Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

NORMES LINGÜÍSTIQUES:

El verb-
(Mode)Diferencia entre lexposició dideeas(indicatiu)els desitjos o dubtes(subjuntiu)i les ordres(imperatiu) Camino-Indicatiu, Camínés-subjuntiu Camina-imperatiu si es una ordre.

Verbs Irregulars-
Present Indicatiu-Agraïm,Agraïu, Pre.Sub(Igual1)Pasa.Simp-Agraïes,Agraïen. Imper.Indi-Agraïa,Agraïes,Agraïen. Imper.Sub-Agraïssis,Agraïssin
Partí-Agraït.

Ledequació i els registres Lingüistics-
Formal/Culte-Estàdard(neutre i mitjà) Informal/Col·loquial (o familiar).Vulgar.

B/V.
B- 1r-Devant de I o R 2n-Derrera de M. 3r-Quant en una mateixa família de mots, alternen p i b.
V- 1r- Derrera de N. 2n-En terminacions, Ava-avés. 3r- En les formes del verb Haver 4rt- Quant en una mateixa família de mots, alternen...

-Josep Anselm Clavé: “La Maquinista”

-Marià Aguiló: “Llibre de L’amor”

-Robert Robert: “articles de costums”

-Frederic Soler: “L’esquella de la torratxa”

-Teodor Llorente: “La nova Era”

-Jacint Verdaguer: “Canigó”

-Emili Vilanova: “Colometa La gitana o Lo regrés dels confinats”

-Àngel Guimerà: “Mar i Cel”

-Narcís Oller: “L’Escanyapobres”

-Martí Genís i Aguilar: “Julita”

-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”

-Miquel Costa i Llobera: “Horacianes”

-Joan Alcover: “Cap al tard”

-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”

-Joan Maragall: “El comte Arnau”

-Santiago Russiñol: “L’auca del señor Esteve”

-Prudenci Bertrana: “Josafat”

-Enric Prat de la Riba: “La Nacionalitat catalana”

-...

No·l Prenatz lo fals marit(No el prengueu, El fals marit) és una obra Poètica deCerverí De Girona(1259-1285) fou l'últim gran poeta de la tradició Trobadoresca catalana, que s'estilava en aquella època. El seu nom real era Guillem de Cervera, però se'l va canviar per el de Ceverí de Girona, ja que el Rei Jaume I li concedí unes terres al Gironès. Va servir com a trobador a la Cort de Cardona i també va ser poeta oficial de les corts de Jaume I el Conqueridor Pere II el Gran. Data del Segle XIII.

En el poema Es dona la viadera com a gènere literari. La viadera és en una composició Poètica que es cantava en els viatges llargs que feien els senyors feudals, per Tal d'alleugerir la monotonia i la duresa del Camí i que d'aquesta

La novel.La cavallerescCervantes remarca Dues qualitats de la novel.La de Martorell, la capacitat d'entretenur i la Versemblança De l'argument i dels personatges i recomanava el llibre perquè Era un llibre seriós I divertit i molt diferent.Tirant no conté Elements meravellesos i increïbles Ni herois extraordinaris i sobrehumans.Martorell planteja Tirant en un Març geogràfic Identificable, els herois es mantenen dins uns límits estrictamebt humans. Tirtant no té Una força Sobrenatural, si no que es planifica estratègicament. Pateix accidents com caure D'un cavall i mor d'una pulmonia. L'humor i la ironia en reforça La versemblança I la normalitat. Curial e Güelfa També Té Aquestes característiques. Les dos tenen com a models

Al segle XV, la poesia va arribar al punt més elevat gràcies a les obres de Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March (autor més important).

Ausiàs March va ser el 1 poeta que va escriure en llengua genuinament catalana. Va trencar amb la tradició anterior (poesia trobadoresca). La seva poesia es el 1 pas cap a la poesia moderna.

La seva poesia gira al voltant dels temes del bé i el mal, el bon i el mal amor, el pecat i la virtut, el dolor i la mort i la lluita amb si mateix. El tema Amorós és el que ocupa més espai en l'obra.

Els senyals més característics que usa són Plena de Seny i Llir entre Cards. L'amor que transmet sempre és intel·lectualitzat i idealitzat. Hi distingeix 3 tipus d'amor: l'honest (ànima humana)...