Inici / Apunts / Llengua i literatura /

Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llengua i literatura

Sons fricatius i africats

Llengua i literatura2,75 KB

FENÒMENS DE CONTACTE CONSONÀNTICS

A)Ensordiment.  Sons oclusius, fricatius i africats a finals De mot seguits d’una pausa són sempre sords, també seguit d’un so vocàlic, i Seguit d’un so sord

Ex: fred à fret // fred Intensà fret intens // fred furiosà fret furiós

B)Sonorització.  So sord + so sonor, a final de mot o de Síl·laba, es converteix amb so sonor, quan va seguit de consonant sonora o Vocal. També si és a final de paraula i la paraula següent es sonora.

ex: grup de à grub de // Els bitllets à elz bitllets

C)Assimilació. Quan un so adopta les carac. Del so que el segueix.

·Labialització. Ex: sant pol à [sampol] // nen bell à [nembell]

·Dentalització.  N i l seguits d’una consonant Dental (t,d) es transformen...

Continua llegint "Sons fricatius i africats" »

Croniques de la veritat oculta resum

Llengua i literatura2,45 KB

Oració coordinada: Copulativa: i, ni  Disjuntiva: o, o bé  Adversativa: però, sinó/sinó que, tanmateix  Distributiva: ara...Ara..., o...O..., ni...Ni...., d'una banda...De l'altra...  Consecutives: per tant, doncs, de manera que, així/així que, en conseqüència  Explicatives: és  a dir, o sigui.

Oració subordinada: Està formada per propocisions que depenen una de l'altra (de la principal) i la majoria s'uniexen amb un nexe..

Tipus: Sub. Substantiva, adjectiva i adverbial: temps, llocs, mode, comparativa.
Funcions: Sub, CD, Atr, CR, CN, Cadj. LAltres: CD, CAg, CC, Cpred.

Llengua: Sistema de signes que serveix per comunicar-se els parlants d'una comunitat lingüística.  Dialecte: Es la manera de com s'utilitza aquests sistema de
...
Continua llegint "Croniques de la veritat oculta resum" »

Analisis de la pàtria bonaventura carles aribau

Llengua i literatura4,63 KB

La Renaixença- Mitjans s.XIX

La Renaixença és un moviment de recuperació i definició de la identitat catalana que es produeix a mitjans del s.XIX. Apareix en plena Il·lustració a partir de l’interès d’historiadors per la llengua, el passat medieval, la lite...

Es vol reconstruir una època de gran vitalitat e història per a la cultura catalana, com va ser la època medieval. Com a factors que ajuden a la recuperació trobem la pervivència del català com a llengua del poble, i l’existència d’una lite popular molt gran.

Romanticisme i Renaixença

Des del s.XVIII el Romanticisme reivindica el sentiment i la introspecció. Nega veritats generals per a tots els individus, èpoques i països. L’art i la lite es converteixen en un...

Continua llegint "Analisis de la pàtria bonaventura carles aribau" »

Novel·la decadentista

Llengua i literatura3,19 KB

ModernismeSituem La literatura modernista, a Catalunya, des del 1892 al 1911. Durant aquests Anys els intel·lectuals aconsegueixen que la cultura catalana passi de ser Regional i tradicional a nacional i moderna degut a què hi introduiran tot allò Nou i modern provinent d'Europa.

Regeneracionisme

·L’artista té un compromís amb la societat a la qual ha de “regenerar”. L’artista té capacitat per transformar la societat, així doncs, és Una època agressiva amb intencions al desvetllament ideològic de la societat. (El superhome de Nietzche)

·Hi ha un rebuig a la burgesia. Són antimaterialistes, individualistes, Antiracionals (tot es mou per impuls), etc. Per a ells l’art és una activitat superior I, així doncs, l’artista

...
Continua llegint "Novel·la decadentista" »

Renaixença valenciana

Llengua i literatura2,03 KB

POESIA Renaixença

És un moviment ideològic i cultural que s'inicia al Segle XIX i que tenia com a objectiu el reincorporament de la literatura i la cultura catalana i la recuperació de la llengua com llengua de cultura. S'estengué fins al 1877.
Autors:
Teodor Llorente: Nasqué el 1836 a València, estudià dret i filosofia i lletres en la universitat de València, va escriure poesies en castellà entre 1853 i 1857. Junt a Vicent W. Querol va instaurar els jocs florals, on va guanyar el títol de Mestre en Gai Saber. Obres: la barraca,en la muntanya, els teuladins...
Constantí Llombart: Nasqué el 1848 a València i formà un grup de poetes d'origen humil amb idees polítiques, republicanes i liberals. Ha sigut el representant del sector
...
Continua llegint "Renaixença valenciana" »

Diferencias entre Modernisme i noucentisme

Llengua i literatura4,96 KB

 1- El Modernisme: un període amb caràcter propi
El Modernisme va ser un moviment cultural que es va produir a Europa durant l'última dècada del Segle XIX i la primera del XX, i se sol identificar amb el corrents artístics, especialment arquitectònics i decoratius, més que no amb els literaris.
Els modernistes catalans es van proposar com a objectiu construir una literatura nacional que superara l'estadi regional i el desfasament de la literatura catalana respecte de les altres literatures europees.
2- El noucentisme: la institucionalització d' una nova cultura
Cap al 1906 apareix un nou grup d'intel·lectuals joves, que impulsen una nova imatge de l'artista, no com un rebel enfrontat al burgés, actitud típica de l'artista modernista,
...
Continua llegint "Diferencias entre Modernisme i noucentisme" »

Exercicis diftongs i hiats

Llengua i literatura1,92 KB

Diftongs:



Troba els diftongs creixents i decreixents: 


a) diu     b) geología        

c) dia                                         d) Vangúardia   

e) bou

 f) auscultació  g) aire 


classificals:


creixents:                   decreixents:

Vanguardia             bou

diu                      aire

subratlla els diftongs o hiats de cada oració:


a) Demà anem amb avió NO PORTA


b) el poeta es el més important per fer poesia


c) viu la vida amb alegria


ES FORMA DIFTONG QUAN DUES

 VOCALS SÓN

DE LA MATEIXA SIL·LABA


ES FORMA HIAT QUAN LES DUES

 VOCALS,


ALGUNA PORTA ACCENT O DIÈRESI

O QUAN LES DOS SÓN FORTES

Es quan dormo que hi veig clar comentari de text

Llengua i literatura1,25 KB

J.V.Foix: Es quan dormo que hi veig clar: escrit l'Abril de 1939 a la 1a estrofa foix descriu l'escenari en que es mou prop del mar, al port de la selva,festiu,vestit d'algues or i escata: te comportaments inusuals entre els altres ja q es quan plou que ballo sol. A la 2ona fa caricatura d'ell mateix. Diu que es veu geperut quan riu al bassal de sota l'era. Es aleshores que li es permesa la transgressió i copula amb la masovera o una agulla saquera mata el monstre, imatge que pot aludir també al "monstre" el feixisme que acaba de guanyar la guerra de españa. La tercera estrofa esta dominada per imatges relacionades amb el sexe femení el cor d'una petxina la font del comellar , el jaç de la sal vatgina,etc. Forma poema de tres estrofes
...
Continua llegint "Es quan dormo que hi veig clar comentari de text" »

L'infern de marta personatges

Llengua i literatura5,29 KB

Sebastià:hi ha una relaciÛ arrauxada i masoquista que, en el cas díella, es tradueix en un doble impuls díatracciÛ i repulsiÛ. De fet, na Marta apareix durant tota líobra com un personatge indefens, torturat per aquesta situaciÛ. Líargument, entorn del triangle sentimental esmentat, Ès un plantejament molt tÚpic en la literatura i, en aquest cas, tota la seva forÁa i gr‡cia recau b‡sicament en el personatge de líamo, en Sebasti‡, i en la propietat que exerceix sobre na Marta, que encara que alguns personatges la vegin com a material, Ès realment sexual i moral. I Ès que na Marta Ès utilitzada per en Sebasti‡ com a objecte de plaer. A mÈs, i Ès que en Sebasti‡ Ès líamo de tot i tÈ sota el seu domini tots els personatges:
...
Continua llegint "L'infern de marta personatges" »

Diferències fonètiques entre el català oriental i el català occidental

Llengua i literatura2,84 KB

Dialectes:  -El Català és la llengua pròpia d’una superfície de 69.809 km2, amb mes de 11 milions D’habitants dividits en 4 estats europeus. –El Català és llengua oficial en un Sol territori: Andorra, és ço-oficial a Catalunya (Principat), illes balears i País Valencíà. No es oficial a Catalunya Nord, franja d’Aragó i el Carxe. –Principat de Catalunya: Català Llengua oficial, menys a la Vall d’Aràn, que la llengua pròpia és l’Aranès (Gascó, dialèctica de l’occità). –Catalunya Nord:És un territori cedit per la monarquia espanyola o França 1659 (Tractat del pirineus- Guerra dels segadors). Comprèn 4 comarques: Alta Cerdanya, Conflent, Rosselló, Capcir, Vallespir. · Llívia no pertany a França. –Andorra:
...
Continua llegint "Diferències fonètiques entre el català oriental i el català occidental" »