Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Tirant lo Blanc: personatges, espectacles i metàfores (anàlisi)

Llengua i literaturaActualitzat el 3,18 KB

Les dues parelles es comporten de manera diferent

Les dues parelles es comporten de manera diferent. Per una banda, Tirant vol estar amb Carmesina i obtenir la seva virginitat, però ella encara no vol, perquè té por que l'enganyi després i no la pugui recuperar. Al final del capítol, Diafebus se'n va al llit amb Estefania; li diu que li ha tret la virginitat quan ella no volia. Tirant respecta Carmesina i Diafebus no respecta Estefania.

Espectacle: el combat

L'espectacle consisteix en què dos cavallers pugen a cavall i lluiten amb una espasa. La finalitat és fer caure l'altre; la caiguda representa deshonra. El que cau rebrà un càstic: ser fuetejat per les dones.

L'estadi

L'estadi és un recinte tancat on es fan els combats. Al mig hi ha...

Continua llegint "Tirant lo Blanc: personatges, espectacles i metàfores (anàlisi)" »

Funció, tipus i estructura de l'article d'opinió

Llengua i literaturaActualitzat el 2,67 KB

Funció de l'Article d'Opinió

Els articles d’opinió expressen la visió del seu autor o autora sobre un tema o fet determinat. L’objectiu o intenció de la majoria d’articles és opinar per tal de donar claus per a la interpretació dels fets o temes d’actualitat al públic lector. Són textos *personals* i *subjectius*.

Tipus Bàsics de Textos d'Opinió

En els diaris i revistes hi ha dos tipus bàsics de text d’opinió:

  • L'**Article d'Opinió**: És un text sense periodicitat fixa, firmat per professionals que col·laboren esporàdicament amb un diari o publicació determinada.

  • La **Columna**: És un text de periodicitat i ubicació fixa, escrit per un col·laborador també fix, que acostuma a tenir certa afinitat amb la línia editorial

...
Continua llegint "Funció, tipus i estructura de l'article d'opinió" »

Narrativa modernista catalana: etapes, característiques i corrents

Llengua i literaturaActualitzat el 4,03 KB

Narrativa Modernista

Existeixen dues etapes dins de la narrativa modernista:

Primera Etapa (1890-1900)

En aquesta etapa no existeix pràcticament cap obra que es pugui considerar plenament narrativa modernista. Sí que hi trobem algunes obres naturalistes i simbolistes que influeixen en el Modernisme. Alguns exemples són La Papallona (Narcís Oller) i La Damisel·la Santa de Raimon Caselles. Aquest buit de la novel·lística s'explica per les circumstàncies de la cultura catalana, però també perquè a tot Europa es produeix una crisi de novel·lística.

Segona Etapa (1900-1911)

En aquest moment ja es parla de novel·la modernista de manera convencional. L'any 1901 s'inicia amb Els Sots Feréstecs i acaba l'any 1911 amb La Vida i la Mort de Jordi

...
Continua llegint "Narrativa modernista catalana: etapes, característiques i corrents" »

Quim Monzó i la poesia catalana de postguerra: tendències i autors clau

Llengua i literaturaActualitzat el 2,5 KB

Quim Monzó: Escriptor, Cronista i Mestre de la Narrativa Curta

Quim Monzó ha estat dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de cançons i traductor, però per damunt de tot, és escriptor.

Ha guanyat diversos premis literaris i és considerat l'autor més important de narrativa curta de la nostra literatura. Té influències americanes i també no literàries.

Temes i Estil de Quim Monzó

El tema central de les seves narracions és la vida quotidiana del món occidental, el retrat de la societat hedonista, consumista i sense ideals. Es caracteritza perquè els elements urbans són metàfores dels valors de la societat actual. Els seus textos destaquen pel tractament humorístic i irònic. Analitza els estils de...

Continua llegint "Quim Monzó i la poesia catalana de postguerra: tendències i autors clau" »

L'assaig: definició, subgèneres i gèneres de l'argumentació literària

Llengua i literaturaActualitzat el 2,73 KB

Gèneres d'àmbit literari: L'assaig

L'assaig és un gènere de difícil definició perquè se situa entre la literatura de creació i altres gèneres semblants que utilitzen la reflexió, com l'article d'opinió. Pot ser definit com un text en prosa no narrativa, de dimensions imprecises, amb un llenguatge directe, elaborat però no massa elevat, per tal de guanyar la confiança del lector i fer-ne més comprensible el contingut.

L'estil pot arribar a ser molt retòric, encara que normalment es manté en una variant estàndard culta. Sol mostrar una certa tendència a l'escepticisme, fins i tot envers les pròpies idees. L'assaig pot adoptar la forma de subgèneres com:

  • Un diari personal
  • Una carta
  • Un diàleg
  • Una glossa
  • Un diccionari
  • Una dissertació
  • Un
...
Continua llegint "L'assaig: definició, subgèneres i gèneres de l'argumentació literària" »

Maria Àngels Anglada: biografia, obra i llegat literari

Llengua i literaturaActualitzat el 6,16 KB

Maria Àngels Anglada: Orígens i Formació

Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer l'any 1930 a Vic (Osona), ciutat que va marcar els primers anys de la seva vida. Filla d'un advocat vigatà, la gran de quatre germans, va viure en un ambient familiar apassionat per la música. Precisament aquesta passió va influir l'autora, tal com es reflecteix en alguna de les seves novel·les.

Ben entrada la joventut es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat coneguda aleshores com a Central (actualment Universitat de Barcelona). Es va llicenciar en Filologia Clàssica. L'any 1961 es va traslladar a l'Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a la seva mort (abril de 1999). Els primers anys, a Figueres, els va dedicar a la família i les...

Continua llegint "Maria Àngels Anglada: biografia, obra i llegat literari" »

Anàlisi de personatges de Terra Baixa i terminologia de les locucions

Llengua i literaturaActualitzat el 4,87 KB

Terminologia Gramatical: Locucions i Significats

La terminologia prové de la formació de significats a partir de les locucions gramaticals, que són els mots que serveixen per a connectar sintagmes, o coordinar i subordinar. Però també anomenem locució a un grup de mots que té el valor sintàctic d'una sola paraula (per exemple, «aixecar la camisa»).

Tipus de Locucions

  • Locucions Verbals: Nucli: verb que aporta un significat metafòric a la locució.
  • Locucions Adjectivals: Nucli: adjectiu darrere del qual normalment hi ha un complement preposicional (per exemple, «nou de trinca»).
  • Locucions Adverbials: Classes de mots generalment diferents de l'adverbi, però que modifiquen sintagmes verbals o oracions i que es poden substituir per un adverbi
...
Continua llegint "Anàlisi de personatges de Terra Baixa i terminologia de les locucions" »

Laura a la ciutat dels sants: anàlisi de personatges, símbols i temes

Llengua i literaturaActualitzat el 2,35 KB

Anàlisi dels personatges i temes a Laura a la ciutat dels sants

  • El desenllaç i el conflicte amorós: La part final de la novel·la mostra la bogeria de la Teresa, que suplica a la Laura que s’allunyi del Pere, de qui està enamorada des de ben jove. El Pere, però, mai no s’havia fixat en ella.
  • Teresa, la figura de la repressió: Germana del Tomàs, és una dona soltera i molt religiosa. Ha viscut sempre a la casa pairal, primer servint la seva mare i les seves tietes, i després el seu germà, l’hereu.
  • El triangle amorós (Tomàs, Laura, Pere): Un conflicte irresoluble on la Laura s’adona que la idealització que havia fet del Pere no correspon a la realitat.
  • La repressió freudiana: La Teresa representa el concepte freudià de la repressió:
...
Continua llegint "Laura a la ciutat dels sants: anàlisi de personatges, símbols i temes" »

Complements adverbials i errors freqüents en català: lloc, temps, manera i ús de 'lo'

Llengua i literaturaActualitzat el 6,5 KB

Anàlisi de Complements Adverbials

A continuació, s'analitzen diversos complements adverbials en oracions, presentant-ne la forma corregida i identificant-ne la funció i la categoria gramatical.

  • Oració 1: Complements de Lloc i Manera

    Als entorns del municipi hi ha moltes cases de pagès dispersades.

    • Als entorns del municipi: Complement Circumstancial de Lloc (CCL), sintagma preposicional.
    • dispersades: Complement Circumstancial de Manera (CCM), adjectiu.
  • Oració 2: Complements de Lloc i Manera

    En aquest establiment no es fia: obliguen els clients a pagar per avançat.

    • En aquest establiment: Complement Circumstancial de Lloc (CCL), sintagma preposicional.
    • per avançat: Complement Circumstancial de Manera (CCM), sintagma preposicional.
  • Oració 3: Complements

...
Continua llegint "Complements adverbials i errors freqüents en català: lloc, temps, manera i ús de 'lo'" »

Oracions subordinades en català: tipus i exemples

Llengua i literaturaActualitzat el 5,49 KB

Oracions Subordinades en Català: Guia Completa

Les oracions subordinades són aquelles que depenen sintàcticament d'una altra oració, anomenada oració principal, i que no tenen sentit complet per si soles. Aquesta guia detalla els diferents tipus d'oracions subordinades en català, amb les seves característiques i exemples pràctics.

Tipus d'Oracions Subordinades

Oracions Subordinades Substantives

Les oracions subordinades substantives realitzen la funció pròpia d'un substantiu (subjecte, complement directe, complement indirecte, etc.) dins de l'oració principal.

Subordinades Substantives de Relatiu

La subordinada va introduïda per un relatiu (com qui, que, on, etc.) que no té antecedent explícit dins de l'oració principal.

  • Els qui vulgueu
...
Continua llegint "Oracions subordinades en català: tipus i exemples" »