intervencions

La narración exposa els fets,és a dir, presenta les accions.També introdueix elements nous en el desemvolupament de la història

Estil directe:és la transccripció directa del que diuen els personatges .Un personatge dialoga amb un altre o amb si mateix.

Estil indirecte: el que diuen o pensen els personatges apareix contat per un narrador.Habitualment la manera d’iniciar aquest estil indirecte és a través d’oracions subordinades amb verbs de dicció (dir,contestar,...