Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura
Personatges de la historia cagadets de por
- Situació final:
Francesc Caldes va fer un article però el discurs d'un dictador va fer que perguera importancia.
Vilagut i Elionor Sauleda no van tindre cap història d'amor.
A.4 PERSONATGES:
Principals:
Francesc Caldes: Era un periodista que treballava al diari “Les darreres Notícies”. Ajuda a Jaume Vilagut a resoldre el cas dels assassinats.
Era Un minyó més aviat baixet i prim, amb uns cabells llargs sempre Despentinats i unes ulleres de vidre gruixut voltat de conxa negra. Era Bru i gairebé no se l'havia vist ben afaitat. Duia un vestit gris, una Gavardina de color mantega i una corbateta de llaç, prima com una trencilla, que es destacava damunt la camisa blanca. Les butxaques sempre li sobreeixien de llibres i revistes estrangeres.
Anàfora exemples
ODA A Espanya
Aquesta oda Pertany a la literatura modernista o al Modernisme literari, és un moviment que Es donà a Catalunya a la darrera dècada del Segle XIX i durant la primera del Segle XX. Les seves característiques principals són l'afany per la musicalitat, el Significat especial, perquè dona suport a la reforma I a la revolució. D'aquesta manera, el Modernisme es converteix en una eina Transformadora on el seu objectiu principal era situar la cultura catalana a Nivell europeu.Dintre de les tendències que es van desenvolupar aquesta pertany a la més Espontània, Joan Maragall va ser el seu màxim representant. A més a més podem classificar-lo dintre de la segona etapa vitalista 1896-1899 On és descobreix un catalanisme diferent...
Diferencies i semblances entre Modernisme i noucentisme
La gran
Sons fricatius i africats
sonorització: so consonàntic sord al final de sílaba o de mot es converteix en sonora quan va seguit d'una altra sonora.
fricatives i africades sordes a final de mot i seguits de pausa son sempre sords.
ensordiment: son oclusius fricatius i africats a final de mot i seguits de pausa sempre sords.
els oclusius fricatius i africats sonors es tornen sords quan van seguits d'un so sord.
dentalització: n/l davant dental es dentalitza.
velarització:n seguida de consonant velar es transforma en n llarga (palet dret)
labialització: n es fa m quan va seguit d'una labial o labiodental y la m es torna m palet llarg si la segueix una labiodental.
Marques modalitzadores
8 LA IMPERSONALITAT. Discurs objectiu. L’emissor amaga la seua Presència per a conferir a l’enunciat un caràcter universal, o per a presentar Com a objectiu un text que en realitat no ho és. Marques lingüístiques:
-verbs impersonals: caldre, Haver-hi. Oracions amb “se” impersonal = impersonals reflexes (Es diu...).
-Construccions amb subjecte de Caràcter genèric: hom, tothom, la gent, algú, un, les persones.
-Construccions amb valor Impersonal: 2a pers. Sing., 1a plur. O 3a plur. (“Quan veus...”, “Escrivim ç Davant...”, “Han recomanat ...”
-Predomini de la modalitat Enunciativa.
-Predomini del mode indicatiu.
-Oracions passives (El tabac és Desaconsellat).
-Construccions d’infinitiu (Fumar No és aconsellable).
9 LA
...Text expositiu exemples
El Text “__” de (autor) és un text (argumentatiu/expositiu), tal vegada una (columna/aricle de opinió/assaig/exposició/narratiu). El tema del text es “__”, a partir d'aquest tema l'autor convida A reflexionar al lector i critica (__). Pel que fa a la tesi, l'autor considera (__). Es tracta d'una tesi (implícita, es dedueix/explícita, Apareix tal qual). Es tracta d'una tesi (analitzant-deductiva, principi/ sintética-inductiva, final/ encuadrament, es desenvolupa al llarg Del text).RESUM. Respecte a l'estructura, podríem dir que es (bipartita/tripartita, Introducció,cos,conclusió) (formal/informal). L'autor organitza el text de la Següent manera:
Introducció (l. ), on es presenta el tema... El cos (l. ) en el qual s'introdueix
...Rima assonant i consonant
La rima es un fenomen que consisteix en la repetició dels Sons a partir de la ultima vocal tònica de cada vers. Atenent els sons que es Repeteixen pot ser: consonant o assonant.
Les series mètriques son organitzacions rítmiques unitàries provinents De l’enllaç de diferents versos.
Tirallongues monorimes, series indeterminades de versos amb Una sola rima
Versos apariats, combinacions de dos versos que rimen en Consonant.
Tercet, combinació de tres versos encadenats que rimen en Consonant i poden formar estrofes pròpies.
Les estrofes son combinacions a partir de quatre versos Enllaçats per al menys dues rimes.
Quarteta i quartet, combinació de quatre versos amb una rima Consonant.
Quintet, conjunt de cinc versos d’art menor o major Enllaçats...