Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Analisis del poema: la pàtria de carles aribau

Llengua i literatura1,69 KB

LA PÀTRIA (1833)Aquest poema titulat “La pàtria” va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau i publicat a la revista “El Vapor” amb l’intenció de felicitar al seu patró. El poema és considerat l’inici de la Renaixença Pel que fa a la mètrica, aquest poema està format per sis estrofes de vuit versos alexandrins cadascuna. L’esquema mètric que presenta es el següent: ABBA ACCA DEED DFFD GHHG GIIG i així successivament. En relació a la temàtica del poema, la podem dividir en dos temes: l’enyorança de la pàtria i de la llengua. Les cinc pimeres estrofes fan referència a l’enyorança. A la primera i segona estrofes es dirigeix a la seva pàtria, personificada amb els elements naturals com els paisatges de les muntayes
...
Continua llegint "Analisis del poema: la pàtria de carles aribau" »

Personatges de la historia cagadets de por

Llengua i literatura3,44 KB

  • Situació final:

Francesc Caldes va fer un article però el discurs d'un dictador va fer que perguera importancia.

Vilagut i Elionor Sauleda no van tindre cap història d'amor.

A.4 PERSONATGES:

  • Principals:

Francesc Caldes: Era un periodista que treballava al diari “Les darreres Notícies”. Ajuda a Jaume Vilagut a resoldre el cas dels assassinats.

Era Un minyó més aviat baixet i prim, amb uns cabells llargs sempre Despentinats i unes ulleres de vidre gruixut voltat de conxa negra. Era Bru i gairebé no se l'havia vist ben afaitat. Duia un vestit gris, una Gavardina de color mantega i una corbateta de llaç, prima com una trencilla, que es destacava damunt la camisa blanca. Les butxaques sempre li sobreeixien de llibres i revistes estrangeres.

...
Continua llegint "Personatges de la historia cagadets de por" »

Anàfora exemples

Llengua i literatura3,85 KB

ODA A Espanya

Aquesta oda Pertany a la literatura modernista o al Modernisme literari, és un moviment que Es donà a Catalunya a la darrera dècada del Segle XIX i durant la primera del Segle XX. Les seves característiques principals són l'afany per la musicalitat, el Significat especial, perquè dona suport a la reforma I a la revolució. D'aquesta manera, el Modernisme es converteix en una eina Transformadora on el seu objectiu principal era situar la cultura catalana a Nivell europeu.Dintre de les tendències que es van desenvolupar aquesta pertany a la més Espontània, Joan Maragall va ser el seu màxim representant. A més a més podem classificar-lo dintre de la segona etapa vitalista 1896-1899 On és descobreix un catalanisme diferent...

Continua llegint "Anàfora exemples" »

Diferencies i semblances entre Modernisme i noucentisme

Llengua i literatura3,78 KB

Noucentisme: la paraula noucentisme la va introduir Eugenir dors en una serie d'articles anomenats gloses aparagudes a partir de 1906 a les pagines del diaria"la veu de Catalunya" el mot noucentisme te un doble significat: Feia referencia al nou cents, el nou segle que acababa dentrar i d'altre banda era un sinonim de modern,en contraposició am lu vell. Els noucentistes pertan es consideraben els veritables moderns, a diferencia dels modernistes a qui qualificaven dde fills del Segle XIX. De tota manera el noucentisme i el modernimes tenen una serie de punts en comú: Intent de reformar la societat/antiruralisme(aqest tret pero no era exclusiu de tots els sectors modernistes)/europeisme, lluita per la creació duna llengua moderna.
La gran
...
Continua llegint "Diferencies i semblances entre Modernisme i noucentisme" »

Sons fricatius i africats

Llengua i literatura1,19 KB

aproximant: b/d/g es converteixen en respectives entre vocals i després de consonants(menys les oclusives o nasals)
sonorització: so consonàntic sord al final de sílaba o de mot es converteix en sonora quan va seguit d'una altra sonora.
fricatives i africades sordes a final de mot i seguits de pausa son sempre sords.
ensordiment: son oclusius fricatius i africats a final de mot i seguits de pausa sempre sords.
els oclusius fricatius i africats sonors es tornen sords quan van seguits d'un so sord.
dentalització: n/l davant dental es dentalitza.
velarització:n seguida de consonant velar es transforma en n llarga (palet dret)
labialització: n es fa m quan va seguit d'una labial o labiodental y la m es torna m palet llarg si la segueix una labiodental.
...
Continua llegint "Sons fricatius i africats" »

Marques modalitzadores

Llengua i literatura2,15 KB

8 LA IMPERSONALITAT. Discurs objectiu. L’emissor amaga la seua Presència per a conferir a l’enunciat un caràcter universal, o per a presentar Com a objectiu un text que en realitat no ho és. Marques lingüístiques:

-verbs impersonals: caldre, Haver-hi. Oracions amb “se” impersonal = impersonals reflexes (Es diu...).

-Construccions amb subjecte de Caràcter genèric: hom, tothom, la gent, algú, un, les persones.

-Construccions amb valor Impersonal: 2a pers. Sing., 1a plur. O 3a plur. (“Quan veus...”, “Escrivim ç Davant...”, “Han recomanat ...”

-Predomini de la modalitat Enunciativa.

-Predomini del mode indicatiu.

-Oracions passives (El tabac és Desaconsellat).

-Construccions d’infinitiu (Fumar No és aconsellable).

9  LA

...
Continua llegint "Marques modalitzadores" »

Text expositiu exemples

Llengua i literatura3,26 KB

El Text “__” de (autor) és un text (argumentatiu/expositiu), tal vegada una (columna/aricle de opinió/assaig/exposició/narratiu). El tema del text es  “__”, a partir d'aquest tema l'autor convida A reflexionar al lector i critica (__). Pel que fa a la tesi, l'autor considera (__). Es tracta d'una tesi (implícita, es dedueix/explícita, Apareix tal qual). Es tracta d'una tesi (analitzant-deductiva, principi/ sintética-inductiva, final/ encuadrament, es desenvolupa al llarg Del text).RESUM. Respecte a l'estructura, podríem dir que es (bipartita/tripartita, Introducció,cos,conclusió) (formal/informal). L'autor organitza el text de la Següent manera:

Introducció (l. ), on es presenta el tema... El cos (l. ) en el qual s'introdueix

...
Continua llegint "Text expositiu exemples" »

Rima assonant i consonant

Llengua i literatura1,68 KB

La rima es un fenomen que consisteix en la repetició dels Sons a partir de la ultima vocal tònica de cada vers. Atenent els sons que es Repeteixen pot ser: consonant o assonant.

Les series mètriques son organitzacions rítmiques unitàries provinents De l’enllaç de diferents versos.

Tirallongues monorimes, series indeterminades de versos amb Una sola rima

Versos apariats, combinacions de dos versos que rimen en Consonant.

Tercet, combinació de tres versos encadenats que rimen en Consonant i poden formar estrofes pròpies.

Les estrofes son combinacions a partir de quatre versos Enllaçats per al menys dues rimes.

Quarteta i quartet, combinació de quatre versos amb una rima Consonant.

Quintet, conjunt de cinc versos d’art menor o major Enllaçats...

Continua llegint "Rima assonant i consonant" »

Varietat diafasica

Llengua i literatura2,95 KB

LLENGUA I PARLA: Llenguatge és una capacitat pròpia i comuna dels éssers humans. La llengua és la manifestació concreta d'aquesta capacitat. Una llengua és un istem aconvencional de signes que es manifesta quan es parla: acte de parla.
VARIACIÓ LINGÜISTICA: variacons dins d'una llengua les diferents formes de fer servir l'idioma segons l'origen geogràfic( variació diatòpica) i l'epoca historia (variació diacrònica) i segons per edat, sexe, etc del parlant (variació diastràtica) i opció triada segons el moment(variació diafàsica)
L'ESTANDARD: totes les llengües disposen d'una altra varietat de tipus formal: varietat estàndard. L'estàndard és una varietat comuna a tots els parlant que fa posible la comunicació entre ells,
...
Continua llegint "Varietat diafasica" »

Escenes eròtiques de tirant lo blanc

Llengua i literatura2,47 KB

MINORITZACIÓ LINGÜÍSTICA: és el procés pel qual una comunitat lingüística passa a estar subordinada a un altre grup lingüístic amb el qual comparteix un Març estatal. SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA: procés de desaparició d'una llengua o més d'una, com a conseqüència de la pressió  dominant d'una altra llengua. NOVEL·LES CAVALLERESQUES: no tenen elements meravellosos, els protagonistes són forts i valents dins la mesura humana i no tenen poders sobrehumans, els llocs on passa l'acció són concrets i corresponen a l'època de l'autor. LLIBRES DE CAVALLERIA: es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i inversemblants i perquè l'acció passa a terres exòtiques i en una èpoc intemporal. CURIAL E GÜELFA: obra anònima
...
Continua llegint "Escenes eròtiques de tirant lo blanc" »