Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Bufar en caldo gelat eduard escalante

Llengua i literatura968 bytes

Teatre-teatre popular: defensaven l'ús de la llengua tal com es parla recollir a les expressions més vídeos i col·loquials. En els temes tractats la descripció de la vida quotidiana també hi havia teatre religiós popular. Ells i li més representatiu fou el sainet predominava el caràcter comiti burlesc en personals els típics de les classes populars i la teva dir que era preferentment amorosa.
Teatre culte:compartien els ideals i els criteris de la renaixença pretenien recuperar la literatura culta.els autors evitar l'ús de vulgarismes i castellanismes propis de la llengua popular i es van substituir amb arcaisme més medievals. Es caracteritzava el teatre romàntic que recreava ambients i  personatges històrics.
Eduard Escalante-
...
Continua llegint "Bufar en caldo gelat eduard escalante" »

Foc al cor resums

Llengua i literatura2,92 KB



CAPÍTOL 1LÒscar ha canviat descola recentment perquè ens explica que no es molt bon estudiant, va a la parada dautobús un matí desprès de Setmana santa a lavinguda Pedralbes reflexiona sobre els Gitanos , la seva existència...I un cop a lautobús no pot evitar pensar en lEugènia. CAPÍTOL 2LÒscar no pot anar a escola perquè està molt malalt, li fa mal el coll i el cap i té 40º de febre. No el pot anar a visitar el doctor de sempre i va un durgències. Aprofita el dia per pensar en el moment del dia que espera lautocar , o en la família.CAPÍTOL 3LÒscar esperant el bus presència una baralla entre la colla den Luismi. I al autobús sasseu al costat de la Eugènia. CAPÍTOL 5Lamic de lÒscar en Luismi li proposa de fer campana...

Continua llegint "Foc al cor resums" »

Comentari de text el comte arnau

Llengua i literatura3,49 KB

·El 1900 publicà Visions i Cants, una obra plena de vitalisme en què Maragall s'erigeix en portaveu de la col.Lectivitat.Hi descriu els grans personatges de la mitologia popular catalana. El llibre conté la primera part d' ''El comte Arnau''

·El 1903 llegí el discurs ''Elogi de la paraula'. Maragall hi exposa la teoria de ''La paraula viva'', que parla de la tasca dels poetes, i en particular de la singular relació que mantenen amb les paraules, el seu material de treball.

·El 1904 publicà Les disperses, on mostra una gran atraccíó per la natura, no com si fos un organisme misteriós, sinó com una cara visible de Déu. El llibre inclou la cançó La ginesta.

·El 1906 va publicar Enllà, que conté la segona part d' El comte Arnau....

Continua llegint "Comentari de text el comte arnau" »

Lanquan li jorn son lonc en mai. Jaufre rudel comentari de

Llengua i literatura2,89 KB

El poema Lanquan li jorn son lonc en mai de Jaufre Rudel,diu que hi ha una llunyania entre els amants,una distància amorosa.En el transcurs del poema l´autor parla de l´amor de "Lohn",el voler vore a una persona,que es la seua amada i imagina el moment en que estarán junts.L´autor fa referència a la imatge de Deu,pensa que l´amor capa a la dona a sigut obra de Deu,també ya referéncia a la màgia,aquesta pot aconseguir k algú s´enamore.El tema dominant es la distància amorosa.Jaufre rudel intente persuadir als seus lectors de que per molt lluny que esté la teua amada,si la vols, tendríes que fer tot el que siga possible pero a vore-la.

En la 1era estrofa.L´autor está trist,léstació en la que viu es la primavera,`però ell la

...
Continua llegint "Lanquan li jorn son lonc en mai. Jaufre rudel comentari de" »

Quadern d aram resum per capítols

Llengua i literatura3,89 KB

1. Quadern d’Aram es una novel·la polifònica on intervenen diferents veus narratives. Està composta per set capítols extensos i tanca amb un epíleg, una  nota i un quadre cronològic. El primer capítol anomenat ‘’ Agama Stellio’’ , la narradora editora ens explica els orígens d’aquesta gènesi per la qual va decidir escriure aquesta novel·la, per tan la veu d’aquest primer capítol pertany a la veu narrativa de l’autora. Al segon capítol ‘’Aram i Iorgos’’  també pertany a la veu narrativa de la narradora-editora. Mentre que al tercer i quart capítol corresponen a la veu d’Aram, que es qui parla a través de les pagines del seu diari ‘’ Carnet d’Aram Atenes, i en mar ‘’. Al cinquè capítol correspon
...
Continua llegint "Quadern d aram resum per capítols" »

Figures retòriques semàntiques

Llengua i literatura2,61 KB

Els recursos expressius 
Figures fòniques 
•Rima 
•al·literació (repetició pròxima de sons) 
•paranomàsia (repetició pròxima de grups fònics)  
•onomatopeia (imitació de sons reals) 
•jocs de paraules. 
Figures morfosintàctiques 
•paral·lelisme: repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides. 
•anàfora: repetició de mots. 
•polisíndeton: presència repetida de conjuncions. 
•asíndeton: absència de conjuncions. 
•el·lipsi: supressió d'un element de l'oració. 
•hipèrbaton: alteració de l'ordre lògic de la frase. 
Figures semàntiques 
•metàfora: substituir un mot per un altre, que pertany a un camp semàntic diferent, entre els quals pot establir-se una relació analògica (és
...
Continua llegint "Figures retòriques semàntiques" »

La noia que ve de la mar Josep Carner

Llengua i literatura3,63 KB

Modernisme S. XIX-XX Poesia: Joan Maragall: Visions & cants / Narrativa: Víctor Català: Solitud, Ramón Casellas: Els sots feréstecs, Prudenci Bertrana: Josafat , Josep Pous i Pàges: La vida i la Mart d'en Jordi Fraginals. Teatre:  Santiago Rusiñol: L'auca del senyor Esteve , Gabriel Puig i Ferrterer: Aigües encantades.

Noucentisme S:XX Poesia: Josep Carner: Els fruits saborosos, auques i ventalls, Nabí. Guerau de Liost: La muntanya d'ametistes, La ciutat d'ivori. Prosa: Eugeni d'Ors: La ben plantada, Teatre:  Josep María de Sagarra: El cafe de la Marina, L'hostal de la Gloria, La rambla de les floristes. 
Avantguardes: Poesia: Josep María Junoy, Joan Salvat- Papasseit: La gesta dels estels, Poema de la rosa als llavis. J.V.
...
Continua llegint "La noia que ve de la mar Josep Carner" »

Literatura catalana anys 60

Llengua i literatura12,12 KB

literatura catalana: expressada en català, independentement de l´origen territorial de l´autor/a.
Historia: a XII-XIII  el període de la la lìrica trobadoresca que se desenvolupa el voltant de les corts-castellans. Primera literatura en llengua vulgar. XIII les croniques sòn prosa historiogràfiques:llebres dels Feits: Jaume I,cronica de Bernat. Ramón Llull considerar el creador del catala literari. XIV L´humanisme ès el retorna l´estudi i valoració dels clàssics grecollatins ( Bernat Metge). XV el segle d´or Valencíà, els intelctuals de Catalunya es tralladan a València:  Ausiàs March i Joanot Martorell Tirant lo Blanc. XVI-XIX decadència perque contrasta amb el s. D´or, per la castellanització de tot Espanya, la llengua
...
Continua llegint "Literatura catalana anys 60" »

Mot substantivat

Llengua i literatura2,32 KB

categoria gramatical:substantius,adjectius,verbs,pronoms,determinants,adverbis,

preposicions,conjuccions i interjeccions.
En podem estudiar la forma(morfologia), la funció(sintaxi) i el significat(semàntica).
La morfologia és la part de la linúística que estudia la forma o l'estructura interna de les paraule, es a dir, de manera són formades.
Hi ha mots que són formats per una par invariable(lexema o arrel) i una oart variable(morfema) que en dona la informacó sobre el gènere, nombre, el temps verbal...
Els substantius,adjectius,verbs,determinants i pronoms són variables perquè són formats per un lexema i un morfema.
La sintaxi es la part  de la lingistica que estudia la relació dels mots en una oració i la funció qaue hi fan. L'analisi
...
Continua llegint "Mot substantivat" »

Àngel guimerà etapes

Llengua i literatura2,59 KB

1etapaTRAGEDIA ROMÀNTICA):S'inicia en l'estrena de Gal·lia Placída,a la qual seguí Judith de Welp, El fill del rei,Mar i cel i x ultim Rei i monjo.Es tracta d'un grup de tragèdies que cnstitueix la part + ROMàntica d la seva prdccio: recreació d'ambiens passats,medievalisme,tractament subjectiu de la historia, q es cnverteix en llegenda i gran relleu de personatges.Guimerà se'ns mostra influït sbretot x Víctor Hugó i també per Shakespeare i el drama historic catala contemporani.Les tragedies de cstrccio barroca es ressenteixen duna certa acumulació delements sobre la trama central, menys Mar i Cel,la millor obra del període.2etapaDRAMA REALISTA:Guimerà cap al 1890 se compromet amb el catalanisme del qual esdevingué una de les
...
Continua llegint "Àngel guimerà etapes" »